Capítols monogràfics de l'anuari 2024: Vuit grans desigualtats socials que impacten en l’educació

Les desigualtats educatives arrelen en problemes que van més enllà de l’educació. L’Anuari 2024 de la Fundació Bofill aporta una nova mirada per analitzar grans desigualtats socials amb conseqüències educatives i les polítiques que permeten afrontar-les. 

L’anuari compta amb un capítol per actualitzar els indicadors sobre l’estat de l’educació a Catalunya, dirigit per Bernat Albaigés, i de l’altra vuit capítols elaborats per 12 experts de polítiques públiques, socials i educatives, dirigits per Marga León. En aquest article els avancem. L’Anuari no pot aprofundir en totes les temàtiques que voldria, com l’ús de noves tecnologies, que sí que recull la part d’indicadors, en què s’evidencia com la democratització en l’accés ha obert una escletxa de desigualtats.

1. L’escola bressol a Catalunya, entre la universalitat i la gratuïtat

Comencem amb l’etapa 0-3, un exemple de com cada vegada mirem més la política educativa com a social. Amb aquest capítol els sociòlegs i politòlegs experts en infància, Lara Navarro i Eloi Mayordomo, es pregunten si l’aposta per la gratuïtat assegura l’accés de les famílies amb més dificultats socioeconòmiques, per qui l’etapa és especialment significativa, i permet avançar cap a la universalització. Tot plegat per l’evidència que apunta a què el perfil social de famílies que més l’utilitzen no són les que en tenen més necessitat i li donen un ús de conciliació.

El capítol també analitza si la gratuïtat i la universalitat tenen efectes en la qualitat i compensació de capital que fa especialment rellevant l’educació 0-3 i fa recomanacions municipals per avançar cap a un accés més just. 

2. Segregació urbana, desigualtats educatives i polítiques de resposta

Ismael Blanco, director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (UAB), aborda la relació entre segregació urbana i educativa. En un sistema amb molts elements propis d’un quasi-mercat són necessàries polítiques com l’escolaritat equilibrada per contenir la segregació escolar. Al mateix temps, això pot fer créixer la segregació residencial.

La segregació també depèn, doncs, del context sòcio-espacial, però malgrat l’augment de la segregació residencial i la polarització en les condicions de vida, ha estat poc investigat. El capítol aborda els factors territorials en la segregació i la necessària mirada espacial en les polítiques de resposta.

3. L’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic i les solucions d’adaptació orientades als infants

Al voltant de 500.000 habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona viuen en àrees d’alta vulnerabilitat climàtica, amb poca vegetació, edificacions antigues, aïllades i desavantatge socioeconòmic. En aquestes àrees també hi ha escoles.

L’Anuari tindrà un capítol dedicat al canvi climàtic perquè el fenomen impacta en la salut humana però no ho fa a tothom per igual. Les ambientòlogues Elena Domene, Marta García i Mar Satorras posen el focus en la població infantil i els entorns escolars. L'Índex de Vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC) permet identificar els centres educatius de zones vulnerables per prioritzar-les en les estratègies d’adaptació, com la renaturalització, l'ús de materials més resistents, els sistemes d'eficiència o la promoció de pràctiques sostenibles dins les escoles, entre d’altres.

4. Salut i entorn alimentari escolar: explorant factors d'influència i recursos per prevenir l'obesitat infantil a Barcelona

Tenir més o menys renda familiar pot portar un infant a patir l’anomenada “pandèmia d’obesitat”, a banda dels factors “obesogènics” que també l’afavoreixen. Les investigadores Elena Domene i Marta García analitzen com l’entorn d’una determinada escola pot exposar a més aliments poc saludables o menys espais on fer activitat física i despleguen la necessitat de construir ‘entorns de vida’.

Salut pública i educació són vasos comunicants en la política pública. El capítol discuteix també les estratègies dels projectes ‘Health4EUkids’, amb un enfocament comunitari per a la prevenció de l’obesitat infantil, i ‘School Food 4Change’, que pilota la implementació d’un enfocament integral de l’alimentació a tota l’escola.

5. Els sistemes de transferències de rendes i les oportunitats educatives

Elena Costas, experta en avaluació de polítiques públiques, analitza els efectes de transferències de rendes com l’Ingrés Mínim Vital i com poden reduir l’abandonament educatiu a partir de reduir barreres econòmiques. Ho han aconseguit a Mèxic o al Brasil i, en països de rendes altes, a més a més han impactat en indicadors com la salut mental.

El capítol aprofundeix en l’evidència de cada context, debat sobre els avantatges i els desafiaments actuals i explica els canvis que ha generat en comunitats de l’estat espanyol en què la renda és un condicionant educatiu.

6. El Non Take-Up dels ajuts de menjador: Una proposta de millora pels ajuts educatius

En aquest capítol, les economistes Elena Costas i Maria Sánchez analitzen el procés pel qual gent que té dret a determinades prestacions socials, no hi accedeix. En concret, se centren en el “non-take-up” dels ajuts educatius, molt menys analitzat que el d’altres prestacions socials.

A partir de l’anàlisi de les ciències del comportament identifiquen les principals barreres que afavoreixen el NTU en concret de les beques menjador i proposen millores per afavorir que arribin a més població.

7. Àpats escolars gratuïts: el cas de Croàcia

Per abordar la gratuïtat d’àpats escolars, a través de la sociòloga Ivana Dobrotic l’Anuari es fixa en Croàcia, que va aconseguir convèncer el govern per garantir un àpat gratuït per cada infant al 2023. Aplicar la universalitat enlloc d’adreçar-se només a alumnat en risc de pobresa, que no quedava completament cobert, va permetre millorar i garantir molt més la inversió necessària. Com recorda Marga León, “mai no es tracta d’un problema de diners, sinó de fer adonar de la importància del problema i d’intentar que entri a la política pública”.

El capítol analitza la necessitat d’un programa d’àpats gratuïts per fer front a la pobresa infantil, reduir l’estigmatització d’infants i millorar resultats educatius.

8. Nous professionals a l’escola

En aquest darrer capítol, la investigadora de desigualtats educatives Sheila González aprofundeix en la varietat i distribució de perfils professionals que avui formen part dels centres per respondre als reptes educatius i de gestió de la diversitat.

La incorporació de TEI, educadors socials, emocionals, de salut, etc, ha modificat els estaments als quals tradicionalment apel·lava a la comunitat educativa (alumnat, docents i famílies), i el capítol analitza si la política pública atén veritablement les necessitats. També avalua la relació entre la segregació escolar, les desigualtats del sistema i el nou model d’atenció a la diversitat amb la distribució del conjunt de professionals. “No tot es pot reduir a posar capes sense pensar en l’esquelet”, apunta Marga León, perquè “és important no només incorporar més perfils sinó pensar en com es fa en una estructura existent”.

La problematització i les propostes de cadascun d’aquests capítols s’han treballat en diversos seminaris al costat d’una seixantena de professionals de diferents àmbits vinculats a l'educació.

Escriu-nos, pregunta'ns: Si tens alguna proposta, suma la teva veu a la millora educativa!