La capacitat transformadora dels programes de suport educatiu: l'experiència amb LECXIT, MATH TUTORING i PENTABILITIES

El curs 2022-23 ha estat tot un repte per als programes de suport educatiu que hem impulsat des de la Fundació Bofill. Més de 240 centres educatius de Catalunya, Andalusia, Ceuta i Melilla s’han sumat per contribuir a millorar les oportunitats d’èxit educatiu de més de 10.000 alumnes en situacions de vulnerabilitat.

Però, com han ajudat LECXIT, MATH TUTORING i PENTABILITIES als infants i joves que hi han participat? Quina ha estat la clau del seu èxit? Per què és tan important la continuïtat dels tres programes?

Parlem amb el Carles Nieto (cap adjunt del programa LECXIT), l’Agnès Pàmies (cap del programa MATH TUTORING) i la Maria Calsamiglia (cap del programa PENTABILITIES) perquè ens ho expliquin.


LECXIT, impulsant l'èxit educatiu a través de la comprensió lectora

Des de fa més de 10 anys, el programa LECXIT impulsa l’èxit educatiu a través de la millora de la comprensió lectora dels infants de 4t, 5è i 6è de primària en situació de vulnerabilitat. Actualment, el programa és present a 150 municipis de Catalunya. Aquest curs 2022-23, sota el projecte de Suport Educatiu, s’ha ampliat el repte i s’ha avaluat, per primera vegada, l’impacte del programa en 52 centres educatius distribuïts per tota Catalunya.

Per què és necessària la continuïtat d’un programa de millora de la comprensió lectora com LECXIT? Què diuen les dades?

Les darreres dades de l’informe PIRLS mostren que el nivell lector de l’alumnat català de 4t de primària ha empitjorat i se situa a la cua de l’estat i d’Europa. Mentre la caiguda espanyola ha estat de 7 punts, a Catalunya la baixada ha estat del doble.

Aquestes són dades molt preocupants. Cal reforçar més que mai totes aquelles accions educatives que tinguin per objectiu millorar aquesta situació i activar-ne de noves per tal de capgirar aquesta tendència.

Quan parlem de construir l'hàbit de llegir, jo ho entenc com una responsabilitat compartida entre molts actors, perquè promoure la lectura no ho pot fer l'escola sola.

En el marc del projecte de Suport Educatiu, aquest curs 2022-23, LECXIT ha ampliat la seva intervenció a 52 nous centres educatius i més de 400 alumnes a tota Catalunya. Això ha permès una gran recollida de dades per fer, per primera vegada, una avaluació d'impacte del programa que reforci la necessitat de convertir propostes com el LECXIT en política pública.


Al darrere de LECXIT hi ha moltes persones involucrades, entre elles els voluntaris i voluntàries que acompanyen als infants en tot aquest procés d’aprenentatge. Quin perfil tenen i quina és la seva tasca?

Tenim un perfil de voluntariat molt ampli. Pel que fa a l’edat, hi ha des d’adolescents que fan el servei comunitari de l’ESO, fins a persones jubilades. També tenim molta diversitat pel que fa a les motivacions i a què els porta a voler fer voluntariat: persones relacionades amb l’àmbit educatiu i social, amb una visió comunitària i participativa del seu municipi o barri, i per descomptat, amants de la lectura.

Aquesta diversitat aporta un gran valor al programa, ja que ens permet poder ajustar bé la selecció i l’assignació en funció de les necessitats de l’infant, que és la prioritat.

Les persones voluntàries són la peça clau del LECXIT. Al cap i a la fi, són elles qui estan en contacte directe amb els infants, qui dediquen una hora a la setmana del seu temps i els qui estableixen un vincle que els faci millorar la comprensió lectora i alhora despertar l’interès i la passió per la lectura. És aquest vincle individual el punt fort de LECXIT. És el vincle el que fa que els infants despertin el gust per la lectura, se sentin acompanyats i visquin una experiència individualitzada. Un vincle que permet que el voluntariat pugui ajustar el seu acompanyament en relació amb els interessos i potencial dels infants. Un vincle que fa que, fins i tot, passats els anys, algunes parelles lectores encara continuïn en contacte. O que, fins i tot, un infant que ha participat a LECXIT, acabi sent-ne voluntari o voluntària més endavant.


