“Cal que el Govern es cregui que el fora escola és un àmbit a prioritzar i hi inverteixi”

ENTREVISTA

Quan acaba l’horari escolar, no tots els infants tenen les mateixes oportunitats educatives. A Catalunya, 8 de cada 10 infants i adolescents participen en activitats educatives fora l’escola, però hi ha un 20% no hi té accés, i el seu perfil no és casual.

Pares amb menys estudis, menys ingressos familiars, pares d’origen estranger… són algunes de les característiques dels alumnes que menys participen en extraescolars. El cost econòmic i el nivell cultural de les famílies són dues de les principals barreres per a la participació en el lleure educatiu, i aquestes dificultats d’accés poden ser una important font de desigualtat social.

Estem, doncs, davant un espai generador de desigualtats i, per tant, un dels principals reptes a afrontar per caminar cap a un sistema educatiu més equitatiu.

Anna Forés i Artur Parcerisa, directors de la publicació Educació 360: més enllà del temps lectiu. Una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu, apunten algunes de les conclusions de l’estudi i els reptes pendents per garantir oportunitats educatives fora de l’horari lectiu a tots els infants i adolescents.

Els infants de famílies amb baixos ingressos fan menys extraescolars que els nens de famílies més afavorides. Com es pot reduir l’escletxa d’oportunitats educatives fora l’escola?

Artur Parcerisa: Quan parlem de desigualtats en l’extralectiu estem parlant d’una bretxa econòmica però també social i cultural. Les oportunitats fora de l’escola són un element clau per reduir les desigualtats educatives, però és un cercle viciós: per ajudar a disminuir les desigualtats cal garantir i afavorir l’accés a oportunitats educatives més enllà del temps lectiu. Però, per altra part, el fet de trobar-se amb dificultats econòmiques, socials i culturals obstaculitzen l’accés a aquestes activitats. Per això, cal pensar amb polítiques específiques per trencar aquest cercle viciós, que han d’anar més enllà d’eliminar la barrera econòmica.

Anna Forés: Quan parlem d’escletxa, el tema econòmic és una primera barrera que dificulta l’accés a l’educació 360. La formació i l’origen del pare i la mare, també. Però no són factors aïllats, sovint aquests factors es donen conjuntament. Qui té menys formació té menys recursos econòmics i, a vegades, provenen d’altres països. Hi ha una correlació perquè sovint coincideixen, són sumatius.

Cal fer molta pedagogia perquè es reconegui el gran potencial educatiu que tenen les entitats i recursos del fora escola

També cal tenir en compte que moltes vegades hi ha un factor cultural que té a veure amb el valor que les famílies atorguen a aquestes activitats. Si jo no he pensat mai en la possibilitat dels ateneus, d’anar a un esbart, de fer castells… no m’hi aproparé. Per això cal bastir ponts i donar a conèixer les possibilitats i recursos que es troben a la comunitat, perquè moltes vegades hi són però no es viuen com a oportunitats educatives. Per tant, també cal fer molta pedagogia perquè es reconegui el gran potencial educatiu que tenen les entitats i recursos del fora escola.

A Catalunya hi ha més de 160.000 infants que no participen en cap activitat fora de l’horari escolar. Quin és el camí perquè tots els infants i joves gaudeixin d’oportunitats fora l’escola?

AP: És un problema multicausal i, per tant, la resposta també ha de ser en múltiples fronts. Cal, per una part, garantir que les persones amb més dificultats socials demanin accedir a aquestes oportunitats. I, a la vegada, cal garantir que si hi ha aquesta demanda tindran possibilitats d’accedir-hi. Això, per una banda, és un tema de sensibilització i informació, que implica donar a conèixer la riquesa i la importància per al progrés social d’aquest tipus d’oportunitats educatives. Per aconseguir-ho, són fonamentals les polítiques que es poden fer des de la mateixa escola. Però no n’hi ha prou amb donar a conèixer i fer veure la seva importància. Cal també ajudes econòmiques per als col·lectius que tenen més dificultats per accedir-hi, garantint que l’oferta els arriba i que ho fa amb un llenguatge intel·ligible i que els interpel·li.

AF: I calen més ponts entre l’escola i aquests recursos però també entre els mateixos recursos. A Catalunya hi ha una oferta d’activitats àmplia i diversa, però la informació sobre aquest ventall d’activitats educatives és molt parcial i fragmentada. Les oportunitats educatives desplegades pel territori sovint funcionen com a illes, desconnectades d’altres ofertes educatives i sense formar part d’un mapa general.

Relacionat: Una política de país per impulsar l’equitat també fora l’escola

El sistema educatiu encara entén l’educació únicament com el que passa dins les parets de l’escola. Per què cada vegada es dóna més importància al que hi passa fora?

AF: El context actual ha fet evident aquesta necessitat d’involucrar altres recursos socials en el fet educatiu, però abans de la pandèmia ja cada vegada era més present aquesta necessitat d’obrir-se a la societat i que entri a dins de l’escola. Això passa per molts factors: el moment en permanent canvi que estem vivint, les famílies estan canviant i els nostres estudiants també. El model d’escola que teníem fins al dia d’avui està en crisi i estem buscant alternatives al que entenem per educació. I cal ampliar més la mirada.

