Mentoria contra l'abandonament: 7 veus sobre la importància de la mentoria socioeducativa

Diversos professionals de l’àmbit educatiu ens expliquen per què les mentories són essencials per aquell alumnat que es troba en risc d’abandonar els estudis secundaris o postobligatoris.

Es troben desafiant contínuament reptes i dificultats per donar l’ajuda i els recursos que aquest jovent (i les seves famílies) necessiten per viure una etapa educativa de qualitat i exitosa. Des de la seva experiència, ens parlen de la importància de la mentoria socioeducativa i com poden ajudar a aquest alumnat que es troba en risc d’abandonar els estudis.

Relacionat: “El fet que hi hagi un mentor en moments de transició educativa permet no estar sol ni aïllat”

“L’èxit educatiu dels infants i adolescents és responsabilitat de tothom.”

Adela Hidalgo, coordinadora del Pla Educatiu d’Entorn de Sant Boi de Llobregat, ens explica quins pensen que s’haurien de posar en joc per poder acompanyar tot l’alumnat que ho necessiti. Ressalta que l’èxit educatiu d’infants i adolescents és : per una banda, de les administracions i, per altra banda, dels mateixos centres educatius, però també de les entitats de qualsevol mena (socioeducatives, culturals, esportives…); creu que l’èxit educatiu dels infants i dels adolescents també depèn de tots aquests altres factors i, com millor sigui l’entorn, més garantia de millors oportunitats tindrà l’alumnat.

Adela Hidalgo, coordinadora del Pla Educatiu d’Entorn de Sant Boi de Llobregat, ens explica quins agents pensen que s’haurien de posar en joc per poder acompanyar tot l’alumnat que ho necessiti. Ressalta que l’èxit educatiu d’infants i adolescents és responsabilitat de tothom: per una banda, de les administracions i, per altra banda, dels mateixos centres educatius, però també de les entitats de qualsevol mena (socioeducatives, culturals, esportives…); creu que l’èxit educatiu dels infants i dels adolescents també depèn de tots aquests altres factors i, com millor sigui l’entorn, més garantia de millors oportunitats tindrà l’alumnat.

“Com millor sigui l’entorn, més garantia de millors oportunitats tindrà l’alumnat.”

També destaca que s’ha de valorar que tothom té un paper amb la mateixa importància independentment de si és un ajuntament o una entitat petita: “ha de ser un compromís conjunt i hem de tenir una estratègia conjunta”.

Ressalta la importància del treball en els barris i del contacte amb les famílies: és necessari crear vincles amb elles. Finalment, destaca la importància de les mentories afegint que ha de ser un recurs més per garantir l’èxit educatiu: “com més recursos hi hagi més gran és l’impacte”.

“Creiem que les mentories poden ajudar a evitar aquest abandonament que ens trobem sobretot quan finalitzen l’ESO”

Quique Molina, director de l’Institut Rocagrossa de Lloret de Mar, ens explica quines necessitats diria que tenen ara mateix els centres educatius per atendre l’alumnat en risc d’abandonament escolar i per què han pensat en la mentoria.

Explica que l’alumnat que es troba en situació de risc d’abandonar prematurament els estudis necessiten una atenció més individualitzada en els centres: “ens falta temps per atendre de manera individualitzada i contínua aquest alumnat i hem pensat que la mentoria pot servir per donar aquest contacte més individualitzat i que sigui una persona similar a ells els pot beneficiar molt perquè s’hi poden veure reflectits.”

“Que la persona mentora sigui una persona similar als alumnes els pot beneficiar molt perquè s’hi poden veure reflectits.”

