Com pot la mentoria ajudar a prevenir l’abandonament escolar?

Hi ha diferents factors que poden fer que els joves deixin l’escola abans d’hora. Alguns dels joves que vam entrevistar per a la nostra recerca (1) havien abandonat l’escola, hi havien faltat durant períodes llargs de temps o presentaven un alt risc d’abandonament escolar. Aquests joves van descriure de quina manera la mentoria els havia ajudat a implicar-se amb l’escola de forma més positiva i a romandre-hi.

El suport dels mentors és fonamental per ajudar a alleugerir l’estrès, abordar les situacions de manera diferent i tenir una relació més positiva amb l’escola.

A partir dels resultats de la nostra investigació, vam identificar cinc maneres clau en què la mentoria va ajudar a evitar l’abandonament escolar:

1. Alleugeriment de l’estrès: Molts dels joves van parlar de com l’estrès que havien patit per motius personals o familiars havia afectat la seva educació. Van posar molts exemples de com el suport dels mentors havia estat fonamental per ajudar-los a alleugerir l’estrès, abordar les situacions de manera diferent i, com a resultat, tenir una relació més positiva amb l’escola. Per exemple, una noia de 15 anys que va participar en la nostra recerca va comentar que l’any anterior havia perdut 100 dies d’escola a causa de l’estrès i la ira. Un cop se li va haver assignat un mentor, es va sentir molt menys estressada i enfadada, i va tornar a l’institut amb una predisposició molt més positiva.
2. Millora del coneixement d’un mateix: Alguns dels mentorats van descriure com els seus mentors els van ajudar a entendre millor el seu comportament a l’escola. Per exemple, un dels joves va dir que sempre tenia problemes amb els professors però que el seu mentor el va ajudar a veure i entendre el paper que ell mateix tenia en la creació dels conflictes. Va comentar que s’havia adonat que no sempre havia de ser el bromista o l’esvalotador de la classe, i va decidir «fer un pas enrere». Com a resultat, va començar a gaudir molt més de l’escola i a relacionar-se millor amb els professors.
3. Suport per moure’s pel sistema educatiu: Molts dels joves que van participar en la nostra recerca no comptaven amb el suport de familiars que els ajudessin a entendre el sistema educatiu o que els animessin a donar el millor d’ells mateixos. Per exemple, una noia que s’havia traslladat a Irlanda als 10 anys i vivia separada de la seva família va valorar els consells i l’orientació del seu mentor en relació amb el sistema educatiu i els camins que podia seguir. Una altra noia volia deixar l’escola abans d’hora, però el seu mentor la va ajudar a escriure una llista de pros i contres que la va fer adonar que la millor opció era continuar estudiant. Amb el suport del centre, van elaborar conjuntament un pla per abordar alguns dels reptes amb què s’havia trobat a l’escola. El mentor va treballar amb ella durant molt de temps per ajudar-la a continuar estudiant i, en darrera instància, accedir a la universitat. Aquest tipus de suport va ser especialment valorat per joves migrants i per joves de famílies sense experiència en educació superior.
4. Articulació d’una visió de futur: En la nostra investigació, hem comprovat que els mentors passen molt de temps parlant amb els joves sobre els seus plans de futur i sobre el que els agradaria fer amb les seves vides. En aquestes converses, els mentors sovint els ofereixen assessorament i orientació, i els ajuden a solucionar els problemes de manera no dirigida. Amb el temps, aquestes converses poden proporcionar als joves suport emocional i encoratjar-los a acomplir els seus somnis, i també poden representar una orientació pràctica sobre com obtenir titulacions. En la nostra recerca, els joves van parlar de com el fet de tenir una visió del seu «jo futur» s’havia traduït en un canvi de mentalitat pel que fa a l’escola i els havia animat a implicar-se de manera positiva com a mitjà per assolir els seus objectius. Per exemple, un noi que sempre havia tingut problemes a l’escola i que havia estat expulsat d’un centre es va adonar, gràcies a les converses amb el seu mentor, que podia convertir el seu interès per la música en una carrera professional. Plegats, van trobar els cursos universitaris que podia fer i van esbrinar les notes que necessitava per assegurar-se una plaça en el curs que volia estudiar. El noi va trobar la perspectiva molt motivadora i es va descriure com un «altre home» a l’escola. Va comentar que els seus professors no podien creure’s que fos la mateixa persona.
5. Ajuda amb els deures: No tots els joves volen que els seus mentors els ajudin amb els deures; n’hi ha que prefereixen dedicar el temps a activitats més lúdiques. De tota manera, hi ha joves que sí que valoren que els ajudin amb els deures o amb els projectes escolars. Aquesta mena de suport sovint es valora especialment quan el jove s’ha fixat un objectiu que vol assolir. Per exemple, alguns joves que havien decidit que volien fer un curs concret d’educació superior van agrair el suport amb els deures, ja que els podia ajudar a aconseguir les notes que necessitaven.

Els mentors no haurien d’intentar «canviar» els joves, el canvi es produeix arran de l’amistat i el suport que ofereixen.

És important recordar que totes aquestes aportacions són fruit d’una forta relació interpersonal entre els mentors i els joves. Els mentors no haurien d’intentar «canviar» els joves. Segons la nostra experiència, el canvi es produeix arran de l’amistat i el suport que ofereixen els mentors. En altres paraules, hem de confiar en el procés.

Bernadine Brady és professora de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, NUI, Galway (Irlanda) i investigadora principal del Centre de Recerca per a la Infància i la Família de la Unesco.

(1) Els entrevistats tenien entre 12 i 20 anys, i fa referència a la recerca publicada a:

• Brady, B., Dolan, P., McGregor, C. (2020) Mentoring Young People in Care and Leaving Care: Theory, Research and Practice. London: Routledge.