Participació i democràcia contra l’odi: el repte que comença a les aules
30/05/2023
“Tothom entén el que és arribar a un consens?”, pregunta la professora Carlota Ruso, a la classe de quart d’ESO de l’institut públic 4 cantons, al barri del Poblenou de Barcelona, i tots els alumnes assenteixen. La classe d’avui és la primera sessió del Bloc de Recerca i Creació ‘Soc diputada’ i consisteix a què els alumnes, repartits en grups, creïn partits polítics de diferents ideologies i es preparin per a unes eleccions.
Els Blocs de Recerca i Creació formen part del projecte educatiu de l’institut per tal que, en un món on nens i joves reben cada cop més estímuls a les xarxes i on l’odi i les notícies falses es viralitzen, els alumnes puguin interactuar, investigar i crear continguts vinculats amb el món que els envolta. Investigació i propostes sobre problemes ambientals reals, un memorial de l’Holocaust o com produir un festival de música són alguns dels projectes que s’han fet amb aquest mètode innovador i participatiu.
Pel BRC de 'Soc diputada', a l’hora de repartir els partits polítics, l’alumnat no presenta d’entrada un gran entusiasme. La majoria vota a favor que els partits es reparteixin a l’atzar entre els grups que ha creat la professora, procés més ràpid que no pas encetar una negociació i una votació sobre quin partit s’escull o bé que la ideologia es vagi forjant en funció dels membres del grup.
La professora explica cadascun dels eixos ideològics que ha de vertebrar cada partit. Un d’ells, basat en l’equitat social i la lluita contra la desigualtat durà el nom de Compromís, un altre que advoca per la poca intervenció de l’estat es farà dir Llibertat, mentre que un de més conservador es farà dir Tradició i un darrer preocupat pel medi ambient posarà l’ecologia en el centre del seu ideari.
L’entusiasme creix un cop els integrants de cada grup es reparteixen les tasques que assumiran al partit, de manera més o menys intuïtiva i participativa i sense gairebé conflictes. Els que tenen millor oratòria assumeixen el paper de líders dels partits, mentre que els més creatius opten pels de màrqueting i disseny i els més organitzats per secretaries generals, que seran qui s’encarreguin de redactar l’ideari del partit. D’altres, més polivalents, assumeixen els càrrecs assessors. Així, el BRC no només serveix per entendre la política, les ideologies i partits o els sistemes electorals i parlamentari (el taller inclou una visita al Parlament), sinó també per anar fent un tastet del món laboral.
El Bloc de Recerca i Creació no només serveix per entendre la política, les ideologies i partits o els sistemes electorals i parlamentari (el taller inclou una visita al Parlament), sinó també per anar fent un tastet del món laboral.
De seguida, quan els partits comencen a definir quines seran les seves polítiques, entren a debat realitats tan patents com l’habitatge, l’ocupació i les notícies falses. Al partit més preocupat per la desigualtat, Compromís, sorgeix un debat quan es parla de l’habitatge com a prioritat.“Si t’entra un okupa a casa, no el pots fer fora”, afirma un alumne, mentre que un altre aclareix que això no és així i que les ocupacions són més habituals en pisos buits o segones residències. De seguida, els vídeos que han vist a Tiktok amb explicacions de dubtosa credibilitat entren al debat.
Els i les alumnes faran aquest taller durant un trimestre a l’assignatura de Ciències Socials i Història, fins a arribar a unes eleccions on es posaran sobre la taula els programes electorals de cada partit i les seves contradiccions. D’una banda, els servirà per entendre els conflictes i ideologies de la política i, de l’altra, ho faran participant de la construcció dels resultats, i no pas com a espectadors o observadors.
El GREM, una referència per a la participació
La necessitat d’entendre i participar de l’univers democràtic a les escoles no és, però, una cosa nova, tot i que les xarxes socials i la situació actual accelera la politització d’alumnes. Acadèmics com el Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona (UB) treballen des de finals dels 80 en la formació dels mestres per tal que “el treball dels valors a l’aula impregni el sistema educatiu”, explica el Miquel Martínez, doctor en filosofia i Ciències de l’Educació, catedràtic de Teoria de l’Educació i membre del GREM.