A més, afegeix quines dificultats tenen els i les alumnes que decideixen abandonar els estudis i què hauríem de fer perquè puguin continuar estudiant. Quique explica que, en el seu cas, es troben amb dues grans dificultats: la dificultat de suficient oferta postobligatòria a prop i, la dificultat que les mateixes famílies (moltes d’elles d’un entorn socioeconòmic difícil) no tenen recursos suficients per acompanyar als seus fills en aquesta etapa i, això, ocasiona que molts d’ells deixin d’estudiar quan acaben l’ESO. Per això, pensa que la mentoria pot ajudar als nens i nenes a acompanyar-los en aquesta etapa, a ells i fins i tot a les seves famílies: “creiem que aquestes mentories podrien evitar aquest abandonament que ens trobem sobretot quan acaben l’ESO”.

“És imprescindible una coordinació entre centres educatius, Deparament d’Educació, nosaltres i la resta d’agents implicats”

Abraham Diestro, tècnic d'educació de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, ens explica quina és la principal dificultat que es troben, des de l’àmbit municipal, per atendre l’alumnat que no continua estudiant més enllà de l’ESO i per què pensen que la mentoria podria ajudar en aquest sentit. Destaca que és un mapa molt complicat: “en un ajuntament com el de Sant Boi, de 84 mil persones, dur a terme una coordinació entre centres educatius, departament d’educació, nosaltres i la resta d’agents implicats no és fàcil”.

Diestro també explica que “segons el territori en què ens trobem necessitarem unes coses o unes altres” i el problema, en molts casos, és la manca de dades: no tenen les dades d’abandonament actualitzades perquè és complicat aconseguir números i molt més aconseguir noms de les persones a les quals voldries acompanyar. A més, afegeix que hi ha una sèrie de factors que necessiten un canvi de cultura i pensen que potser, la mentoria socioeducativa, podria ser una nova aproximació per intentar enfocar des de la part més personal, aquest acompanyament educatiu.

“Hem de poder escoltar les veus dels joves: què volen?”

Miguel Angel Franconetti, secretari de la Fundació Pere Closa, ens explica què l’amoïna pel que fa als joves que acompanyen, amb relació a la continuïtat educativa: la manca d’expectatives vinculada a la segregació escolar que pateixen és el que més el preocupa. Ens parla que la majoria dels nois i noies que acompanyen estan escolaritzats a centres de màxima o alta complexitat i això fa que es necessiti una estructura de treball per crear unes sinergies entre l'administració pública, els agents locals i el tercer sector (les entitats).

A més, també diu que s’hauria d’abandonar aquesta adultocràcia amb relació als joves: “hem de poder escoltar les veus dels joves: què volen?”.

També ens explica quin perfil de nois i noies dirien que, de moment, no obtenen prou resposta en els recursos que ja existeixen: hi ha dues variables, els joves que no tenen un rendiment acadèmic òptim, que pateixen una situació “d’absentisme”, i els joves que sí tenen una assistència regular, però no acaben d’assolir unes competències bàsiques per poder continuar els estudis postobligatoris.

Pensa que s’ha de poder treballar més amb els joves, poder escoltar-los més, fer-los més participes de les propostes. Per això han pensat en la mentoria: “hem de repensar el paper que juguen els joves, són receptors, però no emissors i haurien de poder establir-se una sèrie de comunicacions en els que els joves també hi tinguin veu”.

“Hem de repensar el paper que juguen els joves, són receptors, però no emissors i haurien de poder establir-se una sèrie de comunicacions en els que els joves també hi tinguin veu”.

Per acabar, destaca que necessiten joves que comparteixin la seva mateixa cultura, que puguin esdevenir referents positius: “no hem perdut la nostra gitanitat sinó que l’hem mantingut, l’hem enfortit.”

“Les persones mentores són persones voluntàries i això és una forma d’establir nous vincles dins de la comunitat”

Maria Arós, Directora de la coordinadora de Mentoria Social, i Marina Claverías, vicepresidenta d’aquesta entitat de segon nivell, ens expliquen com se solen articular amb altres polítiques o solucions per l'èxit educatiu els programes de mentoria a Catalunya i arreu de l’estat.

Expliquen que sí identifiquen iniciatives privades que complementen la mentoria social amb altres mesures, com poden ser les beques, però en l'àmbit de la col·laboració públicoprivada, encara veiem que hi ha camí a recórrer quant a com articular fórmules que permetin que la intervenció en mentoria social es desenvolupi amb qualitat i eficiència.

