Repte, risc o oportunitat? El debat dels mòbils a l'escola i què podem aprendre d'Europa

A més mòbil mentre s’estudia, més negatiu és l’impacte

És la conclusió que ens comparteixen un grup d’investigadors/es dels Estats Units a partir d’una metaanàlisi que recopilava 44 estudis i una població de 147.943 estudiants de 16 països diferents. Els resultats van mostrar que l’addicció al mòbil impacta negativament i de forma significativa en el rendiment acadèmic i cognitiu de l’alumnat.

Aquestes dades, conjuntament amb les que reporten riscos per a la salut mental i física -especialment pel que fa al descans-, han intensificat una preocupació vers la utilització dels mòbils a l’àmbit educatiu que no és nova, però sí creixent. I més quan a finals de juliol la UNESCO publica l’informe GEM del 2023 que adverteix que les tecnologies a l’aula, utilitzades en excés o de forma inadequada, poden ser perjudicials. Just cinc mesos després de publicar un informe on recomana extreure el màxim potencial dels mòbils per a les pràctiques educatives.

• Article relacionat: Infants, adolescents i mòbils: certeses i incògnites de la recerca

L’informe GEM també assenyala que a 14 països s’ha detectat un augment de les distraccions de l’alumnat per la simple proximitat d’un dispositiu mòbil. Aquestes distraccions podrien vincular-se al sentiment d’addicció al mòbil que es fa evident durant les hores lectives. Fins a un 72% dels adolescents inclosos en l’estudi de Comon Sense Media va reconèixer sentir la necessitat de respondre als missatges o notificacions del mòbil durant les hores de classe. Davant d’aquest repte, molts països han optat per una mesura: la prohibició.

Cal actuar

Mentre la majoria dels països europeus ha optat, fins al moment, per a deixar que cada escola determini si es permet i com l’ús del mòbil al centre, altres països han optat per prohibir el seu ús (veure mapa). De fet, a Finlàndia, aquesta decisió ve precipitada per un clam ciutadà de 30.000 signatures. Una situació similar a la que es comença a veure a Catalunya. A Itàlia van prohibir el seu ús l’any 2022 als centres educatius a partir d’un informe que comparava els perjudicis dels dispositius electrònics en els joves amb la cocaïna. El ministre d’Educació es reafirmava de la decisió: ‘’A l’escola vas a estudiar, no a xatejar’’.

En alguns països la mesura de prohibir els mòbils als centres és recent, com els Països Baixos, Finlàndia i Regne Unit, i serà durant el 2024 que entrarà en vigor la llei. A Espanya, són els centres qui decideixen com es gestionen els mòbils, a excepció de les comunitats de Galícia, Madrid i Castella-la Manxa que han optat per prohibir l’ús del mòbil als centres educatius.

Possiblement, aquestes decisions venen influenciades per determinats estudis que demostren una relació entre la prohibició del mòbil i la millora del rendiment acadèmic.

Però hi ha consens respecte l’efectivitat de la mesura?

Alguns estudis suggereixen que l’efecte de l’ús del mòbil sobre el rendiment acadèmic es pot haver sobreestimat. De fet, a Nova York van haver de retirar la prohibició el 2015. A Suècia? O bé no s’ha destacat un impacte positiu sobre l’aprenentatge gràcies a la prohibició, o bé la prohibició no ha estat efectiva logísticament: ‘’A les escoles on l’ús està prohibit, s’utilitza el mòbil igualment d’amagat i per a finalitats no relacionades amb l’escola’’.

A escala científica tampoc s’arriba a consens: Si bé abans introduíem una metaanàlisi que concloïa un impacte negatiu, recentment trobem publicat una revisió de metaanàlisis que destaca tant efectes negatius com positius en el rendiment acadèmic de l’alumnat. En aquest sentit, sembla que per justificar la mesura de la prohibició caldrà ser prudents en la identificació i interpretació de les evidències clau que ho suporten, i són col·lectius com pedagogs i psicòlegs qui qüestionen, en el context català i espanyol, l’efectivitat i pertinença de la mesura.

Si bé abans introduíem una metaanàlisi que concloïa un impacte negatiu, recentment trobem publicat una revisió de metaanàlisis que destaca tant efectes negatius com positius en el rendiment acadèmic de l’alumnat.

Més enllà de la prohibició, què hi ha?

