100 dies per situar l’abandonament com el principal repte educatiu de país

L’abandonament escolar prematur és un problema de primer ordre d’equitat educativa que posa en qüestió la capacitat del nostre sistema educatiu per generar oportunitats d’èxit per a tothom. Com a tal, és un dels reptes més complexos i més necessaris que el nou govern del país ha d’abordar amb urgència des de la política pública.

Un sistema educatiu inclusiu i equitatiu no pot normalitzar que un 17,4% dels seus joves abandonin de forma prematura la seva trajectòria educativa

Any rere any, un de cada sis joves abandona el sistema educatiu a Catalunya sense haver assolit cap titulació acadèmica per sobre de l’ESO. I no ens podem cridar a engany: hem “normalitzat” i gairebé “naturalitzat” que hi hagi joves que abandonin els estudis. Però un sistema educatiu inclusiu i equitatiu no pot normalitzar que un 17,4% dels seus joves abandonin de forma prematura la seva trajectòria educativa.

Relacionat: Llegeix la sèrie 100 dies pel canvi educatiu

La taxa d’abandonament a Catalunya ha disminuït considerablement durant l’última dècada i s’hi han dirigit esforços, però aquests no han estat suficients ni a l’altura del repte que ens ocupa. Com ha constatat l’Anuari 2020: L’estat de l’educació a Catalunya, el nivell d’abandonament s’ha estancat al nostre país i actualment ens situem a la cua d’Europa, només superats per Malta i molt lluny de la mitja europea (10%).

Però, per què és tan difícil acabar amb l’abandonament? Si altres països del nostre entorn ho han fet de forma significativa, per què nosaltres no? L’abandonament escolar prematur és un fenomen multicausal, multidimensional i sistèmic del nostre sistema educatiu. Una xacra que a Catalunya està intensament marcada per un fort eix de desigualtat que beu de causes tan diverses i complexes com són el fracàs escolar, l’absentisme o la segregació escolar. I és que l’abandonament no es distribueix de forma homogènia en tots els grups socials, sinó que incideix significativament en la població més vulnerable: es multiplica gairebé per 8 en l’alumnat de famílies amb menys recursos i afecta més del doble a l'alumnat d’origen immigrant.

L'abandonament escolar suposa una epidèmia invisible que cada any provoca la ruptura de trajectòries educatives i de vida de molts alumnes

Si a aquest fet hi afegim també altres factors socioeconòmics, sistèmics i sociopersonals com són l’estructura del nostre mercat de treball, la qualitat i l’organització del sistema educatiu i la vulnerabilitat social de l’alumnat, ens trobem amb la tempesta perfecta que dona resposta als nivells d’abandonament del nostre país: un fenomen que suposa una epidèmia invisible que cada any provoca la ruptura de trajectòries educatives i de vida de molts alumnes.

Combatre aquesta crisi és un repte inajornable per l’impacte tan negatiu que genera en l’economia (atur, precarietat) i la societat (pobresa, cohesió social). Que els nostres infants i joves continuïn estudiant fins a assolir un títol postobligatori és garantia perquè puguin millorar les seves condicions de vida futura (ocupació de major qualitat, salaris superiors, benestar i salut personal) i que aquesta repercuteixi en una major fortalesa social per a totes i tots.

Sabem que aquells països en els quals la reducció de l’abandonament ha estat més significativa és perquè han empès reformes profundes dels seus sistemes educatius. Així ho han fet països com Portugal, Estònia o Països Baixos, Per tant, lluitar contra l’abandonament no és impossible, però és complex i requereix un desplegament ambiciós de polítiques públiques per aconseguir un canvi profund en el sistema. A Catalunya tenim molt marge de millora, tal com ja apuntava l’agenda “Com transformar el sistema educatiu”. Avançar cap a una educació de qualitat per a tothom, seguir lluitant contra la segregació escolar amb mesures d’escolarització equilibrada, millorar, ampliar i diversificar la formació professional, són algunes d’aquestes mesures que ens hi poden encaminar.

En l’acord de govern entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya que va permetre el tret de sortida a la nova legislatura, el repte de l’abandonament escolar prematur no formava part dels acords estratègics en l’àmbit de la política educativa. Afortunadament, entre les primeres declaracions del nou conseller d’Educació va fer esment al fet que abordaria aquest repte clau.

Apel·lem al nou govern perquè prioritzi la creació d’un Pla de Xoc contra l’abandonament prematur que el situï com el principal repte educatiu

Apel·lem al nou govern perquè refermi aquesta aposta i prioritzi la creació d’un Pla de Xoc contra l’abandonament prematur que el situï com el principal repte educatiu de país. Un pla que estableixi l’estratègia nacional per a reduir l’abandonament, invertint en coneixement, creant compromisos polítics i econòmics, i establint polítiques de llarg recorregut entre les diverses administracions i agents implicats.

