15 escoles públiques entomen el repte de reimaginar la biblioteca escolar del s.XXI

• A Catalunya, només el 58% dels centres públics disposen d’una biblioteca escolar, quan el 2015 eren el 79%. Entre aquells centres que encara en tenen, el nombre d’hores d’obertura en horari lectiu ha passat de 14,5 a 8,5 de mitjana.
• Ens trobem davant una progressiva desaparició de les biblioteques escolars, especialment greu als centres públics amb alumnat vulnerable. Això es deu principalment a la manca d’inversió cronificada durant anys i a l’absència d’un model inspirador i actualitzat. És urgent revitalitzar aquests espais, i tot l’ecosistema cultural i socioeducatiu que incorporen.
• Al darrer informe PIRLS sobre comprensió lectora, Catalunya, amb 507 punts, se situa a la cua dins de l’estat espanyol, just a continuació de Ceuta i Melilla. I sabem, des de fa anys, que disposar d’una biblioteca escolar al centre està directament relacionat amb la millora dels resultats educatius.
• En aquest context, la Fundació Bofill impulsa Bibliotech, un programa pilot per contribuir a revitalitzar l’ideari col·lectiu entorn les biblioteques escolars, reivindicant el seu rol imprescindible d’equitat i transformació educativa.
• En el marc del projecte, 15 centres públics, més de la meitat en contextos de complexitat, rebran una capacitació i acompanyament intensiu perquè reimaginin els propòsits, usos i activitats de les seves biblioteques escolars.
• El 14 de novembre, al Hub Social, es donarà el tret de sortida al projecte Bibliotech

La situació de les biblioteques escolars a Catalunya és preocupant. Malgrat la llei (LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. Article 88) indica que “tots els centres educatius han de disposar d'una biblioteca escolar, com a espai d'accés a la informació i font de recursos informatius en qualsevol suport a l'abast dels alumnes, del professorat i de la comunitat educativa”, la realitat és molt diferent:

• A Catalunya, només el 58% dels centres públics disposen d’una biblioteca escolar, quan el 2015 eren el 79%. Entre aquells centres que encara en tenen, el nombre d’hores d’obertura en horari lectiu ha passat de 14,5 a 8,5 de mitjana.
• Al darrer informe PIRLS sobre comprensió lectora, Catalunya, amb 507 punts, se situa a la cua dins de l’estat espanyol, just a continuació de Ceuta i Melilla.

A Catalunya, només el 58% dels centres públics disposen d’una biblioteca escolar, quan el 2015 eren el 79%. Entre aquells centres que encara en tenen, el nombre d’hores d’obertura en horari lectiu ha passat de 14,5 a 8,5 de mitjana.

Per tant, tot i que la normativa apuntala el rol imprescindible d’aquests equipaments, s’està donant una progressiva desaparició de les biblioteques escolars catalanes. Això no es deu a la falta de voluntat de les comunitats educatives, sinó a la manca d’inversió cronificada durant anys i a l’absència d’un model inspirador i actualitzat. Situació agreujada per la necessitat urgent d’espais durant la covid-19. I, de nou, això ha impactat amb més cruesa als centres educatius públics que atenen les famílies amb més necessitats.

Ara, es fa urgent revitalitzar aquests espais, i tot l’ecosistema cultural vinculat al gust per la lectura que incorporen. Primer de tot, perquè sabem, des de fa anys, que disposar d’una biblioteca escolar al centre està directament relacionat amb la millora dels resultats educatius (ref 1, ref 2, ref 3). En segon lloc, perquè les biblioteques són espais de cultura, de pensament crític i expressió creativa. Aquestes esdevenen un oasi de connexió i generació de capital social que enriqueix a tota la comunitat educativa. Benefici encara més important en entorns de vulnerabilitat on la capil·laritat d’equipaments cívics i referents socioeducatius, és més minsa.