Si només garantim l’accés a l’escola, però no a tota la diversitat de fonts educatives fora el temps lectiu, estem privant a una part dels nens i adolescents d’un gran ventall d’oportunitats

AP: L’escola durant molt de temps complia la funció de ser la font cultural gairebé única, però això sabem que fa anys que ja no és així. Les fonts d’aprenentatge són múltiples i diverses, i això no vol dir que l’escola no sigui important. L’escola és fonamental perquè en el nostre context és aquella institució per on obligatòriament passa tothom. Això és un valor fonamental, però actualment si només garantim l’accés a l’escola, però no a tota la diversitat de fonts educatives fora el temps lectiu, estem privant a una part dels nens i adolescents d’un gran ventall d’oportunitats.

Avui que l’escola està garantida, les desigualtats es troben per no tenir accés a totes les altres oportunitats educatives. Això la pandèmia ho ha visibilitzat. Per tant, cal obrir el ventall, i això a l’escola li costa perquè té assumit que és LA institució educativa. L’escola és una institució fonamental, però és una de les institucions educatives, i si una part de la població no té accés a les altres institucions educatives entrem en un procés de desigualtats i de falta d’equitat.

Catalunya té una tradició, un ecosistema d’iniciatives i xarxes educatives que sovint no són prou visibles però que constitueixen una gran riquesa per a l’educació de la infància i l'adolescència. Com és que, tot i això, encara hi ha aquesta escletxa social en l’accés a les oportunitats educatives fora l’escola?

AF: Hi ha diverses causes. Una és perquè el perfil i la diversitat de la població a Catalunya genera contextos diferents. I una segona perquè tot aquest ecosistema d’oportunitats fora les escoles són illes molt aïllades entre elles. Parlem d’illes perquè falta connexió entre les diferents ofertes i això fa que molt potencial es perdi perquè es repeteixen ofertes, hi ha coses que no s’ofereixen, estan repartides geogràficament de manera molt irregular…

AP: Aquestes illes provoquen que la informació no flueix, no arriba. Molt sovint en moltes d’aquestes activitats educatives que s’ofereixen s’hi arriba pel boca-orella. Però, a qui arriba aquest boca-orella? A aquells que tenen un capital cultural o una xarxa cultural que permet aquesta connexió. Però no a tothom.

AF: I una altra qüestió clau que destaquem a l’estudi és que cal fer estudis que permetin visibilitzar l’oferta educativa de les comunitats per a partir d’aquí crear treball en xarxa i fer-ho arribar a tothom. És indispensable fer estudis més aprofundits per tenir un mapa i poder veure què hi ha a cada municipi i què hi ha al conjunt de Catalunya. Estudis continuats per poder estudiar quina és l’evolució en el temps en l’oferta i l’accés a les activitats fora l’escola. Sense conèixer quina és la realitat, no es pot actuar. A escala municipal està bé conèixer-la, però cal saber la realitat a tot Catalunya i tenir dades continuades en el temps.

L’estudi constata que hi ha molta illa i capes que no permeten que hi hagi porositat i que l’oferta educativa extraescolar arribi a tots els infants, adolescents i joves. I no és només un tema econòmic, és més complex. També tenim una important desigualtat territorial i molta disparitat en funció del punt del territori català on vius. No és el mateix el que passa a un barri de Barcelona que a un poble de Lleida, o fins i tot entre barris de Barcelona.

Relacionat: Desigualtats socioterritorials i participació en les activitats educatives fora de l’escola a Barcelona

Quines accions es podrien fer per fomentar aquestes connexions que millorin el conjunt de l’oferta i l’equitat? És a dir, com passar d’un “sotabosc” a un veritable ecosistema educatiu?

AP: El que recalquem a la publicació és que els ajuntaments tenen un paper fonamental per combatre les desigualtats educatives fora l’escola. Aquesta xarxa o ecosistema es pot fer a molts nivells i també entre municipis diferents, però el centre de la vida de les persones està en el municipi, i en grans ciutats també dins del barri.

Els ajuntaments tenen un paper fonamental per combatre les desigualtats educatives fora l’escola

La tasca des dels ajuntaments és central per donar a conèixer el que s’està fent i crear xarxes per treballar conjuntament projectes educatius compartits de ciutat. Això és un canvi cultural, i ja hi ha experiències a Catalunya d’iniciatives municipals per tirar endavant projectes compartits amb entitats, escoles i instituts dins del mateix municipi. Això ens sembla una eina fonamental per fer un pas endavant.

Hi ha qui diu que els infants i adolescents ja fan moltes hores de classe, que fora de l’horari escolar han de passar-s’ho bé i no seguir tenint la pressió d’aprendre.

