Per què és important un estiu educatiu?

Amb l’arribada de l’estiu i l’inici de les vacances, s’obre l’oportunitat per a la majoria d’infants i adolescents d’aprofitar el temps amb activitats vibrants i desplegar nous interessos. Tanmateix, per a molts infants, l’arribada de l’estiu significa un relaxament dels aprenentatges per manca d’hàbits i rutines; i, sobretot, de la socialització.

Així, com apunta Pere Soler (Liberi. Grup de Recerca en Infància, Joventut i Comunitat a l'Institut de Recerca Educativa - UdG) en aquesta entrevista, "per a alguns infants l’estiu és un temps d’aïllament o de desconnexió dels amics, un temps d’inactivitat forçada provocada per la manca de propostes i projectes estimulants".

L’anomenat summer loss o pèrdua d’aprenentatges durant la temporada estival és un dels inconvenients del nostre context educatiu. La recerca internacional ho confirma amb dues conclusions:

• l’aturada estival de l’educació formal té un impacte notable en l’assoliment educatiu dels infants i joves;
• i aquest impacte és més rellevant en els alumnes de famílies amb nivell econòmic i sociocultural més baix.

A molts indrets del país i del món, les administracions locals són les que han fet apostes fermes per programes educatius d’estiu enriquit que garanteixen l’equitat, que trenquen les inèrcies de les desigualtats i que dupliquen el seu impacte en la millora de competències en els infants i joves. Però, per què? Què podem aprendre de les iniciatives que s’han implementat? Quins reptes ens plantegen?

Cinc dades clau que reforcen la importància de garantir un estiu enriquit a tots els infants i joves:

A continuació, apuntem cinc dades clau que dibuixen la problemàtica de la pèrdua de nivell educatiu durant l’estiu i l’efecte acumulatiu que aquesta pèrdua té en determinats col·lectius de la població.

Vuitanta dies en què els hàbits d’aprenentatge canvien

Al nostre país, l’alumnat d’educació primària i secundària té aproximadament vuitanta dies seguits de vacances durant els mesos d’estiu. Tot i la reducció de les vacances d’estiu anunciada pel Departament d’Educació, Catalunya segueix ben amunt en el rànquing de països europeus amb l’aturada estival més llarga. Això provoca un canvi dels hàbits d’aprenentatge cognitius, acadèmics i d’estudi que han estat sostinguts per la dinàmica escolar al llarg del curs i pels espais educatius del fora escola, en cas que els infants i adolescents hi hagin tingut accés.

Nou de cada deu docents afirmen que dediquen entre tres i quatre setmanes a l’inici de curs per repassar aprenentatges que ja estaven assolits.

La tornada a l’escola, al setembre, significa un esforç per recuperar els aprenentatges oblidats durant les vacances d’estiu. Nou de cada deu docents afirmen que dediquen entre tres i quatre setmanes a l’inici de curs per repassar aprenentatges que ja estaven assolits i que es consideren necessaris per seguir avançant.

Regressió equivalent a dos o tres mesos d’escolarització

La recerca internacional ha demostrat que aquesta pèrdua en els aprenentatges no afecta tots els alumnes de la mateixa manera, sinó que sobretot es produeix entre els grups socialment és vulnerables, que tenen una pèrdua d’aprenentatges durant l’estiu equivalent a dos o tres mesos d’escolarització

I això és perquè, als factors que actuen durant tot l’any en la desigualtat educativa, s’hi suma el fet que sovint, a l’estiu, els infants i joves de famílies amb ingressos baixos no poden accedir de la mateixa manera als recursos, oportunitats i activitats educatives que els infants i joves de les famílies amb ingressos més alts, els quals desenvolupen les seves habilitats d’una manera constant al llarg de l’estiu.

Fins a tres anys de diferència al final de primària

Aquest efecte diferencial provoca un eixamplament cíclic, acumulat estiu rere estiu, de les desigualtats educatives entre els fills de famílies socioeconòmicament i culturalment afavorides i els fills de famílies desfavorides.

Diversos estudis fets als Estats Units conclouen que aquest eixamplament podria arribar a traduir-se en tres anys de diferència entre el nivell d’aprenentatge d’alumnes amb més i menys recursos al final de l’educació primària en matèries com la llengua o les matemàtiques.

Les activitats del lleure educatiu són clau per al gaudi i la socialització, però també per a millorar l’adquisició del llenguatge, el pensament abstracte, el pensament crític, etc.

Milers d’infants i adolescents sense oportunitats d’estiu

Per això seria vital garantir que els gairebé 300.000 infants i adolescents en situació de pobresa a Catalunya poguessin assistir a activitats d’estiu pensades per al seu benestar i millora educativa.

A Catalunya, hi ha 275.000 infants de 5 a 14 anys en risc de pobresa que haurien de ser els destinataris preferents de les activitats d’estiu.

Si mirem algunes de les xifres disponibles a Catalunya, confirmen que encara no hi ha una cobertura total d’aquesta necessitat.

D’una banda, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va augmentar el pressupost de 2020 per a beques perquè 45.000 infants i adolescents poguessin participar en activitats d’estiu. De l’altra, les dades de participació el 2019 indiquen que, per exemple, la participació de l’alumnat de famílies monoparentals va ser només del 37%; de l’alumnat amb pares estrangers, només del 29%, mentre que la dada total de participació d’infants i adolescents entre quart de primària i quart d’ESO va ser del 42%.

La conclusió és que els infants i adolescents que més necessiten participar en activitats d’estiu, on poden trobar oportunitats, són els que menys en gaudeixen.

Garantir vuitanta hores per infant d’activitats d’estiu

La recerca afirma que participar vuitanta hores repartides entre dos i quatre setmanes en activitats d’estiu enfocades a estimular aprenentatges i interessos té beneficis escolars en el camp de les matemàtiques i de la lectura i reforça les competències socioemocionals i el capital social.

Apostar per un estiu enriquit no és una despesa, sinó una inversió.

Garantir una assistència a un mínim de vuitanta hores a activitats d’estiu per a tots els infants i adolescents de qui les famílies no poden assumir aquesta despesa implica augmentar els recursos que les administracions dediquen a l’equitat educativa en forma d’ajuts, beques o bonificacions. Apostar per un estiu enriquit no és una despesa, sinó una inversió.

Relacionat: Llegeix l'entrevista “El lleure educatiu d’estiu hauria de ser un dret universal garantit per a tots els infants i adolescents”

Posem fil a l’agulla?

En definitiva, i amb les dades a la mà, cal una aposta col·lectiva per desplegar, a tots els municipis, propostes d’estiu enriquit orientades a compensar i equilibrar les oportunitats d’aprenentatge. Una planificació més completa, més universal, més variada, amb més entorns i estímuls diferents —i més accessibles— i amb aprenentatges significatius fora de l’educació formal, perquè tots els infants i adolescents tinguin oportunitats d’aprendre més enllà de les que ofereix l’educació formal i reglada.

Cal una aposta col·lectiva per desplegar, a tots els municipis, propostes d’estiu enriquit orientades a compensar i equilibrar les oportunitats d’aprenentatge.

Molts ajuntaments ja proposeu iniciatives en aquesta línia, però encara hi ha camí a recórrer per consolidar, posar en valor i ampliar l’aportació de l’associacionisme educatiu i d’altres recursos educatius locals que generen aprenentatges durant l’estiu a partir d’activitats de socialització, experimentació, reptes i aventures, en grups i comunitats diverses, engrescadores i motivadores.

Vols saber-ne més?

• Coneix el projecte Estiu Enriquit, de l'Aliança Educació 360