Els ajuntaments juguen un paper cabdal en la millora de l'educació a Catalunya, i les administracions locals són figures clau a l’hora de donar cobertura a les demandes educatives de la població i en la construcció d'unes comunitats més cohesionades i justes.

"Les administracions locals són figures clau a l’hora de donar cobertura a les demandes educatives de la població."

Per això, amb les eleccions municipals del 28 de maig en el punt de mira, des de la Fundació Bofill hem elaborat una proposta de full de ruta per als futurs alcaldes i alcaldesses: l'agenda L'educació que t'acompanya. A partir d’allò que la recerca i les experiències de molts municipis pioners a Catalunya ens diu que funciona, L’educació que t'acompanya recull 8 àmbits i 19 mesures concretes adaptables a les característiques de cada territori i llestes per ser incloses en els programes electorals de totes les formacions polítiques.

Relacionat: Els 8 reptes educatius municipals a tenir presents abans d'anar a votar

Aquesta agenda, però, també té la voluntat d'aportar arguments per al debat públic i polític de cara a les eleccions municipals del 28 de maig per votar en favor d'una educació de qualitat per a tothom. Resumim, en aquest article, els àmbits i les mesures que demanem als futurs ajuntaments per garantir l'equitat educativa.

Àmbit 1 | Més oportunitats per a la petita infància

Mesura 1. Una política d’escoles bressol adequada a les necessitats dels barris i les famílies

Tenint en compte les realitats demogràfiques i socioeconòmiques de l'entorn, assegurant una distribució equilibrada i adequada de les llars d'infants públiques i permetent una diversitat d'ocupació temporal de les places per afavorir la conciliació familiar i adaptar-se a la lògica de la formació familiar dels diferents col·lectius.

L’estimulació de la participació de les famílies humils a Infantil 2 (universal) és una urgència, com també ho és garantir l’accés d’aquestes famílies a la resta de nivells educatius. La mesura planteja:

• Implementar un sistema de preus amb tarifació social que cobreixi el 100% dels costos de l’escolarització dels infants, així com les despeses indirectes que se’n puguin derivar, per a les famílies amb menys recursos (sabent que el cost estimat alumne/any és de 3.420 euros).

• Dissenyar campanyes de sensibilització i activació de la demanda per atraure a les escoles bressol els col·lectius més vulnerables que, més enllà de les barreres econòmiques, poden no sentir proper el valor d’oportunitat d’aquest recurs.

Mesura 2. Una xarxa d’espais educatius 0-6 anys

Una estructura adaptada a les necessitats de les famílies com a element clau de l’oferta educativa del municipi, que permeti dotar els barris d’espais familiars reconeguts i acreditats, entesos com a instruments d’apoderament parental i vincle social. Amb la finalitat de proveir d'aquest servei la totalitat de la ciutadania, els espais resultants seran gratuïts per a les famílies amb menys recursos, impedint d’aquesta manera que se’n quedin al marge per motius econòmics derivats de la seva situació.

"Dotar els barris d'espais familiars reconeguts i acreditats."

Àmbit 2 | Famílies que compten: capacitats parentals i implicació educativa

Mesura 3. Un programa local d’atenció domiciliària i acompanyament socioeducatiu a famílies vulnerables amb nadons

Un programa trimestral amb visites quinzenals fet per equips d'infermeria dels centres de salut comunitari i treballadors socials, que cobreixi: pràctiques de criança i cura al voltant dels hàbits de salut i nutrició; pràctiques d’estimulació cognitiva dels infants; vinculació amb serveis, dispositius i recursos sociosanitaris del municipi; relació amb espais educatius infantils.

Mesura 4. Un programa municipal de capacitació de pares i mares per esdevenir tutors de lectura dels seus infants

A més de dinamitzar les competències dels infants en comprensió lectora, aquesta mesura enforteix el vincle familiar, clau per al progrés educatiu, quan tutors i nens comparteixen temps i activitats plegats. S’estipulen entre quatre i cinc tallers integrats per grups de quatre o cinc famílies cadascun i es duen a terme per personal format. De manera ideal, es pot comptar amb la participació de les escoles, que coneixen de manera destacada les necessitats específiques de cada infant i poden activar-ne la participació. Aquest pla compta, a més, amb l’avantatge que tant pot emmarcar-se dins l’oferta d’activitats dels Plans educatius d’entorn com del Pla de Millora de les Oportunitats Educatives.

