Lucie Cerna (OCDE) presenta un pla d’acció per reduir l’AEP: "La persistència de la 'cultura de la repetició' és una debilitat”

L’OCDE sosté que per reduir l’abandonament escolar prematur (AEP) s’ha d’atendre a l’impacte de la segregació escolar, la regulació -o no- de l’assistència a classe, les repeticions i l’estructura del conjunt del sistema.

Fer repetir curs a un alumne hauria de ser una mesura d’ultimíssim recurs si es vol fomentar la continuïtat educativa i formativa del jovent, segons l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE). Repetir curs era una mesura que afectava a un de cada deu alumnes arreu de l'Estat espanyol el 2018, mentre que la mitjana dels països que analitza l'entitat se situa al 2%.

Si bé la repetició escolar ha baixat a l’Estat fins el 6% -dades de 2023-, "la persistència de la 'cultura de la repetició' és una debilitat del sistema educatiu espanyol", ha asseverat aquest dilluns l'analista sènior en Equitat, Inclusió i Transicions a la Direcció d’Educació i Competències de l'OCDE, Lucie Cerna, en el marc de l'acte de clausura de la Setmana Zero Abandonament.

"La repetició hauria de ser una cosa molt excepcional", considera Cema, que ha detallat que arreu de l’Estat s’ha progressat molt a l’hora de reduir les taxes d’Abandonament Escolar Prematur (AEP) en els últims 15 anys. “Però encara està per sobre de l’objectiu del 9% que ha establert la UE, havent-hi grans disparitats territorials. Al País Basc, la taxa d’AEP és del 5%, mentre que a Catalunya és del 13,7%, i a les Illes, del 20,1%”, ha exposat.

Sovint des de l’àmbit docent es considera que obligar un alumne a repetir servirà perquè millori la seva adquisició de coneixements i pugui tenir una vida formativa plena. La directora general d'Alumnat del Departament d'Educació i FP, Gemma Verdés, ha contextualitzat la situació actual: "Del total de repetidors que tenim cada any, un 40% acaben abandonant. Per tant, la repetició sistemàtica no redunda en menys abandonament escolar", entenent per abandonament prematur la taxa de joves d’entre 18 i 24 anys que no han aconseguit cap formació més enllà de l'ESO.

"Abandonament és sinònim de trajectòries vitals fràgils, abandonament és sinònim d’un futur col·lecitu molt vulnerable com a país"

La cap de projecte de l'Àrea de Recerca de la Fundació Bofill, Elena Sintes, ha sintetitzat què suposa que l'alumnat pengi els estudis: “Abandonament és sinònim de trajectòries vitals fràgils, abandonament és sinònim d’un futur col·lecitu molt vulnerable com a país.” Verdés hi ha afegit: “El 41% de les persones que ara estan a l'atur només tenen l'ESO com a estudis màxims, i això si la tenen."

El buit després de l’ESO

Sintes ha contextualitzat el moment actual: “El gruix principal de l'abandonament es produeix just en acabar l'ESO, amb joves que no es matriculen ni a batxillerat ni a l’FP. Per tant, les mesures preventives són imprescindibles.” I ha avisat: “Hem detectat que hi ha una insuficient detecció del risc d'abandonar.” Des de l’OCDE també s’apuntava a aquesta manca d’anàlisi com un dels riscos que presenta el sistema educatiu a l’Estat: “Hi ha poca cultura d'avaluació i d’intercanvi d'experiències; hi ha dades, però no sempre s'utilitzen.”

• Relacionat: L’abandonament escolar prematur a Catalunya, en dades

Verdés els ha donat la raó: “Al Departament teníem les dades, però no les sabíem llegir, o no les havíem anat creuant amb totes les prediccions i hipòtesis sobre abandonament.” Ara, un cop s’hi ha posat la lupa, s’ha constatat que hi ha una part petita d’alumnes que abandonen els estudis a 3r. d’ESO, que el gruix se centra en la no-continuïtat després de 4t., i que després encara també hi ha un altre gran gruix d’abandonament entre els alumnes ja incorporats a Grau Mitjà d’FP. De fet, estudis com els de CaixaBank Dualiza ja apuntaven fa temps que un 40% d’alumnat de CFGM no s’acaben titulant.