Un exemple el trobem als Estats Units, que opten per l’autonomia de centre. Tot i això, el 77% dels centres van decantar-se per prohibir els mòbils. Aquest exemple resulta rellevant en tant que l’estratègia d’autonomia de centres és la mateixa que el departament d’Educació ha optat per seguir a Catalunya, on són els centres qui han de regular l’ús del mòbil. Les respostes dels centres, fins al moment, han estat variades segons dades del Departament d’Educació:

• La meitat dels centres tenen regulat l’ús del mòbil al seu NOFC.
• D’aquests, menys de 2 de cada 100 centres permet l’ús lliure (1.8%) i el 28.6% no permet l’ús.
• Tot i això, en aquests centres on es regula a les NOFC l’ús del mòbil, a 4 de cada 10 s’aprofita el mòbil per a usos educatius i el 63.2% permet l’ús en moments puntuals

Per complementar aquestes dades, el Consell Escolar de Catalunya va realitzar una enquesta a 1.035 centres educatius on es van incorporar centres que no tenien regulació del mòbil a les NOFC per confirmar que gairebé la meitat (47.51% de centres) aprofita el mòbil en contextos d’aprenentatge i segons determinació docent.

El Consell Escolar de Catalunya va realitzar una enquesta a 1.035 centres educatius on es va confirmar que gairebé la meitat (47.51% de centres) aprofita el mòbil en contextos d’aprenentatge i segons determinació docent.

Per tant, a Catalunya, s’observa una voluntat consolidada per regular l’ús del mòbil per part dels centres. Paradoxalment, la sensació actual és d’una complexitat que dificulta avançar cap a un consens comú:

• Prohibir els mòbils a l’escola no és suficient per prevenir les conductes que alteren el benestar mental a la infantesa, ni per evitar l’altaveu que suposen les xarxes per a les situacions d’assetjament, entre d’altres. ‘’Potser només és una solució per empènyer el repte a fora de l’escola’’. Potser cal posar límits abans dels 10 anys, tan dintre com fora de l’escola, o prohibir directament el seu ús fins als 16 anys. Però, com prohibir un mòbil en un món eminentment digital? El 58% d’infants i joves han pogut fer noves amistats i un 44% ha destacat no patir soledat gràcies a les xarxes. ‘’Especialment a l’adolescència, el que busca el cervell de forma espontània és socialitzar, i el mòbil els hi dona una facilitat molt gran per socialitzar amb tot el món’’. Per tant, la prohibició total podria ser contradictòria si tenim en compte que els mòbils poden ser un recurs útil per amplificar determinades oportunitats de desenvolupament de l’infant, com les de socialitzar amb noves persones.

• Una proposta alternativa a la prohibició ha estat regular el temps d’ús del mòbil, en tant que es relaciona el temps d’ús amb l’impacte sobre les conductes additives i trastorns psicològics. Regular les hores de pantalla podria ajudar a prevenir aquestes conductes. Però, és sinònim el temps d’ús del mòbil amb el risc de desenvolupar conductes perjudicials? Iniciatives com el Meet, Feet, Eat són un exemple de regulació per finalitat educativa i no per hores d’ús. Aquesta proposta es desenvolupa a una escola Suïssa, on el mòbil s’utilitza de forma lliure excepte:
  • Als espais d’interacció, com les aules o a les reunions on el mòbil queda fora
  • Als espais per caminar, on la consigna és aixecar el cap i mantenir els ulls ben oberts
  • Als espais per menjar, on no es poden emprar cap classe de tecnologies.

Tot i això, la implementació d’iniciatives com aquesta pot suposar tot un repte per als centres, fins i tot a escala logística i organitzativa.

• Una altra posició és la d’ajudar a infants i joves a gestionar el seu temps digital a una societat saturada de continguts i entreteniments, tan dintre com fora de l’escola. Amb tots els riscos que comprèn i que s’han comentat, aquesta mirada respon en educar a partir dels mòbils per desenvolupar l’alfabetització mediàtica informacional, la ciutadania digital i la intel·ligència digital, precisament per esdevenir joves autònoms digitalment crítics i responsables. De fet, l’orientació sobre el bon ús de la tecnologia mòbil és una de les necessitats que fan coincidir al 74.3% de les famílies catalanes. Considerant que, a Catalunya, el 39.6% dels centres que regulen l’ús dels dispositius utilitzen el mòbil per a objectius educatius, es pot suggerir que aquests centres entenen el mòbil com a eina per facilitar els aprenentatges o, fins i tot, com a finalitat per desenvolupar competències digitals i transversals. Introduir els mòbils a l’aula, segons la comunitat educativa, comporta beneficis d’aprenentatge únics (Ben Youssef et al., 2022; Calderón-Garrido et al., 2022; Fälth & Selenius, 2022; Patra et al., 2022). Això és quan l’Educació condueix i s’aprofita del mòbil, i no viceversa. ‘’No es tracta tant de prohibir, sinó d’educar’’ va dir la diputada de Junts, Judith Toronjo. Però, com ho fem? Qui ho fa? Quan ho fem?

