Una política de país per impulsar l’equitat també fora l’escola

Les dades i la recerca educativa són inequívoques: les activitats educatives que es fan fora l’escola tenen una gran importància per al desenvolupament ple i ric de les persones. Nombrosos estudis apunten que les activitats més enllà de les lectives incrementen competències socioemocionals i resultats acadèmics. Afortunadament, al voltant del 80% dels infants i adolescents participen d’aquestes activitats.

Així ho conclou la publicació Educació 360: més enllà del temps lectiu, una anàlisi panoràmica a l’educació 360 a Catalunya: com infants i joves hi participen i quina és la realitat de les oportunitats educatives.

Les desigualtats en l’extralectiu

Ara bé, també s’acumulen les evidències que apunten que no tothom pot gaudir d’aquestes activitats. 2 de cada 10 infants i adolescents no fan activitats extraescolars habitualment, i els que menys hi participen solen tenir determinades característiques: pares amb menys estudis, menys ingressos familiars, d’origen estranger, i famílies monoparentals. Estem, doncs, davant un espai generador de desigualtats i, per tant, un dels principals reptes per garantir l’equitat educativa.

Els alumnes amb més risc de fracàs escolar i en famílies amb pitjors condicions d’educabilitat són també els que menys participen en les activitats extraescolars

Les desigualtats no només es donen en la participació o no en extraescolars, també en el tipus d’activitats que es fan. Les llars amb baixos ingressos fan més reforç escolar, menys llengües i menys activitats artístiques. Les noies fan activitats més diverses i els nois es concentren més en activitats esportives.

Relacionat: Més enllà del temps lectiu, Educació 360

Un altre apunt molt rellevant que apunta la publicació Educació 360: més enllà del temps lectiu, és que els factors de vulnerabilitat tendeixen a sobreposar-se. L’alumnat amb més risc de fracàs escolar, i en famílies amb pitjors condicions d’educabilitat, és també l’alumnat que menys participa de les activitats extraescolars.

Els que menys extraescolars fan tendeixen a ser també els més desmotivats amb l’escola, i els que viuen en famílies amb menys comunicació interna, amb menys activitats conjuntes, i menys hàbits saludables. Això no vol dir que les condicions familiars o la desmotivació amb l’escola siguin la causa de la baixa participació en activitats extraescolars: vol dir que les condicions socioeconòmiques fan que totes aquestes vulnerabilitats se sumin. I si no fem res, aquestes vulnerabilitats es continuaran sobreposant.

Les barreres a la participació en extraescolars

Una pregunta clau per a poder reduir les desigualtats és saber quines són les barreres que fan que uns participin menys. La primera barrera que trobem evidentment és el preu: una de les principals demandes de les famílies perquè les activitats siguin més accessibles és precisament reduir els preus. Ara bé, les barreres van molt més enllà. Algunes d’aquestes barreres que es detecten: no trobar activitats que motivin i interpel·lin l’infant o jove, un excés de càrrega de deures, o una manca d’oferta d’activitats propera o adaptada. Una política que abordi amb ambició les desigualtats ha d’anar doncs més enllà de reduir preus.

La publicació Educació 360: més enllà del temps lectiu s’endinsa a analitzar les activitats i organitzacions que les impulsen segons àmbits: sector públic, lleure, esports, cultura, ateneus, AFAs, llengües. I analitza en profunditat limitacions organitzatives que també determinen la participació d’infants i joves.

En aquest sentit, les dades també indiquen que l’acció dels centres educatius és clau per a l’accés a extraescolars. Parlar sobre extraescolars amb el tutor/a escolar es relaciona amb més valoració d’aquestes, un factor determinant per participar en activitats extraescolars. Malauradament, això no es produeix prou: el 57% de les famílies no han parlat mai d’extraescolars amb els tutors.

Altres limitacions organitzatives que podrien estar determinant com es participa de les extraescolars: hi ha molts agents amb visions/imaginaris diferents que sovint no s’entenen entre si; Hi ha dificultats dels centres educatius per promoure i connectar-se amb el fora escola; No existeix una política que detecti programes que realment tenen impacte i els estenguin o comparteixin els seus aprenentatges arreu del territori; La qualitat de les activitats importa a les famílies i és clau perquè hi hagi impacte en els infants i joves, però de vegades no hi ha criteris ni mecanismes clars per garantir-la.

Sistema d’oportunitats educatives 360 o increment de les desigualtats

La publicació Educació 360: més enllà del temps lectiu apunta un gran problema de fons: les desigualtats educatives del no lectiu se sumen a les desigualtats que ja genera el sistema escolar. I sense una política pública que garanteixi drets, posi recursos i estructuri, això no s’aconseguirà capgirar: al contrari, es podrien incrementar. Cal, doncs, que ens dotem d’un sistema d’oportunitats educatives 360 per a tots els infants i adolescents.

Les desigualtats educatives del no lectiu se sumen a les que ja genera el sistema escolar. I sense una política pública que garanteixi drets, posi recursos i estructuri, això no s’aconseguirà capgirar

I això va de tombar les grans barreres, començant per l’econòmica. Però continuant per garantir un ventall ampli d’activitats que motivi a tothom, assegurar que els centres educatius detecten necessitats de l’alumnat i l’orienten, que se’ls fa seguiment i acompanyament, que es dinamitzen i es doten d’eines els agents perquè s’alineïn i s’entenguin, i que es garanteixi que les activitats extraescolars tinguin totes les condicions necessàries perquè tinguin impacte real.

Relacionat: Desigualtats socioterritorials i participació en les activitats educatives fora de l’escola a Barcelona

L’informe aporta algunes idees més concretes sobre l’estat de la participació i els agents de l’ecosistema educatiu 360. A continuació, algunes especialment rellevants:

• Ajuntaments i centres poden garantir una oferta més capaç de donar resposta a la diversitat social, educativa, d’edats, d’interessos i capacitats dels alumnes. I accessible a tots els barris. I fer-ne seguiment amb dades per poder-ne extreure aprenentatges.
• Garantir que els projectes de centre contemplen ajustos en els temps i complementarietat entre activitats lectives i no lectives, de tal manera que hi hagi una continuïtat entre el que és lectiu i no lectiu, ja que també és important per potenciar-ne l’accés.
• Cal una política de país que garanteixi acabar amb les barreres econòmiques, primer en les zones, centres o perfils de joves més vulnerables. Més endavant, universalitzant-ne l’accés com un element troncal per garantir l’equitat educativa. El PMOE que va llençar el Departament d’Educació ja va en aquesta línia, però cal més.
• Definir instruments compartits i comprensibles per la gran diversitat d’actors (centres, entitats, ajuntaments, serveis socials). Per exemple, definir un marc competencial conjunt senzill que permeti compartir llenguatge i teixir un veritable ecosistema local.
• Impulsar l’orientació educativa i la funció d’orientació dels tutors/es escolars. És una funció clau per promoure la participació en activitats més enllà del temps lectiu en aquells perfils que menys hi participen.
• Articular les oportunitats des del coneixement de les necessitats i interessos de cada barri/territori i alineant els diferents agents. Per això cal aprofitar al màxim les zones educatives i dotar-les de recursos i poder de decisió.
• Una política per detectar evidències clares dels programes que funcionen, i mesures per estendre-les o reajustar activitats que potser són de poc impacte (malgrat que benintencionades).
• Reorientar (encara més si cal) dispositius/recursos actuals que no aprofiten el seu potencial educatiu i d’equitat: biblioteques, centres cívics, museus, escoles de música, escoles bressol, etc.