“Estem perdent talents i trencant recorreguts vitals quan no garantim una transició entre etapes educatives”

REPORTATGE

La formació de persones adultes està en ple procés de canvi per l’aparició de nous perfils d’alumnes amb necessitats que varien al llarg de la vida. El sistema actual, però, assenyalen docents i experts, no està preparat per donar-los resposta i reclamen estratègies en aquesta etapa clau per impulsar una societat del coneixement i revertir l’abandonament escolar.

“Tenim molt poc marge per adaptar-nos a les necessitats reals de l’alumnat”. Ho assegura Joan Padrós, director de l’escola d’adults Palau de Mar de Barcelona, però és un reclam comú de molts centres, que demanen un canvi de paradigma per oferir ensenyaments que responguin a les competències fonamentals al llarg de la vida i reduir l’índex d’abandonament escolar prematur. A Catalunya, és del 14,8%, segons dades del Ministeri d’Educació publicades a principis d’any. És la primera vegada que se situa per sota del 15%, l’objectiu que la UE havia fixat per a Espanya el 2020, però encara és lluny del 9% marcat per al 2030.

Els centres de formació de persones adultes demanen un canvi de paradigma per oferir ensenyaments que responguin a les competències fonamentals al llarg de la vida.

Un currículum “massa rígid” per fer-hi propostes i retenir l’alumnat

Al CFA Palau de Mar els alumnes troben a faltar, per exemple, més classes de conversa d’idiomes o cursos per gestionar aplicacions com La Meva Salut o fer tràmits digitals. Es troben en una situació similar al CFA Barceloneta: “Tenim molt contingut d’informàtica, però està massa orientat a les proves per tenir accés als certificats de competències digitals”, lamenta el cap d’estudis, Lluís Miquel Bennàssar Rosselló.

CFA palau de Mar // Cedida

Creuen que una bona solució seria ampliar la quantitat d’hores de lliure elecció dins el currículum perquè cada escola les pogués definir en funció de les necessitats del seu alumnat i del seu entorn. Per fer-ho, segons Padrós, “caldria un canvi de mentalitat de l’Administració” que implicaria “deixar de prioritzar la visió economicista de retornar estudiants al sistema educatiu per millorar la competitivitat i apostar més pel desenvolupament personal”. Una visió que també es desprèn del Manifest per a l’educació d’adults en el segle XXI (2017) de l’Associació Europea per a l’Educació d’Adults.

“Caldria deixar de prioritzar la visió economicista de retornar estudiants al sistema educatiu per millorar la competitivitat i apostar més pel desenvolupament personal”

Els docents, a més, coincideixen en la necessitat de formar part de la transformació que ja ha arribat a primària i secundària, amb aprenentatges més competencials i amb noves metodologies d’ensenyar i aprendre. Pel que fa a la formació d’adults, el Departament d’Educació està dissenyant un nou currículum dels ensenyaments instrumentals, amb aportacions de la comunitat educativa. Tot i així, els centres senten que han estat històricament a la “perifèria” de les polítiques públiques i es queixen de ser els “últims” on s’apliquen canvis.

“Les escoles d’adults es van configurar per donar resposta a les necessitats de la societat de finals del segle XX i ara cal redefinir-les”, convé Isabel Sánchez Guerrero, orientadora i formadora en escoles d’adults. Especialment, subratlla Padrós, amb alumnes que arrosseguen experiències de fracàs. “No els podem donar el mateix perquè ja en sabem el resultat”, manifesta.

Amb tot, per a moltes d’aquestes persones, les escoles d’adults es converteixen en una via per connectar-se amb el sistema educatiu capaç d’obrir noves perspectives de futur. Ho assenyala un estudi publicat recentment, coordinat per Juan Llanes, que analitza les trajectòries d’alumnes del Graduat en Educació Secundària en escoles d’adults en què han participat 14 centres de tot Catalunya. “El pas per l’escola suposa una ruptura amb la dinàmica viscuda als instituts i es converteix en un nou marc d’aprenentatge que permet assolir competències més enllà de la titulació”, subratllen els autors.