Afegeixen que la col·laboració públicoprivada en l'àmbit socioeducatiu també s’ha beneficiat dels plans educatius d’entorn, però encara hi ha bastant camí a recórrer. 

“Hi ha una implicació comunitària molt potent per part de les persones voluntàries.”

Destaquen les particularitats i les diferències d’altres formes d’intervenció socioeducativa: primer, perquè les persones que hi participen són voluntàries i aquestes hi participen com a “forma d’establir dins de la comunitat nous vincles”. A més, hi ha una implicació comunitària molt potent per part de les persones voluntàries, afegeix Maria, però, també “hi ha una voluntarietat dels mentorats i mentorades, no s’escull a cap mentorat/da sense que aquella persona vulgui i pugui realment sostenir aquella relació”. I, per acabar, afegeix que són relacions que es basen en un vincle de confiança i “això genera que hi hagi un equip tècnic al darrere que vetlla perquè aquests espais de confiança que es generen ho facin en un entorn de seguretat per les dues parts, de desenvolupament mutu però sempre en un entorn segur”.

A més, expliquen que és clau que hi hagi persones tècniques que segueixen aquest projecte de mentorat i coordinar-se i col·laborar des de tots els àmbits (agents locals, culturals, socials, lúdics…).

“És en els moments de més dubte que incideix la persona mentora”

Sara Desirée Ruiz, educadora social responsable del programa MODUM d’AEI Raval, ens explica per què creu que la mentoria pot ser una bona palanca de canvi per a la prevenció de l’abandonament.

Comença afegint que la mentoria està atenent moltes necessitats que ara no s’estan atenent des d’una altra banda, i aquestes necessitats són el cor de l’abandonament, és a dir, “tot aquest estrès emocional que es passa en aquesta etapa (adolescència), des de la mentoria social es pot acompanyar, es pot ajudar a sostenir aquest procés tan difícil a les persones adolescents”. Per això creu que és important que, a més de la feina que es fa als instituts o als centres oberts, es faci un projecte de mentoria, perquè aquest va deslligat d’aquestes institucions.

És molt rellevant aquest projecte, destaca, perquè sempre acostumem a centrar-nos en el que és l'èxit acadèmic, però això “acadèmic” no és només el que afecta al que és “acadèmic”, per això destaca que és molt important que hi hagi aquests espais, que les persones adolescents que ho necessitin trobin espais de confiança on se sentin segures per poder plantejar coses que no tenen a veure estrictament amb el fet acadèmic, peró sí que afectaran el rendiment acadèmic.

“És important que hi hagi espais de confiança on l’alumnat se senti segur.”

Ens esmenta alguns exemples de programes de mentoria que atenen aquest tipus d’alumnat i que funcionen, com és el cas del projecte que ella coordina, el MODUM de mentoria social (https://www.aeiraval.org/), al barri del Raval a Barcelona, en el que treballen amb persones adolescents a tres instituts del territori. A més, també existeix el projecte PROMETEUS (https://afev.cat/es/proyectos/prometeus/), el projecte Rossinyol (http://www.projecterossinyol.org/?lang=es), etc., i tots ells enfocats en la mateixa línia i donant molts bons resultats.

En últim lloc, la Sara ens explica què pot fer un mentor o mentora per promoure que infants desitgin continuar estudiant. Destaca que el més important és estar en el dia a dia de l’infant present en els moments en què precisament s’està plantejant deixar-ho, o bé, en les situacions que en el futur poden fer que vulgui deixar-ho. “En aquest dia a dia en el que queden, es veuen, parlen de les coses, es comuniquen les emocions que senten, les preocupacions, etc., és on hi ha l'oportunitat de la persona mentora per fer totes aquestes coses: plantejar totes aquestes reflexions que poden fer que la persona adolescent calmi el malestar que ara la impulsaria a abandonar i fer que segueixi”. I és precisament en aquests moments en què incideix la persona mentora.