Com ha ajudat el programa als infants que hi han participat? Per què és important que aquells infants en situacions de vulnerabilitat comptin amb l’ajut d’un programa com LECXIT?

LECXIT és una eina de les moltes que hem d’activar per combatre les desigualtats socials i educatives. Sense anar més lluny, els resultats de les darreres proves de competències de l’alumnat de 6è de primària reafirmen una tendència que ja ve de fa temps: la desigualtat entre els mals resultats. El percentatge d’alumnes amb un nivell baix de llengua catalana augmentava menys de 2 punts a les escoles de baixa complexitat, mentre que ho feia fins a 6 punts a les de màxima complexitat, sent aquesta la pitjor dada dels últims 7 anys.

“LECXIT és una eina de les moltes que hem d’activar per combatre les desigualtats socials i educatives”.

També sembla clar que encara arrosseguem efectes de la pandèmia que, com hem pogut veure, no va afectar a totes les famílies per igual. I si abans dèiem que cal activar recursos que ajudin als centres educatius, també veiem que cal acompanyar i reforçar el paper de les famílies. Molt sovint, quan parlem d’entorns de vulnerabilitat, les famílies no poden donar resposta a les necessitats de les seves filles i fills fora de l’aula.

A una ciutat com Barcelona, per exemple, segons dades facilitades des de l’Ajuntament, els infants i adolescents de famílies amb nivell baix d’ingressos participen en activitats extraescolars un 28% menys que els de famílies amb ingressos alts. I, per altra banda, com més baix és el nivell de renda familiar, menys es participa en extraescolars artístiques o culturals.

“Un nivell baix de comprensió lectora és un element prescriptor del fracàs escolar. Però els efectes van més enllà”.

Un nivell baix de comprensió lectora és un element prescriptor del fracàs escolar. Però els efectes van més enllà. Quan comprenem el que llegim, som capaços també d’afrontar el dia a dia amb més facilitat. I més enllà de la comprensió, sabem que els infants que desenvolupen interès per la lectura, esdevenen ciutadans i ciutadanes creatius, crítics i compromesos.

En aquest escenari, LECXIT vol ser un actor principal per a la millora de les oportunitats educatives dels infants en entorns vulnerables.


MATH TUTORING, reduint desigualtats educatives a través de la millora de l'aprenentatge de les matemàtiques

Aquest curs, per primera vegada, la Fundació Bofill ha posat en marxa el programa MATH TUTORING que té per objectiu reduir les desigualtats educatives a través de la millora de l’aprenentatge de les matemàtiques. Amb la implicació de 52 centres educatius d’arreu de Catalunya, hi han participat més de 500 infants de 6è de primària que han rebut gratuïtament 24 hores de reforç en matemàtiques, d’una manera motivadora i adaptada a les seves necessitats.

En quin context s’ha desenvolupat MATH TUTORING i perquè és necessària la seva continuïtat?

Les matemàtiques són una competència essencial per al nostre desenvolupament personal i professional: per interpretar la informació, afrontar els reptes de la vida de manera crítica i autònoma, per accedir als llocs de feina més ben remunerats... Crec que ningú discutiria que és important que tothom tingui un nivell suficient de matemàtiques, però lamentablement les darreres avaluacions de competències bàsiques mostren uns resultats preocupants, els pitjors dels últims anys. 

Ara, 1 de cada 3 alumnes catalans acaba la primària amb un nivell baix o mitjà-baix en matemàtiques i si parlem d’infants amb situacions socials i familiars complexes, aquesta xifra és d’1 de cada 2! Això vol dir que la meitat dels infants passen a secundària sense un domini suficient de les matemàtiques i això fa que a l’ESO encara s’agreugi més el problema. Crec que com a societat no ens podem permetre que tants nens i nenes acabin l’escolarització obligatòria sense un nivell suficient de competència matemàtica. Sabem que això afecta la seva autoestima, la percepció que tenen d’ells mateixos i les seves expectatives d’èxit educatiu. Són nens, i sobretot nenes, que pensen que no poden ser bones en matemàtiques, que no són prou intel·ligents, que l’escola no està feta per elles, que no es podran dedicar mai a un ofici que comporti haver de saber de matemàtiques… Tot això els condiciona enormement el seu futur ja des de ben petits!

“Com a societat no ens podem permetre que tants nens i nenes acabin l’escolarització obligatòria sense un nivell suficient de competència matemàtica”.

En moltes famílies quan el fill o filla té dificultats en matemàtiques es busquen classes de reforç, acadèmies… però aquests recursos no són a l’abast de tothom i a vegades tampoc aconsegueixen trencar amb la percepció negativa de les matemàtiques.

Per això vam impulsar MATH TUTORING: per facilitar que tots els infants facin el pas a la secundària amb un domini suficient de les matemàtiques i amb confiança i motivació per continuar aprenent.

I ara que ja hem finalitzat la primera edició del programa, les valoracions que hem recollit ens han confirmat la seva capacitat transformadora: el 93% dels infants participants a MATH TUTORING ha incrementat el seu gust per les matemàtiques i el 87% ens ha dit que el programa els ha ajudat a entendre millor les matemàtiques.

Aquests resultats tan positius ens reafirmen amb la necessitat que el programa pugui continuar i créixer, per arribar allà on hi hagi infants que el necessitin.


MATH TUTORING ha estat inspirat en diferents metodologies de referència internacional. Quins components han estat indispensables per afavorir l’èxit del programa en aquesta primera edició?

Quan vam plantejar-nos el repte de dissenyar un programa de suport educatiu en matemàtiques ens vam trobar que no hi havia gaires experiències que s'allunyin del model tradicional de reforç escolar, centrat a ajudar l’alumnat a fer els deures o preparar exàmens. Vam explorar iniciatives de fora, com Heart Math Tutoring o Math Corps i, al mateix temps vam tenir en compte el que ens diu la recerca sobre l’efectivitat dels diferents models de suport educatiu i les aportacions d’experts en didàctica de les matemàtiques.

Fruit d’això, vam establir els components clau de MATH TUTORING, que són:

  • L’atenció en petit grup, d’entre 3 i 4 infants. Això permet crear ràpidament un clima de cooperació i un acompanyament més personalitzat.
  • Una programació d’activitats adaptables a les necessitats i avenços dels infants i del grup, aportada per Innovamat. Està dissenyada específicament per millorar les competències matemàtiques i combina la resolució de reptes matemàtics en petit grup amb la pràctica individual mitjançant una aplicació en línia.
  • L’acompanyament de la persona tutora, que actua perquè al grup hi hagi un clima de confiança i predisposició a l’aprenentatge, projecta expectatives positives sobre els infants i vetlla per l’adaptació de les activitats a les seves necessitats.


Els tutors i tutores han tingut un paper molt important en la implementació del programa. Ells i elles son les encarregades de garantir un ambient còmode i positiu, transmetre altes expectatives als infants i vetllar per una bona personalització de cada sessió. Com ha influenciat el seu acompanyament en la millora de l’aprenentatge dels infants que han participat a MATH TUTORING?

M’atreviria a dir que el tutor o tutora és el més important de tots els components. Té la responsabilitat de fer que els infants se sentin a gust al grup, de presentar-los el contingut de cada sessió de manera engrescadora i de trencar tant els estereotips que molts d’ells tenen vers les matemàtiques (són difícils, no serveixen per res, només es basen a memoritzar) com la percepció negativa que tenen sobre les seves capacitats (no n’aprendré mai, no m’interessen, no sóc prou llest o llesta per les matemàtiques).

Quan els infants arriben el tutor o tutora els ha d’acollir i copsar el seu estat d’ànim i valorar si caldrà adaptar una mica l’activitat prevista. Durant l’activitat de “descoberta”, que consisteix en el treball en grup a partir d’un enigma o repte, ha de saber fer preguntes per motivar el raonament, respectant els temps de cada alumne, observar i ajudar a estructurar les conclusions i aprenentatges que hagin sorgit al grup.

En el temps final, en què cada alumne practica de manera autònoma, els tutors dediquen una estona a atendre individualment cada infant i així poden adaptar-se a les seves necessitats i preveure el que caldrà treballar a la pròxima sessió.

“L’imaginari popular que hem construït al voltant de les matemàtiques no és precisament positiu i engrescador i MATH TUTORING vol contribuir al fet que això canviï”.

Aquesta primera edició del programa ens ha permès confirmar la importància de què en cada sessió es treballin tant les competències matemàtiques com la relació que els infants tenen amb aquestes. L’imaginari popular que hem construït al voltant de les matemàtiques no és precisament positiu i engrescador, i MATH TUTORING vol contribuir perquè això canviï.


PENTABILITIES, treballant per integrar les habilitats socioemocionals a l'aula

PENTABILITIES és un programa que treballa per integrar el desenvolupament de les habilitats socioemocionals a les aules. Proposa un canvi de paradigma posant el treball de les habilitats al centre de l'educació a través d’un model rigorós.

Aquest curs, el programa ha arribat a 86 centres educatius de Catalunya, Andalusia, Ceuta i Melilla. Part dels docents d’aquests centres han rebut una formació i un acompanyament per tal d’implementar aquesta metodologia a les aules de secundària. El 80% dels alumnes que han participat a PENTABILITIES admeten ser més conscients dels seus comportaments i emocions. Aquest autoconeixement ha comportat, en molts casos, una millora de l’ambient d’aula i ha facilitat el procés d’aprenentatge.

Per a poder arribar a aquesta major autoconsciència, PENTABILITIES defineix els comportaments que integren les habilitats socioemocionals i crea un llenguatge comú per a poder treballar-les a l’aula a través de la recollida continua d’evidències i un posterior retorn cap a l’alumnat.

Actualment, es parla molt de les habilitats socioemocionals, tot i que hi ha una important manca de coneixement de com treballar-les. Quin és el context que ha impulsat PENTABILITIES i quina solució proposa?

Les habilitats socioemocionals determinen el que sentim, pensem i fem, originant les nostres accions, reaccions i pensaments. Algunes de les raons per les quals hi ha una necessitat d’incloure les habilitats socioemocionals com a objectiu central d’aprenentatge són:

  • Reforçar la capacitat de controlar impulsos, regular les emocions, mantenir la motivació a llarg termini i cooperar. Aquests són aspectes importants a l’hora d’aprendre i navegar intencionadament per la vida.
  • Potenciar les habilitats socioemocionals en el conjunt del procés d’aprenentatge acadèmic. Estudis dels últims anys en neurociència indiquen que les habilitats acadèmiques i les socioemocionals són dues cares de la mateixa moneda: les unes sense les altres queden incompletes.
  • Educar les habilitats socioemocionals. S'ha demostrat que les habilitats socioemocionals són modulables i es poden educar, fins i tot a edats avançades.

Centres educatius i administracions són conscients de la rellevància de les habilitats socioemocionals. Aquestes competències estan incloses en el currículum i de fet, totes les estratègies pedagògiques innovadores persegueixen crear experiències que permetin el desenvolupament de les habilitats socioemocionals de l’alumnat. Però, com sabem si aquestes estratègies funcionen?, com podem guiar el desenvolupament d’aquestes competències?, com sap l’alumnat en quin punt es troba i què pot fer per desenvolupar-les? Sense saber això és difícil treure conclusions de com treballar-les.

PENTABILITIES proposa incorporar l’avaluació formativa i formadora d’aquestes habilitats socioemocionals en entorns d’aprenentatge actiu, integrant l’aprenentatge acadèmic amb el desenvolupament socioemocional de la persona.


PENTABILITIES incorpora les habilitats socioemocionals dins l’aula. Com s’ha treballat la seva integració amb els centres educatius i docents que l’han aplicat aquest curs? Com se n’ha fet seguiment?

Les habilitats socioemocionals no es poden detectar en una prova estandarditzada ni en el resultat final d’un projecte. Es posen en marxa durant les activitats d’aula. Treballar les habilitats socioemocionals implica, doncs, observar com l’alumnat es relaciona, reacciona i pensa en els entorns d’aprenentatge i, sobretot, donar feedback personalitzat o grupal del que s’ha observat a les diferents sessions. Segons com es faci aquesta observació i aquest retorn, el resultat de l’aprenentatge serà un o un altre. Així doncs, parant atenció al procés, es millora el resultat d’aprenentatge acadèmic i es desenvolupen les habilitats socioemocionals. Aquest és el significat d’integrar els dos aprenentatges.

“Treballar les habilitats socioemocionals implica observar com l’alumnat es relaciona, reacciona i pensa en els entorns d’aprenentatge i, sobretot donar feedback a l’alumnat objecte de l’observació”.

PENTABILITIES ofereix eines i estratègies per fer aquesta integració. El primer pas ha estat definir les habilitats amb comportaments senzills, concrets i observables que permeten crear un llenguatge comú. Els comportaments s’utilitzen també com a indicadors d’aquestes habilitats. Una aplicació online agilitza el registre de les observacions fetes durant les activitats, per part de l’alumnat i del professorat, i permet visualitzar-ne el resum de forma fàcilment interpretable. Finalment, les observacions s’usen com a punt de partida per mantenir una conversa i una reflexió conjunta en la qual l’alumnat dona sentit a les dades, identifica fortaleses i àrees de creixement i es proposa les següents passes de millora.


Com ha ajudat PENTABILITIES a l’alumnat en particular? I quina repercussió, en general, s’ha pogut observar a l’aula?

La manca d’habilitats socioemocionals és a l’arrel de molts fracassos escolars i de tots els conflictes. Com reaccionem davant l’error, la vergonya, les dificultats o la incertesa tindrà una conseqüència directe en nosaltres mateixos i el nostre entorn. L’autoconeixement de l’alumnat de les pròpies habilitats socioemocionals i els seus comportaments, permet afrontar els conflictes d’una forma més positiva i obrir oportunitats per aconseguir vides més felices i plenes.

“Dissenyar activitats d’aprenentatge en clau PENTABILITIES és una guia que ens permet qüestionar i perfilar les estratègies que fem servir perquè l’alumnat activi la seva autonomia, habilitats de pensament, cooperació, gestió de les emocions i responsabilitat”.

Utilitzar PENTABILITIES beneficia l’ambient d’aula en general perquè l’alumnat desenvolupa un autoconeixement que li permet l’autoregulació. A més, l’acció docent també es veu reforçada: l’ús de PENTABILITIES facilita observar el procés d’aprenentatge. Aquesta mirada ens duu a conèixer millor l’alumnat, a establir-hi un vincle i a personalitzar i guiar millor el seu aprenentatge. A més, dissenyar activitats d’aprenentatge en clau PENTABILITIES és una guia que ens permet qüestionar i perfilar les estratègies que fem servir perquè l’alumnat activi la seva autonomia, habilitats de pensament, cooperació, gestió de les emocions i responsabilitat.


Vols saber-ne més?

    Notícies

    Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

    Acceptar