“El lleure educatiu d’estiu hauria de ser un dret universal garantit per a tots els infants i adolescents”

24/03/2022

ENTREVISTA

Pere Soler (Liberi. Grup de Recerca en Infància, Joventut i Comunitat a l'Institut de Recerca Educativa - Universitat de Girona) és coautor de la guia Els casals d’estiu: una oportunitat 360 conjuntament amb Cristina Casas, Edgar Iglesias i Narcís Turon. Publicada en el marc del projecte Estiu Enriquit de l’Aliança Educació 360, la guia proporciona indicacions per als ajuntaments per acostar-se a un model de casals d’estiu que connecti agents del municipi i afavoreixi els aprenentatges de qualitat per a tots els infants i joves.

Per què el fora escola i els mesos d’estiu són generadors de desigualtats?

Vivim en una societat on les ciutats, els pobles, les comunitats no són per si soles generadores d’igualtat. I, si no es fan polítiques per contrarestar l’efecte discriminador de la societat, això ens porta a situacions molt desiguals.

“La desigualtat educativa avui es dona més en el fora escola que a dins l’escola.”

L’escola és una oportunitat educativa extraordinària garantida a tots els infants i adolescents. En canvi, quan parlem de l’espai fora l’escola, l’accés als diferents serveis, programes i espais educatius és molt desigual i només estan a l’abast de determinades famílies. Aproximadament un 20% dels infants i adolescents no tenen accés a oportunitats educatives fora l’escola per motius econòmics, culturals… I, per tant, això ens indica clarament que la desigualtat educativa avui es dona més en el fora escola durant el curs i en l’aturada dels mesos d’estiu que a dins l’escola.

De què parlem quan ens referim a pèrdua d’aprenentatges durant l’estiu?

Parlem de la limitació de poder accedir a un lleure ric en estímuls de tota mena i que les activitats afavoreixin la vivència d’experiències riques en aprenentatges. Quan un infant no pot gaudir d’estímuls i oportunitats, el temps lliure esdevé un temps empobrit o poc motivador, i per a alguns infants l’estiu és un temps d’aïllament o de desconnexió dels amics, un temps d’inactivitat forçada provocada per la manca de propostes i projectes estimulants que responguin a la curiositat i el dinamisme propi d’aquesta etapa educativa.

“Per a alguns infants, l’estiu és un temps d’aïllament, de desconnexió dels amics, d’inactivitat forçada.”

No ens referim al fet que durant les vacances d’estiu cal continuar treballant el currículum escolar, sinó a la complementarietat que altres espais i ofertes educatives poden fer durant els mesos d’estiu generant un espai motivador, que posi en joc les habilitats i capacitats dels infants i joves amb igualtat d’oportunitats.

Per què els infants i joves de famílies en situació de vulnerabilitat tenen més pèrdua d’aprenentatges durant l’estiu?

Perquè les dades que tenim demostren que són el perfil dels infants i joves que menys accedeixen a l’oferta d’activitats de lleure, i un dels motius principals és per la barrera econòmica, perquè no son universals. Per tant, aquí hi ha una desigualtat molt important. Si volem municipis cohesionats s’ha de garantir un mínim d’oferta de lleure de qualitat per a tots els infants, que permeti que l’estiu pugui continuar sent un temps enriquidor i estimulant d’aquelles habilitats i capacitats que durant tot l’any s’han treballat d’una forma però que a l’estiu es poden treballar d’una altra.

“Si volem municipis cohesionats, cal garantir un mínim d’oferta de lleure de qualitat per a tots els infants.”

La situació de vulnerabilitat d’algunes famílies fa, però, que precisament aquells infants i adolescents que més profit haurien de treure de l’estiu perquè parteixen d’una situació familiar més desigual, són precisament els que se’n queden fora i tenen un lleure durant els mesos d’estiu més empobridor. En alguns casos no es troben en contacte amb els amics del curs escolar, no tenen accés a determinats béns, serveis i materials, no accedeixen a determinats tipus de productes culturals…

Quan un municipi impulsa una oferta d’estiu, com pot fer-la arribar als col·lectius en situació de vulnerabilitat?

Primer de tot, els municipis han d’actuar perquè és un deure de política pública fer front a aquesta desigualtat que es dona en l’educació fora l’escola. Més enllà d’aquest deure, és important el reconeixement del lleure com un dret fonamental i del seu valor educatiu. A partir d’aquí, el sector públic és l’únic que pot i ha de garantir la prestació no discriminatòria de serveis bàsics, i especialment d’aquells que han de ser universals. I entenem nosaltres que el lleure és un d’aquests drets que hauria de ser universal i garantit per a tots els infants i adolescents amb qualitat i d’equitat.

Des d’aquesta mirada d’equitat es pot contribuir a la reducció de les diferències existents entre uns infants i uns altres. Per fer-ho realitat, els ajuntaments han de facilitar l’accessibilitat dels infants i joves a totes les activitats. Han de vetllar per oferir l’acompanyament familiar en casos que sigui necessari, i han de posar els recursos econòmics i personals perquè tots els col·lectius puguin gaudir amb igualtat de condicions.

“Cal detectar i eliminar les barreres que impedeixen a infants i joves vulnerables accedir als casals d’estiu.”

Cal evitar que les ofertes de lleure educatiu siguin espais dirigits només a uns col·lectius determinats, sigui perquè disposen de recursos econòmics o culturals, o perquè, precisament, no disposen d’aquests recursos i aleshores es converteixen en ofertes d’educació en el lleure només per a infants i joves en risc, amb la consegüent pèrdua de potencial educatiu del lleure com a espai de trobada i d’intercanvi de manera global. En tots els casos, cal detectar i eliminar les barreres que impedeixen accedir als casals.

Relacionat: Consulta la publicació Els casals d’estiu: una oportunitat 360. Guia per a la implementació municipal.

“Hem de facilitar les condicions perquè el lleure esdevingui un espai de convivència entre diferents perfils socials.”

Hi ha el risc que els casals es converteixin en un espai de reproducció de desigualtats socials si l’accés queda determinat per la capacitat econòmica de les famílies. També per manca d’informació, de valoració o de percepció d’utilitat. No es tracta de crear un lleure per a les persones joves i els infants que estan en una situació de més vulnerabilitat, sinó de facilitar les condicions perquè el lleure esdevingui un espai de convivència entre diferents perfils socials.

L’escurçament de les vacances escolars d’estiu és una bona mesura per reduir la pèrdua d’aprenentatges durant els mesos d’aturada escolar?

Jo crec que el debat important és: com s’articula l’escola avui amb la resta de serveis, programes i agents educatius de la comunitat? Reduir les actuals vacances escolars pot estar bé o no en funció de quin sigui el programa alternatiu previst quan no hi ha escola, sigui durant els mesos d’estiu o en altres períodes de l’any.

El més rellevant és com es preveuen que les oportunitats educatives siguin equitatives i de qualitat en l’ecosistema educatiu de la comunitat durant tot l’any. L’escola és una peça clau, imprescindible, en aquest ecosistema, però potser ja no suficient per garantir una educació equitativa i de qualitat. Per tant, el calendari d’ara pot estar bé o malament en funció de l’ecosistema que l’envolta. Si no hi ha aquest ecosistema i es proposa començar l’escola abans i que la tarda quedi buida, no serà una bona solució.

Hi ha qui diu que l’estiu no és per aprendre, que els infants i joves han de desconnectar de l’escola.

Una cosa és desconnectar de l’escola, una altra desconnectar de l’aprenentatge. Els infants i adolescents han de poder canviar algunes de les rutines que han anat fent durant el curs, i l’estiu té un valor incalculable perquè és un temps en què hi ha una predisposició per viure, per fer, per canviar les dinàmiques d’aprenentatge. Per tant, els mesos d’estiu conviden a un ritme diferent i a moltes activitats a l’aire lliure, i és en aquest sentit que pot ser molt saludable reposar de l’escola i aprendre d’una altra manera. Desconnectar de l’escola no ha de voler dir desconnectar dels aprenentatges, el debat de veritat està en les oportunitats educatives equitatives i de qualitat que l’ecosistema educatiu ha de proporcionar durant tot l’any.

“És compatible divertir-se i aprendre, i durant molt de temps s’ha dissociat.”

L’estiu, per tant, és un bon moment per gaudir del lleure a través d’activitats lúdiques, amb activitat física, en equip, a l’aire lliure, amb contacte vivencial amb l’entorn… Amb equipaments esportius, culturals, biblioteques, centres cívics, museus, teatres, cinema… És el moment de convertir en agents educatius tot aquest entorn que no hem sabut aprofitar prou bé durant els mesos escolars. El lleure educatiu no és simplement diversió, que ho és i és prioritari. Però és compatible divertir-te i aprendre, i durant molt de temps s’ha dissociat. A l’estiu es pot seguir aprenent i de forma divertida, però canviant dinàmiques, rutines, pràctiques, entorns… i posant en joc uns elements que l’estiu, per les característiques especials que té i sobretot per la predisposició amb què els infants i adolescents hi van, cal que siguem capaços d’aprofitar-ho.

Com fer una política local de casals d’estiu de qualitat per garantir drets educatius durant l’estiu?

Una activitat de lleure de qualitat hauria de tenir quatre diferents eixos: la qualitat, l’equitat, el treball en xarxa i la governança. Si falla una d’aquestes potes, la qualitat tal com l’entenem no arriba a tots els infants i adolescents. Per tant, una política municipal de qualitat ha de ser una proposta que tingui en compte la possibilitat de treball en xarxa amb les entitats, moviments i associacions de la comunitat. Hi ha d’haver un equip promotor que lideri les propostes i que sigui capaç d’articular, amb tot el teixit del territori, una proposta de lleure consensuada, compartida amb famílies i entitats.

“Una política municipal de qualitat ha de ser una proposta que tingui en compte el treball en xarxa amb la comunitat.”

Relacionat: Consulta la publicació Els casals d’estiu: una oportunitat 360. Guia per a la implementació municipal.

També és important que tingui una comunicació que respecti els diferents llenguatges i sensibilitats per poder arribar a tota la població i perquè pugui ser efectiva la seva participació. Un altre factor per garantir la qualitat és tenir un pla de formació, amb suport durant la preparació, l’execució i l’avaluació de l’activitat de lleure per extreure’n aprenentatges. Finalment, el procés d’inscripció i la diversitat d’equips en l’oferta de lleure d’estiu, el suport a les entitats i el procés de personalització educativa durant tot el programa de l’activitat també són clau a l’hora de tenir una política local d’estiu equitatiu i de qualitat.

Quines són les principals mesures que caldria impulsar abans d’aquest estiu?

No oferir propostes específiques des de les institucions públiques a les persones que no poden pagar les activitats, o que no ho troben necessari, té com a conseqüència un augment clar de la desigualtat i la inequitat.

“És imprescindible que els ajuntaments s’hi posin des de ja, ara és el moment.”

Per això, és imprescindible que els ajuntaments s’hi posin des de ja, ara és el moment. Cal pensar en projectes de ciutat que, en el disseny de les polítiques educatives, socials i culturals, tinguin en compte la diversitat de serveis i les figures que actuen.

Podem destacar 12 mesures, algunes d’elles de cara a aquest estiu i altres que s’hi pot començar a treballar:

Implicació de les àrees municipals que calgui en un projecte de mirada ampla, transversal.
Tenir clar el mapa de l’oferta de lleure existent. És a dir, saber què hi ha al teu municipi justament per compensar, per cobrir buits, si es detecta que hi ha sectors de població que queden exclosos.
Establir col·laboracions amb les entitats del territori amb convenis, pactes…
Identificar barreres que hi ha al teu territori: econòmiques, simbòliques, físiques…
Dotar-se d’una figura o d’un equip de gestió, un grup identificat que assumirà i liderarà tot aquest procés.
Definir objectius estratègics que volem compartir amb tots els actors que han participat en el procés.
Planificar i posar en pràctica un procés de connexió entre l’escola i els diversos agents. L’escola ha de donar la informació i ha d’acompanyar cap a l’estiu, i quan acabi l’estiu hem de poder fer un traspàs cap a les escoles. No són dos moments totalment aïllats, la comunitat destinatària és la mateixa i, per tant, si ens creiem la idea d’anar cap a un ecosistema educatiu ens l’hem de creure fins a les últimes conseqüències i que els diferents moments i espais educatius no estiguin desconnectats.
Vincular el plantejament municipal a les comissions socials dels centres educatius. Les escoles poden ajudar molt a identificar situacions particulars, famílies, necessitats que cal que hi posem especial atenció aquest estiu perquè els infants i adolescents que més ho necessiten no en quedin exclosos.
Promoure amb l’ajuntament un pla d’avaluació del lleure. Ara és el moment de pensar també com s’avaluarà l’oferta d’estiu municipal.
També ara és el moment de pensar un pla de formació. Tots els professionals, educadors i educadores que han d’afrontar el repte d’estar al capdavant de les entitats aquest estiu, cal pensar com els prepararem, quina informació els donarem i quina formació pensem que han de tenir.
Implicar els centres educatius a partir d’ara i fins a l’estiu, fer-los còmplices, explicar-los les línies del programa i que també puguin fer propostes concretes d’activitats.
Elaborar un bon pla de comunicació. Si no hi ha una difusió del programa d’estiu i no arriba a tota la població, ja de partida excloem una part dels infants i joves que segurament són dels que més ho necessiten.

Per tant, hi ha feina per fer i cal que els ajuntaments que no hagin començat s’hi posin.

Els ajuntaments són els únics responsables? Quin és el seu rol?

Els principals responsables i el lideratge dels programes d’estiu, tal i com està estructurat el nostre territori, recau en els municipis. Els ajuntaments tenen un deure de justícia social, de preveure que aquest estiu cap infant ni adolescent quedi exclòs de les activitats educatives del municipi. I tenen l’obligació de garantir que aquests programes tenen una qualitat mínima. El nucli fonamental són els ajuntaments, que han d’ordenar, actuar coordinadament en el seu territori per fer que tots els agents educatius trobin els espais i els moments per encaixar programes, mirades i ritmes de treball.

I el de la Generalitat i el Departament d’Educació?

Els municipis no en són els únics responsables. La Generalitat ha d’ajudar, en la mesura que calgui, legislant, establint i reconeixent marcs de formació, donant suport als ajuntaments, facilitant tràmits i connectant els professionals del territori que depenen de la Generalitat.

“És necessari treballar les oportunitats fora escola de manera interdepartamental.”

També cal tenir en compte que reduir les desigualtats en el fora escola no és només responsabilitat del Departament d’Educació, perquè moltes d’aquestes oportunitats educatives tenen implicacions en altres departaments: Cultura, Drets Socials o Igualtat i Feminismes també estarien cridats a implicar-se en aquest procés. Per tant, jo crec que és necessari treballar el fora escola de manera interdepartamental.

El Departament d’Educació el primer que hauria de fer és reconèixer explícitament que el lleure educatiu d’estiu és política educativa de primer ordre. I per això cal pensar en polítiques específiques que han d’anar més enllà d’eliminar la barrera econòmica i posar en comú i reconèixer les ofertes de lleure que hi ha al municipi. El Departament, per tant, pot revisar com articular l’escola avui amb la resta de serveis, programes i agents, i quin és el rol que cada un d’ells pot aportar en l’itinerari educatiu de cada infant per garantir que l’educació sigui de veritat de qualitat i equitat en el temps escolar i en el temps fora de l’escola.

Si el Departament d’Educació fa això, els municipis tindrien un camp molt més fàcil per articular tots els serveis i recursos que ja tenen. Aquesta mirada ampla avui encara no la tenim a tots els municipis, i aleshores l’estiu a vegades hi ha dificultats per poder articular programes de veritat connectats entre diferents serveis i recursos.

Per acabar, també cal tenir en compte que entremig hi ha les diputacions, que també tenen marge d’actuació per contribuir a activar i facilitar el treball dels municipis.