"Capacitar les famílies per a orientar els fills i filles durant la totalitat del procés d’escolarització"

Mesura 5. Un programa d’orientació educativa per a famílies amb fills en els centres de més complexitat

Inclou accions de capacitació per a l’orientació dels fills al llarg del seu procés d’escolarització amb formacions i informacions sobre temes d’especial rellevància (hàbits d’estudi, sistema educatiu, coneixement de l’entorn, etc.). El programa es podria vehicular mitjançant subvencions específiques a les AFAs dels centres de major complexitat, per un import aproximat de 3.000 € anuals.

Integra iniciatives que capaciten per a orientar els fills durant la totalitat del procés d’escolarització mitjançant formacions, indicacions i feedback sobre qüestions especialment rellevants, com: hàbits d’estudi; informació referent al sistema educatiu; coneixement de l’entorn, etc. En el cas dels centres amb un major nivell de complexitat, la viabilitat del programa podria vehicular-se a subvencions específiques de les AFAs dels mateixos centres, per una quantia aproximada de 3.000 € anuals.

Relacionat: Treballar per garantir les continuïtats educatives: quatre anys al davant

Àmbit 3 | Un municipi contra la segregació i per la qualitat de tota la xarxa educativa

Mesura 6. Una autèntica política d’escolarització equilibrada

Que desplegui, en un marc de corresponsabilitat amb l’administració educativa, aquelles accions que la recerca i l’experiència municipal han mostrat més efectives en la lluita contra la segregació escolar, entre d’altres:

• Establiment de ràtios per grup diferenciades als centres educatius, definides per protegir les escoles més segregades i permetre una millor distribució de l’alumnat. Per exemple, es poden establir ràtios limitades en els centres de menys complexitat per deixar marge a l’assignació de matrícula viva.

• Vinculació entre centres de primària i secundària que afavoreixi que els instituts rebin alumnat d’un conjunt socialment divers de zones de proximitat.

• Un programa d’ajuts al transport i al menjador per a l’alumnat vulnerable que s’escolaritzi en centres no segregats fora del seu radi de proximitat, que permeti accedir a tothom a aquests serveis.

Mesura 7. Suport als projectes dels centres educatius més segregats amb l’objectiu de diversificar-ne la demanda i la composició social

Tot i que el finançament extraordinari que els centres reben en funció de la seva complexitat és quelcom necessari, beneficiós i enormement saludable per a centres, infants i famílies, calen accions impulsades pels ajuntaments que permetin acompanyar a les escoles en el seu procés de millora en matèries educatives tals com:

• Promoure la connexió i treball conjunt amb els principals equipaments i entitats culturals del territori.
• Accions científiques i de recerca i innovació social.
• Programar esdeveniments i activitats d’esperit comunitari que sumin valor social i prestigi a les comunitats i poblacions.
• Planificar infraestructures per a la pacificació de l’entorn urbà del centre i la millora en la qualitat dels centres entre les quals s’incloguin actuacions referents a millores en vianantització, creació d’espais verds, estipulació de camins segurs, vials protegits i l’eliminació de barreres arquitectòniques.

"Calen accions impulsades pels ajuntaments que permetin acompanyar a les escoles en el seu procés de millora en matèries educatives."

Mesura 8. Campanyes informatives sobre la tria d’escola que desballestin prejudicis sobre els centres i apostin per l’escola de proximitat

En un marc d’equivalència, qualitat garantida i oferta de places equilibrada amb les necessitats d’escolarització de cada zona, cal transmetre un missatge general en favor de l’elecció dels centres de proximitat. Orientativament, el percentatge de famílies que trien l’escola de proximitat hauria d’acostar-se o superar el 90%.

