8 reptes educatius municipals a tenir presents abans d’anar a votar
28/04/2023
S'apropen eleccions municipals, i des de la Fundació Bofill creiem que en el context actual és molt important pensar-les en clau d'educació. Sabem que les desigualtats socials i territorials a Catalunya afecten un sistema educatiu ple de mancances. Sabem que no hi ha educació de qualitat i de futur si no hi ha igualtat d’oportunitats per al conjunt de la població. I també sabem que la política de proximitat és clau a l'hora de donar resposta a les necessitats educatives de la població.
“La política de proximitat és clau a l'hora de donar resposta a les necessitats educatives de la població.”
Per això, si volem apostar per una educació més equitativa per al conjunt de la població, el paper de l'acció política a escala local és cabdal. Les necessitats i les oportunitats educatives es juguen en el territori, i tots els pobles i ciutats, siguin més grans o més petits, tenen en l’educació un instrument cabdal per la construcció d’una comunitat cohesionada i amb igualtat d’oportunitats. Calen líders locals valents i compromesos amb l'equitat educativa.
"Calen líders polítics locals valents i compromesos amb l'equitat educativa."
Per tot això, la Fundació Bofill hem elaborat l'agenda L'Educació que t'acompanya, amb la qual volem guiar el compromís local amb l'equitat educativa amb mesures concretes i focalitzades en el foment de l'equitat educativa.
Relacionat: Llegeix l'article 19 mesures municipals per avançar en equitat educativa
L'agenda defineix 8 àmbits d'acció municipal per garantir l'equitat educativa. Te'ls expliquem, un a un, perquè és important tenir-los presents de cara a les eleccions:
1. MÉS OPORTUNITATS PER A LA PETITA INFÀNCIA
L’educació dels 0-3 anys és fonamental per a l’adquisició d’aprenentatges bàsics i per al desenvolupament educatiu futur dels infants. Disposar d’una oferta educativa de qualitat al territori beneficia enormement les competències dels més petits, cognitives i no cognitives, i els beneficis són majors, segons disminueixen les condicions econòmiques de la família i l’accés a la cultura.
Addicionalment, disposar d’una àmplia i accessible oferta d’educació de 0 a 3 anys ha demostrat ser un factor que millora enormement la conciliació familiar i incideix directament en les perspectives laborals de les mares.
“Disposar d’una àmplia i accesible oferta d’educació de 0 a 3 anys ha demostrat ser un factor que millora enormement la conciliació familiar.”
Mitjançant la implementació d’una política d’escoles bressol i configurant una xarxa completa de recursos socioeducatius dels 0 als 6 anys, l’administració local té una gran oportunitat per fomentar la cohesió social i comunitària i vetllar pels drets dels infants i les seves famílies.
2. FAMÍLIES QUE COMPTEN: CAPACITATS PARENTALS I IMPLICACIÓ EDUCATIVA
Totes les famílies han de poder exercir la seva tasca educativa en igualtat de condicions. Actualment, això no és una realitat i es que les famílies amb major nivell educatiu i cultural tenen més possibilitat d’acompanyar els seus fills i oferir-los suport amb l’escola i els estudis, mentre que les famílies més vulnerables veuen limitat aquest dret. Aquesta disparitat comporta desigualtats educatives entre els infants, i esdevé un obstacle per a les opcions de cohesió social del territori.
Per evitar-ho, cal impulsar dues línies d’acció complementàries: la capacitació parental, per una banda, i fomentar la implicació educativa de les famílies, per l’altra.
Aquests programes incideixen directament en la vida de les famílies i tenen un efecte positiu tant en pares i mares com en les oportunitats dels fills i filles, especialment aquells fonamentats en un pla intensiu de visites domiciliàries, els nurse-family partnerships.
3. UN MUNICIPI CONTRA LA SEGREGACIÓ I PER LA QUALITAT DE TOTA LA XARXA EDUCATIVA
Tot i el progrés fet en els darrers anys, molts pobles i ciutats de Catalunya encara tenen nivells significatius de segregació escolar, que no només llastren el progrés educatiu d’alumnes i centres, sinó que també coarten als municipis la possibilitat d’esdevenir autèntiques ciutats educadores.
S’ha constatat que els municipis amb majors nivells de benestar i progrés econòmic i social són també els que erradiquen abans les desigualtats educatives. Aconseguir-ho comporta remar a favor de la igualtat d’oportunitats i apostar amb decisió per polítiques d’èxit avalades per altres municipis, que ja han emprès aquest camí i que ara en recullen els fruits en forma de millora de resultats acadèmics i major cohesió social.
“Els municipis amb majors nivells de benestar i progrés econòmic i social són també els que erradiquen abans les desigualtats educatives.”
L’observació dels casos d'excel·lència ha demostrat que la responsabilitat d’activar aquestes mesures ha de ser compartida entre els ajuntaments i el Departament d’Educació, sent-ne els primers qui en duguin el lideratge.
4. NO DEIXEM NINGÚ ENRERE: UN AUTÈNTIC PROGRAMA DE SUPORT EDUCATIU
Les desigualtats entre els aprenentatges i els assoliments educatius d’infants i adolescents representen una xacra en augment a Catalunya i es presenten com un dels principals topalls per a la millora educativa. Les diferències de rendiment entre l’alumnat benestant comparat al dels alumnes d’un estatus socioeconòmic baix són esfereïdores: l’equivalent a fins a dos cursos escolars. Dos cursos sencers que els alumnes d'orígens humils “perden”, comparativament parlant, en comparació dels seus companys acomodats. Per afegiment, a les desigualtats socials, cal sumar-hi l’efecte de les dificultats d’aprenentatge derivades de distàncies idiomàtiques, trastorns de conducta, malestar socioemocional o discapacitats de diversa índole.
Els ajuntaments estan cridats a complir una funció nuclear en la correcció d’aquestes desigualtats, que gairebé no han variat des de l’any 2003, promovent una estratègia local de suport educatiu en coordinació amb el conjunt d’actors i entitats implicades, i garantint la cobertura a tots els infants i adolescents que ho necessitin.
Sense coordinació, cooperació i un procés efectiu d’identificació, programació i fixació d’estàndards bàsics, el suport ni arriba a tothom ni ho fa amb garanties de qualitat.
5. EL VINCLE QUE NO ES POT TRENCAR: INTERVENCIONS CONTRA L’ABSENTISME ESCOLAR
L’absentisme és una problemàtica amb diverses cares. Afecta principalment a alumnes d’entorns socialment desfavorits i segons la freqüència en què es produeixi n’hi ha d’esporàdica (no superior a un dia a la setmana), perllongada (de 3 a 4 dies setmanals) o total (desescolarització). A mesura que augmenta la gravetat, pitjors seran els resultats acadèmics i la possibilitat d'abandonament dels estudis es dispara. En darrera instància, els joves poden arribar a mantenir conductes de risc o delictives i trobar-se en situació d’atur.
Guanyar la batalla contra l’absentisme és fer un pas de gegant en la lluita contra les desigualtats educatives i socials encaminant-nos cap a un municipi amb més oportunitats per a tothom. Per tal d’aconseguir-ho, el lideratge municipal és clau en el desplegament de programes efectius de prevenció i lluita contra l’absentisme escolar, prioritzant els protocols d’absentisme i garantint-ne la solidesa i eficàcia.
“El lideratge municipal és clau en el desplegament de programes efectius de prevenció i lluita contra l’absentisme escolar.”
6. DEMPEUS CONTRA L'ABANDONAMENT: ORIENTACIÓ, DIVERSIFICACIÓ I REPRESA DELS ESTUDIS
L’abandonament prematur dels estudis és una xacra estesa al conjunt del país. Es tracta d’un fenomen que afecta especialment als col·lectius de joves més desafavorits: si a Catalunya hi ha l’any 2022 un 16,9% de joves que no assoleixen cap titulació postobligatòria, aquesta taxa es dobla entre els col·lectius juvenils socialment més vulnerables. Ampliar les trajectòries educatives d’aquests joves és una política d’equitat i igualtat d’oportunitats de primer ordre i una molt clara font de cohesió social.
“Ampliar les trajectòries educatives d’aquests joves és una política d’equitat i igualtat d’oportunitats de primer ordre.”
És vital que els municipis puguin liderar una autèntica estratègia local d’orientació per al conjunt de joves i famílies del territori. Algunes mesures que ja s’estan duent a terme orbiten al voltant de tres àmbits centrals: l’orientació educativa i professional, la diversificació i l’oferiment de segones oportunitats, i la represa dels estudis.
Relacionat: Treballar per garantir les continuïtats educatives: quatre anys per endavant
7. UN MUNICIPI D'OPORTUNITATS EDUCATIVES 360
Activitats de lleure, artístiques, idiomes, de natura, esportives, tecnològiques, d’estiu, suport escolar, etc. són recursos d’aprenentatge que no es troben a l’abast de tothom. Aquesta situació incrementa les desigualtats socials i educatives entre els col·lectius, així com entre els barris de pobles i ciutats. L’educació més enllà de l’escola hauria de ser un àmbit central d’una política educativa preocupada per la igualtat i la cohesió social i territorial.
En aquest sentit, el municipi ha de jugar un paper destacat, oferint dues garanties: qualitat i adequació de l’oferta educativa extraescolar (o almenys d’una part fonamental) per una banda, i accés i participació del conjunt d’infants i adolescents del municipi, per l’altre, sense importar l’extracció social o el barri en què visquin.
“El municipi ha de garantir qualitat i adequació de l’oferta educativa extraescolar i accés i participació del conjunt d’infants i adolescents del municipi.”
8. EDUCACIÓ AL LLARG DE TOTA LA VIDA
La formació de persones adultes aporta competències i recursos perquè aquestes puguin desenvolupar-se com a ciutadans de ple dret i puguin participar de manera activa en la vida social, comunitària i professional.
El nivell educatiu d’una generació condiciona la següent: el capital educatiu, les aspiracions, expectatives i les oportunitats que els pares poden brindar als fills incideixen directament en les trajectòries educatives que seguiran les generacions hereves. Millorar-lo, contribueix a augmentar l’ocupabilitat i la qualitat de vida de la ciutadania, especialment dels col·lectius més desfavorits socialment i econòmicament, reduint barreres i desigualtats socials.
“El nivell educatiu d’una generació condiciona la següent.”
Cal fer front al repte d’una millor coordinació i relació entre etapes educatives, serveis i entitats implicades i recursos disponibles, i alinear aquest repte amb les necessitats de la població. Així, el municipi esdevé clau a l’hora de fixar estratègies locals de formació continuades al llarg de tota la vida.
Per saber-ne més:
- Descarrega la publicació completa dels 8 àmbits i 19 propostes per construir municipis més resilients i amb oportunitats per a tothom i comparteix-la!
