L’Administració agreuja la segregació escolar amb l’assignació d’alumnes vulnerables al llarg del curs al 83% dels centres que ja estan segregats

• A Catalunya hi ha 420 centres segregats, 20 més que fa 5 anys. El Departament d’Educació encara no ha activat les principals mesures previstes al Pacte contra la Segregació Escolar i els decrets, una demora que posa en risc el proper període de preinscripció.
  
• Un de cada tres alumnes de matrícula viva és assignat a un centre segregat amb una concentració d’alumnat estranger molt superior a la del seu entorn.
  
• Evitar l’adjudicació de matrícula viva als centres segregats és un mecanisme clau per posar fre a la seva complexificació, però el 86% dels municipis encara no han activat aquesta mesura imprescindible.
• El 91% de municipis amb algun centre segregat té també centres on gairebé no hi ha alumnat vulnerable. Aquests municipis eludeixen la distribució de matrícula viva als centres no corresponsables.
  
• Combatre la segregació escolar és possible: hi ha 10 municipis i un districte de Barcelona que no han enviat matrícula viva a la majoria dels seus centres segregats, i 23 municipis on tots els centres són equilibrats.
• El 48% de les escoles segregades no té cap alumne amb necessitats socioeconòmiques detectat a P3. Aquest alumnat vulnerable s’identifica al llarg de l’escolaritat quan ja no es pot distribuir de manera equilibrada.
• La infradetecció de necessitats socioeconòmiques deixa 117.884 infants i joves sense els beneficis d’aquesta identificació. Cal que el Departament d’Educació estableixi clarament els circuits i criteris de detecció i doni suport intensiu als municipis dels Serveis Territorials de Terres de l’Ebre, Baix Llobregat i Tarragona, amb nivells molt baixos de detecció.
• La Inspecció educativa ha d’assegurar un acolliment efectiu dels alumnes en tots els centres educatius, independentment de les seves característiques socioeconòmiques, i preveure mecanismes per detectar i sancionar pràctiques discriminatòries que agreugen la segregació escolar.

Barcelona, 17 de novembre de 2021

6.101 infants de matrícula viva van ser assignats a centres segregats durant el curs 2019-2020. L’alumnat que arriba a un centre un cop el curs ja ha començat es troba generalment en situació de vulnerabilitat, i aquestes assignacions a centres ja segregats perjudiquen les oportunitats de l’infant i agreuja la complexitat del centre.

Tot i la signatura del Pacte contra la segregació escolar i l’aprovació d'un marc normatiu que explicita que s’ha de fer una distribució equilibrada de l’alumnat, les Comissions de Garanties continuen assignant l’alumnat de matrícula viva als centres segregats. I, encara que alguns municipis fa anys que detecten alumnat vulnerable per distribuir-lo equilibradament, la majoria dels territoris no en fan una detecció àmplia, que és el primer pas per poder revertir la segregació escolar.

Descarrega el dossier La protecció dels centres educatius segregats a Catalunya – 2021

El llindar de pobresa aprovat pel Parlament pel curs 19/20 indica que a Catalunya el 21,3% dels alumnes són vulnerables socioeconòmicament, però només el 7,1% de l’alumnat està identificat com alumnat amb necessitats educatives per raó socioeconòmica (NESCD) i pot gaudir dels beneficis d’aquesta consideració. És a dir, a Catalunya hi ha 117.884 infants i joves vulnerables sense detectar com alumnes vulnerables als municipis de més de 10.000 habitants i que per tant no poden accedir als beneficis d’aquesta identificació.

Cada curs que passa milers d’infants veuen reduïdes les seves oportunitats educatives.

En els últims 5 anys, tot i la bona feina feta per molts ajuntaments, Catalunya ha experimentat un preocupant augment del nombre de centres segregats degut principalment a la inacció per part de les administracions. I cada curs que passa milers d’infants veuen reduïdes les seves oportunitats educatives.

Per això, no podem desaprofitar l’oportunitat de desplegar amb ambició i rapidesa el Decret d’admissió, que ha generat consens social i polític i que trasllada els compromisos signats en el Pacte contra la Segregació Escolar per gairebé tots els municipis de més de 10.000 habitants. Perdre un any en el desplegament de les mesures recollides en el Decret per revertir la segregació escolar significarà donar continuïtat a la situació actual i un greuge pels centres segregats i pel conjunt de l’alumnat.

