Què funciona en orientació local comunitària? 4 experiències de la visita a la Fira Forma i Ocupa

El passat 13 de febrer la Plataforma Zero Abandonament vam visitar la Fira Forma i Ocupa de Lleida, on vam tenir l’oportunitat de debatre i compartir experiències al voltant de la importància de les estratègies municipals d’orientació en la lluita contra l’abandonament escolar prematur.

La Fira va comptar amb una taula rodona on van participar tècnics de diversos municipis que pertanyen al Fòrum de Ciutats amb Consells de la FP de Catalunya. Una oportunitat per repensar els models d’orientació, posant les persones al centre i assegurant que cap jove es quedi sense itinerari educatiu adaptat a les seves necessitats.

• Publicació: Descarrega’t “4 estratègies per esdeveniments d’orientació contra l’Abandonament Escolar Prematur"
  

Vam poder compartir espai amb 4 experiències d’èxit. I n’hem recollit els principals aprenentatges, perquè són replicables al teu municipi. Els vols conèixer?

1. Construir una xarxa d’orientació compartida per oferir una resposta integral

• Cas d’èxit: Mataró Orienta

A Mataró, es va crear un paraigües comú d’orientació, Mataró Orienta, per garantir que tots els serveis treballin amb un amb un enfocament compartit i amb criteris, objectius i valors alineats. Aplicant una metodologia comuna i visió coordinada per acompanyar als joves i cobrir totes les seves necessitats. Això facilita que qualsevol jove, independentment d’on es dirigeixi (instituts, serveis socials, patronals, sindicats, Càritas, etc.), rebi una orientació coherent i adaptada a les seves necessitats.

Què hem après? Cal establir una xarxa compartida d’orientació on tots els agents educatius i laborals estiguin alineats facilita la traçabilitat i la coherència en l’acompanyament juvenil.

• Relacionat: "Els motius per abandonar prematurament són multifactorials, i els hem d'atendre de manera diferent"

2. L’ús de la tecnologia per facilitar l’orientació i apropar el món laboral als joves

• Cas d’èxit: LaborLab de Sabadell

A Sabadell, han implementat LaborLab, una eina immersiva de realitat virtual que permet als joves visualitzar-se treballant en diferents sectors professionals sense sortir de l’institut. Permet als joves experimentar entorns de treball reals, ajudant-los a connectar amb el món laboral i a mantenir-se motivats. A més, els facilita la descoberta dels seus interessos i preferències abans de prendre decisions sobre el seu futur acadèmic o professional. Aquest recurs evita que els 40 centres de Primària i els 20 instituts de la ciutat hagin de visitar presencialment totes les empreses locals.

Què hem après? Incorporar tecnologia immersiva i eines digitals a l’orientació pot millorar la connexió dels joves amb el mercat laboral i ajudar-los a prendre decisions informades sobre el seu futur.

3. Millorar la traçabilitat de les dades per evitar la desconnexió entre serveis

• Cas d’èxit: El model de Granollers

Un dels reptes identificats pels municipis és la dificultat per creuar dades entre serveis d’orientació, educació i ocupació. A Granollers, han resolt aquest problema mitjançant una autorització signada per les famílies que permet fer un seguiment dels joves en risc d’abandonament. Gràcies a això, aquest primer trimestre han rebut 100 derivacions de joves que podrien no obtenir el graduat d’ESO, i els han pogut oferir un acompanyament personalitzat.

Què hem après? Desenvolupar sistemes de registre i traçabilitat de les trajectòries educatives i laborals pot ajudar a anticipar l’abandonament i oferir solucions a temps.

4. La importància de l’acompanyament intensiu i la vinculació personalitzada

• Cas d’èxit: Barberà del Vallès

A Barberà del Vallès, l’orientació es basa en l’acompanyament intensiu, amb una mitjana de 3 sessions per jove. El 2023 van atendre 789 joves amb un total de 2.657 acompanyaments, prioritzant una relació de confiança amb cada alumne per prevenir l’abandonament i ajudar-los a trobar un itinerari educatiu o professional adequat.

Què hem après? Els municipis que implementin un model d’orientació basat en la vinculació i l’atenció personalitzada podran reduir significativament el risc d’AEP. L’orientació no és només informació, és acompanyament i confiança.

Cap a una orientació integral i accessible per a tothom

Les quatre experiències compartides a FormaOcupa ens deixen aprenentatges clau per replicar en altres municipis:

• Crear una xarxa compartida d’orientació on tots els serveis treballin coordinats.
• Aprofitar la tecnologia per fer l’orientació més atractiva i immersiva.
• Millorar la traçabilitat de les dades per garantir una transició educativa fluida.
• Prioritzar l’acompanyament personalitzat per generar vincles amb els joves.

Vols sumar al Zero Abandonament? Visita zeroabandonament.cat o contacta a zeroabandonament@fundaciobofill.org.