“Treballem a crear centres d’ensenyament postobligatoris que tinguin entorns motivacionals i s’acostin al jove”

Gemma Verdés, directora d’Ensenyaments Postobligatoris Consorci d’Educació Barcelona, ens explica què fa que tant alumnat abandoni els estudis en les primeres etapes dels ensenyaments. Gemma destaca que existeixen molts factors que fan que tants alumnes abandonin els estudis; un dels factors de risc és ser noi, un altre factor és haver-se incorporat tard al sistema educatiu català. Afegeix que aquest últim és el factor de risc més determinant, ja que només un 57% de l’alumnat que s’ha incorporat tard al sistema educatiu català acaba transitant a l’ensenyament postobligatori i finalitzar els estudis; un altre factor de risc seria tenir una necessitat educativa especial de tipus A o B (sobretot B), tenir una vulnerabilitat econòmica rellevant també és un altre factor claríssim que determina que el menor transiti cap a la postobligatòria. També la vulnerabilitat acadèmica és rellevant, és a dir, alumnes “no idonis” que estan fent 4t en un curs que no els “toca”, que són més grans de l’edat que “tocaria”, tenen més risc d’abandonar els estudis. De fet, Gemma assenyala que “la repetició hauria de ser un factor que ajudés, i, en realitat, veiem que no, els que repeteixen un curs continuen tenint un índex més alt de no transitar a l’educació postobligatòria”.

Ens explica quin tipus de solucions existeixen per evitar-ho: “hem d’actuar des de moltes bandes”. D’entrada, diu que s’hauria d’aprofundir en el temps, en solucions que hagin de compensar aquests dèficits en què alguns alumnes ja porten com a motxilla (incorporar-se tard al sistema educatiu, per exemple). Tots els sistemes d’acollida lingüístics, per exemple, s’haurien d’incentivar, assenyala, ja que sense una bona competència lingüística, la resta de competències es veuen debilitades. Una altra solució seria la de focalitzar-se en els alumnes amb més vulnerabilitat econòmica, de fet, destaca que és on han posat el focus i han dissenyat plans d’acompanyament per aquest alumnat vulnerable econòmicament.

“Hem d’incentivar els sistemes d’acollida lingüístics i posar el focus en l’alumnat amb més vulnerabilitat econòmica”

Explica també que el professorat i els centres d’ensenyaments postobligatoris, tradicionalment, han tingut menys recursos, menys coneixements i menys competències a l’hora de tractar amb vulnerabilitats que els arriben a la postobligatòria i ja havien detectat a l’ESO (salut mental, salut emocional, benestar emocional, addiccions…). Ara, arriben als ensenyaments postobligatoris amb més força, per tant, s’han de fer intervencions molt “multisectorials”.

Per acabar, Gemma ens explica què hauria de passar perquè més alumnes desitgessin continuar estudiant: afirma que aquest desig de voler continuar estudiant va molt lligat al sentiment de pertinença i vinculació al centre, per tant, la gran eina, més enllà de tots els programes i estímuls que es vagin creant, és que quan siguin al centre s’hi sentin vinculats, per això, “nosaltres treballem a crear centres d’ensenyament postobligatoris que, d’entrada, per exemple, tinguin entorns motivacionals, siguin centres que acostin al jove”.

“El desig de voler continuar estudiant va molt lligar al sentiment de pertinença i vinculació al centre”

Formar als professors i orientadors en tota aquesta part de “psicoorientació” és fonamental per acompanyar millor als joves que han de fer aquest trànsit educatiu.

Per saber-ne més

• Mireu l'entrevista amb l'Eunice Mangado-Lunetta, directora de programes d'AFEV França
  
• Si voleu conèixer millor el programa Mentora, teniu tota la informació aquí.
• Si voleu llegir més sobre mentoria i prevenció de l’abandonament escolar prematur aquí teniu un recull d’articles.