Les més de 70 persones que fan possible l’Anuari de l’Educació
08/01/2025
L’Anuari de l’Educació 2024, l’Estat de l’educació a Catalunya, és un dels principals projectes de l’equip de recerca de la Fundació Bofill. Ha estat possible gràcies a la participació de més de 70 persones.
Són referents de polítiques públiques, educatives i socials, professionals que, des de l’aula o des d’un centre de recerca, aporten una visió molt valuosa per encarar els reptes que condicionen l’educació del país i que haurà d’afrontar el sistema educatiu. Un projecte encapçalat per Miquel Àngel Alegre i coordinat per Laura Morató.
Direcció: Margarita León i Bernat Albaigés
Per primera vegada, l’Anuari 2024: L’estat de l’educació a Catalunya de la Fundació Bofill proposa polítiques públiques des d’una mirada que sobrepassa l’escolar. Per això la direcció ha anat a càrrec de la catedràtica de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma Barcelona i investigadora sènior a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), Margarita León, especialista en desigualtats socials, que ha encapçalat el treball dels vuit capítols monogràfics de l’Anuari. Ho ha fet al costat del Bernat Albaigés, investigador en l'àmbit de l'educació i de la igualtat d'oportunitats en la infància i la joventut, que s’ha ocupat de l’anàlisi d’indicadors.
- Margarita León: “L’equitat educativa ja no es pot aconseguir només amb polítiques educatives”.
- Bernat Albaigés: “Les dades de l’Anuari de l’Educació són molt importants en processos de canvi estructural”.
Indicadors: Bernat Albaigés i Gerard Ferrer-Esteban
La secció dels indicadors de l’Anuari posa a l’abast d’investigadors, educadors i responsables polítics una eina imprescindible per interpretar l’evolució i els reptes del sistema educatiu català des d’una perspectiva exhaustiva i rigorosa. Ha anat a càrrec dels investigadors Bernat Albaigés i Gerard Ferrer-Esteban, investigador en polítiques educatives, desigualtats i estratègies d’ensenyament.
8 capítols, liderats per 12 experts amb la col·laboració de 60 referents
L’Anuari de l’Educació compta amb vuit capítols que aborden vuit grans desigualtats que impacten en l’educació. Els han liderat 12 experts de polítiques públiques, socials i educatives que, a més a més, els han compartit amb una seixantena de professionals educatius en seminaris.
1. Lara Navarro-Varas i Eloi Mayordomo: Quin ha estat l’impacte de la política de gratuïtat a l’I2?
Els sociòlegs i politòlegs experts en infància, Lara Navarro i Eloi Mayordomo han liderat aquest capítol. A l’abril van analitzar les conseqüències de la gratuïtat d'una etapa educativa clau amb una desena de referents de la docència, la sociologia i les polítiques públiques: Alícia Aguilera Martínez, Jaume Blasco, Marcel·lina Bosch Costa, Joan Cela Ollé, Jordi Collet, Daniel Gabaldón Estevan, Lucía Martínez Virto, Alejandro Paniagua Rodríguez, Laia Pineda, Núria Rajadell Puiggros i Manuel Ángel Río Ruiz.
2. Ismael Blanco: Com afecta la segregació urbana a la segregació educativa?
Ismael Blanco, director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (UAB), aborda la relació entre segregació urbana i educativa. Va debatre el capítol amb Sheila González, Joan Subirats, Fina Pidelaserra, Jordi Bayona, Ricard Gomà, Oriol Nel·lo, Xavier Bonal, Albert Ramírez Sunyer, María Segurola i Carme Pallès.
3. Elena Domene, Marta Garcia Sierra i Mar Satorras: Quins alumnes, centres i entorns són més vulnerables als efectes del canvi climàtic?
Com impacta la vulnerabilitat climàtica a l’educació? Ho exploren Elena Domene, Marta García i Mar Satorras que van aprofundir l’anàlisi amb especialistes en energies, medi ambient i urbanisme, educació i salut i pediatria com Xavier Basagaña, Ferran Campillo i López, Toni Garcia Salanova, Irene González Pijoan, Albert Roger Herreros i Isabel Ruiz Mallén.
4. Elena Domene i Marta García: Què és un entorn escolar saludable?
Les investigadores Elena Domene i Marta García analitzen com l’entorn d’una determinada escola pot exposar a més aliments poc saludables o menys espais on fer activitat física i despleguen la necessitat de construir ‘entorns de vida’. Ho han treballat també amb Sara Alcalà, Barbara Atie Guidalli, Carolyn Daher, Marina Llobet Garcés i Francesca Sánchez Martínez.
5. Elena Costas, Maria Sanchez Vidal i Pere A. Taberner: Com articular una política de transferència de rendes?
Elena Costas, experta en avaluació de polítiques públiques, Maria Sanchez Vidal, experta en avaluació de polítiques públiques, i Pere A. Taberner, investigador en economia, analitzen els efectes de transferències de rendes com l’Ingrés Mínim Vital. Amb Manuel Aguilar Hendrickson, Albert Arcarons, Valentí Arroyo i Peña, Júlia de Quintana, Miriam Feu, Miguel Ángel Manzano i Eladi Torres González van aprofundir en el tema.
6. Elena Costas i Maria Sánchez: Quines barreres burocràtiques impedeixen l’accés als ajuts educatius?
Les economistes Elena Costas i Maria Sánchez analitzen el procés pel qual gent que té dret a determinades prestacions socials, no hi accedeix. Ho fan comptant amb l’experiència d’Helena Caro Santisteve, Miquel Estapé i Valls, Eulàlia Formiguera, Clarisa Giamello, Ona Lorda Roure, José Antonio Noguera, Elena Sardà Gargallo i Maria Truñó.
7. Ivana Dobrotic: D’un sistema de beques menjador al menjador escolar universal. Què podem aprendre de Croàcia?
La sociòloga Ivana Dobrotic, Professora de Política Social Comparada a la Universitat de Zagreb i membre associada del Departament de Política Social i Intervenció de la Universitat d'Oxford, ha liderat un capítol que aborda el cas de Croàcia, que va aconseguir garantir un àpat escolar gratuït per cada infant. En una sessió a distància, va aprofundir-ho amb la situació catalana amb Barbara Atie, Sara Ayllón, Clarisa Giamello i Elena Sintes.
8. Sheila González: Els nous professionals arriben a donar resposta a les necessitats?
La investigadora de desigualtats educatives Sheila González aprofundeix en la varietat i distribució de perfils professionals que avui formen part dels centres per respondre als reptes educatius i de gestió de la diversitat. Ha ampliat el seu treball amb un seminari amb Àngels Cadena, Xavi Campos, Marta Comas, Mario Cuixart, Miquel Àngel Franconetti Andrade, Marc Hortal Galí, Edgar Iglesias, Andrea Jover, Eloi Mayordomo i Maribel Tarrés.
