“Estàvem molt menys preparats en la digitalització de l’educació del que pensàvem”

ENTREVISTA

La pandèmia de la Covid-19 ha contribuït a eixamplar bretxes ja existents en la societat, i ha agreujat situacions de pobresa i exclusió social que tenen efectes a llarg termini. En el sistema educatiu, la falta d’equitat s’ha posat sobre la taula de manera més evident i pronunciada.

El 18% dels alumnes vulnerables a Barcelona no va poder seguir el curs a distància durant el confinament. Dels alumnes no vulnerables, només un 2,8% va veure la seva educació interrompuda. Aquestes dades recollides pel Consorci d’Educació de Barcelona posen de relleu com els efectes de la pandèmia no han estat iguals per a tothom i com el sistema educatiu del nostre país no estava preparat per aquest canvi sobtat a una educació digital.

En parlem amb Liliana Arroyo, doctora en sociologia i experta en innovació digital i impacte social, que ha publicat recentment el llibre Tu no ets la teva selfie (Pagès editors).

La digitalització és indispensable per garantir una educació de qualitat i inclusiva. Com s’ha d’impulsar una transformació digital de l’educació que garanteixi que ningú no en queda exclòs?

Encara entenem la digitalització de l’educació com que tothom tingui accés als dispositius. I aquesta part és molt important, però em sembla tant o més important que aquest accés estigui acompanyat d’una alfabetització digital. És imprescindible saber fer servir l’instrument, però també saber què aporta, quins riscos té, quines oportunitats… per poder-lo fer servir a favor dels teus propòsits.

Per això, cal un enfocament integral que cobreixi les tres bretxes: la d’accés, la de capacitat d’ús i la de qualitat d’ús. Perquè encara pot ser més perillós que es tingui accés a dispositius connectats però sense tenir el coneixement de què implica estar navegant per internet o fer servir determinades plataformes digitals.

Amb la pandèmia també ens hem adonat que la vulnerabilitat digital és molt més que la vulnerabilitat econòmica. De sobte, una família que en termes pre-pandèmia no és vulnerable, es torna vulnerable en el moment en què hi ha dues criatures a casa i només hi ha un dispositiu. Aquesta vulnerabilitat té molts més matisos ara.

"La millor innovació és aquella que és més inclusiva, no la que és tecnològicament més potent o digitalment més cridanera"

Sistemes educatius de tot el món s’han trobat davant el mateix repte. Com ho estan fent altres països per garantir connectivitat a tots els infants i joves?

Sí, en proporcions diferents però s’hi han trobat tots els països. Hi ha països que han donat una resposta sorprenent. Per exemple, em va cridar molt l’atenció una iniciativa a Itàlia on van fer servir els mitjans tradicionals per fer arribar l’escola a les cases. Van fer classe a través de la tele per cable, posant horaris al llarg del matí que corresponien a continguts dels diferents cursos. Si tot país comparteix un currículum prescriptiu determinat, té molt de sentit abordar la situació a través d’un canal com la televisió. A vegades, la millor innovació és aquella que és més inclusiva, no la que és tecnològicament més potent o digitalment més cridanera.

Relacionat: Com utilitzar les tecnologies digitals en educació? Evidències per a les etapes d’infantil, primària i secundària

La pandèmia ha evidenciat que quedar exclòs de la societat digital és quedar-se al marge de la societat.

El problema de la bretxa digital no és només la bretxa en si, sinó que tanca les portes a tota una altra sèrie de coses. I la més evident és que s’interposa en el dret fonamental a l’educació i posa en risc tots els drets que es deriven de no haver gaudit d’una bona educació.

La incorporació de les tecnologies digitals a l’escola era una assignatura pendent que la Covid-19 ha posat de manifest. En quin punt estàvem a Catalunya?

La pandèmia ens ha deixat una lliçó d'humilitat, perquè pel que fa a la digitalització ens vam trobar que estàvem molt menys preparats com a país del que pensàvem. Van emergir aquestes escletxes i va ser com un mirall. També va ser una mica preocupant que la resposta més immediata va ser per part del tercer sector i de la societat civil organitzada, i en canvi la resposta per part de l’administració va ser molt lenta.

"L’educació digital canvia el paradigma de l’educació: té a veure amb la coparticipació, amb la cocreació, amb altres modalitats d’educar..."

Vull pensar que això ens ha servit per posar-nos les piles, però de nou no deixem de banda que la solució no està en els dispositius. La solució està en que hi hagi la mentalitat digital desplegada, perquè això no va d’escriure a la pissarra digital en comptes d’escriure a la pissarra de guix o de retoladors. Això va també d’entendre que l’educació digital canvia el paradigma de l’educació: té a veure amb la coparticipació, amb la cocreació, amb altres modalitats d’educar, amb altres referents pedagògics on fomentar la creativitat guiada i que siguin els mateixos alumnes els que poden anar resolent les seves curiositats.

