Les tres palanques per lluitar contra la segregació escolar

La segregació escolar és un problema multicausal en què incideixen de manera diferent les condicions conjunturals de cada municipi. Les mesures que es poden implementar per afrontar-la tenen a veure a més amb el marc legislatiu vigent, els recursos disponibles i els criteris propis que fan servir actors implicats en l'escolarització. No obstant això, hi ha algunes pautes bàsiques que ajuden a promoure l'heterogeneïtat dins dels centres educatius. Aquests procediments són primers pasos que han estat clau en la reducció de la segregació escolar de molts municipis de Catalunya.

Planificar bé l'oferta educativa, detectar i distribuir els alumnes vulnerables i gestionar equitativament la matrícula viva són mesures mínimes per començar a escolaritzar equilibradament. Per posar-les en marxa cal el treball conjunt de tots els actors implicats en l'escolarització (Ajuntament, Inspecció, EAP, centres educatius...) i un lideratge polític valent que entomi la qüestió. Així mateix, s'ha de posar especial atenció en acompanyar les famílies, donant-los l'assessorament necessari i promovent que tots els alumnes se sentin còmodes al seu centre educatiu.

1. Planificar una oferta ajustada i repartida

L'oferta de places escolars ha d’ajustar-se al nombre d’alumnes previstos. No obstant això, a molts municipis de Catalunya hi ha una gran sobreoferta de places que impedeix una distribució equilibrada de l’alumnat. L’excés d’oferta de places provoca alteracions com:

  • Les famílies amb més coneixements de la xarxa escolar tenen més marge de tria. Les famílies més vulnerables acostumen a triar el centre més proper a casa, mentre les famílies millor posicionades són més estratègiques. Així, si hi ha sobreoferta de places les famílies benestants tindran un ampli ventall d’opcions de tria, també fora del seu barri, i com que tenen els recursos suficients (cotxe, temps...) podran fugir del seu entorn si les opcions que hi ha no els agraden.
  • Les vacants es concentraran als centres més vulnerables. No és habitual que quan hi ha sobreoferta les vacants quedin ben repartides per tot el municipi. El més freqüent és que els centres vulnerables no s'omplin i acumulin places vacants on després acabarà la matrícula viva, multiplicant així la seva vulnerabilitat.
  • Tensions entre els centres educatius. Als municipis on hi ha moltes vacants, els centres pateixen per omplir els seus grups i es generen dinàmiques tòxiques de competitivitat.

Un dels principals factors segregadors és la fugida d’alumnes millor posicionats dels seus barris, generant una segregació escolar molt major que la segregació residencial. Els municipis amb una oferta ajustada tenen més possibilitats de promoure que les famílies es quedin als seus barris i que els nens i nenes connectin més amb el seu entorn.

Aquestes decisions sobre l’ajust de l’oferta (reducció general de ràtios, modificació del nombre de grups...) es prenen de forma conjunta entre Departament i Ajuntament a les Taules Mixtes de Planificació.

2. Detectar i distribuir l’alumnat NESE B i C

Cal detectar tots els alumnes vulnerables abans que siguin al centre educatiu. No obstant això, la majoria de municipis només detecten exhaustivament els NESE A, és a dir, aquells amb necessitats especials perquè tenen algun tipus de discapacitat. La detecció d’aquest alumnat no té conseqüències notables sobre la segregació escolar. Els NESE B són aquells alumnes vulnerables per situacions socioeconòmiques o socioculturals, i els NESE C són aquells que són vulnerables per raó d'origen i no coneixen la llengua vehicular. Aquests alumnes afegeixen complexitat a l'aula i han de repartir-se entre tots els centres educatius per assegurar que tots els alumnes estan ben atesos i tenen les mateixes oportunitats educatives.

És important considerar que la detecció de necessitats específiques s'ha de fer no només per a la dotació de recursos, sinó també per una qüestió de coneixement de la vulnerabilitat que permeti prendre decisions informades sobre segregació escolar. La no detecció d'alumnat NESE B i C impedeix conèixer quines escoles i grups tenen més dificultat i protegir-los de manera específica des de la Comissió de Garanties.

Un primer moment de detecció és abans de la preinscripció a P3 i 1r d’ESO. Cal que l’OME, l’EAP, els centres educatius i Serveis Socials treballin plegats per identificar tots els casos de vulnerabilitat al municipi. Per detectar alumnes NESE abans de la preinscripció és útil identificar les famílies ateses pels Serveis Socials, beneficiaries de fons socials, nouvingudes en el municipi (revisió del padró) i alumnes detectats a l’escola bressol. Així mateix, la detecció per germans que ja són al centre ha de considerar aquells que són NESE o tenen factors de vulnerabilitat com rebre un ajut de menjador. Cal recordar que a Catalunya el 28,6% dels infants estan en risc de pobresa, però només el 6,6% dels alumnes de primària i el 5,7% dels de secundària són identificats com alumnat NESE. Aquesta detecció més afinada permetria aproximar les xifres d’alumnat NESE als nivells de complexitat real de les escoles.

Una vegada identificats, cal informar a les famílies d’aquesta detecció i establir una reserva de places que es correspongui amb el volum d’alumnes NESE detectats. Després és important fer detecció de vulnerabilitat al llarg del curs, centralitzant les noves matriculacions a l’OME i fent una entrevista de vulnerabilitat a tots els alumnes nous. Una primera entrevista des de l’OME pactada amb l’EAP és un primer filtre que pot agilitzar la detecció. El més freqüent és que la gran majoria els alumnes de fora de termini i matrícula viva tinguin dificultats i s’hagin de repartir per equilibrar la complexitat dels centres. Per tant, cal apuntar quines places NESE han quedat sense ocupar durant la preinscripció i han passat a ordinàries. Els grups sense alumnes NESE han de ser els primers en rebre aquests alumnes vulnerables. A més, cal registrar el volum de NESE per grup i tractar d’equilibrar la complexitat de tots els grups amb cada nova incorporació.

3. Gestió equitativa de la matrícula viva i fora de termini

La matrícula viva ha de repartir-se de manera equilibrada entre tots els centres educatius. Sovint la matrícula que arriba al llarg del curs és rotativa i vulnerable, de manera que afegeix complexitat als grups. Per repartir aquests alumnes cal fer servir uns criteris concrets de distribució de l’alumnat que explicitin les consideracions que s’han de tenir en compte: proximitat al domicili, germans al centre, complexitat del centre educatiu i el grup... Disposar d’aquest document de criteris pactat a la Comissió de Garanties ajuda a fer la distribució de l’alumnat considerant la complexitat. Actualment és comú tenir en compte només la disponibilitat de vacants i les preferències de les famílies.

A més, és important acompanyar especialment aquestes famílies en l'escolarització: trucar al centre educatiu des de l’OME per avisar de l’arribada d’un alumne i les seves característiques, recordar que el pagament de les quotes no és obligatori i fer seguiment de si els centres són acollidors i els alumnes no demanen canvi de centre durant el curs o a la següent preinscripció.

Notícies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar