Mapa: A Barcelona l’alimentació saludable “va per barris” i impacta en l’educació

A Barcelona el 90% de les escoles estan envoltades d’una oferta alimentària poc saludable. L’exposició a establiments que ofereixen aliments poc saludables, afegit a les dificultats d’accés a espais per a l’activitat física, impacta en la salut dels infants i en les seves condicions d’educabilitat.

• Salut i entorn alimentari dels centres educatius. Factors d’influència i recursos per prevenir l’obesitat infantil a Barcelona

L’obesitat és una pandèmia i un greu problema de malnutrició infantil que impacta especialment en les famílies amb menys ingressos, que gairebé dupliquen el percentatge de les famílies amb ingressos més alts. A la Unió Europa creix especialment a Grècia, Itàlia i Espanya, on la pateixen el 18% dels nens i el 14% de les nenes d’entre 7 i 9 anys. A més a més, el 38% de nens i el 39% de nenes tenen sobrepès, només el 13% consumeixen verdures cada dia i un 27% no practica cap esport.

En un primer moment es pot pensar que la dieta i la salut depenen d’un mateix. Però com recull un dels capítols de l’Anuari de l’Educació, els determinants socials poden tenir més influència que l’atenció sanitària o els estils de vida i sovint arriben a representar entre el 30% i el 55% dels resultats en salut. Viure a prop d’establiments de menjar ràpid o per emportar incrementa el risc de patir excés de pes i diverses recerques qüestionen que l’obesitat infantil es pugui abordar de forma individual.

En aquest article sis gràfics ens ajuden a entendre com a Barcelona l’oferta alimentària va per barris. Marta García-Sierra i Elena Domene Gómez han estudiat com són els entorns escolars on els infants passen el dia, per cartografiar qui pateix els “entorns obesogènics” a la capital catalana.

De Ciutat Vella a Les Corts, la ruta de les desigualtats alimentàries

A Barcelona hi ha grans diferències en l’exposició a aliments poc saludables i a espais on practicar activitat física segons els districtes i la renda. Hi ha menys presència de comerços amb aliments frescos ecològics en barris desafavorits i perifèrics de la ciutat. Malgrat que la renda del barri de l’escola continua sent el predictor més fort d’obesitat, un accés alt a aliments poc saludables i baix a espais per a l’activitat física pot tenir un efecte acumulatiu negatiu, especialment en les àrees més desfavorides.

Pel que fa als entorns alimentaris al voltant de les escoles, diversos estudis han analitzat l’accés, el preu, la promoció i el màrqueting d’aliments poc saludables i conclouen que a Barcelona el 90% de les escoles tenen almenys dos establiments poc saludables a prop.

Hi ha diferències importants entre la distància mitjana de l’escola fins als establiments poc saludables. Per exemple, en un radi de 400m, els infants dels centres de primària de Ciutat Vella tenen accés a una mitjana de 128 punts de venda d’aliments poc saludables mentre que a Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, a 16. A més a més, les escoles de barris amb més nivell socioeconòmic tenen més disponibilitat d’aliments saludables a preus assequibles.

Pel que fa a als espais d’activitat física, les escoles de Sant Martí tenen més equipaments, una mitjana de 19, i a Nou Barris estan més a prop (84,43 m de mitjana), mentre que a Sarrià - Sant Gervasi hi ha menys accés a espais d’activitat física en l’espai públic (de mitjana 6 equipaments a 161,80 m), per bé que les escoles són en general més verdes i amb més accés a espais oberts.

L’impacte dels patrons alimentaris en l’aprenentatge

Una alimentació sana és fonamental per un bon desenvolupament cognitiu, afectiu o físic, en qualsevol edat però especialment a la infància. De fet, es calcula que durant els 10 primers anys de vida es posen les bases d’una bona alimentació, per la qual cosa impacta al llarg de la vida.

• Relacionat: “Tenir beques menjador és absurd perquè menjar a l’escola és un dret”

El capítol recull l’evidència específica de l’impacte de l’alimentació en l’aprenentatge, a partir de dades de Barcelona. Una alimentació ecològica en la infància comporta millors puntuacions en proves d’intel·ligència fluïda, memòria funcional o treball a curt termini; en canvi, menjar ràpid entre els 6 i els 11 anys comporta pitjors resultats.

Reduir l’obesitat i el sobrepès passa per regular l’entorn alimentari

Que els aliments saludables passin a ser l’alimentació per defecte passa per l’entorn. Els entorns alimentaris estan determinats per l’oferta, la qualitat, la seguretat, el preu, la promoció o l’etiquetatge, a més del posicionament i el màrqueting.

Facilitar l’accés a opcions d’alimentació saludable per a la població més vulnerable és encara més essencial perquè els reptes que afronten per millorar la seva salut són més grans. A Salut i entorn alimentari dels centres educatius. Factors d’influència i recursos per prevenir l’obesitat infantil a Barcelona, Marta García-Sierra i Elena Domene Gómez proposen un enfocament d’equitat per garantir que cada infant i jove en risc de pobresa o exclusió tingui accés als drets més bàsics.

Demanen polítiques més sòlides que modifiquin les condicions estructurals, començant per aplicar la “Garantia Infantil Europea 2022-2030”, que inclou educació preescolar i activitats extraescolars gratuïtes, menús escolars saludables, sostenibles i gratuïts, amb almenys un àpat durant els dies lectius, alimentació saludable i habitatge adequat. Recorden també 5 polítiques recollides a l’estudi Food-EPI que consideren urgent aplicar.

1. Prohibició dels greixos trans per millorar la salut cardiovascular.
2. Regular la composició dels aliments processats i ultraprocessats, la quantitat de sucres, sal i greixos saturats en els aliments processats.
3. Control dels menjars en restaurants de servei ràpid, amb normatives per limitar les dimensions de les porcions i millorar la composició dels aliments.
4. Control del preu de les fruites i verdures, amb polítiques que en facilitin l’accés econòmic per fomentar una alimentació saludable.
5. Restringir la publicitat d’aliments poc saludables dirigida als infants i joves menors de 19 anys