Un altre dels problemes relacionats amb la rigidesa del currículum és que moltes formacions s’ofereixen en moments determinats del curs. Això posa traves als alumnes que, per circumstàncies personals o laborals, han de deixar temporalment les classes i s’han d’esperar tot un any per reprendre-les. “L’alumnat adult té moltes responsabilitats i moltes vegades no hi ha abandonaments, sinó que la seva situació personal ha canviat”, apunta Sánchez Guerrero. Segons l’estudi, tres de cada deu enquestats s’han plantejat deixar la formació en algun moment.

“L’abandonament va acompanyat d’una frustració, però també de ganes de tornar a emprendre els estudis”, sostenen els autors. Per això, recomanen personalitzar i flexibilitzar els ensenyaments –obrint espais del centre a la comunitat, adaptant els horaris, prioritzant continguts del currículum…– per facilitar la vinculació amb l’escola i amb els propis objectius d’aprenentatge.

CFA palau de Mar // Cedida

En aquesta línia, el CFA Palau de Mar ofereix una modalitat d’autoformació, en què l’alumnat escull quan prefereix anar al centre a treballar o a fer consultes, parlant-ho amb el tutor. “La idea és flexibilitzar al màxim sabent que l’estudiant pot comptar amb tu si li fa falta”, explica la cap d’estudis, Maria Àngels Araujo. Amb aquest sistema han atret alumnes d’arreu del país, molts amb estudis superiors que busquen ampliar o complementar la seva formació.

Altres escoles, com el CFA Tarragona o el CFA Dolos Paul de Cunit col·laboren amb l’Institut Obert de Catalunya perquè els seus estudiants es puguin matricular a formacions a distància amb el suport del professorat. Exemples com aquests, però, considera Sánchez Guerrero “no són prou atendre la demanda” de noves oportunitats de formació.

L’orientació i la transició entre etapes, clau per no deixar ningú enrere

El CFA Barceloneta implanta, des d’aquest curs, un pla d’orientació en què s’han fixat com a objectius reduir l’abandonament i l’absentisme, millorar l’acollida de l’alumnat, i oferir una millor orientació professional i acadèmica.

“Fer d’enllaç és molt important perquè et permet veure com es desenvolupa allò que havies proposat a l’alumne i t’ajuda a prendre decisions futures”

Com a mesures concretes, han acordat fer un registre dels casos d’abandonament, facilitar el seguiment de les classes amb mitjans virtuals, crear materials adaptats per als nous alumnes, i millorar la comunicació tant amb els serveis d’orientació i d’inserció laboral com amb els centres educatius on alguns alumnes continuen formant-se a posteriori. “Fer d’enllaç és molt important perquè et permet veure com es desenvolupa allò que havies proposat a l’alumne i t’ajuda a prendre decisions futures”, assenyala Bennàssar Rosselló.

Reforçar els llaços entre etapes educatives és, precisament, el que han fet al CFA Montseny, a Vic, on van detectar que alguns exalumnes de l’Institut La Plana hi acudien anys més tard per iniciativa pròpia. A partir d’aquí, han començat a treballar conjuntament per identificar possibles estudiants i continuar-ne el seguiment un cop s’han matriculat a l’escola d’adults.

CFA Montseny // Cedida

Tot i així, consideren, el desconeixement encara és generalitzat. “Ens trobem amb situacions molt frustrants, perquè una mala orientació pot abocar una persona al fracàs quan hi ha camins exitosos pràcticament per a tothom”, subratlla Maje Asins Ramon, coordinadora dels ensenyaments bàsics de secundària al CFA Montseny.

“Ens trobem amb situacions molt frustrants, perquè una mala orientació pot abocar una persona al fracàs quan hi ha camins exitosos pràcticament per a tothom”

Per això, al centre donen molt pes a la tutoria i a l’orientació, amb entrevistes, almenys, a l’inici de curs i en cada trimestre. “Malgrat que molts pensen que, com que són adults, no els cal acompanyament, cada vegada necessiten més que estiguem al seu costat”, explica la directora del centre, Neus Mujal Cortina.

