L'aposta municipal per serveis educatius i de cura a la petita infància en clau d'equitat

Les eleccions municipals del pròxim 28 de maig se celebren en un escenari favorable per entomar els reptes actuals dels serveis educatius i de cura a la petita infància. S’identifiquen dos elements diferencials d’aquest context respecte a etapes anteriors: 

1) la consolidació en l’agenda política establint objectius avaluables a curt termini i 

2) el finançament per part d’administracions supramunicipals després de més d’una dècada de desinversió i de restriccions pressupostàries. 

Pel que fa als reptes, el més urgent i majúscul, és aconseguir que els serveis municipals siguin un veritable instrument per trencar el cicle dels desavantatges i la desigualtat. Això és, garantir la presència dels infants amb més dificultats socioeconòmiques.

El més urgent és aconseguir que els serveis municipals siguin un veritable instrument per trencar el cicle dels desavantatges i la desigualtat.

Relacionat: 8 reptes educatius municipals a tenir presents abans d’anar a votar

El context

El paper de la Unió Europea ha estat clau en el reconeixement de la importància de les escoles bressol i la seva dimensió local. Mitjançant diferents recomanacions i directives ençà la darrera dècada, s’ha fet ressò de la recerca que evidencia els efectes positius de l’educació i l’acompanyament a les famílies en els primers anys de vida dels infants. Aquests guanys es concreten en forma de desenvolupament emocional i cognitiu dels infants, alhora que també tenen un efecte directe en l’increment de la conciliació familiar i en la millora de les perspectives i trajectòries laborals dels progenitors, especialment de les mares reduint la bretxa de gènere i la penalització de la maternitat. Disposar d’una oferta de recursos educatius per la petita infància àmplia i de qualitat a l’espai de proximitat no només beneficia a llarg termini al conjunt de la societat sinó que els guanys s’intensifiquen sobre les famílies amb menys recursos socioeconòmics. Per aquestes famílies la dimensió local adquireix encara més rellevància, en la mesura que depenen en major grau de la disponibilitat, accessibilitat i qualitat dels serveis públics de l’entorn més proper.

No obstant això, perquè les polítiques dirigides a la petita infància es puguin considerar dins una estratègia d’inversió social, és necessari que tinguin capacitat redistributiva. I això és el que també ha mostrat la recerca recent: a la majoria dels països, són justament les famílies més vulnerables les que es troben infrarepresentades en aquests espais educatius.

Les famílies més vulnerables són les que es troben infrarepresentades en els espais educatius dirigits a la petita infància.

L’aprovació de la Garantia Infantil Europea (2021) i l’Estratègia Europea de Cures (2022) posen sobre la taula l’accés gratuït i universal de l’educació i l’aprenentatge primerenc per a tots els infants europeus i sobretot els més vulnerables. L’estratègia de cures revisa els anomenats objectius de Barcelona i estableix la fita d’assolir per l’any 2030 l’escolarització d’almenys el 50% dels infants. En paral·lel, la Garantia infantil sustenta el principi d’equitat de l’Estratègia en exigir als estats membres prendre accions concretes per garantir la presència i l’accés gratuït als serveis dels infants més desafavorits. El mecanisme de monitoratge insta als països a presentar plans d’acció amb objectius, eines i finançament per avaluar-ne el progrés. En el cas espanyol, es concreta en el Plan de Acción Estatal para la Implementación de la Garantía Infantil Europea (2022-2030). Aquest, estableix l’objectiu intermedi per l’any 2025 d’assolir l’escolarització del 50% dels infants d’un any i del 75% pels de dos anys. La fita final per l’any 2030, eleva les taxes al 55% i 85% respectivament. Pels infants del quintil més baix de renda, es fixa l’escolarització del 50% i la garantia de gratuïtat.

En termes de finançament, s’hi sumen els fons del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (que contempla específicament la creació de noves places públiques i la millora de les qualificacions professionals dels equips docents); el 5% del Fons Social Europeu Plus (en la mesura que la taxa de pobresa infantil a Espanya supera amb escreix la mitjana europea) i els del Fons de Desenvolupament Regional (que també es poden utilitzar amb finalitats tècniques). Al marc català, cal afegir-hi el provinent de l’Acord Marc entre el Departament d’Educació de la Generalitat i les entitats municipalistes. Aquest reconeix l’assumpció per part de la Generalitat de Catalunya del cost del servei d’escolarització que satisfan les famílies dels infants del tercer curs del primer cicle d’educació infantil (I2) a partir del curs 2022/2023. També contempla desemborsar als municipis una part dels endarreriments acumulats entre els cursos 2012-2013 i 2018-2019.

El repte de l’equitat i la cohesió social i territorial

Amb aquestes eines, es tracta doncs de conjugar l’augment de les places públiques amb la millora de l’accessibilitat i dels estàndards de qualitat des de la naturalesa específica dels municipis i barris.

Universalització

L’horitzó desitjable de garantir-ne l’accés a tots els infants i els objectius a curt i mitjà termini definits per la normativa recent, requereix un augment de l'oferta de places públiques sobretot als municipis més densos i poblats. En l’actualitat, la taxa de cobertura pública és del 20% coexistint en proporcions similars amb la de naturalesa privada. L’oferta varia considerablement entre municipis. Mentre que en alguns consistoris s’ofereixen vuit places de titularitat pública per cada deu infants menors de tres anys, en d’altres es limita a una. Pel que fa a les taxes d’escolarització, se situen al 10,3% pels infants d’I1, 45,1% als d’I2 i 61% pels d’I3 (Estadística de l’ensenyament, curs 2021/2022). Deixant de banda la dels més menuts (que està més relacionada amb l’ampliació de la durada de les llicències parentals remunerades), el repte depèn de donar més pes a les de caràcter públic (actualment és del 30% per l’I2 i del 40,5% per l’I3) (Estadística de l’ensenyament, curs 2021/2022). En el cas de la presència dels infants en risc de pobresa, es limita al 25% (Enquesta de condicions de vida, 2016). En conseqüència, l’objectiu de reduir la bretxa entre aquests i la resta dels infants encara és lluny.

El finançament dels fons europeus a Catalunya — del que tot just el Departament d’Educació acaba d’obrir la convocatòria per la concurrència dels ens locals— fixa la creació de 10.884 noves places públiques amb un import global de 90 milions d’euros. L’augment de les places ha d’anar acompanyat de l’anàlisi en cadascun dels consistoris de la demanda no atesa, de modificacions en la normativa d’accés i de l’acompanyament a les famílies en els processos administratius per tal d’afavorir la presència d’infants amb dificultats econòmiques. Alhora, els fons haurien de prioritzar els municipis o barris més desafavorits així com garantir-ne el manteniment de les places en el temps.

Els fons haurien de prioritzar els municipis o barris més desfavorits així com garantir-ne el manteniment de les places en el temps.

Gratuïtat

La universalització dels serveis, però, no implica gratuïtat. La (in)accessibilitat econòmica constitueix el principal motiu de les necessitats de serveis no cobertes expressades per les famílies i, especialment, dels estrats de renda més baixos. La recerca existent assenyala que com més relació s’estableix entre els ingressos familiars i l’estructura de preus, més probabilitat hi ha d’assegurar la presència dels infants més vulnerables. Tot i que a la darrera dècada, s’ha doblat el nombre de municipis que han substituït el sistema de preu únic pel de tarifació social, els resultats no són sempre els desitjables. És a dir, la tarifació social per se no garanteix una major presència dels infants amb més dificultats socioeconòmiques. De fet, són escassos els consistoris que malgrat que el canvi del sistema de preus aconsegueixen revertir els problemes d’accés existents. La raó d’aquesta aparent contradicció rau en el mateix disseny de la tarifació social: des del còmput de la renda, el nombre de trams de l’escalat, el preu mínim i màxim establert i/o els conceptes del servei als que s’aplica. La interacció de tots aquests elements, establerts pels mateixos consistoris, és el que acaba definint la seva capacitat redistributiva.

L’acord marc amb relació a la gratuïtat de l’I2 i la voluntat de fer-la extensiva a tot el cicle, alleugereix el cost assumit per les famílies del que és pròpiament el servei bàsic d’escolarització (les 5 hores de servei). Tanmateix, resta redefinir en clau d’equitat el cost d’altres serveis complementaris, com ara el de menjador o acollida, per tal de no anul·lar la capacitat potencial redistributiva del sistema, per al conjunt dels infants i particularment pels que estan en risc de pobresa.

Adaptació dels serveis a les necessitats de les famílies

L'ordenació dels serveis també juga un paper important en l'accessibilitat, especialment de les famílies amb més necessitats econòmiques. Exceptuant algunes iniciatives recents, el servei bàsic d’escolarització comprèn cinc hores diàries (de 9.00 a 12.00 i de 15.00 a 17.00) durant cinc dies a la setmana. Això implica que no es pot disposar del servei de manera parcial per adaptar l’assistència, per exemple, a determinats dies a la setmana encara que tingui caràcter regular. Amb independència de l'ús que finalment facin les famílies, el preu del servei bàsic cobrat mensualment és el mateix. Per altra banda, l'oferta de serveis concentrats únicament en franges de matí o tarda no és habitual als municipis catalans. En el cas de sí oferir-los, el preu generalment no és proporcional a les hores d’assistència en relació amb el servei estàndard. Aquests serveis acostumen a estar més gravats econòmicament, penalitzant implícitament el seu ús davant de jornades completes més rendibles des del punt de vista de la sostenibilitat financera del sistema en cadascuna de les administracions locals. Respecte a l'horari específic que comprèn el servei bàsic, resulta difícilment compatible amb els horaris laborals dels progenitors. La interrupció del migdia ofereix poques possibilitats d'adaptació amb les jornades laborals tant completes com parcials. De manera que difícilment es pot desvincular del servei educatiu de menjador, el preu del qual es comptabilitza a part. L’import del servei de menjador, a més de ser elevat i inclús en alguns municipis superior al del servei bàsic, també és més econòmic si s'utilitza amb caràcter regular.

En un context d’augment de l'ocupació no estàndard — amb horaris atípics i discontinuïtat laboral especialment per a les treballadores de baixa qualificació — es requereix més serveis d'educació i cura flexibles, amb horaris diferenciats però també sobre la base d'un ús parcial.

Es requereix més serveis d’educació i cura flexibles, amb horaris diferenciats però també sobre la base d’un ús parcial.

Millorar la qualitat dels serveis

Els efectes positius dels serveis d’educació i atenció de la petita infància passen necessàriament per garantir-ne la qualitat. Això és, amb capacitat per proporcionar un aprenentatge adequat i potenciar-ne el desenvolupament dels infants. Tot i que la xarxa d’escoles bressol municipals a Catalunya gaudeix d’una elevada valoració per part de les famílies usuàries, les directives europees subratllen les necessitats de millora dels plans d’estudi, les qualificacions professionals i les condicions laborals dels equips docents. La professió té un estatus i perfil baix amb relació a la resta de cicles educatius. La formació mínima exigida és menor i les formes de contractació també són més precàries, mostrant elevats graus de rotació i salaris inferiors.

Així, recolzar la professionalització del sector elevant el seu estatus, definint les competències necessàries, facilitant formació continuada i temps d’interacció amb les famílies és clau per millorar la qualitat del sistema i, en conseqüència, els resultats de desenvolupament dels infants.

Les directives europees subratllen les necessitats de millora dels plans d’estudi, les qualificacions professionals i les condicions laborals dels equips docents.

Complementarietat amb altres serveis

Si bé les escoles bressol són la pedra angular del sistema, altres serveis tenen cabuda en l’entorn de proximitat per tal d’acompanyar a les famílies en aquesta etapa vital. Els espais familiars que ja es realitzen a molts municipis constitueixen un instrument important d’apoderament parental, creació de vincles socials i suport mutu alhora que un recurs per l’administració per tal de conèixer de primera mà quines són les necessitats i inquietuds de les famílies. En aquesta línia, les experiències alternatives d’educació i cura que actualment funcionen al marge de les institucions com ara els grups de criança compartida o les mares de dia poden ser també el reflex de les prioritats o eleccions d’una part dels públics absents a les escoles bressol. Malgrat això, cal treballar-hi des dels municipis en la seva regularització en clau de qualitat. Aquestes experiències i altres serveis poden ajudar a consolidar una xarxa de recursos per a la petita infància estable adaptada a les necessitats de les famílies com a peça clau de l’oferta educativa del municipi.

L’educació infantil ha estat un dels principals eixos de l’actuació municipal des dels inicis de la democràcia. Els ens locals van ser claus en la constitució de la xarxa d’escoles bressol de titularitat pública fruit de la Llei 5/2004 de creació de llars d’infants de qualitat i també durant la Gran Crisi. Els consistoris gaudeixen en aquest àmbit d’un major marge de decisió en comparació amb altres polítiques. De motius perquè les polítiques d’educació i acompanyament a les famílies de la petita infància siguin una prioritat al proper mandat en sobren i, afortunadament al moment actual, les condicions es donen. La voluntat i el compromís polític han de fer la resta per tal d’avançar en termes d’equitat i cohesió social.

Per saber-ne més:

• Consulta els 8 reptes educatius municipals a tenir presents abans d’anar a votar
• Consulta les 19 mesures municipals per avançar en equitat educativa
• Llegeix l'agenda "L'educació que t'acompanya": equitat per als municipis catalans 2023-2027