Una de les tendències que ja s’apuntaven abans de la crisi de la covid-19 era la de l’increment de demanda de formació per part d’amplis sectors de la població que necessitaran actualitzar o renovar la seva formació. Es parlava d’una necessitat de requalificació a gran escala de la població que calia satisfer en un entorn d’activitat econòmica incerta i sotmesa a canvis transcendents.
La pandèmia ha accentuat la necessitat d’entendre la situació en què es troba immersa la societat, l’actualització dels paràmetres que afecten el canvi econòmic i social, les tendències que configuren el futur i, sens dubte i com a principal objectiu d’aquest estudi, els efectes d’aquests canvis sobre la formació de les persones.
Ara bé, la mateixa formació ha quedat alterada per aquests canvis i, si bé cal repensar com produir i treballar, cal també repensar la manera d’ensenyar, el què i el com. Una de les solucions formatives que cal continuar plantejant és la de l’increment de les accions de Formació Professional, especialment necessària en el nostre país. Però només amb aquest augment quantitatiu no es cobriran les necessitats de la societat i l’activitat econòmica: aquesta Formació Professional s’ha d’adaptar també a la nova situació i canviar amb ella.
En l’estudi que es presenta es consideren 5 grans factors de canvi que afecten de manera important l’evolució de la societat actual: el canvi econòmic (encara derivat de la crisi del 2008 i dels seus efectes), el canvi climàtic (lligat a les iniciatives de l’economia verda); el canvi demogràfic (relacionat amb l’envelliment de la població autòctona i els grans moviments de persones derivats de la immigració), el canvi tecnològic (provinent, essencialment, dels processos de digitalització, robotització i aplicació de la Intel·ligència Artificial) i el canvi sanitari (derivat de la pandèmia i que ha provocat canvis en el comportament de les persones i en l’organització de les empreses, a part de tots els efectes que ha tingut sobre el camp de la salut, la recerca i la globalització).
L’estudi Formació Professional: Escenaris després de la pandèmia, elaborat per Francesc Colomé, Xavier Farriols, Josep Francí i Oriol Homs, descriu, en primer lloc, la naturalesa d’aquests canvis i els seus efectes sobre l’economia del treball i, en general, el que poden significar sobre els reptes de futur. Descriu, també, com tots aquests canvis afecten particularment la formació.
En aquest sentit, es presenten tres escenaris postpandèmia: un escenari continuista, un escenari adaptatiu i un escenari transformador. L’escenari continuista és el que parteix de la hipòtesi que quan acabi el confinament les coses tornaran a ser igual que abans, només caldrà esperar un temps; l’escenari adaptatiu és el que entén que la «nova normalitat» requerirà canvis als quals la societat s’haurà d’adaptar; i l’escenari transformador és el que es dona quan s’aprofita la situació creada per la pandèmia i els fons econòmics destinats a la recuperació per introduir els canvis necessaris per enfocar les conseqüències dels cinc vectors de canvi.
Equip implicat
Contingut relacionat
