Una missió de Viladecans: Zero Abandonament

L’abandonament escolar ha baixat al 13,3% a Espanya i al 16,9% a Catalunya –percentatge de joves de 18 a 24 anys que deixa els estudis sense haver assolit almenys un títol de Batxillerat o de Formació Professional-, segons dades del Ministeri d’Educació. Tot i aquesta espiral descendent respecte a anys anteriors, molts i moltes joves continuen abandonant prematurament el sistema educatiu i Catalunya segueix al capdavant d’aquest abandonament, tant amb relació a Espanya com a la mitjana europea. Podríem aventurar a afirmar que aquesta millora segueix la mateixa tendència a Viladecans, tot i la manca d’un sistema real i compartit d’indicadors oficials respecte als ensenyaments postobligatoris. El que sí que és ben cert és que tenim un problema manifest a les ciutats davant el que s’ha de trobar solucions i aplicar mesures urgents i immediates, tot alimentant aquesta espiral descendent de l’abandonament escolar prematur ja iniciada.

I això és el que hem estat fent a Viladecans en els darrers quinze anys i el que tenim intenció de continuar treballant. Estic convençuda que Viladecans, com a ciutat educadora, ha d’entomar la Missió d’abandonament escolar zero i incrementar el número de joves amb titulació d’estudis postobligatoris, i que per fer-ho, requereix la implicació de la comunitat educativa i l’entorn. La metodologia d’una missió estratègica es basa en la quàdruple hèlix (administracions, empreses, ciutadania i acadèmia). Tots junts hem d’aprofitar que actualment més joves prefereixen continuar estudiant, ja sigui per la caiguda de mà d’obra poc qualificada, per les darreres crisis econòmiques que hem sofert en la darrera dècada, o per una revolució industrial 4.0 que ja està aquí.

Una pregunta flota de manera sistemàtica en l’ambient: què significa en aquests moments, però, parlar de l’abandonament escolar zero des de l’administració local? En primer lloc, tenim molt clar que els ajuntaments gairebé no disposem de les competències en educació, però alhora també tenim molt clar que per evitar un major abandonament escolar prematur, hem d’invertir en recursos com els serveis d’orientació i acompanyament municipals, en projectes de mentoria, recursos de suport educatiu, projectes de prevenció d’absentisme i de diversificació curricular, projectes de motivació, beques i ajuts econòmics, o en recursos de noves oportunitats que faciliten el retorn al sistema educatiu. I tot i que es tracta d’un assumpte en què els ajuntaments no podem decidir ni actuar, vull deixar palès que tampoc hem deixat de banda que, per facilitar la continuïtat formativa dels i les joves, és indispensable la necessitat de què s’implanti correctament a Catalunya la nova llei de Formació Professional sota paràmetres de qualitat en tots els centres de Formació Professional i amb una oferta equilibrada i diversa a tot el territori.

“Hem d’invertir en recursos com els serveix d’orientació i acompanyament municipals, projectes de mentoria, recursos de suport educatiu, projectes de prevenció d’absentisme i de diversificació curricular, projectes de motivació, beques i ajuts econòmics, recursos de noves oportunitats.”

Tampoc puc deixar d’expressar la importància que té l’espai urbà en l’assoliment d’aquesta missió i, en concret, la seva transformació i redisseny urbanístic. Els entorns dels centres educatius han de ser espais segurs, inclusius, sostenibles i saludables, i esdevenir així una aula més de totes les escoles de la ciutat.

“Els entorns dels centres educatius han de ser espais segurs, inclusius, sostenibles i saludables, i esdevenir així una aula més de totes les escoles de la ciutat.”

A més a més, crec que un dels encerts de l’Ajuntament de Viladecans és haver situat l’educació en el centre de desenvolupament de la ciutat –amb activitats d’àmbit comunitari que complementen els recursos dels quals disposen les escoles (activitats esportives, artístiques, emocionals, urbanístiques, de salut…). L’educació va més enllà de l’escola, un lema molt recordat però a vegades oblidat. Per tant, cal reiterar les vegades que sigui necessari que no podem restar importància a un assumpte que afectarà la ciutat de Viladecans en un futur, i a les societats futures en general, si no entenem que sense una ciutadania amb més formació no tindrem societats riques, justes i benestants. I així ho continuarem fent, en el marc de les nostres possibilitats, en l’àmbit formal i informal.

“L’educació va més enllà de l’escola: sense una ciutadania amb més formació no tindrem societats riques, justes i benestants.”

Des d’aquest Ajuntament estem decidits a millorar la situació de molts i moltes joves als que hem d’evitar caure en una situació real de precarietat. I per fer-ho la innovació educativa és una prioritat en la nostra agenda política, així com una de les eines més poderoses per garantir que ningú es quedi enrere i que tots els i les joves tinguin les mateixes oportunitats, amb indiferència de la seva condició de partida.

Per tant, campanyes com la “Plataforma Zero Abanfonament”, impulsada per la Fundació Bofill són tan indispensables i necessàries per posar el focus en un problema greu que cal aturar, que ha d’estar present en totes les agendes polítiques i que necessita, evidentment, tots els agents educatius.