Quin paper han de tenir els espais de l’entorn dels centres educatius com biblioteques, museus, centres cívics…?

Un paper fonamental. En lloc de parlar de sistema educatiu hem de passar a parlar d’ecosistema educatiu, perquè un dels avantatges d’aquesta digitalització accelerada és que ens ha permès entendre que l’aprenentatge no està només dins les parets de l’escola de 9 a 5, sinó que pot estar a molts altres llocs.

"Aquesta digitalització accelerada ens ha permès entendre que l’aprenentatge no està només dins les parets de l’escola de 9 a 5"

Les biblioteques, les ludoteques, els museus… tenen un paper molt rellevant no només com a espais on anar a aprendre sinó també com a espais on involucrar-se. I per això el contínuum entre educació formal i educació en el lleure és una frontera que s’hauria de dissoldre cada vegada més.

En termes d’equitat, per exemple, hi ha perfils d’alumnat en centres d’alta complexitat que funcionen molt millor amb els professionals i amb els adults que els acompanyen en entorns de lleure. I, en canvi, quan estan en un context d’educació formal estan absolutament desplaçats perquè tenen una sèrie de mancances per poder complir amb aquells requisits mínims que se’ls hi suposen des de l’educació formal. Hibridar aquests dos espais ajudaria a veure l’alumnat no només des del punt de vista de la nota i des de l’avaluació, sinó des de tota la seva integritat.

Què li demanaries al pròxim Govern?

Des del punt de vista sociològic, el primer que diria al futur Govern és que en els primers 100 dies ens preguntem on volem estar d’aquí a 10 anys. I, quan ho hàgim definit, aleshores pensem què hem de fer en els propers 4 per poder estar on volem d’aquí a 10 anys.

És fonamental que el nou Govern es plantegi que el Departament d’Educació no pot estar aïllat ni del de Treball ni del de Polítiques Digitals. Ni de molts altres, però crec que és important que formació i treball vagin molt de la mà perquè d’aquí a 10 anys existiran molts futurs professionals possibles i el món requerirà un tipus de ciutadania que ara encara ens queda lluny.

Per tant, jo el que li diria al pròxim Govern és que ens plantegem on volem estar d’aquí a 10 anys, quins són els reptes que tenim, i quina és la ciutadania que volem pel que fa a valors, actituds, implicació social, implicació política, a distribució de les possibilitats educatives arreu del territori…

Relacionat: Què sabem sobre l'efectivitat de les tecnologies digitals en l'educació?

Un cop tenim els dispositius, la connexió i les competències, com ho utilitzem per millorar l’educació?

No podem plantejar l’educació en termes digitals si no tenim un professorat que estigui preparat per a fer-ho. Que estigui preparat per fer servir els instruments, però també sobretot amb aquesta mentalitat digital que impacta, per exemple, en com s’entén l’autoritat dintre la classe, o en el fet d’impulsar el treball per projectes on hi ha més d’un professor col·laborant.

"És molt important dotar els docents i els centres dels mecanismes perquè digitalitzar-se no depengui de si el docent en té ganes o no."

En aquest sentit, és molt important dotar els docents i els centres dels mecanismes perquè digitalitzar-se no depengui de si el docent en té ganes o no. Cal que creem equips i bons tàndems i que no descartem tot allò que ens aporta la docència tradicional o analògica i que funciona. Per exemple, una opció són les mentories digitals dins dels mateixos equips docents, i que això es traslladi també a mentories digitals entre l’alumnat. És imprescindible tenir referents a qui preguntar, tant si ets docent com si ets alumnat.

I quin acompanyament o suport caldria donar a les famílies?

Els centres educatius en les etapes d’educació obligatòria poden ser un bon espai de detecció de mancances i que al voltant de l’escola es puguin crear ecosistemes educatius per a les criatures però també per a les famílies. Crec que és un triangle bastant interessant: el centre, les famílies i l’alumnat. Un entorn de col·laboració on ens puguem digitalitzar els uns als altres i les escoles com un espai de detecció de mancances em sembla que és una porta d’entrada molt rellevant.

Quan ens vam adonar que les criatures no tenien dispositius hi havia centres que molts d’aquests casos ja els coneixien, i tenim exemples de centres de màxima complexitat que estan fent molt bona feina quant a la incorporació de les tecnologies emergents en el context educatiu. I la clau és no preocupar-se de què fas sinó de per què ho fas.

