“L’estabilitat emocional dels alumnes és la clau abans de plantejar-nos resultats”

La docència en centres d’alta complexitat, l’educació que traspassa murs

“Això no és una escola, és una casa bonica”. D’aquesta manera expressa Anna Masip, directora de l'Escola Tarlatana de Sabadell des de fa dotze anys, el que un alumne li va manifestar quan expressava els seus sentiments cap a l’entorn escolar. Acompanyar els infants en el seu creixement i desenvolupament, el qual comprèn altres àmbits de la vida més enllà de l’educatiu, és clau. I més si tenim en compte alumnes i famílies que provenen de contextos i situacions de vulnerabilitat o en risc d’exclusió social.

“Això no és una escola, és una casa bonica. Acompanyar és clau.”

A Catalunya hi ha 730 centres educatius considerats d’alta o molt alta complexitat, 666 en el sector públic, amb prop de 210.000 alumnes cursant primària i secundària, el que representa un 22% del total de l’alumnat de Catalunya. Hi ha un desplegament de gairebé 21.500 professionals docents, una xifra que, percentualment, és el 31% del total de professorat del territori. “Els infants viuen a barris en situació social de pobresa, en cases poc confortables, emocionalment molt afectats i amb famílies desestructurades. Els hem de donar el màxim d’estabilitat”, destaca Masip.

Relacionat: 9 docents expliquen què necessiten i què els aporta educar en entorns de vulnerabilitat

Amb la sala d’actes del Hub Social de Barcelona plena de gom a gom, amb xiuxiuejos i mirades curioses, expressions de complicitat, actituds obertes i receptives a l’escolta les assistents seuen als seus respectius seients i es preparen per a l’inici de l’acte ‘Mestres d’oportunitats: què necessiten els docents per educar en entorns de vulnerabilitat?’.

Una jornada per a compartir experiències, proposar millores i crear xarxa

Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill, ha estat l’encarregat de presentar el programa de l’esdeveniment (i de quina manera): al llarg de la tarda d’aquest dimecres 22 de març s’organitzaran les dues seccions de l’acte. Per una banda, l’Aina Tarabini, directora de “Els Reptes de l’Educació a Catalunya”, i per una altra, la Clara Fontdevila, investigadora en política educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona i la University of Glasgow, són les primeres persones a presentar els seus coneixements des del punt de vista de la recerca en educació.

Estan a punt de posar sobre la taula els resultats i conclusions d’una part de l’Anuari dels Reptes de l’Educació 2022 i d’abordar la xerrada ‘Enfortir els equips docents dels centres d’alta complexitat: capacitat, estabilitat i suports’. Com a plat fort de la jornada, la taula rodona ‘Ensenyar en condicions en entorns vulnerables: què cal?’ protagonitza la darrera part de la tarda, en la que hi participen tres mestres i una directora de centres d’alta complexitat.

El professorat, agents imprescindibles per a transformar el sistema educatiu

A través de les xarxes socials de la fundació, durant les setmanes prèvies a l’acte, s’han compartit una sèrie de càpsules de vídeo protagonitzades per docents de diferents centres d’alta complexitat de Catalunya. A través d’aquestes, expressaven les seves experiències com a part del professorat d’aquest tipus de centres i reclamaven les millores que caldrien aplicar en aquest sector. Els recursos humans, sobretot, són aquells que dignifiquen una educació de qualitat i que promouen una igualtat d’oportunitats de l’alumnat: una necessitat de primera mà.

Relacionat: 9 docents expliquen què necessiten i què els aporta educar en entorns de vulnerabilitat

Treballar en entorns educatius d’elevada vulnerabilitat social és una finestra a realitats i situacions que, sovint, queden allunyades dels centres educatius convencionals. “Amb el temps, les escoles d’alta complexitat seran més existents i creixeran en número. Els reptes que estem intentant resoldre són els que l’escola del demà intentarà assolir”, exposa Núria Martínez, mestra de l’Escola Pia de Salt, i afegeix que la diversitat aporta reptes complexos, els quals, alhora, són una oportunitat de creixement personal i professional, i permet teixir una obertura de mirada per entendre el que ens envolta.

“La diversitat aporta reptes complexos però són una oportunitat de creixement personal i professional.”

“El professorat és la base del sistema educatiu. La tasca del docent està plena de reptes i és una professió que va més enllà de l’aula”, destaca Miquel Àngel Alegre durant la breu introducció del que serà l’acte, la qual presenta amb entusiasme i confiança al públic.

Defensa amb passió que davant els canvis i les millores que es reclamen, no hi ha polítiques educatives que puguin tenir un impacte real sense incloure la veu del professorat ni hi ha reforma estructural que valgui sense la veu dels docents: aquests són l’agent protagonista. Davant una situació que no ha tingut en compte les reformes qualitatives i s’ha centrat més en conceptes quantitatius, segons opina Clara Fontdevila, l’equitat educativa i social és un tema que cal elevar a l’agenda pública.