En un context de consonància, qualitat acadèmica i oferta de places garantia, cal comunicar un missatge general enfocat a dinamitzar els centres de proximitat. Cal engreixar el nombre de famílies orígens socials diversos que trien escoles de proximitat. Orientativament, el percentatge de referència de famílies que es decideixen per aquest model hauria d’acostar-se al 90%, o superar-lo. Per tal de fer-ho, cal pensar en:

• Campanyes que presentin els municipis com a projectes educatius globals i avalar la qualitat i gratuïtat dels centres de proximitat.
• Jornades de portes obertes amb invitacions que engresquin a famílies de tota condició i tipus a visitar els centres de proximitat.
• Informar adequadament i prou sobre l’oferta educativa per zones escolars corals i polièdriques.

Àmbit 4 | No deixem ningú enrere: un autèntic programa de suport educatiu

Les dades d'abandonament escolar prematur que disposem ens evidencien una crua realitat: a Catalunya hi ha molts infants que no segueixen el curs amb normalitat i que corren un alt risc de patir desmotivació i concórrer en l’abandonament dels estudis. No es tracta d’una tendència uniforme, car les característiques socials i urbanes dels municipis varien entre si, però una cosa és clara: cal actuar decididament per evitar que aquest corrent es cronifiqui i es converteixi en una opció predilecta per al jovent.

En aquest sentit, els ajuntaments estan cridats a acomplir una funció nuclear en la correcció d’aquestes desigualtats, promovent una estratègia local de suport educatiu en coordinació amb el conjunt d’actors i entitats implicades, i garantint la cobertura a tots els infants i adolescents en la mesura i sentit que ho necessitin.

"Els ajuntaments han de promoure una estratègia local de suport educatiu en coordinació amb el conjunt d'actors i entitats implicades."

Mesura 9. Un programa local de suport educatiu, adaptat a les necessitats d’aprenentatge dels infants i adolescents del municipi

Sota el lideratge de l’Ajuntament, aquest programa hauria d’incloure aspectes clau com ara: un sistema de detecció de necessitats competencial, en coordinació amb els centres de primària i secundària; territorialització i programació de l’oferta de suport en funció de les necessitats detectades; gratuïtat de la participació per a les famílies amb menys recursos.

Segons l’estructura territorial, el programa haurà de ser exclusivament municipal o bé un pla estructurat al voltant d’una mancomunitat de serveis entre municipis o consells comarcals. Sigui quina sigui l’opció triada, el que roman immutable és el lideratge que els ajuntaments han d’exercir per garantir-ne l’èxit. El programa hauria d'incloure els següents aspectes:

• Un sistema de detecció de necessitats competencial
• Territorialització i programació de l’oferta de suport en funció de les necessitats detectades.
• Gratuïtat de la participació per a les famílies amb menys recursos.
• Homologació i certificació de continguts, activitats i entitats col·laboradores del projecte.
• Sistema d’avaluació i balanç de resultats.

Àmbit 5 | El vincle que no es pot trencar: intervencions contra l’absentisme escolar

Mesura 10. Un pla local de prevenció i lluita contra l’absentisme escolar, basat en circuits eficients d’identificació i adaptat a les diferents tipologies de casos

En la lluita contra l’absentisme escolar, és cabdal que els municipis que no en tenen impulsin una estratègia local que hi faci front i que els que ja en tinguin una, la vertebrin i consolidin. Alguns ítems determinants que garanteixen una estratègia eficaç en aquest camp són:

• Un procediment àgil i consolidat d’identificació de casos i situacions d’absentisme, que esbrini si l’absentisme de cada cas és esporàdic, continuat, perllongat o total; i que en traspuï els motius (causes familiars, econòmiques, estades temporals al país d’origen…).
• Un circuit d’atenció ajustat a les necessitats, que compti amb la participació del d’actors involucrats: centre educatiu, comissions d’escolarització, OMEs, TPEs i altres serveis municipals (serveis socials, joventut, salut, policia, etc.), EAP, etc.

"Un procediment àgil i consolidat d’identificació de casos i situacions d’absentisme."

Mesura 11. Un programa local de mentoria per a infants i joves entre 12 i 18 anys identificats com a absentistes o en risc de ser-ne

Amb intenció de poder oferir a mitjà termini una xarxa d'empara total per al global de casos, tant aquells que mostrin símptomes d’absentisme com en els que l’absentisme sigui només una amenaça. Implementat per mentors especialistes o personal, professional o voluntari, format en metodologia de mentoria educativa, personalitzant-ne la modalitat en funció de la severitat de cada cas (des del caràcter preventiu a la reconducció de situacions cròniques). Haurà d’anar en companyia d’un calendari de trobades, mai inferior a un any, i amb una freqüència d’almenys una trobada setmanal.