Aquest pla ha d’assentar les bases per:

• Impulsar la creació d’una nova estratègia de dades per diagnosticar i monitorar l’abandonament a Catalunya. Actualment els sistemes de dades i d’indicadors sobre l’abandonament no permeten conèixer la traçabilitat dels itineraris educatius dels joves. Per a fer-ho, cal que les dades d’abandonament del país es construeixin sobre registres com el RALC i no sobre enquestes com l’EPA. Fer aquest salt permetria aconseguir aquesta traçabilitat (qui, com, quan i per què es produeix l’abandonament), identificar les zones del país més prioritàries i fixar fites d’assoliment per cada territori. També ajudaria a construir l’estratègia de país a partir de perfils i moments de disrupció de l’abandonament amb intervencions adaptades a cada grup.

• Reduir l’absentisme escolar, principal prescriptor de l’abandonament. Les dinàmiques d’absentisme són un factor que incrementa la probabilitat de deixar els estudis, però a Catalunya no tenim cap programa de control i de prevenció de l’absentisme escolar. Cal que el pla de xoc marqui la necessitat de desenvolupar protocols nacionals que permetin dimensionar l’abast del problema, establir accions preventives i d’intervenció que facin disminuir-lo i establir accions específiques des de l’àmbit local amb protocols coordinats entre l’administració pública local, els centres educatius, els agents comunitaris, etc.

• Potenciar el suport educatiu per disminuir el fracàs escolar, l’altra cara de la moneda de l’abandonament. Cal actualitzar el pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya amb diverses accions clau: enfortir l’acció tutorial, augmentar els recursos de suport i reforç escolar per a l’alumnat que més ho necessita, apostar per programes de mentoria social per als alumnes amb major vulnerabilitat i enfortir les pràctiques d’orientació especialment a la secundària.

• Incrementar l’oferta pública a l’FP per mantenir els joves connectats amb l’educació. A Catalunya existeix una oferta desigual d’estudis de formació professional i amb forts desequilibris entre territoris, famílies professionals i places públiques. Cal que el pla de xoc garanteixi en els següents tres anys la creació de 30.000 noves places públiques que donin resposta a la demanda actual i futura d’aquests estudis augmentant-ne la cobertura, sobretot en aquelles famílies professionals amb més demanda o de major valor d’innovació i impacte, i amb caràcter dual.

• Apostar per la implementació de beques salari per a joves de llars desafavorides. Tot i la contracció actual del mercat laboral per efectes de la pandèmia global, el cost d’oportunitat d’abandonar els estudis per donar suport a l’economia familiar i garantir uns ingressos per a la subsistència segueix sent un fort condicionant per a molts joves per no continuar estudiant. Apostar per un sistema de beques salari que compensi aquest cost és un model eficaç i ja testat en molts altres països que funciona i que proposem que Catalunya implementi ja per al curs vinent.

• Reforçar els dispositius i les vies de segona oportunitat educativa. Itineraris i programes de noves oportunitats educatives, com les escoles d’adults o les escoles de segona oportunitat, són claus per reforçar el retorn als estudis en aquells joves amb major desvinculació educativa i escolar. Incrementar-ne el nombre de dispositius, de places i garantir-ne el finançament per permetre itineraris de retorn amplis i de llarg termini, és una de les línies d’actuació que el govern hauria d’implementar de forma estratègica en els pròxims anys.

• Potenciar les línies estratègiques en l’àmbit educatiu del govern estretament vinculades amb la lluita contra l’abandonament. Seguir apostant per l’educació infantil i a la petita infància (0-3), gratuïta i de qualitat; mantenir el compromís de desplegament del pacte contra la segregació escolar a Catalunya; transformar el sistema educatiu amb pràctiques educatives basades en l’evidència, entre d’altres.

Els primers 100 dies de mandat del govern són el període clau per enfocar les línies d’acció prioritàries i marcar els compromisos, el tarannà i l’ambició de la legislatura. Si aspirem a generar oportunitats educatives per a tothom, no podem abandonar gairebé un 20% dels nostres joves. Cal altura política i mirada estratègica per afrontar aquest repte i situar l’abandonament prematur dels estudis al centre de l’acció educativa del nou govern, per responsabilitat, per justícia i per al futur del país. Ni per acció ni per omissió ens ho podem permetre.

Aquest article forma part de 100 dies pel canvi educatiu, una proposta dels reptes, mesures i prioritats que podrien impulsar els nous responsables del Departament d'Educació perquè les seves primeres passes contribueixin a posar els pilars del canvi educatiu que Catalunya necessita. Pots descarregar-los tots i compartir-los.