“No hi ha polítiques educatives que puguin tenir un impacte real ni reforma estructural que valgui sense incloure la veu del professorat.”

Les dificultats que combaten els centres d’alta complexitat

El que viuen la majoria de centres socialment desfavorits són un seguit de circumstàncies que cal abordar, segons defensen totes les participants de l’acte: la constant rotació de professorat, que dificulta la cohesió del claustre i el vincle amb les famílies i l’entorn escolar; la falta de temps per a organitzar i plasmar projectes educatius que impactin en l’alumnat; la manca de recursos humans i personal professional fora del professorat, com vetlladores, psicòlogues i treballadores socials; la cura escassa d’alguns entorns escolars, aules, edificis, patis… són un seguit de factors que conformen un problema seriós.

“Més dedicació, més reconeixement del docent, més acompanyament a les famílies, incloure models de convivència més restauratius i menys punitius i agregar formacions per al professorat”: aquestes són algunes de les mesures que l’Iván Marchán, professor a l’Institut Neus Català de Cornellà amb tretze anys d’experiència a centres d’alta complexitat, destaca que cal exigir.

“Algunes de les mesures que cal exigir són més dedicació, més reconeixement del docent, més acompanyament a les famílies, models de convivència més restauratius i agregar formacions per al professorat.”

Relacionat: Benestar docent i 11 palanques per avançar en equitat

El veritable significat de ’acompanyar’

La passió és el sentiment que més defineix les aportacions i experiències de les quatre professionals que participen en la taula rodona. L’entusiasme i el compromís amb la seva tasca com a docents, la connexió entre les vivències que relaten i les necessitats i canvis que reclamen que es duguin a terme per a millorar els recursos dels centres d’alta complexitat els crea un sentiment d’unió que es nota en la complicitat de les mirades.

A més, es palpa una gran connexió entre el públic, molta empatia i un extraordinari sentiment de sentir-se reconegut en l’altre, ja que la majoria d’aquest està format també per professionals del món de l’educació.

És imprescindible destacar els atributs positius i la gran tasca que es desenvolupa als centres. “Per a alumnes que han patit situacions greus, l’escola és un petit oasi dins una vida dura”, “et dona un compromís d’ajuda, d’acompanyament, que per un moment es puguin oblidar de tot el que els passa a fora”, d’aquesta manera descriuen l’objectiu principal de la seva feina l’Iván Marchán i la Carol Domínguez, mestra a l'Escola Drassanes de Barcelona.

“Has de posar-te a la seva pell, entendre com són. Ser obertes amb els alumnes i fer que se sentin entesos, escoltats. La majoria d’alumnes han viscut o viuen escenes violentes en famílies complicades. Venen a l’escola perquè se senten acompanyades”, expressa Isaure Sánchez, professora de secundària a l’Institut Escola la Mina de Sant Adrià del Besòs, i membre de la Comissió de Convivència del centre. Per pròpia iniciativa, aprofiten aquest òrgan per a tractar els problemes al moment. És un espai en el qual cada dia es tracten les incidències que han passat al llarg de la jornada, és un moment de reflexió i debat entre professorat i alumnat.

Després de relatar la història d’en Juan, un alumne amb qui va tenir dificultats per connectar i amb el que, actualment, té un vincle fort, detalla que allò que la motiva cada dia és precisament aquestes unions i lligams que es creen entre alumne i professor.

“Allò que la motiva cada dia és precisament aquestes unions i lligams que es creen entre alumne i professor.”

Relacionat: 5 claus per entendre la relació entre la mentoria i la continuïtat educativa

La coordinació i el lligam entre el professorat, clau per a l’avenç

Immersos en voler compartir aquestes experiències personals, les idees per a la millora de la qualitat dels centres i les vivències que han canviat la mirada i, fins i tot, la vida de les docents, el temps passa volant. Miquel Àngel Alegre dona pas al públic per tal que puguin compartir les seves preguntes i pensaments, com a recta final de l’acte. Amb aquests últims instants, encara es crea més cohesió, complicitat i afinitat entre els assistents i els participants de la taula rodona, ja que entre els espectadors hi ha diversos professionals de l’educació.

Es conclou la jornada amb la idea principal de connectar la pràctica a les aules amb la recerca educativa, d’incloure més temps i recursos humans als equips docents per desenvolupar projectes educatius que marquin i sensibilitzin als alumnes, i amb la premissa que el claustre ha de ser combatent. Trencar els murs físics i intangibles de l’escola i l’institut per ser, no solament ‘el professor’, sinó el mentor, l’ajudant i l’acompanyant dels infants que emprenen el seu gran camí cap a l’etapa adulta.

No vas poder assistir a l'acte? Pots recuperar el vídeo de l’streaming: