Infants, adolescents i mòbils: certeses i incògnites de la recerca
09/02/2024
El 35% d’infants d’entre 8-11 anys reconeixen tenir dificultats diàries per desconnectar-se d’internet, segons dades recollides a Barcelona per l’Institut Infància i Adolescència. Es tracta d’un símptoma d’addicció al mòbil que afecta més als infants que viuen en llars vulnerables, que utilitzen el mòbil de forma més dependent i menys acompanyada. Per tant, els infants vulnerables poden patir més riscos a internet amplificats per l’ús poc saludable del mòbil. Si bé és cert que les addiccions al mòbil diagnosticades afecten a un 3% dels infants, la sobreexposició a les pantalles pot afectar a molts infants.
Aquests riscos s’han concentrat en dos grans reptes. Un de salut mental, donats els casos de depressió i ansietat que es deriven de determinades experiències amb el mòbil, i amplificats per la sobreutilització. L’altre gran repte recau sobre el contingut al qual accedeixen els infants. A tall d’exemple, fins a un 45% d’infants i joves del Regne Unit ha vist darrerament contingut relacionat amb el suïcidi a les xarxes.
Per tots aquests motius, la comunitat educativa ha mostrat molta preocupació en els darrers mesos, i el departament d’educació va publicar el darrer mes de gener una guia per l’ús dels mòbils als centres educatius que posa èmfasi en la prohibició i la regulació estricta dels dispositius als centres.
Tot i això, hi ha moltes persones compromeses amb l’educació i el benestar digital que estan alçant la veu i contraposant la proposta de prohibició total dels mòbils als infants i joves. Aquestes veus tenen una proposta clara: cal equilibrar el debat, estudiar la complexitat d’aquest problema multifactorial i buscar mesures educatives que permetin amplificar l’impacte positiu i minimitzar els riscos dels mòbils, també més enllà de l’escola.
Cal equilibrar el debat, estudiar la complexitat d’aquest problema multifactorial i buscar mesures educatives que permetin amplificar l’impacte positiu i minimitzar els riscos dels mòbils, també més enllà de l’escola.
De fet, l’evidència científica publicada recentment no demostra un impacte negatiu significatiu dels mòbils en infants i joves en diferents àmbits. A més, també tenim evidència clara dels beneficis que pot tenir l’accés als mòbils: més de 8 de cada 10 infants reporta que internet i el mòbil els ajuden a fer millor les tasques que els agraden i ser més creatives, i gairebé 7 de cada 10 destaquen un impacte positiu en la seva felicitat i salut social.
S’imposa, doncs, la necessitat de mirar la recerca i preguntar: quines certeses tenim? Quines preguntes queden encara sense resposta? Per contribuir al debat i seguir construint una resposta adequada a aquest repte multifactorial, us portem en aquest article les certeses i incògnites de la recerca sobre l’ús dels mòbils en la infància i l'adolescència.
1. Tenim bons referents?
"Quan vas al metro et trobes a tots els adults amb el mòbil’’.
El punt que ens aporta el Jordi, un jove adolescent, és que els adults tenim marge de millora com a referents, i aquest és un dels primers reptes que hem de considerar. Especialment pel que fa a la pressió social que exercim sobre els infants en relació amb els mòbils i que a vegades es manifesta de formes més explicites, tal com comparteix l’Alexia -una jove adolescent sense mòbil per decisió pròpia- al debat sobre els mòbils moderat per Héctor Gardó:
"Em pressionen més els adults preguntant-me quan tindré mòbil, mentre que les persones de la meva edat em diuen que és ‘’guay’’ que jo pugui estar sense el mòbil i sense pressió.’’
Es tracta d’una pressió social multidireccional que ens demana expandir la mirada i que pot explicar la situació en què ens trobem: 9 de cada 10 famílies ha donat un mòbil al seu fill/a als 12 anys o abans, tot i que més de 7 de cada 10 creu que no haurien de tenir mòbil fins als 16 anys. I això és conseqüent amb altres mesures que les famílies engeguen: el 59,5% de famílies estableix límits en el temps d’ús del mòbil als infants (a l’Agenda dels Infants trobem aportacions concretes que fan els infants a les famílies). La intenció és clara: cal protegir als infants. Tot i això, limitar el temps d’ús és una mesura efectiva per reduir els riscos que els infants troben a internet?
Quines certeses tenim?
Diversos estudis ens alerten que el temps d’ús no té relació directa amb l’aprofitament que es pot fer del mòbil ni amb un menor risc. Aquest article ofereix algunes mesures complementàries a la limitació del temps i aquesta entrevista algunes reflexions constructives des de l’àmbit de la salut.
El temps d’ús no té relació directa amb l’aprofitament que es pot fer del mòbil ni amb un menor risc
Quines incògnites ens queden?
El repte de la pressió social ens interpel·la directament. Davant d’això ens podem plantejar dubtes sobre com engeguem processos d’empoderament i protecció dels infants i joves envers els mòbils des de la responsabilitat que tenim com a adults a la nostra societat. Especialment, des d’una involucració activa i sense traspassar tota responsabilitat i càrrega a espais com l’escola, qui ja ha començat a abordar el repte. Hem de recordar que a partir de les 16.30 h, el repte dels mòbils continua, fins al punt que pot amplificar les bretxes socials existents.
2. Prohibir o educar?
Ningú posa en dubte que, si no actuem, l’ús dels mòbils és un problema: 3 de cada 10 infants retallen temps d’estudi i deures per utilitzar el mòbil. Cal, doncs, actuar. Actuar pot dir prohibir el seu ús i actuar pot dir educar el seu ús. I en ambdues opcions tenim dubtes. Per a l’Aitana, una jove adolescent, "prohibir segons quines coses no transmet un missatge de confiança’’.
Quines incògnites tenim?
Col·lectius de famílies, investigadores o, fins i tot, consells escolars, expliciten els seus dubtes a aquesta mesura, especialment quan es tracta d’edats avançades on els joves s’inicien en l’autoregulació de responsabilitats socials. Un altre dubte és sobre com desapareix el desafiament. És a dir, prohibir els mòbils a l’escola tindrà, com a conseqüència directa, uns infants més protegits a internet? O uns joves menys addictes al mòbil? O només amaga el problema entre les 9 h i les 5 h? Si la mirada és que cal prohibir per l’impacte negatiu que pot tenir en altres aprenentatges, on queda la competència digital vinculada al mòbil?
Quines certeses tenim?
L’informe del Consell Escolar de Catalunya conclou que, tot i la proposta de restringir el mòbil per a quan l’activitat docent ho requereix, cal assegurar els objectius de les competències digitals i educar en cultura digital i bon ús del mòbil. És a dir, educar en l’ús del mòbil.
Cal assegurar els objectius de les competències digitals i educar en cultura digital i bon ús del mòbil.
Què ens queda per resoldre?
Tot i que porta un nom més suau i esperançador com és el d’educar, que no pas el de prohibir, el dubte continua essent el com i el per a què. Potser, la primera passa hauria d’implicar arribar a un acord sobre què vol dir educar el mòbil?
3. Quin rol tenen els joves en la conversa?
Tot i que en cap cas són els infants i joves els responsables de donar resposta al repte, ells i elles estan al centre de la conversa, i cal que en formin part. Al debat sobre mòbils, les adolescents coincidien:
‘’Si es vol que els joves tinguem responsabilitat i ens autoregulem, prohibir és tant com dir que no tenim capacitat per gestionar-ho’’
Quines certeses tenim?
Els joves són molt conscients de les oportunitats: "no ho necessito per viure però m’aporta coses positives’’. I també són conscients dels perills que el mòbil els reclamen: "quan ens avorrim juguem molt a la pantalla i ja ens enganxem’’, diu la Shuang de 9 anys. Però els infants expandeixen la mirada més enllà del mòbil i ens avisen dels riscos a internet: 7 de cada 10 va patir algun perill a internet durant el mes anterior a aquesta enquesta. A Barcelona, gairebé 2 de cada 10 infants d’entre 10 i 11 anys han rebut missatges o continguts desagradables per internet sense el seu consentiment. Paral·lelament, i segons els infants, internet també els suposa una eina positiva per a la seva vida:
Figura 1. Afirmacions dels infants sobre l’impacte i usos d’internet i percentatge d’infants que coincideixen. Elaboració pròpia basada en les dades de la recerca Online Nation.
És evident que aquests riscos i beneficis es poden amplificar a causa del mòbil, però posen el focus en la relació dels infants amb internet. Potser ens ajuda a sortir del binarisme del debat “mòbils sí o no” per posar al centre altres qüestions més profundes, com per exemple com ‘’arribar a ser i no deixar de ser persones en el món digital’’.
Potser ens ajuda a sortir del binarisme del debat “mòbils sí o no” per posar al centre altres qüestions més profundes, com per exemple com ‘’arribar a ser i no deixar de ser persones en el món digital’’.
Quines incògnites ens queden per resoldre?
Explorar aquesta relació entre els infants i el món digital, més enllà del mòbil, ens permet aterrar problemes que encara no tenim ben definits amb relació als mòbils, però que es maximitzen amb escreix -com són totes les desigualtats que pateixen els infants. De fet, és quan es pregunta als infants sobre les oportunitats i els riscos, on ens adonem que focalitzar-nos en els mòbils pot implicar obviar la dimensió més gran i global del repte: L’EQUITAT.
