“Voler, saber i poder” millorar l’escola: casos exitosos de transformació educativa

• L’acte de cloenda del projecte de Suport Educatiu genera un espai de reflexió entre centres, administracions, tècnics i experts del camp de l’educació
• Els programes de Suport Educatiu han incrementat el benestar emocional i el gust per la lectura i les matemàtiques d’11.500 alumnes
  
• Els experts, Fernando Trujillo i Carlos Magro conversen al voltant de la transformació educativa, a través de diferents casos com els viscuts en els centres participants al projecte de Suport Educatiu

“Amb el degut acompanyament, totes les escoles tenen capacitat de transformació i de millora”. Aquesta és una de les principals conclusions que s’han evidenciat gràcies als projectes de suport educatiu que durant aquest curs ha impulsat la Fundació Bofill a partir de tres iniciatives: LECXIT (per millorar la comprensió lectora), MATH TUTORING (competències matemàtiques) i PENTABILITIES (habilitats socioemocionals). En poden donar bona prova els 230 centres educatius d’alta i màxima complexitat de Catalunya, Andalusia, Ceuta i Melilla que han participat en els projectes, finançats amb fons europeus Next Generation del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. En total, s’ha arribat a 11.500 alumnes i s’han constatat grans millores: el 83% dels participants a LECXIT han incrementat el seu gust per la lectura, al 93% dels alumnes de MATH TUTORING els agraden més les matemàtiques i el 80% dels participants a PENTABILITIES són ara més conscients dels seus comportaments i emocions.

Per tancar el curs, la Fundació Bofill ha organitzat un acte de cloenda per celebrar i posar en valor la tasca d’innovació educativa feta pels centres en el marc del projecte de Suport Educatiu i reivindicar la necessitat que programes com aquests formin part de la política pública

Els experts Fernando Trujillo i Carlos Magro reflexionen sobre la relació entre innovació i transformació en l’educació a través d’experiències de diversos centres educatius

“Cal treballar per l’escola que volem. Fa falta voler canviar, saber com fer-ho i poder-ho fer”, van afirmar Carlos Magro, vicepresident de l’associació Educación Abierta i consultor especialitzat en transformació educativa i gestió del canvi, i Fernando Trujillo, expert en educació i professor de la Universitat de Granada.

Tots dos van desgranar les claus de la transformació educativa a través d’un viatge virtual per diversos centres educatius de l’estat espanyol.

A l’inici de la conversa, els dos experts van afirmar que l’escola no és un lloc només per anar a estudiar, sinó que també cal que “aculli i sigui hospitalària”. “L’escola ha de combinar l’exigència de l’aprenentatge i la cura que necessita tota relació educativa”, va insistir Magro, que va remarcar la necessitat que els mestres tinguin sempre “altes expectatives” sobre els seus alumnes. Van posar d’exemple l’escola La Coma, situada en “un barri invisible” de Paterna (País Valencià), on han aconseguit, treballant per ambients, que els infants “treballin i aprenguin” i també “tinguin benestar”.

Cal posar en relleu la idea de comunitat i reivindicar la reflexió i el diàleg entre docents per millorar les pràctiques educatives

Per aconseguir els objectius de fer dels centres llocs d’estudi i alhora espais acollidors i hospitalaris, Magro va posar de relleu la “idea de comunitat”, reivindicant “la reflexió i el diàleg entre docents” per millorar les pràctiques educatives. I van exemplificar-ho en l’escola Huerta de Santa Marina, a Sevilla, que malgrat “l’entorn dur socialment i ecològicament ” de l’escola, han aconseguit prendre consciència que són una “comunitat professional que no pot dependre de lideratges individuals i heroics”, va apuntar Trujillo. Com s’ho han fet? Doncs a partir d’un exemple molt concret, aparentment sense importància: creant un hort a l’escola. Un hort que ha esdevingut una illa verda enmig d’un erm. “Han començat una revolució, perquè no és només tenir un hort, sinó que són un grup de persones que es responsabilitzen de la seva escola i del seu barri”, va apuntar Magro.

El lideratge col·lectiu és un element cabdal per generar processos de canvi i que aquests siguin sostenibles

Precisament, un altre factor decisiu a l’hora de transformar una escola és el lideratge col·lectiu. Els dos experts van apostar per lideratges distribuïts que generin processos de canvi i els facin sostenibles, tant en l’eix organitzatiu d’una escola -la formació dels mestres o la codocència, per exemple- com en les decisions concretes sobre l’aprenentatge dels alumnes - l’orientació que se’ls dona, el clima a l’aula, etc.-

I parlant sobre aprenentatge van apuntar una idea més: “Per educar per a la vida d’avui necessàriament s’ha de treballar amb tecnologia”. Magro va afirmar que “no s’ha d’eliminar ni prohibir” res sinó “donar sentit al context” i va insistir: “Hem superat el debat sobre tecnologia sí o tecnologia no. El que hem de preguntar-nos és perquè volem aquesta tecnologia i com volem utilitzar-la, per donar-li un sentit i un propòsit educatiu”. En aquest sentit, va valorar la feina de l’institut Cartima, a Cártama (Màlaga), on han pres la decisió “d’eliminar els llibres de text i incorporar la tecnologia” a l’aula i on “mai s’ha vist un docent donar classe” de la manera tradicional. “Les claus d’aquest centre són l’aprenentatge amb tecnologia, l’aprenentatge basat en projectes i l’aprenentatge cooperatiu”, va exposar Trujillo. Estirant aquest fil, van apuntar que “s’aprèn fent, sempre i quan, al mateix temps, es reflexioni sobre el que s’està aprenent”, i van posar d’exemple espais maker com el de l’institut Bovalar, a Castelló.

Renovar la mirada educativa i generar confiança

A tall de conclusió, els dos experts van donar alguns ingredients indispensables per fer realitat (i sostenible) aquesta transformació educativa: cal “renovar la mirada” per centrar-la en el diàleg i la reflexió sobre les pràctiques educatives. S’ha de tenir un propòsit clar i generar confiança dins del claustre. “No hi pot haver bons resultats d’aprenentatge si no tenim confiança en nosaltres mateixos, en les famílies i en els estudiants”, van assegurar els experts, per tancar l’acte. Un acte que posa la cirereta a un curs on els programes del projecte de Suport Educatiu s’han reivindicat com una eina facilitadora de transformació educativa als centres.

Si vols saber-ne més sobre Suport Educatiu:

• ENTREVISTA Lídia Climent: “Els programes de suport educatiu poden reduir eficientment les desigualtats educatives”
• ENTREVISTA Caterina Calsamiglia: “L’avaluació de programes educatius és clau per saber-ne l’impacte i garantir unes bones pràctiques educatives”
• SUPORT EDUCATIU. Acompanyament per accelerar oportunitats
• VÍDEO. Gràcies per haver fet possible Suport Educatiu