La crisi de la covid-19 ha d’impulsar la causa de la mentoria escolar

La crisi sanitària de la covid-19 ha tingut un gran impacte en les nostres societats. Per la seva naturalesa, aquesta crisi ha estat especialment visible en l’àmbit sanitari, on ha posat a prova professionals i equips. Ha passat el mateix en l’àmbit econòmic, on la majoria dels estats han hagut d’adoptar mesures de suport davant la manca de subministraments i de producció en diferents àrees. Diuen de la Unió Europea que, d’una banda, només avança arran de les crisis ―jo crec que no, però imaginem que sigui així―, i que, de l’altra, en aquest cas ha topat de ple amb la ingenuïtat amb què havia externalitzat la seva indústria i els seus recursos, fins al punt de ser dependent en alguns sectors vitals.

L’avantatge és que s’han pres mesures contundents com a resposta, entre d’altres el suport a la recerca, un pla de recuperació i una estratègia de recerca d’autonomia.

Però, a banda de totes les conseqüències visibles, és probable que la pandèmia de covid-19 tingui efectes a llarg termini en alguns sectors als quals cal parar molta atenció, entre d’altres l’educació, ja que és un vector fonamental dels valors de socialització.

"Si volem que Europa tingui un futur, l’educació ha de tenir un paper rellevant en la construcció d’una societat millor, més justa, més sostenible i més inclusiva"

Durant els moments més durs de la pandèmia, els dels confinaments, la majoria de centres escolars van tancar, amb la qual cosa els alumnes es van veure privats dels vincles amb els professors i la comunitat educativa en el sentit més ampli. La Unesco calcula que durant aquest període 850 milions d’alumnes i estudiants universitaris van deixar d’anar a classe en 100 països del món, moment en què molts alumnes van deixar de mostrar-hi interès i van abandonar el sistema educatiu, amb el risc de quedar-ne exclosos per sempre.

En aquell moment, la mentoria escolar va demostrar de manera decisiva la seva gran utilitat, més enllà dels períodes de crisi.

Relacionat: Com pot la mentoria ajudar a prevenir l’abandonament escolar?

La mentoria escolar és la posada en pràctica d’un principi força senzill segons el qual durant algunes hores per setmana un mentor acompanya un alumne amb dificultats escolars. D’aquesta manera, els alumnes es beneficien d’un suport personalitzat, de qualitat, i d’una perspectiva diferent de la de l’escola o les famílies.

La mentoria permet establir un lligam entre persones amb camins que potser no s’haurien creuat mai, amb l’objectiu que s’entenguin millor l’una a l’altra. No es tracta solament de brindar suport escolar, sinó també de compartir experiències, de ser-hi per als joves moralment i emocionalment. És un poderós mitjà d’intercanvi entre persones d’orígens diferents i de lluita contra les desigualtats.

Durant la pandèmia, gràcies a la mentoria escolar, molts alumnes privats d’educació, en risc d’abandonament escolar, han comptat amb la implicació dels actors associatius del sector, que els han ajudat a no quedar enrere mentre no podien tornar a l’ensenyament tradicional.

Encara que l’etapa més greu de la crisi sanitària hagi quedat enrere, la necessitat de la mentoria escolar continua intacta.

"La Unió Europea ha d’invertir en educació més del que està fent avui dia"

Per això un bon nombre d’eurodiputats estem decidits a defensar aquesta idea i aquesta pràctica, partint del principi que si volem que Europa tingui un futur, l’educació ha de tenir un paper rellevant en la construcció d’una societat millor, més justa, més sostenible i més inclusiva.

La Unió Europea ha d’invertir en educació més del que està fent avui dia i deixar d’amagar-se darrere el repartiment de competències que els governs nacionals preserven amb zel.

A hores d’ara, només el programa Erasmus+ finança la mentoria escolar. No n’hi ha prou, s’ha d’incloure en el marc financer plurianual i ha d’obtenir un finançament específic que li permeti un millor reconeixement i el desenvolupament de xarxes associatives específiques.

El president de la República francesa va dir un dia que «era difícil tenir 20 anys el 2020». I tant que sí! Igual de difícil que quan ets un infant o un adolescent i tens la sensació de formar part d’una generació perduda.

Tenim l’obligació moral de no deixar que el joves, quan pensin en el futur, caiguin en un abisme d’angoixa. Cal treure’ls aquest pes de sobre amb responsables polítics que assumeixin el tema amb determinació i hi ofereixin una resposta pública visible, donant suport als actors de la mentoria, en especial als associatius. Continuaré esforçant-m’hi.