I, en darrer lloc, però no menys important, perquè la biblioteca escolar ha de ser un motor de les transformacions pedagògiques i tecnològiques que estem vivint. La biblioteca és un dels espais on alumnat i professorat accedeixen a la informació, indaguen en la incertesa mediàtica i es genera coneixement de manera intensiva. En formats analògics i digitals. Un món cada cop més travessat per la desinformació i la infoxicació, demana a les biblioteques escolars esdevenir una punta de llança en l’adopció crítica de les tecnologies digitals i l’impuls de l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI). Malauradament, només la meitat de les biblioteques escolars catalanes garanteixen l’accés a internet.

La biblioteca escolar ha de ser un motor de les transformacions pedagògiques i tecnològiques

En cap cas estem parlant de ciència-ficció. Ben a prop, a Galícia, la Xunta fa 20 anys que impulsa un projecte referent a nivell mundial que acompanya 794 centres educatius. Ho fa amb un pressupost de més de 2M€, persistència en la formació i una excel·lent cultura d’avaluació. Un cas d’èxit que una comissió d’entitats i docents catalans van poder visitar fa ben poc per aprofundir la col·laboració i inspirar el projecte que ara presentem. El canvi és necessari, i és possible.

A casa nostra, en el marc del Pla Nacional del Llibre i la Lectura impulsat pel Departament de Cultura, es realitzarà el 2024 un pilot de 50 centres que rebran: acompanyament d’un bibliotecari extern dos cops al mes, 2.000 euros anuals, un programari per llegir i realitzar préstecs en línia i formació. Des de la Fundació Bofill celebrem que els resultats anteriorment exposats hagin sacsejat l’administració, però pensem que aquestes accions, tot i ser necessàries, en cap cas són suficients a l’hora de donar resposta als 3 principals esculls que ha de superar el sector.

1. Garantir el lideratge i talent dels equips a totes les biblioteques escolars. Això implica estabilitzar la figura del bibliotecari escolar, o bé consolidar uns equips docents formats i alliberats en condicions suficients per a dinamitzar la biblioteca escolar amb garanties i, perquè no, excel·lència.
2. Dotar de recursos avançats a totes les biblioteques escolars, prioritzant aquelles de centres situats en entorns vulnerables, ja que a la funció educativa, aquestes hi sumen un impacte en l’equitat i la cohesió social. Ens referim a dotar d’un fons literari actualitzat, personalitzat i viu. Reformar l’espai físic de la biblioteca perquè sigui atractiu i fomenti la passió per la lectura. I també, recursos tecnològics perquè la biblioteca doni suport al desenvolupament de les múltiples alfabetitzacions, també digitals i mediàtiques.
3. Repensar el model de biblioteca escolar catalana del futur i del present. Un model de valors i estratègies que es concretin d’infinites maneres a cada una de les biblioteques escolars del país. Els recursos són necessaris, però no suficients. Cal aprofitar aquest context d’oportunitat per entendre que la biblioteca escolar ha de ser el cor de la transformació educativa, social i digital dels centres educatius. Espais contemporanis on els docents trobin suport professional i recursos de qualitat, les famílies un referent cultural i els infants un racó de llibertat creativa, altes expectatives i infinites oportunitats d’aprenentatge.

Amb la voluntat de donar resposta a aquest repte de país, la Fundació Bofill presenta el projecte Bibliotech. Un pilot de 15 centres públics, més de la meitat en contextos de complexitat/oportunitat educativa, que vol reimaginar i experimentar noves maneres d’activar les biblioteques escolars. Des del foment del gust per la lectura, la promoció d’experiències vibrants d’aprenentatge i estratègies d’equitat digital.

Tots i totes necessitem que les biblioteques escolars visquin una nova biblio-revolució.

Suma’t a #Bibliotech.

Per saber-ne més: 

• Coneix el projecte Bibliotech
• Llegeix sobre el repte "Biblioteca s.XXI" d'Equitat Digital
• Segueix l'acte de llançament del projecte Bibliotech