Per què és important i urgent promoure la participació d’adolescents en activitats fora l’escola?

Vivim en un món fugaç, incert, ambigu, difícil d’entendre, massa sovint acarnissat amb les vulnerabilitats i cada vegada més desigual i fragmentat. Aquest context global és molt exigent amb les persones i ens situa tota l’estona fora de la nostra zona de confort.

I, per sortir-nos-en, és cada vegada més crucial que tots els ciutadans i ciutadanes tinguem una sèrie de competències com ara la capacitat d’adaptar-nos als canvis, l’habilitat social per integrar-nos en grups i en relacions d’interdependència, la capacitat de transformar i de transformar-nos, el lideratge, l’assertivitat, la mirada analítica i crítica, la tolerància i l’empatia…

Relacionat: Descarrega la publicació Més adolescents gaudint del fora escola

Hi ha condicions de vida que obstaculitzen l’accés, el contacte i l’assaig-error d’aquests aprenentatges i que no permeten desenvolupar les capacitats personals que anomenem competències per a la vida.

Però, aquestes habilitats per al món actual, on s’aprenen? Com sabem, hi ha contextos socials que no faciliten l’adquisició d’aquestes competències. On els nois i noies no les aprenen de manera natural en el propi procés de socialització. Hi ha condicions de vida que obstaculitzen l’accés, el contacte i l’assaig-error d’aquests aprenentatges i que no permeten, per tant, desenvolupar aquestes capacitats personals que anomenem competències per a la vida.

I, en canvi, als municipis, a la comunitat, hi ha espais i activitats que sí que promouen d’un manera intencionada, sistemàtica i conscient aprenentatges necessaris per a la vida i proporcionen experiències vitals significatives i riques per als i les adolescents. Aquests espais, activitats, equipaments, entitats i iniciatives ciutadanes són els actius de valor dels municipis i dels barris per garantir l’equitat educativa. Tots els i les adolescents hi haurien de poder accedir, sense obstacles.

Les activitats extraescolars, els espais d’educació no formal i els projectes de ciutadania activa són una font indispensable d'aprenentatges i experiències.

Per això, promoure la participació d’adolescents als municipis és important. Perquè les activitats extraescolars, els espais d’educació no formal i els projectes de ciutadania activa són una font indispensable d'aprenentatges i experiències. I és urgent perquè tenim uns indicadors d’emergència social disparats dels que diverses institucions ens estan alertant i apremiant a actuar ja.

Així doncs, el repte és identificar i vincular el 20% d'adolescents que no hi participa perquè no poden superar els obstacles d’accés, siguin econòmics, socials, psicològics, culturals, informatius, administratius… I dels que sabem que pertanyen a famílies amb baix nivell d’estudis, baix nivell d’ingressos o d’origen immigrant.

Si l’objectiu de la política local és garantir oportunitats vitals en l’etapa adolescent, cal estructurar una actuació local amb mirada àmplia i equitativa, que compti amb tots els actors i que es plantegi qüestions essencials.

Com arribem als col·lectius que queden fora de l’accés a oportunitats educatives més enllà de l’institut? Com garantim que totes les activitats i espais tinguin un projecte educatiu poderós al darrere? Quines mesures d’accessibilitat facilitarien l’accés als adolescents? Com garantim la mirada integral a les necessitats d’aquesta etapa? Obtenen els i les adolescents el que necessiten i el que els interessa en les activitats extraescolars i espais fora escola? Estem adequant l’oferta als i a les adolescents?

Davant de tots aquests reptes, des de l’Aliança Educació 360 hem elaborat la guia Més adolescents gaudint del fora escola. És un document adreçat a responsables i tècnics de la política local que recull i ordena orientacions que ajudin a pensar i estructurar una estratègia de municipi per impulsar la participació de més adolescents en activitats i espais extraescolars de qualitat i enriquidors per al seu aprenentatge.

La guia proposa 24 actuacions municipals concretes agrupades en 5 grans línies estratègiques per impulsar i consolidar la participació adolescent al fora escola. Cada línia estratègica va acompanyada de preguntes per a l’autoavaluació per saber com esteu abans de treballar aquesta línia i què heu aconseguit després d’haver-la treballat.

És urgent fer arribar oportunitats educatives, que són un tresor, a les persones d’entre els 12 i els 18 anys que estan en aquests moments atravessant el territori de vegades convuls, caòtic i estrany de l’adolescència i que estan iniciant les transicions vitals molt rellevants per al seu futur.

L’últim any han augmentat en un 47% les visites a urgències en salut mental d’adolescents, amb pujada dels trastorns alimentaris i dels intents autolesius. I han augmentat en un 27% els intents de suïcidi. A més, en els darrers cinc anys s’han triplicat els casos d’infants i adolescents que fan un ús adictiu de pantalles, creixent fins a un 10%.

Tenim les taxes d’abandonament escolar prematur més altes d’Europa: un 19 % dels joves entre 18 i 24 anys no han assolit cap titulació post-obligatòria (dada de 2019). I s’ha disparat la taxa d’atur juvenil a rècords històrics del 33%, tallant de soca-rel molts projectes d’emancipació, autonomia i llibertat.

Durant la pandèmia, el 30% de les famílies ateses a les entitats del tercer sector no podien cobrir les necessitats econòmiques derivades de l'escolarització, i el 36% no podien fer front a les despeses de les activitats extraescolars. I la taxa de joves en risc de pobresa i d’exclusió social és de les més altes d’Europa després de Romania i Grècia, rondant el 33%.

Cal promoure activament i amb recursos sostinguts en el temps la participació i l’accés d’adolescents a les activitats i espais educatius més enllà de l’escola.

Així doncs, cal promoure activament i amb recursos sostinguts en el temps la participació i l’accés d’adolescents a les activitats i espais educatius més enllà de l’escola. Garantir que poden accedir a oportunitats i experiències que els proporcionin més aprenentatges, més confiança i més futur.

És un dret reconegut per la Convenció de Drets dels Infants i Adolescents. A l’Agenda 2030 de la UNICEF. A la Carta de les Ciutats Educadores. Als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. I a Catalunya, ho reivindica el Síndic de Greuges, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, l’Institut d’infància i adolescència de Barcelona, entre altres institucions.

Hi ha consens institucional, i molts municipis ja ho estan fent possible. Però encara no hi ha un desplegament generalitzat i sostingut de polítiques de país a favor de l’equitat educativa fora escola en l'adolescència. Ens hi posem fort?