Així ho constaten també els alumnes que han participat en l’estudi liderat per Llanes. Afirmen que “poden preguntar contínuament sense por a males respostes” i que se senten “agents actius” del seu propi aprenentatge. Aquestes pràctiques, segons els autors, “afavoreixen una formació personalitzada que s’adapta al que cada alumne necessita per fomentar la seva autoregulació i ser capaç de decidir sobre el què, el com i el quan aprendre”.

En aquest sentit, el Departament treballa en una nova normativa per posar una figura orientadora en tots els centres oficials de formació de persones adultes, amb la intenció de crear un sistema més ampli que també inclogui altres agents educatius i espais no formals i informals. De moment, s’ha començat a implantar de manera pilot al CFA Sant Adrià de Besòs.

Les entitats no formals, llocs de noves oportunitats

Què passa, però, amb els joves que, per diferents circumstàncies, abandonen el sistema educatiu abans d’hora i amb els que s’hi reincorporen més endavant en una escola d’adults? “Si no hi ha connexió entre etapes educatives, estem perdent talents i trencant recorreguts vitals”, conclou Sánchez Guerrero. I aquesta connexió, diu, no està prou garantida quan es tracta de passar de l’educació obligatòria a la xarxa d’escoles d’adults.

“Si no hi ha connexió entre etapes educatives, estem perdent talents i trencant recorreguts vitals”

En alguns casos, les entitats no formals són les úniques que arriben a aquestes persones i, de manera general, als col·lectius més vulnerables. Un dels centres referents és La Troca, que va obrir portes el 2018 amb l’objectiu de formar persones adultes del barri de Sants de Barcelona. Fins llavors l’única opció que tenien els veïns era desplaçar-se fins a la Zona Franca, a uns 3 quilòmetres.

Ara ofereixen gairebé 700 places i tenen llista d’espera. La Fatima Haryouli i l’Oumaima Alkor, originàries del Marroc, hi estudien català, castellà i informàtica. L’any passat, mentre feien classe, portaven els seus fills a l’Espai Canalla, pensat per facilitar la conciliació familiar dels alumnes, un 60% dels quals són dones.

Alumnes de La Troca // Cedida

Allà treballa la Latifa Bouzkri, que també és del Marroc i alumna de l’escola. Quan va venir a viure a Barcelona, explica que li hauria agradat tenir un espai com La Troca. “No només hi estudiem, sinó que també coneixem altres persones amb els mateixos problemes i les professores ens ajuden en tot el que necessitem”, subratlla. Es refereix, per exemple, a fer tràmits com matricular els fills a l’escola, sol·licitar beques i ajuts, o fer la declaració de la renda.

“No només hi estudiem, sinó que també coneixem altres persones amb els mateixos problemes i les professores ens ajuden en tot el que necessitem”

A més, a través d’una xarxa de voluntaris, han ampliat la formació amb cursos d’expressió corporal, costura o anglès, i també col·laboren amb serveis del barri com el centre d’atenció primària, amb qui han impulsat tallers com ara menjar saludable sense cuina, pensat per a alumnes que viuen en habitatges precaris. També disposen de cursos d’alfabetització i neolectura, un tipus d’ensenyament que va de baixa en els centres oficials, però que continua tenint demanda.

Cada any tenen més alumnes, i la majoria dels que comencen continuen formant-se. “La vulnerabilitat fa més difícil adquirir un compromís i teníem molt clar que havíem d’oferir una formació flexible”, explica Adriana Sabaté Muriel, una de les impulsores. Així, els seus cursos estan organitzats en blocs trimestrals per facilitar les entrades i sortides. “Complica l’organització docent, però és el que hem de fer per garantir el dret a l’educació”, assegura.

“La vulnerabilitat fa més difícil adquirir un compromís i teníem molt clar que havíem d’oferir una formació flexible”

A la pràctica, però, bona part d’aquesta feina no es veu reconeguda perquè no poden expedir títols oficials. Per canviar-ho, alguns experts, com els autors de l’informe “Mai no és tard per aprendre” de la Fundació Bofill, proposen un sistema de validació de competències per a la vida adulta, prenent com a referència el del Consell Català de Formació Professional, que permet acreditar competències amb títols de formació professional o certificats de professionalitat. Això, diuen, permetria certificar i donar valor als aprenentatges que s’adquireixen en entorns no formals com La Troca o l’Escola de Vida de l’Hospitalet de Llobregat, i brindaria més oportunitats als seus estudiants.

Notícia: La Fundació Bofill reclama més recursos, reconeixement i lideratge polític per al sector de la formació de persones adultes

Els “no alumnes” i l’efecte Mateu

A Catalunya, només un 10% de la població entre 25 i 64 anys participa en la formació al llarg de la vida, segons l’Anuari 2020 sobre l’estat de l’educació a Catalunya de la Fundació Bofill. És una xifra que se situa per sota de la mitjana espanyola i europea, i dista de l’objectiu del 15% que Europa s’havia fixat per aquell any. La raó és que aquesta formació no arriba a tota la població que hi podria estar interessada, ja sigui perquè no s’adapta a les seves necessitats o perquè la manca de visibilitat fa que no hi pugui accedir fàcilment.

Les persones que tenen un nivell d’estudis més alt són els que més continuen formant-se, i això agreuja les desigualtats.

Aquestes persones s’anomenen els “no alumnes”. Un perfil que conviu amb l’anomenat efecte Mateu, referent al fet que els que tenen un nivell d’estudis més alt són els que més continuen formant-se, i això agreuja les desigualtats.

Un dels motius pels quals costa detectar-los, assegura Araujo, és pel desconeixement l’oferta formativa per part dels centres educatius o dels serveis municipals. “Hi ha famílies que fan un esforç per portar els seus fills i filles a una acadèmia privada després d’un desengany a l’ESO quan podrien accedir a una escola d’adults pública”, exposa. Per això, insisteix Sánchez Guerrero, cal fomentar l’acompanyament entre etapes i defensa que “la veu dels exalumnes pot ser molt determinant” en la motivació per aprendre.

Al CFA Barceloneta, la majoria d’alumnes coneixen el centre pel boca-orella. “Això vol dir que els estudiants parlen bé de nosaltres, però també evidencia que les escoles d’adults no solem aparèixer en el mapa de l’oferta formativa”, assenyala Bennàssar Rosselló. Per això, insta a les administracions “a fer campanyes de comunicació” per difondre els seus ensenyaments, un reclam al qual se sumen des del CFA Palau de Mar i el CFA Montseny.

CFA palau de Mar // Cedida

Per anar a buscar aquests “no alumnes”, les mestres de la Troca inverteixen temps visitant equipaments de l’entorn com altres entitats i centres de culte, i els expliquen la feina que fan. També han desenvolupat Formap, una plataforma on han centralitzat tota l’oferta formativa per a adults del barri de Sants. “Moltes persones que han passat per la Troca han acabat fent un cicle formatiu després”, destaca amb orgull Ester Rams de Pablo, una altra de les impulsores.

“Treballar amb persones amb menys oportunitats queda sovint més invisibilitzat, però és una gran estratègia de transformació social”

Aquest èxit, considera, no només contribueix a “aixecar el nivell formatiu del país”, sinó que “també té un efecte directe sobre els fills i filles dels alumnes, perquè tindran un model formatiu de referència”. “Treballar amb persones amb menys oportunitats queda sovint més invisibilitzat”, afegeix Sabaté, “però és una gran estratègia de transformació social”.

Si vols saber-ne més:

• Llegeix la notícia La Fundació Bofill reclama més recursos, reconeixement i lideratge polític per al sector de la formació de persones adultes
• Consulta el dossier de premsa de l'informe
  
• Descarrega l'informe 'Mai no és tard per aprendre'