Reptes municipals per reprendre el curs: com prenem la temperatura a les nostres polítiques educatives?

Ens haurien calgut grandíssimes dosis d'imaginació per preveure un escenari tan desconcertant com el que hem viscut mesos enrere als nostres municipis amb la crisi de la COVID-19. La sacsejada de la pandèmia s'ha deixat sentir en tots els aspectes de la gestió municipal, també, òbviament, en els equips i dispositius vinculats a l'esfera educativa de cada poble i ciutat.

El tancament dels centres educatius i el confinament domiciliari han fet trontollar moltes de les polítiques educatives que s'estaven duent a terme arreu del territori impulsades pels equips consistorials. I aquesta sacsejada ha fet aflorar situacions i problemes vinculats a l’equitat educativa que en condicions normals sabíem que existien però es mantenien latents. No hi ha excusa per mantenir la demora: cal actuar de forma efectiva sobre aquestes desigualtats educatives.

Assignatures pendents

La pandèmia ha posat de manifest, per exemple, la magnitud de la bretxa digital que hi ha entre famílies d'un mateix centre i d'una mateixa aula. També ha deixat al descobert quines són les relacions i les xarxes existents entre famílies, centres educatius i altres agents i dispositius educatius vinculats al territori i al propi municipi, ja siguin centres esportius, culturals, entitats de lleure, etc. En molts casos hem descobert com aquest enxarxament ha fet més sostenible el vincle i la relació entre les persones i ha facilitat la continuïtat educativa dels infants i joves tot i el confinament. Molts d'aquests agents, que s'han mantingut actius durant els mesos en estat d'alerta, han esdevingut claus per moltes famílies.

Gràcies a aquestes entitats i equipaments, alguns d'ells de titularitat municipal, el desconfinament i la represa de la vida ha servit per recosir aquests vincles i en alguns casos per pal·liar les necessitats educatives no cobertes durant les setmanes de tancament. És el que hem anomenat, estiu enriquit, una reivindicació que tampoc és nova, i que forma part de l'estratègia d’Educació 360, una aliança que cerca que es reconeguin, s'impulsin i es connectin tots els aprenentatges que es donen en els diferents temps i espais lectius i no lectius, tant dins com fora de l’aula, i que aporten coneixement i experiències d’enriquiment educatiu a infants i joves.

Enguany, s'ha vist amb molta claredat la importància de potenciar aquests estius enriquits, sobretot per garantir, en la mesura del possible, la igualtat d'accés de totes les criatures a un estiu actiu. També s'ha entès la necessitat d'assegurar un seguiment educatiu de molts infants i joves als que les vacances d'estiu suposen una aturada de dinàmiques i hàbits massa gran que dificulta la represa normal del curs al setembre.

Un altre dels aspectes que més preocupa la comunitat educativa amb la represa de la presencialitat és, precisament, l'absentisme. I és que el fet d'haver estat tants mesos desconnectats de la rutina i dels vincles de l'aula, molts alumnes en risc educatiu poden tendir a sentir-se ja del tot desvinculats de la seva escola o institut. L'absentisme és un fenomen conegut i temut per molts municipis, un problema d’equitat de primer ordre que cal abordar a través de la imprescindible coordinació entre els centres educatius i els equips consistorials per fer-hi front. La situació que avui ens ocupa ens exposa a un escenari crític en aquest sentit i alhora ens permet entomar el repte amb tota la intensitat que requereix per impulsar solucions efectives.

Però aquestes necessitats no estan associades a la pandèmia de la COVID-19, sinó que eren mancances que moltes ciutats, pobles i barris ja arrossegaven de temps anteriors. Cal destacar també, que a molts municipis ja s'impulsaven polítiques públiques en aquest sentit o, com a mínim, hi tenien l'ull posat.

Repesca de setembre

Cada centre i cada municipi és un món i responen a realitats molt diverses, motiu pel qual és impossible formular receptes màgiques que funcionin a tothom. Però el que sí que podem estendre és l'hàbit d'avaluar-se i preguntar-se què estem fent nosaltres per fer front a aquesta situació i que podríem fer millor. Amb aquesta voluntat neix l’eina d’autodiagnosi municipal per a l’equitat educativa que us presentem a continuació.

Es tracta d'un exercici molt senzill d'autodiagnosi a través del qual, responent a un seguit de preguntes molt clares, podreu conèixer en quin punt us trobeu a nivell municipal davant de 3 reptes clau:

• Què cal fer des dels municipis per lluitar contra l'absentisme escolar?
• Millorem les activitats educatives d'entorn del municipi?
• Com garantir un estiu enriquit des dels municipis?

Cada un d’aquests reptes compta amb un qüestionari d’avaluació propi. Podeu escollir fer-los tots o només algun, en l'ordre i el temps que considereu oportuns. Aquesta diagnosi culmina amb un seguit de reflexions i propostes de millora sorgides de les vostres respostes al formulari en les que us donem recursos, idees i suggeriments per seguir avançant en la millora de l’equitat educativa de les vostres polítiques municipals.

Amb aquestes eines us animem a que sigueu vosaltres mateixos (regidories d’educació, caps de servei, tècniques d’educació municipals, responsables de projectes i dispositius en el territori, etc.) els qui detecteu quins són els aspectes més desatesos pel vostre municipi i dissenyar un full de ruta per anar posant remei i aportant solucions a la vostra comunitat. És un punt de partida per posar fil a l'agulla que us servirà per reflexionar sobre prioritats del vostre consistori en matèria d'educació, les polítiques que potser ja impulsàveu, sobre els agents comunitaris amb els quals compteu per fer-hi front, etc.

També és important que conegueu que les dades que compartiu per respondre el formulari sempre seran anònimes i confidencials i serviran per fer anàlisis globals, en cap cas individuals. Dit això, desitgem que aquesta eina d’autodiagnosi municipal per a l’equitat educativa us sigui útil i que pugueu utilitzar-la per anar ajustant i evolucionant amb el temps la vostra estratègia educativa.