Com podem fer front a la bretxa digital des dels centres educatius?

Fa anys que les persones expertes assenyalen que l'avanç tecnològic introduït a les aules està deixant al marge molts estudiants que, per manca de recursos, no tenen accés a dispositius tecnològics o a connectivitat fora de l’escola. La tecnologia és una gran eina d'aprenentatge però alhora, està promovent grans desigualtats educatives.

En els últims temps s’han dut a terme iniciatives per pal·liar aquesta desigualtat i superar la barrera econòmica vinculada a l’educació digital, com promoure que aquests alumnes fessin ús dels recursos de les biblioteques i els centres cívics. Però amb l'arribada del confinament, la bretxa digital ha aflorat en tota la seva magnitud i ha quedat palès que els pedaços utilitzats fins ara quedaven curts.

D’un dia per l’altre, l’educació es va digitalitzar al 100% i el marge de maniobra per aquelles famílies que no disposaven de les eines necessàries va ser nul. En aquests casos, la desconnexió lectiva va ser total.

Durant el confinament viscut els darrers mesos l'accés a la tecnologia i a la connectivitat ha estat un dels grans cavalls de batalla tant pels centres educatius com per moltes administracions locals.

Hem vist també com aquesta és una problemàtica global i a escala mundial s'han donat diferents respostes per fer front a la bretxa digital. En la majoria de països, l'administració pública ha assumit la responsabilitat de facilitar la provisió de dispositius i connectivitat, tot i que en molts llocs no ha estat suficient per cobrir tota la necessitat. Així hem vist com, de nou, la solidaritat i l'autoorganització de la ciutadania també ha esdevingut clau per superar el moment de crisi puntual.

Més enllà dels tangibles

Sabem, però, que tecnologia i educació van de la mà ara i més en un futur, i que la bretxa digital no és un problema anecdòtic o puntual. Aquesta escletxa va molt més enllà d’allò material o tangible, ja siguin els ordinadors, tauletes o la connexió a internet. Quan parlem de l'ús de les tecnologies no podem obviar l'ús i la qualitat d'aquesta, que ve marcada de forma molt notòria pel capital cultural propi, o de l'entorn, en el cas dels infants.

Els alumnes necessiten, a més de dispositius i connectivitat, algú que els acompanyi en l'ús de l'eina, però també en el procés d'aprenentatge a través d'aquesta. Lluny del concepte de nadius digitals, docents i família són clau per aprendre en un entorn sa, crític i constructiu.

Aquest curs que tot just comencem és una nova prova de foc per la virtualitat de l'aprenentatge. Sabem amb tota certesa que hi haurà setmanes que viurem nous confinaments domiciliaris i que mentre això passi, la docència no es podrà aturar i caldrà fer ús de la tecnologia per continuar el curs amb la màxima normalitat possible des d’una modalitat híbrida.

El paper dels centres educatius

És imprescindible, en aquest escenari, que cada centre pugui “mapejar” amb el màxim encert quina és la situació de cada alumne al seu domicili, de quines eines disposa i quines necessita. Serà important també conèixer quina capacitat d'acompanyament tenen les famílies en aquests processos d'aprenentatge digital. Durant els mesos de confinament, aquesta feina s'ha anat avançant en molts centres educatius, per la necessitat imperant del moment. S'han posat sobre la taula necessitats de coneixença fins ara inexistent o poc prioritària, per això la resposta que poden donar durant aquest curs híbrid és molt desigual.

Més enllà de les estratègies que poden desplegar els docents per maximitzar l’ús de la tecnologia, aprofundint en aquesta idea de treballar més enllà del marc material, cap preguntar-se: quines estratègies podem desplegar com a centre per assegurar el vincle educatiu en cas de nous confinaments? Com podem acompanyar les famílies en aquest paper que recau al domicili?

Aquests són alguns dels plantejaments sobre els que ens agradaria que reflexionéssiu amb l‘eina d'autodiagnosi que hem desenvolupat. Es tracta d'una eina d'autoconeixement i avaluació que cada centre es pot fer a si mateix. L'objectiu no és altre que conèixer quin és el punt de partida en el que es troba l’escola o l’institut respecte a la bretxa digital i a partir d'aquí, entomar el camí per desplegar estratègies que ens permetin reduir-la al màxim.

L’eina s'organitza en quatre blocs que responen a diferents criteris d'avaluació. Un cop acabada, obtindreu una puntuació i unes propostes de millora per reflexionar sobre l’estratègia que heu de desenvolupar per assolir el vostre objectiu.

Us animem a fer-la tan aviat com sigui possible, per començar a treballar amb els escenaris que aquest curs tan peculiar ens presenta. Voleu començar ara mateix?