On és el meu centre i on vol anar? Tracem un full de ruta per guanyar en equitat

Enguany hem encetat el que, segurament, serà un dels cursos més estranys i incerts de la nostra vida. La sacsejada que va provocar (i segueix generant) la pandèmia va deixar al descobert moltes mancances del sistema educatiu i des dels centres, equips directius i docents es va fer un esforç ingent per apedaçar l'estripada imprevista. Però de les circumstàncies extraordinàries també en neixen oportunitats úniques que no hem de desaprofitar.

Tensar fins al límit el sistema, com ho ha fet aquesta pandèmia, ha deixat la porta oberta a afrontar reptes que ja sabíem que existien però pels quals, no trobàvem mai temps. Alguns exemples? La bretxa digital, l'acompanyament a famílies més vulnerables o l'orientació en la transició del món educatiu al món laboral en són alguns.

És l'hora, doncs, d'assumir-los i de posar fil a l'agulla per aconseguir avançar en aquells aspectes que ens acosten a l'equitat educativa i a la millora en l'acompanyament d'alumnes i famílies en situació de major vulnerabilitat.

Aprofitem les oportunitats

Si una cosa ha evidenciat el confinament és que les condicions individuals de cada alumne i de cada família poden distar molt dins d'un grup classe. Diferències que, si bé en condicions normals poden quedar més soterrades, quan s'esfuma la presencialitat esdevenen autèntics entrebancs per seguir amb normalitat continguts i activitats. Amb el confinament hem experimentat com de desigual pot ser l'educació en remot, i no només en clau tecnològica, sinó també en clau d'estructura familiar.

S'ha fet més necessari que mai estrènyer el vincle amb l’alumnat i el seu entorn més immediat. De fet, en alguns casos aquest vincle s'ha reforçat i és molt important que amb la tornada a la presencialitat, el nus es mantingui i es reforci. Per fer-ho, centres i docents han dut a terme una gran tasca de coneixement profund de les seves famílies i les condicions d'aquestes, però possiblement encara hi ha marge per a la millora. No podríem desenvolupar mecanismes d’acompanyament que permetin definir perfils més acurats de la situació i les necessitats de cada infant o jove?

Ens enfrontem també, en aquest inici de curs, al repte de reprendre els estudis amb alumnes que fa més de sis mesos que viuen allunyats de les aules i de les dinàmiques de relació i de treball escolar. Com sabem en quines condicions emocionals arriben o en quin punt del seu aprenentatge es troben? Els van ser útils les mesures de seguiment i avaluació que vam haver d'improvisar el curs passat?

I els continguts d’aprenentatge? No és un bon moment per revisar i veure què i com hem estat treballant a les aules els darrers cursos i si podem millorar-ho o donar-li un altre sentit?

Disposem d’eines

Totes aquestes preguntes, i moltes més, afloren del neguit dels professionals de l'educació per entomar un curs ple d'incertes i carregat de reptes. Per fer front a tots aquests dubtes hem desenvolupat una eina que ens permetrà reflexionar des de cada centre sobre diverses qüestions que ens preocupen a tots i totes.

Es tracta d’un seguit d’eines d’autodiagnosi per a centres educatius via online que us permetran auto avaluar-vos com a centre i conèixer en quin punt us trobeu amb relació al tema treballat. Aquesta avaluació culmina amb un seguit de reflexions i propostes de millora d'acord amb el resultat obtingut de les vostres respostes. En el cas dels centres abordem 4 temàtiques:

• Com connectar amb l'alumnat amb risc d'exclusió digital?
• De quina manera fer un bon acompanyament a les famílies més vulnerables?
• Orientar de la millor manera en els moments de transició educativa o al món laboral.
• Potser és el moment d’avançar en l’aprenentatge i l’avaluació competencial!

Podeu triar quin dels qüestionaris d’autodiagnosi fer i l'ordre en el que els voleu completar. És una eina digital i oberta a la qual hi tenen accés tots els equips directius i claustres interessats a abordar millor la tornada a la presencialitat i aprofitar l'oportunitat que se'ns brinda per resoldre mancances que hàgim pogut arrossegar els darrers cursos. Són eines, doncs, orientades a la reflexió i a la millora i pensades tant per l’educació primària com l’educació secundària, que podeu usar en diferents moments del curs per tal d’anar revisant en tot moment la vostra evolució com a centre.

Us animem a dur-les a terme, i a poder ser, en grup! La reflexió col·lectiva al voltant de les preguntes que us proposem pot esdevenir molt enriquidora pel debat dins del vostre propi centre. Comencem!