 L’orientació sobre el bon ús de la tecnologia mòbil és una de les necessitats que fan coincidir al 74.3% de les famílies catalanes.

El debat com a estratègia però no com a finalitat

El que és innegable és la preocupació de la comunitat educativa. Un neguit que s’ha cristal·litzat en un debat estrictament dualista, no només per la pregunta -Sí o no?- sinó també per les evidències de suport -Funciona o No funciona?-. Alhora, un debat que a Espanya està polaritzat: els perfils docents són més favorables a l’ús del mòbil a l’aula en comparació a la resta d’agents o mitjans de comunicació. El desbloqueig es planteja des d’un procés de debat profund sobre l’ús del mòbil als centres educatius de Catalunya on s’inclouran agents educatius i familiars que poden aterrar les reflexions de manera pràctica i realista. Un debat que pot esdevenir necessari a tots els nivells, que haurà d’incloure les mirades descrites anteriorment, així com resoldre com actuar amb els centres educatius que ja tenen una política clara de regulació del mòbil (49.7%).

Aquest procés de debat serà celebrat sempre que la participació dels centres i la comunitat educativa no es vegi reduïda a un intercanvi d’opinions i posicions que derivi en una nova concepció de l’autonomia de centre sense un lideratge positiu per part de l’administració. És a dir, que l’administració proporcioni coneixement útil i orientacions als centres per poder actuar, exemples de models de referència i bones pràctiques i evidències que suportin les decisions que es prendran, tal com ja es fa en altres països. Per tant, haurà de ser un debat que superi la visió més reduccionista per abordar noves preguntes: Mòbils com? Mòbils quan? Mòbils qui? Mòbils per a què?

El debat ha de servir perquè l’administració proporcioni coneixement útil i orientacions als centres per poder actuar, exemples de models de referència i bones pràctiques i evidències que suportin les decisions que es prendran, tal com ja es fa en altres països.

De fet, aquesta darrera pregunta potser és la que hauria de fonamentar el debat i, fins i tot, canalitzar-lo: Mòbils com a recurs metodològic per potenciar aprenentatges acadèmics? Mòbils com a mitjà pel desenvolupament cognitiu i de les intel·ligències digitals? Mòbils com a finalitat educativa en si mateixa per desenvolupar les competències digitals? Altres dispositius digitals com a alternatives als mòbils per aconseguir l’anterior?

El debat haurà de situar l’equitat com un eix clau

On no tenim dubtes és en situar l’equitat al centre del debat: les desigualtats digitals són desigualtats socials. Molts infants són vulnerables a les desigualtats digitals per raons socioculturals, el que pot comprometre el seu desenvolupament competencial (Mascheroni et al., 2022). Per aquests infants, les escoles poden ser espais on desenvolupar les seves competències digitals sense patir aquestes desigualtats i de forma segura. Parlem de desigualtats gaire bé invisibles i que van més enllà d’oferir els recursos que, a vegades, no es disposen a casa.

Per infants amb entorns familiars socioculturalment vulnerables, les escoles poden ser espais on desenvolupar les seves competències digitals sense patir aquestes desigualtats i de forma segura.

Si bé la introducció massiva dels mòbils a l’escola pot perjudicar als infants i generar noves bretxes (per exemple, entre els infants més competents digitalment i els que tenen majors dificultats), l'erradicació pot privar als infants d’espais d’empoderament i desenvolupament personal, professional i social que permeten, entre d’altres, reduir escletxes eminentment socials. Per tant, independentment de si es prohibeix o s’intensifica l’ús dels mòbils, esdevindrà important reconèixer que l’àmbit digital és un territori de desigualtats. En altres paraules, serà imprescindible que en el focus d’aquest debat sempre estigui l’equitat.

• Relacionat: Consulta l'espai de Benestar Digital del Laboratori d'Oportunitats Educatives d'Equitat Digital