Àmbit 6 | Dempeus contra l’abandonament: orientació, diversificació i represa dels estudis

Mesura 12. Un servei local d’orientació per donar suport i eines d’orientació específiques als centres educatius, als i les joves i a les seves famílies

Pensat per operar com una oficina de finestreta única i ser “l’atenció primària” del conjunt dels serveis d’orientació especialitzats presents a cada territori, imaginant accions d'acompanyament individualitzades a cada cas i que col·labori amb els equips d’orientació dels centres de referència, tot formant-ne part dels plans que se’n destil·lin.

Oferint, a partir de l’ús dels recursos propis (personal orientador de referència, campanyes i accions dutes a terme als barris) en contacte amb les entitats socials i els centres educatius, accions concretes dirigides als estadis de final d’etapa, enfocades molt particularment a l’educació secundària.

Mesura 13. Un servei local d’educació inclusiva que lideri una estratègia local de recursos i suports addicionals i intensius vinculats al Decret d’escola inclusiva

Que es preocupi que tots els joves amb dificultats per finalitzar l’ESO trobin espais de vincle i acompanyament educatiu, identificant els casos exposats a un major risc gràcies a les dades proporcionades pel Registre d’Alumnes de Catalunya, dades del padró i la Seguretat Social.

Vinculant-se amb els centres educatius i les entitats col·laboradores, a més, la tasca principal seria la planificació de l’oferta de recursos i suports intensius i de diversificació curricular, la certificació dels estàndards de qualitat dels programes formatius i l’avaluació dels itineraris i resultats dels alumnes.

"Que tots els joves amb dificultats per finalitzar l'ESO trobin espais de vincle i acompanyament educatiu."

Mesura 14. Una estratègia local de segones oportunitats, ajustada al nombre i perfil dels joves abandonadors del territori

Aquesta estratègia hauria d’incloure els recursos i dispositius dels principals actors implicats (ajuntament, centres educatius, entitats del tercer sector) i garantir cobertura plena als joves en situació d’abandonament, consolidant al territori una oferta suficient i adaptable als seus perfils d’edat, nivell formatiu assolit, competències clau, temps sense estudiar, interessos, etc.

Que inclogui els recursos i dispositius dels ajuntaments, centres educatius, i entitats del tercer sector implicat i estableixi una cobertura plena als joves en situació d’abandonament.

En funció de la fisonomia del municipi cal pensar en un programa municipal propi, o en un pla constituït a través d’una mancomunació d'accions i serveis. En qualsevol dels dos casos, el full de ruta prioritza dos aspectes:

• Oferta integrada, àmplia cobertura i ajustament a les necessitats del jovent
• Un itinerari formatiu individualitzat per a cada alumne, amb la flexibilitat suficient per ser capaç d’ajustar-se a les necessitats i aspiracions concretes de tots els casos.

"El full de ruta prioritza una oferta integrada ajustada a les necessitats del jovent i un itinerari formaitu individualitzat."

Àmbit 7 | Un municipi d’oportunitats educatives 360

Mesura 15. Un catàleg d’activitats educatives i de lleure ampli, heterogeni i de qualitat, per al període lectiu i les vacances d’estiu

Articulat entorn quatre criteris d’equilibri:

• Equilibri en els continguts, perquè ofereixin una oferta variada de propostes i públics.
• Equilibri en la distribució territorial de les activitats, perquè s’ajustin al territori i comptin amb equipament suficient i adequat.
• Equilibri en el calendari, perquè es reparteixi l’oferta d’activitats al llarg de tot l’any, incloent-hi els mesos de vacances.
• Equilibri en la provisió de serveis, perquè es diversifiqui l’oferta i s’adapti a la pluralitat dels municipis, la xarxa d’agents socials dels territoris i les AFAs dels centres educatius.

Amb l’objectiu de garantir-ne la qualitat, les activitats presentades hauran de sotmetre’s a un sistema de revisió i avaluació anual, i ser avalades a través de la certificació d’estàndards.