En aquest sentit, crec que amb les famílies és el mateix: si tu vols ensenyar al teu fill a anar en bicicleta, tu has de saber anar en bicicleta, si no com li expliques com es va en una bicicleta. I si ets una família que no té ni idea de com funcionen les xarxes socials ni de com funciona l’entorn digital, o ho saps però no tens temps d’explorar-ho amb la teva criatura, com ho fem per poder garantir aquest acompanyament. Per això aquestes figures de mentories digitals són importants.

Quan passi la situació excepcional de la pandèmia, què hauria de quedar-se d’aquesta experiència d’educació digital i híbrida? Amb què ens hauríem de quedar per a una bona vinculació entre educació i tecnologies digitals?

Crec que aquesta capacitat d’adaptar-nos a entorns híbrids hauria de quedar-se. Si una criatura es trenca una cama, no s’ha de desplaçar a l’escola amb totes les dificultats de mobilitat ni ha de deixar d’estudiar pel fet de no poder sortir de casa. O si un alumne ha d’estar hospitalitzat una temporada però pot fer seguiment de les sessions. Aquesta hibridesa i flexibilitat ens permet adaptar-nos a totes les necessitats i és un dels aprenentatges que hauria de quedar-se.

"La flexibilitat que ens dona la hibridesa i la importància de la dimensió emocional són dues molt bones lliçons per quedar-nos"

Un altre aspecte que no hauríem d’oblidar és com és d’important l’acompanyament emocional dels alumnes. Amb la pandèmia vam veure que aquells centres que millor es van adaptar van ser els que van ser capaços de deixar una mica de banda els continguts. Van acceptar que seria un curs estrany, que no podien pretendre la normalitat, i van fer un bon acompanyament emocional dels alumnes. Aquests són els alumnes que van ser més capaços de viure la pandèmia amb certa normalitat malgrat la duresa de la situació, perquè estaven acompanyats. No sentien només que havien d’omplir molts deures i que ningú els preguntava com estaven. Aquest acompanyament emocional ha estat clau.

Per tant, la flexibilitat que ens dona la hibridesa i la importància de la dimensió emocional són dues molt bones lliçons per quedar-nos.

Hi ha hagut, i hi ha, debat al voltant del programari que s’utilitza a les escoles, i el rol que hi tenen grans empreses com Google i Microsoft. Quins riscos hi veus?

El principal risc és que tenim les escoles una mica venudes a una empresa privada que no sabem quines intencions té. Ens ha ofert eines molt convenients i amb accés gratuït, però és una empresa que es lucra a partir de tenir informació de persones. I justament li estem regalant dades valuosíssimes que tenen a veure amb l’expedient acadèmic però també els xats que tenen alumnes i professors, els xats d’alumnes amb alumnes, l’hora de connexió, les notes, les possibles analítiques es poden extreure a partir d’això per classificar-los pel que fa a fracàs escolar…

"Estem regalant la petjada digital de menors a una empresa que està desitjant conèixer-los perfectament"

Això, per una banda, té el perill que l’empresa vengui aquestes dades a altres per lucrar-se. Però, a més, estem regalant la petjada digital de menors a una empresa que està desitjant conèixer-los perfectament.

Per tant, ja no és només el que pugui passar ara amb aquestes dades, sinó què pot passar en un futur i quins possibles usos se’n podran fer. Per exemple, què passa si Google pot connectar que tu ets aquell alumne que vas repetir tercer i que anaves molt malament de matemàtiques? El dia en què et toqui triar carrera només t’ensenyarà anuncis de carreres de lletres perquè, com que tu vas suspendre matemàtiques, mai et donarà l’oportunitat de poder ser analista de dades, que és una feina del futur.

A vegades sembla que no hi pugui haver alternativa…

Hi ha alternatives de software no propietari. Per exemple, les universitats fan servir Moodle, que és programari lliure. És molt més còmode tenir un únic entorn on tens la videoconferència, els documents compartits i les carpetes amb els treballs, però les alternatives de software lliure existeixen. No estan creades com un ecosistema on ho tens tot, però es podria organitzar de manera que això fos factible. No cal inventar la roda, aquestes funcionalitats ja existien abans de Google, però l’avantatge competitiu que té Google és que les agrega.

Però això és molt important: estem posant la conveniència per davant de llibertats futures. Com a resposta immediata està molt bé, és molt còmode i Google ha estat molt hàbil, però a partir d’aquí plantegem-nos cap a quin model volem anar.

Vols aprofundir més en l'ús de les tecnologies digitals en educació?

• Consulta el resum infogràfic del Què funciona en educació? #18: Tecnologies digitals a l’escola: què funciona?
• Llegeix la publicació Què sabem sobre l'efectivitat de les tecnologies digitals en l'educació?
• Recupera el webinar L’educació en digital. Què funciona i en quines condicions?