El repte principal: tenir cura de l'educació, en les polítiques i en les pràctiques

31 de març del 2022 - Presentació de l’Anuari de l’Educació 2022 (en construcció)

Fa dos anys ningú de nosaltres podia imaginar que una pandèmia sanitària portaria a l’aïllament domiciliari de milions de persones arreu del món i al consegüent tancament massiu de totes les escoles, independentment de la seva modalitat o etapa educativa.

De la nit al dia, les escoles van tancar les portes, i en els millors dels casos i com es va poder, es va passar de l’educació presencial a l’educació a distància. Des de llavors, l’espai domèstic es va convertir també en l’espai escolar. Les mares i els pares (fonamentalment, les mares) van passar a ser també les mestres dels seus fills i filles. Amb tot el que això comporta en termes materials, però també afectius i emocionals.

Fer de mestra dels fills i les filles no només implica tenir temps i recursos (sobretot culturals) per poder portar a terme aquesta tasca; implica també tenir recursos emocionals per encarregar-te d’una tasca que sovint et supera. Perquè estimes als teus fills més que res en el món, però no saps com ensenyar-los matemàtiques, i menys encara de la forma com ho fa la mestra, que ara i sempre és l’autoritat pedagògica. I això genera angoixa i malestar i fa enfrontar-te al perill constant de ser i ser percebuda com una ‘mala mare’.

Simultàniament, milions de nens, nenes, adolescents i joves passaven a fer dels seus espais domèstics les seves aules. Les fronteres entre els espais formals i informals d’aprenentatge es difuminaven. Les habitacions (en els millors dels casos) i els menjadors (en la gran majoria) es convertien en sales d’estudi. I a través de les càmeres dels dispositius tecnològics, els mestres entraven –gairebé literalment- a casa seva. Veien les seves habitacions i fins i tot els seus pijames. Els mal anomenats ‘nadius digitals’ –sobretot pel que respecta als i a les adolescents- s’ofegaven a les parets de casa seva i dels seus dispositius mòbils, necessitaven l’activitat, el contacte, la vida.

“El treball ‘productiu’ i ‘reproductiu’ es van veure més interconnectats que mai, però no amb la mateixa escala de prestigi, ni de possibilitat, ni de reconeixement social.”

I des de l’altra cantó de les pantalles (quan hi havia pantalla, que no sempre hi era, ni molt menys la d’un ordinador última generació), les mestres exercien la seva tasca professional de forma simultània amb les tasques de cura que, de forma inexorable, travessen les nostres vides. El treball ‘productiu’ i ‘reproductiu’ es van veure més interconnectats que mai, però no amb la mateixa escala de prestigi, ni de possibilitat, ni de reconeixement social. Tampoc a totes les cases es podien fer els mateixos equilibris entre un i altre i això descompensava – i encara descompensa- les vides.

“Des de l’emergència de la COVID-19 el concepte de cures ha inundat els discursos públics, però sense traslladar-se a polítiques i pràctiques concretes.”

Certament, des de l’emergència de la COVID-19 el concepte de cures ha inundat els discursos públics. Ha estat, no obstant això, un discurs que massa sovint ha romàs a l’àmbit de la narrativa, sense traslladar-se a polítiques i pràctiques concretes. El mantra que la crisi esdevindria una oportunitat s’ha demostrat fal·laç.

La COVID-19 ha augmentat i reforçat les desigualtats que ja existien i n’ha creat de noves. Les desigualtats de classe, gènere i ètnia/origen que travessen les nostres societats i les nostres escoles han condicionat, de forma aclaparadora, les formes d’expressió i les conseqüències de la crisi. Els discursos que deien que tots érem iguals davant l’emergència sanitària s’han mostrat enganyosos, tant en la seva dimensió sanitària com en la seva dimensió social.

L’Anuari de l’Educació 2022, actualment en construcció i que veurà la llum a la tardor, neix en aquest context postpandèmic i, per tant, no el pot deixar al marge. No es tracta d’un anuari sobre els efectes de la COVID-19 al sector educatiu. Certament, aquesta és una qüestió que està present de forma transversal a l’anuari que preparem i de forma específica en alguns dels seus capítols. Però aquest no és el seu comú denominador i tampoc és el seu esperit.

“L’esperit de l’Anuari de l’Educació 2022 és posar el concepte de cura al centre, tant en la selecció de temes, com en les autories, les perspectives i les mirades.”

