La biblioteca escolar a Catalunya, l’eterna assignatura pendent
24/10/2022
"Vorrei che tutti leggessero. Non per diventare letterati o poeti, ma perché nessuno sia più schiavo"
— Gianni Rodari
En el dia internacional de les biblioteques, convé fer un esment especial a les biblioteques escolars, sovint qüestionades i massa oblidades, tant per les administracions educatives com per les culturals.
Malgrat que diferents lleis del nostre país disposen que tots els centres educatius han de disposar d'una biblioteca escolar com a espai d'accés a la informació i font de recursos informatius en qualsevol suport a l'abast dels alumnes, del professorat i de la comunitat educativa, el cert és que la nostra realitat actual dista molt de ser satisfactòria.
Un 58% dels centres públics disposaven d’una biblioteca escolar el 2019, quan al 2015 eren el 79%
Segons les darreres estadístiques tot just un 58,8% dels centres públics disposaven d’una biblioteca escolar el 2019, quan al 2015 eren el 79,1%. I aquestes biblioteques tampoc tenien una activitat destacable: el nombre d’hores d’obertura en hores lectives va passar de les 14,5 a 8,5 de mitjana per aquest mateix període, mentre que la mitjana d’hores de dedicació setmanal per part del responsable baixava de les 7,4 hores setmanals del 2015 a les 2,3 actuals. Evidentment, aquesta situació precària incidia negativament en les accions que les biblioteques duien a terme, i les dades ens informaven que només el 24,4% feien activitats de formació d’usuaris, mentre que només el 20% feien activitats de competència informacional. Però potser encara és més rellevant el descens pel que fa als centres que realitzaven accions de foment de la lectura: del 87,3% al 62%.
La biblioteca escolar i el rendiment en l’aprenentatge
La realitat que ens dibuixen les dades estadístiques és especialment negativa per dos motius. El primer és que són molts els estudis que especifiquen que el fet que els nens disposin de llibres a la llar, en un context familiar en què els adults llegeixen i llegeixen en veu alta per als infants més petits, influeix notablement en els hàbits lectors dels nois i noies I, malauradament, són molts els nens i nenes que no disposen d’aquest entorn lector a casa, per als quals, la biblioteca escolar és una eina molt potent de compensació de desigualtats, atès que tampoc poden accedir per si sols a les biblioteques públiques.
La biblioteca escolar és una eina molt potent de compensació de desigualtats
El segon motiu té a veure amb el rendiment escolar. Els estudis empírics fets als EUA, a Austràlia i al Canadà demostren l'impacte de les biblioteques escolars en l'aprenentatge, un impacte que s'evidencia en tres aspectes essencials. En primer lloc, disposar d’una biblioteca de qualitat durant l’etapa formativa incideix en un millor assoliment acadèmic (millors resultats en les proves estandarditzades en lectura, llengua i literatura, història i matemàtiques o millors qualificacions en tasques o exàmens). També incideix en uns millors resultats que es manifesten en la major qualitat dels treballs que realitzen; en més coneixement i en l’aplicació dels processos i pràctiques d'ús de la informació; en un increment dels coneixements generals i en un desenvolupament lector més efectiu. Finalment, una bona biblioteca escolar modifica les actituds en relació amb l’aprenentatge: els nens que n’han pogut gaudir presenten un increment de la motivació, millor disposició a la realització de tasques, i llegeixen més per plaer.
Com han de ser les biblioteques escolars?
Tanmateix, aquests estudis indiquen que perquè això sigui possible, cal que la biblioteca escolar es plantegi com alguna cosa més que una aula plena de llibres. I que aquesta s'incardini de manera efectiva en el projecte escolar en el sentit de donar suport i estimular els aprenentatges en el context de canvi permanent en què vivim. Els estudis esmentats conclouen que els aspectes que marquen la diferència i que permeten assolir aquestes fites són, essencialment, que la biblioteca disposi d’una col·lecció física i virtual adequada, actualitzada i diversa, que doni suport al currículum i que tingui en compte les necessitats d'oci dels estudiants, tot posant-la a disposició de la comunitat educativa -directa o virtualment- de manera que els recursos es puguin consultar a la mateixa biblioteca, a les aules i a les llars, dins l'horari lectiu i fora.
Una altra condició per a assolir aquestes abans esmentades és que la biblioteca articuli un programa de formació que doni suport a les necessitats individuals i curriculars dels estudiants i els professors i que incideixi en l'alfabetització informacional i els interessos lectors propis. Per a dur a terme aquestes tasques, els estudis conclouen que la biblioteca ha de disposar d’un bibliotecari qualificat, preferentment a temps complet, proactiu i amb funcions de gestió, que pugui comptar amb el suport necessari per dur a terme aquesta interacció educativa per part de la resta de l’equip docent i de l’equip directiu, a més dels serveis bibliotecaris de l’entorn.
Internet ha de fer replantejar també la biblioteca escolar
Avui, en l'era d'Internet, el coneixement es construeix en molts àmbits, al marge fins i tot de la institució escolar, i això hauria de fer replantejar no només els objectius educatius, sinó també les metodologies i els recursos necessaris per contribuir de manera eficaç a la formació de persones el futur de les quals no podem ni imaginar. Els continguts tenen cada vegada menys importància davant la necessitat d'adquirir competències clau que permetin als individus ser capaços d'utilitzar la informació per crear coneixement, per configurar opinions i per prendre decisions fundades.
Cal que la biblioteca escolar es plantegi com alguna cosa més que una aula plena de llibres
Es tracta de treballar competències cada vegada més complexes per poder interactuar en un món canviant en què, com es demostra cada dia, la capacitat dels mitjans per influir en les opinions i les conviccions de les persones adquireix una dimensió preocupant per les seves conseqüències. Avui, més que mai, tenim accés a la informació, però sabem utilitzar-la? Identifiquem la seva procedència, qui la genera, qui la difon, amb quins objectius? No hauria de preocupar-nos la proliferació de notícies falses i, sobretot, la facilitat amb què aquestes s'obren pas entre la ciutadania?
Dotar els ciutadans futurs de les capacitats per desenvolupar-se en aquest nou context és urgent: en aquest sentit la biblioteca escolar es dibuixa com un entorn idoni per a aquesta tasca, ja que a la seva funció clàssica d'adquisició, organització, tractament i difusió de la informació, se suma ara la derivada del seu ús. Ara mateix, aquest ús crític de la informació hauria de formar part integral dels processos d'aprenentatge, però com hem vist, les nostres biblioteques escolars no poden assumir-ne el repte. En les condicions de precarietat en què es troben, no poden articular un programa que asseguri que, en finalitzar la seva formació obligatòria, els nois i noies tindran la capacitat d’avaluar críticament les diferents formes d'informació, siguin textos o imatges, en qualsevol format.
La biblioteca escolar és un entorn idoni per dotar els ciutadans futurs de les capacitats per desenvolupar-se en el nou context d'Internet
Certament, algunes biblioteques escolars que disposen de personal especialitzat amb suficient horari de dedicació ja treballen en aquest sentit, i en elles s’orienta els alumnes en el procés del treball amb la informació. Aquestes pràctiques adquireixen més importància quan es tracta de facilitar noves maneres d'aprenentatge, basades en la resolució de problemes i en el treball per projectes, reforçant el seu component col·laboratiu i interdisciplinari.
Malauradament, les escoles que poden treballar d’aquesta manera són les més ben dotades, tant de recursos com d’especialistes amb horaris suficients, i una vegada més, s’amplia la distància entre els que poden i els que no poden gaudir d’una bona biblioteca escolar, un factor que, com hem vist, incidirà en els seus aprenentatges, en la seva construcció com a ciutadans responsables i en la possibilitat d’adquirir aquelles competències que els permetrien un futur millor. Cal, doncs, actuar amb certa urgència i fer un esforç per assegurar que tots els nostres nois i noies tenen l’oportunitat de disposar d’aquesta biblioteca escolar de qualitat.
