El rol de la mentoria en l’abandonament escolar prematur

En els darrers deu anys estem sent testimonis d’un auge important de programes de mentoria social dirigits a adolescents i joves a molts països de la Unió Europea. Segons el context i l’emergència social, els programes de mentoria han estat identificats per algunes organitzacions del tercer sector, universitats i governs com una eina per complementar el treball dels professionals de l’educació i els serveis socials.

A Alemanya, per exemple, l’arribada d’un nombre significatiu de persones sol·licitants d’asil el 2015 i 2016 va promoure l’elaboració, expansió i consolidació de centenars de programes de mentoria que tenien l’objectiu d’afavorir la inclusió educativa i social dels adolescents i joves sol·licitants d’asil, així com d’aquelles famílies ja reconegudes amb l’estatus de refugiades.

Catalunya no queda al marge d’aquesta realitat i també ha experimentat aquest creixement. En part, perquè el Departament d’Educació ha incorporat la mentoria social en el Pla de Millora d’Oportunitats Educatives (PMOE) amb la finalitat de pal·liar els efectes de la pandèmia als instituts de secundària i l’acompanyament socioeducatiu de l’alumnat.

És la mentoria una eina efectiva per lluitar contra l’abandonament escolar prematur?

En l’amalgama de programes de mentoria social que van sorgint arreu, caldria fer-nos la següent pregunta: és la mentoria una eina efectiva per lluitar contra l’abandonament escolar prematur? Què ens diu l’evidència empírica i, més específicament, els resultats de la recerca APPlying Mentoring al respecte?

En síntesi, la recerca realitzada fins al moment destaca que la mentoria pot arribar a ser un complement idoni si es té en consideració tota una sèrie d’elements i característiques que la fan de qualitat i més efectiva.

Relacionat: Què ens diuen les noves dades d'abandonament escolar prematur a Catalunya?

Tot i això, també s’ha de deixar ben clar que la mentoria mal portada o no implementada rigorosament pot arribar a tenir efectes negatius en els adolescents i joves. I, en aquest sentit, hi ha aspectes ètics que cal tenir en compte abans d’iniciar un projecte per no fer més mal en els adolescents que ja viuen una situació fràgil.

La mentoria mal portada o no implementada rigorosament pot arribar a tenir efectes negatius en els adolescents i joves.

Si hi ha la voluntat de promoure un programa de mentoria al centre o localitat, es recomana que les persones impulsores es posin en contacte amb programes que segueixen les recomanacions bàsiques del segell de qualitat de la Coordinadora de Mentoria Social.

Però, a banda d’aquests elements de qualitat bàsics, els resultats de la recerca APPlying Mentoring ens aporten alguns aprenentatges i ens demostren que la mentoria pot ser més efectiva encara en la lluita contra l’abandonament escolar prematur especialment si es té en consideració:

1. Programes de mentoria que tenen un col·lectiu diana molt clar i específic (per exemple, adolescents estrangers que han arribat en els darrers dos anys).
2. Que aquest col·lectiu es trobi en un moment de transició en la seva trajectòria vital i/o educativa (per exemple, adolescents que es troben a primer i segon d’ESO).
3. Treballar les altes expectatives, però acompanyant a l’adolescent en saber identificar bé quines són les barreres i dificultats que es trobarà en el camí i ajudar-lo a identificar altres referents que el/la poden ajudar. Aquells programes que només se’ls fa arribar el missatge “tu, sí que pots” no és suficient i, fins i tot contradictori. Cal que aquest missatge vingui acompanyat d’un procés d’acompanyament informal que alguns adolescents no tenen per la seva situació familiar i social.
4. Uns objectius molt clars i ben definits a treballar en la relació de mentoria. A vegades, la mentoria es planteja com un acompanyament o una relació informal de suport però no queda clar ni per al mentor ni per al programa quin és l’objectiu o objectius específics a treballar. Com més concretats estiguin millor a l’hora d’orientar la formació dels mentors, i el tipus d’activitats que poden dur a terme durant la relació de mentoria.
5. I, finalment, un bon equilibri entre una relació de mentoria de qualitat basada en la confiança i en la relació informal i la possibilitat de fer activitats més dirigides i encarades als objectius establerts. Es recomana que inicialment es treballi el vincle i que, a poc a poc, es vagin treballant els objectius a través d’activitats específiques o de forma transversal.

Aquests elements han estat clau a l’hora d’observar efectes majors en l’aprenentatge de la llengua catalana, en la participació a l’aula, en les expectatives del professorat… És a dir, en tota una sèrie d’elements que tenen una incidència directa i indirecta en les trajectòries educatives de les adolescents.

Esperem que en el futur puguem comptar amb estudis longitudinals que ens puguin aportar més informació sobre l’efecte de la mentoria a mig termini i com aquesta ha pogut influir en la finalització d’estudis obligatoris i continuació d’estudis post-obligatoris de l’alumnat.

Relacionat: Què funciona en educació? Agrupaments a les aules i tutorització individual

Imatge: Isaac Planella / Ajuntament de Barcelona