4. Ens preocupen les desigualtats? El repte real és l'equitat
El repte del benestar digital i la sobreexposició a les pantalles, com és evident, també està travessat per les múltiples bretxes digitals.
Quines certeses tenim?
"Jo estava a casa, a l’habitació, i rebo una trucada facetime d’un noi, però amb el compte d’una noia. Ell m’ensenya la seva cara, es descamisa i em diu si voldria que es tragués els pantalons. El vaig bloquejar."
Aquesta història l'explica una nena de 8 anys. Aquesta pot ser una experiència lamentablement habitual. Especialment, entre les nenes, qui pateixen un 10% més d’assetjament sexual que els nens a internet.
Figura 2. Nombre de nenes per cada 100 que han patit experiències de llenguatge i continguts que cosifiquen i menyspreen a les dones a les xarxes. Elaboració pròpia basada en la recerca d’ofcom.
Figura 3. Nombre de noies adolescents que han rebut una fotografia d’una persona sense roba sense consentiment. Elaboració pròpia basada en la recerca d’ofcom.
Però el gènere no és l’únic factor que amplifica les desigualtats entre els infants a internet. El nivell econòmic o, fins i tot, les diferències en l’acompanyament, poden ser altres bretxes.
Segons una revisió publicada a Nature, els temps de pantalla dels infants amb acompanyament dels adults es correlaciona amb millors competències lingüístiques, mentre que sense aquest acompanyament s’observen detriments en les competències lingüístiques. I aquest acompanyament pot ser diferent segons el context familiar i, especialment, el nivell socioeconòmic.
Els temps de pantalla dels infants amb acompanyament dels adults es correlaciona amb millors competències lingüístiques, mentre que sense aquest acompanyament s’observen detriments en les competències lingüístiques.
Conèixer l’estat de les desigualtats socials al món digital al nostre territori esdevé clau per activar mesures pertinents. Segons la Dra. Liliana Arroyo, directora general de Societat Digital, en els pròxims mesos disposarem d’una recerca a Catalunya que pot ajudar-nos a entendre aquestes bretxes en relació amb els infants i els mòbils.
L’objectiu que es planteja és clar: "hem d’intentar que tots els infants, neixin on neixin, tinguin la capacitat d’aprofitar els entorns digitals de forma segura’’. Aquestes recerques seran especialment valuoses si posen al centre la veu dels infants, com la recerca que destacàvem anteriorment de l’Institut Infància i Adolescència a Barcelona.
Conèixer l’estat de les desigualtats socials al món digital al nostre territori esdevé clau per activar mesures pertinents.
Quines incògnites ens queden per resoldre?
El repte, és tan clar com que no es limita a l’ús del mòbil ni a l’escola. "El debat no és el control dels mòbils, sinó el de construir educació en temps digitals’’. Construir aquesta educació implicarà una mirada comunitària i, alhora, d’equitat. Per si no fos fàcil, haurem d’enfrontar-nos als contextos més polaritzats que no els hi preocupen les desigualtats socials. Tant els qui demanen l’increment massiu de tecnologies de forma acrítica (com sempre, impactarien més positivament sobre els infants avantatjats) com pels qui reclamen prohibir-les sense excepció (què passa amb els infants per qui un mòbil és l'única forma d’accés a la informació? O els que no tenen activitats extraescolars?). I en aquesta posició de surfejar les onades més polaritzades hem d’agrupar-nos i trobar l’espai per assegurar que aconseguim el repte més difícil que el món educatiu s’hi enfrontarà mai: l’equitat.
Informada de les evidències, conscient de les incògnites, cal que tota la comunitat educativa continuï treballant per donar una resposta multifactorial, equitativa i contrastada a aquest repte de país.
Creiem que en aquesta empresa per assegurar l’equitat haurem de crear oportunitats d’empoderament digital que ens faran sortir de la zona de confort: anar a buscar als infants i joves més vulnerables, partir dels seus interessos i motivacions, escoltar-los per fer-los partícips, potenciar els seus espais de confiança i generar aliances per facilitar l’accés a aquestes oportunitats de forma natural i voluntària. Són passes difícils, però sempre sembla impossible fins que es fa, deia Nelson Mandela. Comencem parlant-ne dels impactes de les tecnologies sobre els infants més vulnerables. Comencem construint camí cap a l’educació equitativa i saludable en el món digital. Comencem construint estratègia de país per garantir el benestar digital dels infants i joves.
Tenim un repte social, tenim un repte educatiu, tenim un repte individual, però sobretot tenim un repte d’equitat. Informada de les evidències, conscient de les incògnites, cal que tota la comunitat educativa continuï treballant per donar una resposta multifactorial, equitativa i contrastada a aquest repte de país.
