La baixa natalitat obliga la Generalitat a decidir si ajusta places en benefici de tot el sistema o deixa que tanquin centres en funció de la demanda.

• Baixada d’alumnes a tots els nivells. Per primera vegada, el curs vinent la davallada d’alumnes arribarà a tots els nivells. La natalitat s’ha reduït un 37% des del 2008 i l’alumnat estranger no la compensa.

• Més sobreoferta d’I3 a la concertada. Hi ha més sobreoferta d’I3 a la concertada. Ha pujat fins al 14% en sis anys i a la pública ha baixat fins al 9%. Només la meitat de concertades han reduït la ràtio igual que les públiques (20 alumnes per grup).

• Increment de les escoles d’una línia. El 58% d’escoles del país oferta només una línia a I3, un model que debilita els centres.

• Afebliment del sector públic. El sector públic té el risc de perdre pes per les dificultats per regular la concertada. Mentre que el 86% de centres públics van reduir la ràtio, només ho van fer el 48% dels concertats.

• Massificació de secundària. La manca de planificació ha contribuït a la massificació a secundària. El 30% dels grups d’ESO està per sobre la ràtio oficial.

• Els centres amb baixa demanda necessiten un pla de futur. Els centres amb baixa demanda crònica arrosseguen anys sense solucions. En conjunt, la manca de planificació implicarà més segregació i competència entre centres.

• Nou decret de concerts i més pes de la xarxa pública. La Generalitat ha de poder regular l’oferta de la xarxa concertada per evitar més segregació escolar i l’afebliment de la xarxa pública.

• Millorar el sistema educatiu. Aquest context demogràfic ha de permetre ampliar la cobertura de l’educació 0-3 i la postobligatòria, estendre el servei de menjador, reduir ràtios a la secundària i millorar les condicions dels centres vulnerables.

• Descarrega el dossier de premsa
• Recupera la roda de premsa

La Fundació Bofill alerta que 116 escoles o instituts de Catalunya estan en perill de tancament per la manca de planificació escolar. Són centres d’una sola línia amb més del 25% de places vacants a I3 o 1r d’ESO, molt per sobre la mitjana. Majoritàriament són centres que pateixen les conseqüències d'una oferta excesiva al seu entorn i que no han rebut solucions a temps per part de l'administració.

En un municipi, aquest excedent d’oferta queda repartit de manera molt desigual, tendeix a concentrar-se en alguns centres que, amb el temps, perden línies i tenen risc de no arribar al mínim d’alumnes per garantir que el seu únic grup pot continuar. Una realitat, habitual a localitats petites, que cada curs és més freqüent en localitats grans.

Els 116 centres en perill són en alguns casos de primària, d’altres de secundària i d’altres de primària i secundària. La situació de risc es dona en 63 etapes de centres concertats i en 57 etapes de centres públics, de 45 municipis diferents.

El sistema educatiu porta dècades donant l’esquena a la realitat demogràfica

La Fundació Bofill denuncia inacció i que Catalunya porta dècades prenent decisions d’esquenes a la realitat demogràfica, malgrat que la natalitat baixa des del 2008 i la caiguda demogràfica a l’escola no és cap imprevist. Demana al Departament que passi de la reacció a l’acció amb una planificació a deu anys vista.

La Bofill demana al Departament que passi de la reacció a l’acció amb una planificació a deu anys vista.

Reclama entre d’altres apostar per la fusió i transformació de centres, un nou decret de concerts per regular la sobreoferta de tots els centres finançats amb recursos públics o reduir ràtios a secundària, així com millorar l’atenció d’alumnat nouvingut. Tot plegat per aprofitar la conjuntura demogràfica per millorar el sistema i les oportunitats educatives.

L’arribada d’alumnat estranger no compensa la caiguda de naixements

El curs vinent la caiguda d’alumnat arribarà a totes les etapes i no es revertirà a mig termini. El 2019/20 va assolir el màxim d’alumnat a l’educació obligatòria (1.024.991, un 33% més que al 2000) per l’alta natalitat prèvia a la crisi. Entre el 2008 i el 2022, però, hi ha hagut un descens del 37% de naixements i la incorporació d’alumnat a partir de matrícula viva no el compensa. Fins al 2030 es preveu que Catalunya perdi 87.000 alumnes.

• Relacionat: Informe tècnic sobre les tendències demogràfiques i la planificació educativa a Catalunya, 2000-2030 (Jordi Bayona)

S’afebleix la xarxa escolar i augmenta la competitivitat entre centres

Un 58% dels centres tenen una sola línia d’I3. La tendència d’eliminar línies es dona sobretot a la xarxa pública, succeeix en 1.044 centres (un augment del 6% des del 2017/18), mentre que a la concertada passa en 263 (un 2% menys en aquests vuit cursos). L’augment d’escoles d’una sola línia afebleix els centres i promou dinàmiques de competència, la qual cosa propicia grups més homogenis i promou la segregació escolar.

Baixa la demanda al sector concertat, però no es redueix prou l’oferta

Els últims anys les places vacants s’han concentrat sobretot al sector concertat. Mentre que a la xarxa pública el percentatge s'ha reduït fins al 8%, a la concertada han pujat fins a un 14% entre 2017 i 2023. Malgrat això, la normativa actual impedeix a l’administració adaptar l’oferta de la concertada, com reclama el Pacte contra la Segregació Escolar.

Si el Departament no té la capacitat de regular els concerts educatius augmentarà la probabilitat que tanquin grups i centres en funció de la demanda. Els propers anys, la reducció de la ràtio no serà suficient per evitar l’acumulació de vacants i la davallada demogràfica fa encara més imprescindible incloure la xarxa concertada en les reduccions d’oferta.

La meitat dels centres en risc han patit oferta excesiva

L’excés d’oferta als municipis cronifica la complexitat dels centres més vulnerables. Pràcticament la meitat dels centres en risc de tancament (49%) tenen una concentració d’alumnat vulnerable més alta que el seu entorn. A la sobreoferta d’altres escoles s’hi ha afegit la manca de demanda i l'assignació excessiva de matrícula viva. A més a més, porten anys sense rebre solucions per part de l’Administració, qui no ha previst respostes estructurals per adaptar l’oferta educativa preventivament.

Aprofitar la reducció de l’alumnat com a oportunitat per millorar l’educació

La reducció d’alumnat és, alhora, una gran oportunitat per impulsar reformes de fons en clau d’equitat, augmentar la despesa per alumne i aprovar un nou decret de concerts que permeti governar conjuntament tot el Sistema d’Educació de Catalunya.

La Fundació Bofill demana aprofitar la conjuntura per ampliar la cobertura de 0-3, l’oferta postobligatòria i estendre serveis educatius fonamentals com el menjador escolar als centres de secundària. Una planificació estratègica ha de permetre, així mateix, reduir les ràtios a la secundària i en aquells territoris que esperen més arribada d’alumnat al llarg del curs, i augmentar el nombre de dispositius d’acollida i acceleració dels aprenentatges de l’alumnat nouvingut.

La planificació de l’oferta ha d’abordar els reptes urgents i conduir cap a una educació més equitativa i de qualitat per a tot l’alumnat:

1. Detectar els territoris amb més projecció de pèrdua d’alumnat i, amb el món local, adaptar el mapa escolar a la conjuntura demogràfica, evitant el tancament indesitjat de centres.
2. Apostar per la fusió i transformació de centres com a política de planificació per evitar la sobreoferta, afavorir la barreja social de l’alumnat i enfortir els projectes educatius: La integració i transformació de centres estan contemplades al Pacte contra la Segregació Escolar però només s’han desenvolupat puntualment.
3. Promoure els centres educatius de més d'una línia per evitar l'atomització de la xarxa, l'afebliment dels centres i l’increment de la segregació escolar. Revertir la tendència a afeblir els centres públics que s'està produint els últims anys i afavorir el model d'escoles i instituts de dues o més línies, sempre evitant les macroescoles. Decidir l’obertura o el tancament de línies seguint aquest criteri.
4. Aprovar un nou decret de concerts que permeti suprimir abans de la preinscripció i de manera planificada l’oferta que no respongui a les necessitats del territori. Disposar d’un marc regulador per governar conjuntament tota l’oferta finançada amb fons públics, adaptar-la al nombre d’alumnes esperats i augmentar el pes del sector públic en aquells territoris amb dèficit.
5. Reduir ràtios a secundària per evitar la massificació: establir ràtios més baixes que garanteixin la bona gestió de l’aula i els aprenentatges en aquesta etapa, així com planificar la distribució equilibrada de l’alumnat de matrícula viva entre tots els centres.
6. Establir ràtios màximes i mínimes d'alumnat per grup per garantir una bona gestió de l'aula i distribuir equilibradament l'alumnat nouvingut a totes les etapes. Les ràtios màximes i mínimes han de garantir una bona atenció de l'alumnat, gestió de l'aula i personalització dels aprenentatges i han de ser, també, asimètriques en funció de la complexitat de l'alumnat i de les seves necessitats.
7. Aprofitar els espais i recursos per ampliar la cobertura de l’educació en les etapes no obligatòries i augmentar la dotació de serveis als centres educatius: augmentar la cobertura de les places 0-3, els cicles formatius i la provisió de menjador escolar als centres de secundària.
8. Aprofitar els recursos públics per sobredotar i millorar aquells centres educatius amb més vulnerabilitat. Modificar la lògica de dotació de recursos cap a un model de finançament per fórmula que proporcioni més professorat i figures educatives en aquells centres amb més complexitat, així com aprofitar per millorar les seves infraestructures.
9. Augmentar el nombre de dispositius d’acollida i acceleració dels aprenentatges de l’alumnat nouvingut: garantir dotacions flexibles d’aules d’acollida a tots els centres en qualsevol moment del curs i des de 1r de primària.
10. Enfortir els circuits administratius locals d’acompanyament i assignació equilibrada d’alumnat de matrícula viva. L’administració ha de gestionar l’arribada creixent d’alumnes com un fenomen estructural i no com un fet sobrevingut. És imprescindible dotar tots els municipis de Catalunya amb un circuit administratiu clar, incloent-hi Oficines Municipals d’Escolarització amb prou recursos (actualment hi ha molts municipis que no en disposen) i vetllar pel compliment de les pautes d’assignació segons la complexitat del centre i de l’alumne.
11. Assegurar que cap territori quedi sense escola: el Departament d’Educació ha de vetllar perquè tots els territoris, incloent zones rurals o amb baixa densitat d’alumnat, tinguin accés a centres educatius propers i de qualitat, evitant la desaparició de projectes educatius en aquestes àrees.