Mesura 16. Un sistema de beques que permeti a tots els infants vulnerables entre 5 i 16 anys gaudir gratuïtament de dues tardes per setmana d’activitats extraescolars al llarg del curs

Que asseguri la cobertura del 100% del cost de la participació per a l’alumnat amb necessitats socioeconòmiques (NESE B) amb beca de menjador o amb pare/mare/tutor perceptor de renda mínima garantida, amb un import aproximat de 345 euros per infant/curs. Amb relació a les famílies no vulnerables, caldria valorar l’aplicació d’un sistema de tarifació social

Que garanteixi que els infants amb necessitats educatives derivades de discapacitats o trastorns (NESE A) puguin participar en activitats extraescolars, ampliant la contractació de vetlladors/es 2 h/setmana durant el curs i un mínim de tres setmanes durant l’estiu.

"Garantir que els infants provinents de situacions més vulnerables tinguin accés a l'educació en el lleure."

Mesura 17. Una estratègia comunicativa i de sensibilització per promoure la participació en l’oferta d’activitats extraescolar del catàleg municipal, amb un focus especial en els col·lectius de major vulnerabilitat

Apostant per adscriure als centres de major complexitat la figura d’un dinamitzador municipal, encarregat de fomentar la participació de l’alumnat en les activitats educatives fora escola durant el curs escolar i les vacances.

Enfocada a incentivar la demanda entre les famílies més vulnerables, que poden no estar habituades a participar en aquestes activitats, transmetent d’aquesta manera el seu valor d’oportunitat.

Mesura 18. Un programa municipal d’estiu que inclogui una àmplia gamma d’activitats de qualitat certificada, i de caràcter gratuït per a les famílies amb menys recursos

Que disposi d’una àmplia gamma d’activitats, de finals de juny a primers de setembre, emmarcades dins les branques cultural i de lleure, suport i acompanyament educatiu, natura i tecnologia. Amb propostes diàries i amb alternatives per a realitzar jornades completes segons les necessitats.

Que garanteixi que els alumnes amb necessitats educatives per raó socioeconòmica (NESE B), amb beca de menjador o amb pare/mare/tutor perceptors de renda mínima disposin d’ajuts que cobreixin la totalitat del cost de la participació, d’uns 250 euros per infant/mes.

Relacionat: VOTA EDUCACIÓ per canviar-ho tot!

Àmbit 8 | Educació al llarg de tota la vida

Mesura 19. Una xarxa local de formació al llarg de la vida, liderada pel municipi i amb la participació dels diferents centres i serveis implicats

Sota el lideratge de l’Ajuntament, aquesta xarxa hauria de comptar amb la participació de tots els agents, serveis i recursos implicats en la formació d’adults al territori (instituts, centres de formació de persones adultes, escoles de segona oportunitat, entitats socials i comunitàries, etc.), i desenvolupar funcions clau com: mapejar i coordinar les línies d’acció dels diferents serveis, recursos i entitats (formals i no formals); detectar públics absents en la formació, i incentivar-ne la participació; establir un dispositiu d’orientació a persones adultes; desenvolupar programes d’acollida, l’alfabetització i la formació bàsica d’adults i famílies nouvingudes.

"Millorar l'accés i incentivar la participació en la formació d'adults en el territori."

Que vertebri, sota el lideratge de l’ajuntament i amb la col·laboració d’instituts, centres de formació de persones adultes, escoles de segona oportunitat i entitats socials i comunitàries, els següents punts:

• L’anàlisi de les necessitats formatives del municipi.
• La detecció dels serveis i recursos disponibles a cada territori.
• La coordinació entre els diferents serveis i entitats per tal d’adaptar-se a les necessitats de la gent.
• La identificació de públics diana absents en la formació, principalment persones adultes amb un baix nivell educatiu.
• Construcció d’un dispositiu eficaç d’orientació que derivi la població adulta als serveis que millor s’adaptin a les seves necessitats particulars.

Per saber-ne més:

• Descarrega la publicació completa dels 8 àmbits i 19 propostes per construir municipis més resilients i amb oportunitats per a tothom i comparteix-la!