AP: Les activitats extraescolars tenen una funció d’aprenentatge en un sentit ampli: no aprenentatge curricular, sinó aprenentatge de valors, d’actituds, d’habilitats, d’estratègies… i seria un error equiparar el fet d’aprendre amb el fet de no passar-s’ho bé. Per què no t’ho pots passar bé aprenent? El món de l’esplai i l’escoltisme es basa en això: en aprendre mentre t’ho passes bé.

Relacionat: El valor del lleure com a oportunitat educativa

AF: Els pares que veiem el valor que tenen les activitats fora escola som els que més insistim a fer que els nostres fills també hi participin. Però, si no ho he viscut, no sé el que s’estan perdent. Per això les dades mostren aquesta diferència en l’accés entre els fills de pares que tenen estudis superiors i els que no.

AP: A més, segurament els pares que utilitzen aquest argument durant l’estiu ja tindran un ventall d’ofertes d’activitats, ells o els avis estaran amb els fills, tenen una bona biblioteca a casa… I, per tant, aquest aprenentatge durant els 3 mesos de vacances ja el tindran a casa.

AF: Però, en l’altre extrem, hi ha les persones que apunten els seus fills i filles per garantir-los el dinar, un problema que durant la pandèmia va aparèixer molt amb les escoles.

L’estudi també mostra que en la participació en les extraescolars també hi ha un biaix de gènere: els nois fan més activitats esportives, i les noies més activitats artístiques i idiomes (que són les més cares).

AP: Com a element positiu, l’estudi constata que no hi ha una diferència de gènere pel que fa a la quantitat d’activitats extraescolars. La diferència està en el tipus d’activitats que fan: les esportives tenen un predomini molt alt de nens, mentre que les noies fan més activitats artístiques i idiomes. Això obeeix a uns valors socials predominants que pressuposen que l’esport, l’activitat física… és cosa de nens. I, per altra banda, les activitats artístiques, la dansa… és cosa de nenes. S’hauria de fomentar més les activitats conjuntes de nens i nenes, que ara és un percentatge molt petit.

Les extraescolars tecnològiques tenen un predomini masculí, que es pot acabar traduint en més vocacions tecnològiques, científiques… que són unes professions molt de futur

AF: I les poques nenes que fan esport, quan van creixent en edat i la competició pren més importància es retiren de l’esport. És un reflex de la societat, són estereotips que encara ens queden. També és rellevant que les extraescolars tecnològiques tenen un predomini masculí, que es pot acabar traduint en més vocacions tecnològiques, científiques… que són unes professions molt de futur. Hi ha estudis que demostren el 60% que les noies que han fet programes STEM han acabat fent carreres STEM. Per tant, si tu les fomentes a l’escola o fora escola, les noies acaben introduint-se en aquest món. S’està treballant, però encara queda molt per fer.

Quina és la principal conclusió d’Educació 360: més enllà del temps lectiu que s’haurien d’emportar els responsables polítics locals?

AF: La idea clau que s’hauria d’emportar un responsable local és que actualment el fora escola és un espai de desigualtats educatives molt important. I que per disminuir aquesta falta d’equitat i donar oportunitats a tots els infants i joves, és fonamental convertir aquest sotabosc d’illes que hi ha als municipis en xarxes al voltant d’un projecte compartit. El repte està a posar en comú totes les ofertes educatives que hi ha al municipi, compartir i conèixer mútuament què estem fent uns i altres.

I el Departament d’Educació? Quines mesures podria impulsar per reduir la bretxa en el fora escola i garantir oportunitats educatives a tots els infants i joves, especialment als de famílies més vulnerables?

AP: No només és cosa del Departament d’Educació, perquè moltes d’aquestes oportunitats de l’àmbit no escolar depenen d’altres departaments, com Cultura. Per tant, veiem que aquesta xarxa necessària entre oportunitats educatives dels territoris també cal fer-la dins del mateix govern de Catalunya. Cal treballar el fora escola de manera interdepartamental entre les conselleries implicades o serà molt difícil que només des del Departament d’Educació es pugui avançar.

Cal treballar el fora escola de manera interdepartamental entre les conselleries implicades o serà molt difícil que només des del Departament d’Educació es pugui avançar

El Departament d’Educació està focalitzat en l’escola, i el primer que caldria per fomentar l’oferta d’activitats fora del temps lectiu és creure’s el mateix govern que això és important. Si això no és important, no ho prioritzarem mai. I és difícil que ho puguin fer cada departament de manera aïllada: Cultura, Educació, Tecnologia, Universitats…

AF: El nucli fonamental, a nivell d’administració, són els ajuntaments. I la coordinació entre l’ajuntament, les diputacions i la Generalitat també és clau. Però cal que diputacions i Generalitat donin més suport econòmic i legislatiu als ajuntaments. Una altra cosa que detectem a l’estudi és que les iniciatives dels municipis depenen de la bona voluntat o de les prioritats de l’alcalde o del regidor concret de cada moment. No hi ha una línia política establerta des d’Educació, i el primer que cal per establir-la és que el govern es cregui que tot aquest camp fora de l’escola és un àmbit a prioritzar i a invertir-hi econòmicament.

Si vols saber-ne més, descarrega la publicació Educació 360, més enllà del temps lectiu: