Mòbils i salut mental a l’adolescència: s’hi pot fer alguna cosa des de l’educació?

Darrerament, s’ha estat parlant d’una emergència sanitària davant una pandèmia de problemes de salut mental en adolescents, amb increments importants en ansietat, autolesions, trastorns de conducta alimentària i suïcidis. Malgrat que la correlació feia temps que s’intuïa i és molt anterior a la covid, no ha estat fins recentment que diversos economistes han establert una relació causal negativa entre l’accés a internet d’alta velocitat i la salut mental.

A les províncies de l’estat espanyol on es va desplegar abans la fibra òptica entre 2007 i 2019 van augmentar més els diagnòstics i les hospitalitzacions relacionats amb problemes psicològics que a les zones que la van rebre després. És un fenomen global que també s’està estudiant a Itàlia, Alemanya i el Canadà, agreujat durant la pandèmia.

El mecanisme causal més plausible és l’ús de les xarxes socials basades acompartir imatges i la interacció a partir d’aquestes. Què va passar en aquest període? Doncs que malgrat que Facebook ja havia empitjorat la salut mental dels universitaris quan es va llançar a certs campus americans i la connexió a internet era “lenta”, amb una connexió d’alta velocitat van néixer i popularitzar-se Instagram (2010), Snapchat (2011) i TikTok (2017) aprofitant l’auge dels telèfons intel·ligents des de 2008, si bé la major velocitat també va donar peu a plataformes d’streaming com Netflix (2015) i la consolidació de YouTube (2005).

El mecanisme causal més plausible entre l’aparició de la fibra òptica i l’augment d’hospitalitzacions relacionades amb problemes psicològics és l’ús de xarxes socials basades acompartir imatges i la interacció a partir d’aquestes.

Tenir un internet ràpid en si mateix és beneficiós en molts àmbits, i probablement encara hi ha consens si afirmem que ha portat més avantatges que desavantatges a les nostres vides. Són els canvis d’hàbits que va comportar i que continuen vigents, com ara una pandèmia de solitud als EUA afectant el conjunt de la població, els que poden esdevenir preocupants des d’un punt de vista de salut pública, especialment en un grup d’edat tan vulnerable com l’adolescent.

El més interessant de la relació entre xarxes socials i salut mental en adolescents és com és d'extrema la diferència en els efectes segons el gènere. A Espanya, la penetració de la fibra òptica va incrementar en un 112,3% les autolesions i suïcidis en noies d’entre 15 i 19 anys, mentre que l’efecte en els nois no és estadísticament significatiu. Aquest patró es repeteix a Itàlia, Alemanya i el Canadà.

La penetració de la fibra òptica va incrementar en un 112,3% les autolesions i suïcidis en noies d’entre 15 i 19 anys, mentre que l’efecte en els nois no és estadísticament significatiu.

Com es va saber fa uns mesos, Instagram coneixia internament aquesta situació relativa a les usuàries adolescents, però no actuava per posar-hi remei ans al contrari, perquè passar el màxim temps possible utilitzant l’aplicació i penjant contingut és la base del seu model de negoci, com la de moltes altres aplicacions.

Això no vol dir que els nois no siguin vulnerables a la tecnologia. Simplement, s’expressa per altres canals, com l’addicció a videojocs o uns majors efectes negatius en el rendiment acadèmic respecte les noies en experiments tecnològics a l’aula com va ser el cas del programa Educat1x1. Tot i menys greus, els efectes també poden ser rellevants.

En el cas dels nois, la vulnerabilitat a la tecnologia s’expressa per l’addicció a videojocs o uns majors efectes negatius en el rendiment acadèmic.

Segons les autores de l’estudi espanyol, es consideren tres canals a través dels quals internet pot afectar la salut mental. El primer es basa en la gran quantitat d’estímuls que el cervell no pot processar. Ja des de petits, molts pares opten per donar el mòbil als fills per calmar-los, però això pot afectar negativament el seu desenvolupament cognitiu. Més endavant, aquests estímuls continuen limitant la capacitat d’atenció i l’aprenentatge, tant si es consulta durant una classe com fins i tot si no es consulta, però es té a prop. Això pot reproduir les desigualtats educatives ja existents.

El segon canal es basa en l’anonimat a internet, que pot facilitar conductes nocives, mentre que el darrer es basa en el fet que internet acaba substituint (crowding-out) el temps que es podria dedicar a activitats més saludables.

Obviant una regulació de l’externalitat basada a alterar el model de negoci tòxic d’aquestes xarxes socials, que també seria rellevant discutir, una regulació en l’àmbit privat, on els progenitors decideixen el que creuen que és millor pels seus fills, seria complicada i legalment qüestionable a casa nostra (si bé no a la Xina), però en espais com les escoles sí que es pot aconseguir. Els moviments abolicionistes del mòbil que van sorgir davant l’emergència del fenomen van portar a fer que a França se’n prohibís el seu ús per llei l’any 2018 des de l’educació infantil fins als 15 anys, tant en hores de classe com a l’hora del pati. Itàlia ha estat el darrer país a fer-ho, mentre que a Catalunya encara és un tema de debat en l'opinió pública i les escoles tenen la potestat de redactar les seves pròpies normatives.

A banda d’alterar el model de negoci tòxic d’aquestes xarxes socials, es pot regular el seu ús en l’espai de les escoles, cosa que ja s’ha fet a França i Itàlia.

Prohibir els mòbils funciona? La poca evidència causal existent mostra efectes positius en el rendiment acadèmic en exàmens d’alta importància al Regne Unit i una reducció de les desigualtats educatives però, en canvi, cap efecte significatiu a Suècia. Més recentment, com que en algunes comunitats autònomes de l’Estat espanyol s’han prohibit els mòbils a tots els centres, això ha permès a dos economistes estudiar-ne els efectes comparant-los amb l’evolució de comunitats on no s’ha actuat. Malgrat que la qualitat de les dades continua essent escassa, sembla que les prohibicions serien efectives amb relació al rendiment escolar, amb una certa millora de les notes, i fins i tot amb relació a una reducció de l’assetjament escolar d’entre un 10 i un 18%.

Sembla que les prohibicions del mòbil a les escoles serien efectives amb relació al rendiment escolar, amb una certa millora de les notes, i fins i tot en relació a una reducció de l’assetjament escolar.

Durant les classes ja no es permet l’ús de mòbils a la immensa majoria de centres, la novetat seria generalitzar una prohibició d’ús durant tota la jornada lectiva, incloent-hi els descansos. A Dinamarca, un experiment centrat a reduir el temps d’exposició a pantalles dins l’àmbit familiar mostra que la intervenció augmenta significativament el temps que els infants dediquen a activitats no sedentàries, de manera que es podria extrapolar a adolescents i a un entorn escolar amb possibilitats de moviment com l’hora del pati. Evidentment, s’hauria de tenir en compte la realitat concreta de cada escola i institut, estudiar com monitorar el compliment i caldria la cooperació dels progenitors per a fer-ho possible i assolir un consens. També evitant que els “peer effects” els forcin a comprar el primer mòbil als fills abans d’hora.

Els i les adolescents han de continuar tenint accés al mòbil i a xarxes socials basades en imatges, perquè no tenir-ne els estaria excloent de la societat, però un menor ús pot ser beneficiós, afavorint la interacció social i emocional entre alumnes.

Però per saber si a casa nostra la prohibició és realment l’eina més efectiva amb relació a la salut mental és necessària més evidència, que només s’aconsegueix avaluant diversos plans pilot, generant dades individualitzades pel que fa a alumnes i escola, i posant-les a l’abast d’investigadors. El que queda clar és que aquesta qüestió s’ha d’abordar ja des d’abans de les primeres etapes educatives i que no té solucions màgiques. Els i les adolescents han de continuar tenint accés al mòbil i a xarxes socials basades en imatges, perquè no tenir-ne els estaria excloent de la societat i privant d’habilitats importants, però un menor ús pot ser beneficiós, afavorint la interacció social i emocional entre alumnes en una etapa clau com l’adolescència i facilitant el paper igualador d’oportunitats que se li atribueix a l’escola.

Espai Zero Vuit és un espai jove i amb voluntat interdisciplinària que vol dotar de contingut el debat públic sobre economia i polítiques públiques, d’una manera rigorosa i des d’una perspectiva progressista i transformadora.

Per seguir llegint: 

• Més que robots, sobre intel·ligència artificial a l'aula
• L’estabilitat emocional dels alumnes és la clau abans de plantejar-nos resultats, sobre com el benestar socioemocional de l'alumnat s'ha de posar al centre del sistema educatiu
• Participació i democràcia contra l’odi: el repte que comença a les aules, sobre com generar implicació i educar en valors democràtics