La coordinadora de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona, Marcel·lina Bosch, ha coincidit també en la necessitat de disposar de dades per poder intervenir preventivament en la població en risc d'abandonar, interpel·lant directament el Departament perquè faci efectiu el traspàs de dades. "El ens locals es troben amb tot de dificultats per aconseguir-les", s'ha exclamat.

"Als impediments perquè els joves continuïn estudiant hi influeixen tant factors personals, com de polítiques escolars i macroeconòmiques

Des de la conselleria s’ha contextualitzat la situació: “Les dades són de cada alumne, i justament l’alumnat en major risc d'abandonar… molts cops no cedeix aquestes dades. Aquestes dades, en canvi, sí que poden tenir-les els educadors del programa ‘Reconnecta’, i les poden fer circular anonimitzades en el marc de les taules locals de planificació. És una mica absurd? Sí. Però els marcs normatius són així”, s’ha sincerat Verdés.

L’AEP, un fenomen multinivell

Des de l’OCDE, explica Cema, als impediments que han detectat perquè els joves continuïn estudiant hi influeixen tant factors personals, com de polítiques escolars i macroeconòmiques.

En allò referent a les polítiques econòmiques, ha exposat que la segregació escolar té un impacte directe en l’AEP, així com la regulació -o no- de l’assistència a classe, les repeticions i l’estructura del conjunt del sistema. L’alumnat que abandona generalment respon a un patró de gènere, d’estatus socioeconòmic, de la formació dels pares, de la procedència de la família, i de si pertany a la comunitat gitana o no.

• Relacionat: La primera Setmana Zero Abandonament culmina amb la veu dels joves i l’alerta de l’OCDE pels deures pendents que té Catalunya

Per Cerna, hi ha diversos àmbits en què considera que les administracions educatives de l’Estat podrien actuar per reduir l'AEP:

• Establir una aproximació comuna per identificar les 'escoles vulnerables' i dirigir-hi el màxim de recursos possibles.
• Desenvolupar un marc de treball regulador per a la distribució equitable dels recursos educacionals basats en la vulnerabilitat del cos d'alumnat
• Desenvolupar la capacitat dels educadors per educar estudiants diversos.
• Millorar els processos de selecció dels mestres
• Continuar invertint en la professionalització i desenvolupament de les habilitats dels directors d'escola.
• Millorar els climes escolars i continuar promovent la flexibilitat curricular a les necessitats de l’alumnat.

Gràcies a:

La Setmana Zero Abandonament és una iniciativa organitzada i liderada per una àmplia xarxa de municipis, administracions públiques, entitats, centres educatius, col·lectius comunitaris i empreses compromeses amb la lluita contra l’abandonament educatiu.

Ajuntaments participants: Sant Joan Despí, Sant Celoni, Cambrils, Girona (Educació), Vilafranca del Penedès, Manlleu (Educació), Barberà del Vallès, El Prat de Llobregat, Granollers, Viladecans, Casal de Joves El Kanal (Artés), Mataró, Castelldefels, Badia del Vallès, Mollet del Vallès, Sant Adrià del Besòs, Tarragona, Canet de Mar, Vic, Santa Coloma de Gramenet, Vilanova i la Geltrú, Sabadell i Centelles.

Administracions públiques: Consorci d’Educació de Barcelona, Barcelona Activa, Oficina Jove Alt Urgell, Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) de Vilanova i la Geltrú.

Entitats i plataformes: Fundació Marianao, El Llindar, Mentora – Aquí seguim estudiant, Lecxit – Lectura per a l’èxit educatiu, Pere Claver Serveis Socials, Fundació SERGI, Programa Vitamina (Novact), Fundación Empieza por Educar, AFEV, Fundació Fem Pedagogia, Fundació Ciutat de Viladecans, CASC, SaóPrat, Fundació Èxit, Intermedia, Fundació Main, CC.OO., Martí Codolar, Plàudite Teatre – Espai d’Arts Escèniques, Ocell de Foc, EcoJove – Fundació Main, Fundació Privada Pere Closa, Fedaia, Fundació per a Joves La Carena.

Centres educatius: Institut Rocagrossa, CFA Balaguer, Institut Abat Oliva.

Col·lectius de la comunitat: JubicatFP – Associació de Jubilats de la FP.

Empreses: El despertador, PIMEC.