L’esperit d’aquest Anuari és posar el concepte de cura al centre. I això ho fa tant en la selecció de temes, com en les autories, les perspectives i les mirades. La cura, de fet, és una dimensió cabdal de la justícia educativa i, com a tal, va intrínsecament lligada a principis de redistribució, reconeixement i representació. Perquè la justícia s’associa amb recursos, respecte, poder, solidaritat i afectes. Sí, també afectes. El feminisme fa anys que ens ensenya que els éssers humans som inherentment interdependents i que cal posar la sostenibilitat de la vida al centre de tots els processos socials, econòmics i polítics. És des d’aquí que entenem la cura i que intentem reflectir-la en aquest anuari.

És, d’una banda, un Anuari escrit i dirigit per dones. Un fet que no ens hauria de sorprendre en un món, l’educatiu, on majoritàriament treballen dones, però que, com en tants altres, la presència pública i les posicions de major reconeixement, poder i prestigi les tendeixen a ocupar homes.

És també un Anuari profundament interdisciplinari, amb contribucions des de la pedagogia, la didàctica, la psicologia social, la sociologia de l’educació, l’antropologia social i la salut pública. Perquè els reptes que ens ocupen són, per la seva naturalesa, polièdrics. Aquesta interdisciplinarietat també s’ha volgut posar de manifest diversificant el perfil professional de les autores que hi participen. Si bé aquesta no ha estat una tasca fàcil, hem procurat que tant aquelles que treballem a l’àmbit universitari –que continuem sent majoria, perquè les nostres condicions laborals així ens ho possibiliten- com aquelles que treballem en l’àmbit directe dels centres educatius i/o de les administracions públiques hi estem representades. I quan no ha estat possible fer-ho en forma d’autories, hem buscat aquesta representació escoltant les veus dels agents de la comunitat educativa i plasmant-les, d’una manera o altra, a tots els capítols de l’anuari.

“Hem donat prioritat als reptes vinculats amb la justícia, les oportunitats, la inclusió, la diversitat, l’aprenentatge significatiu i el benestar professional”

Finalment, l’Anuari de l’Educació 2022 dona prioritat a uns reptes sobre altres. Tota selecció de reptes és sempre parcial i, com a tal, esbiaixada. En aquesta ocasió els aspectes vinculats amb la justícia, les oportunitats, la inclusió, la diversitat, l’aprenentatge significatiu i el benestar professional ha marcat les preguntes a les quals hem donat prioritat.

Sens dubte, aquests temes es poden abordar de múltiples maneres. En aquest cas, els hem organitzat al voltant d'onze preguntes; onze preguntes que considerem imprescindibles per avançar cap a un sistema educatiu que posi la justícia social al centre d’acció. Aquí les teniu:

1. Com desplegar el Decret d'Escola Inclusiva de forma equitativa i inclusiva? (Raquel Miño i Paula Lozano)
2. Quins criteris han de guiar la programació de l'oferta per reduir la segregació escolar? (Maria Segurola)
   
3. Quin valor afegit tenen els centres de noves oportunitats i com es poden escalar al conjunt del sistema per a garantir l’èxit educatiu per tothom? (Marta Curran i Aina Tarabini)
4. Com ha de ser una formació professional que redueixi l'abandonament escolar i ofereixi qualitat formativa per a tots els estudiants? (Montse Blanes)
   
5. Com els criteris de distribució de l’alumnat dins els centres educatius condicionen el seu aprenentatge i les seves relacions? (Laia Narciso)
6. Com es pot despertar el gust per l’aprenentatge de tot l’alumnat? (Digna Couso i Neus Sanmartí)
7. Com podem capacitar als professionals de l'educació per una gestió inclusiva de la diversitat? (Marta Casas)
8. Quin professorat necessiten els centres d’alta complexitat, com reclutar-lo i retenir-lo? (Clara Fontdevila)
9. Com desenvolupar estratègies educatives cap a la ciutadania digital? (Núria Vallès-Peris)
10. Quin ha de ser el rol de l’educació en la promoció de la salut d’infants i joves? (Judith Jacovkis i Eulàlia Sot)
11. Com treballar les expectatives de l’alumnat en el marc de les polítiques d’orientació dels centres educatius? (Queralt Capsada-Musech)

Com us dic, estem a punt de concloure tot aquest procés d’elaboració i us el compartirem en detall quan tinguem la publicació a punt per debatre i aprendre conjuntament al voltant de cada un dels onze reptes. Falta poc, us anirem informant!