Ana Maria Novella, doctora en Filosofia i Educació i també membre del GREM, explica què els materials produïts pel GREM s’han centrat en “facilitar experiències i pràctiques en que nens i nenes s'impliquen en reptes col·lectius on desenvolupen les seves competències ciutadanes com el coneixement crític, la deliberació, reflexió, resolució i mediació, entre d'altres”. Així, si quan va començar el grup a mitjans dels 80 “hi havia elements que no estaven al centre del debat, com la tecnologia o les xarxes”, sí que es parlava de pau i d’inclusió. “No es tracta només de fer material didàctic, sinó també espais específics, projectes, assemblees dins el dia a dia de les escoles”, afegeix.
No es tracta només de fer material didàctic, sinó també espais específics, projectes, assemblees dins el dia a dia de les escoles.
Tot aquest incís en “implicar-te per transformar”, defensa Martínez, “ha influït en canvis que s’han dut a terme des del ministeri d’Educació”. “Hi ha hagut una incidència què en l’aula hi hagi aquesta construcció d’identitat ciutadana”, completa Novella.
“La resposta de l’alumnat davant d’una participació sempre és positiva. Els agrada dir la seva i crear i els ajuda a adquirir una capacitat d’autoconeixement. És quan creen i participen dins l’aula, aplicant els coneixements que s’han aplicat de manera més passiva quan demostren les seves habilitats, moltes vegades ocultes pels professors i fins i tot per ells”, reflexiona Novella. “Això requereix molt d’acompanyament i molt de temps de planificació col·laborativa, d'interlocució amb els infants, de reduir la mirada adultocèntrica que tenim i d'incorporar als infants en espais de cogovernança que els possibiliti implicar-se”.
Davant la qüestió de com tractar temes delicats i quan abordar-los, malgrat els recels que puguin aixecar, des del GREM són contundents. “No cal posposar els debats i la participació de l’alumnat més jove. Sembla que cal fer els debats a la secundària i no a la primària o que hi ha temes que per edat no es poden tocar. Això no ens ajuda a l’escola. Com més aviat puguem abordar els temes, millor, perquè els i les alumnes conviuran amb aquesta informació igualment, tant si ho tractem a l’escola com si no”, aporta Novella. A més, “no s’ha de fer des de l’edulcoració o la infantilització. Sabem que hi ha grans ideologies, però hem de fer abordatges des de diferents enfocaments, com a comunitat, no com a esquerres o dretes polaritzades. Sempre tenint en compte que hi ha valors com la igualtat de gènere que no són qüestionables”.
Per parlar d’idees antidemocràtiques a l’aula, cal basar el debat en la qualitat argumental, desmuntar falses veritats amb demostracions, arguments i exemples.
Aquestes conviccions i una educació en els valors, tanmateix, no impedeixen la proliferació d’idees d’odi o d’extrema dreta a les escoles. Com pot l’escola enfrontar-se a aquest boom? “En un grup divers i democràtic també s’aborden idees antidemocràtiques”, alerta Martínez, que indica tres punts per un bon abordatge dels missatges d’odi. El primer, “Vox no s’anul·la dient ‘això és ultradreta’, cal basar el debat en la qualitat argumental, desmuntar falses veritats amb demostracions, arguments i exemples”. En segon lloc, “no es pot silenciar qui pensa diferent, fins i tot les actituds xenòfobes han de poder expressar perquè les tenen, que se’ls escolti”, diu l’acadèmic. I, en tercer lloc, “defensar una posició de mínims, que dins d’un ordre de convivència cadascú construeixi els seus màxims”, conclou.
Davant el bombardeig de discursos d’odi a les xarxes, l’escola s’ha de convertir en el gran centre de pensament i democràcia.
“Hem de parlar dels temes que ens preocupen encara que no coincidim. Veure com ens sentim, com ens posicionem, quines altres perspectives hi ha i com podem trobar punt en comú des d’on avançar junts”, reflexiona Novella. Però l’escola sola no pot fer tota la feina, ja que forma part d’un ecosistema educatiu on no tothom neda en la mateixa direcció. I “les generacions més formades en valors són les que estan liderant o votant els contravalors democràtics”, alerta Martínez, que creu que “les concentracions de poder en els mitjans de comunicació i les xarxes socials” han tingut un gran poder a l’hora d’influir en les opinions. “La feina de transformació i preparar-se per a la resistència davant la pressió és més important que abans. A un nen de 14 anys li has de donar eines per resistir i reivindicar-se davant d’aquests estímuls”, defensa l’acadèmic. És conscient que davant el bombardeig de masclisme, LGBTI-fòbia, racisme o falsa emprenedoria ales xarxes, l’escola s’ha de convertir en el gran centre de pensament i democràcia per combatre l’odi.