La segregació escolar està problematizada socialment i molts municipis han començat a fer passes importants i decidides per revertir la situació. L’aprovació del nou decret ha estat un gran pas endavant per assentar el marc legal per a desplegar aquestes mesures, però sense l’activació dels òrgans previstos en el nou decret, les instruccions tècniques i els recursos, molts territoris troben dificultat per continuar avançant. El Departament d’Educació ha de ser un facilitador perquè els municipis puguin activar les mesures necessàries.

El dossier La protecció dels centres educatius segregats a Catalunya – 2021, elaborat per la Fundació Bofill, analitza les darreres dades disponibles sobre segregació escolar i assignacions de matrícula viva a Catalunya dels municipis de més de 10.000 habitants de Catalunya, un total de 123 localitats. Ho fa a partir de dades del Departament d’Educació i altres estudis recents. Aquesta anàlisi permet posar sobre la taula la magnitud dels desequilibris de distribució dels alumnes vulnerables i la seva evolució des del curs 2014/2015 fins al 2019/2020. 

El Departament d’Educació i les Comissions de Garanties dels 123 municipis de més de 10.000 habitants han de desplegar 5 mesures d’urgència si volen evitar l’agreujament de la concentració dels centres segregats

Catalunya es troba en una cruïlla aquest any. El 21/22 ha començat amb canvis en les Direccions Territorials, noves incorporacions a les presidències de les Comissions de Garanties i és el primer curs que s’inicia amb un decret d’admissió històric aprovat que preveu més mecanismes per revertir la segregació escolar si s’aplica de manera contundent.

Per tant, les condicions són òptimes per activar finalment les mesures necessàries, però la manca de lideratge per portar-les endavant o un desplegament feble o tardà de les actuacions suposarà un fracàs com a país, limitarà fortament les oportunitats educatives de l’alumnat desafavorit i ignorarà una oportunitat d’or per protegir els centres complexos.

El Departament d’Educació, les seves delegacions territorials i les Comissions de Garanties d’Admissió municipals han d’aplicar aquestes mesures urgentment si no es vol perjudicar les trajectòries educatives de milers d’infants i joves.

1. Cal que el Departament d’Educació enviï instruccions precises a les Comissions de Garanties per distribuir la matrícula viva en funció de la complexitat i faci seguiment del desplegament d’aquesta mesura. La manca de directrius clares de les Comissions de Garanties d’Admissió, òrgans que gestionen l’escolarització a nivell local, afavoreix que se’n faci una distribució preferent cap als centres segregats. El Departament d’Educació ha de garantir que les Comissions de Garanties assignen la matrícula viva en funció de la complexitat dels centres i de l’alumnat, protegint els centres segregats i prioritzant les assignacions als centres amb menys vulnerabilitat.
2. Cal que el Departament d’Educació i els Ajuntaments despleguin urgentment els mecanismes per detectar com a alumnat amb necessitats educatives per raó socioeconòmica (NESCD) tot l’alumnat vulnerable i els distribueixin equilibradament de cara a la preinscripció 22/23. Tots els municipis han de disposar un circuit de detecció a partir de creuament de dades interadministratives que garanteixi una detecció àmplia i fiable abans de la propera preinscripció. Aquests mecanismes han de garantir una detecció del 21,3% de l’alumnat (alumnat en risc de pobresa que consta a la memòria econòmica del Decret) i un aprofitament efectiu de la reserva de places per alumnes amb necessitats educatives a tots els centres.
3. El Departament d’Educació ha d’establir les reserves pressupostàries i els circuits administratius per garantir la gratuïtat total per l’alumnat vulnerable en aquest curs. La distribució equilibrada de l’alumnat només es podrà portar a terme amb garanties si no hi ha barreres econòmiques d’accés a cap dels centres públics i concertats de Catalunya. La memòria econòmica del Decret d’Admissió 11/2021 quantifica els ajuts que els centres educatius han de rebre per fer efectiva aquesta gratuïtat en 48.566.127,60 euros pel curs 21/22. És fonamental que el Departament d’Educació faci les reserves pressupostàries pertinents i estableixi els circuits administratius per garantir que aquest pressupost es fa efectiu.
4. Cal que el Departament traslladi als Serveis Territorials la urgència de programar una oferta ajustada a les necessitats d’escolarització que no deixi vacants als centres complexos i permeti distribuir equilibradament la matrícula viva. La sobreoferta educativa després de la preinscripció es tradueix en un excés de places vacants que no queden distribuïdes per igual a tots els centres educatius: són els més complexos els que en concentren més i és on va a parar l’alumnat de matrícula viva. El Departament d’Educació ha d’actuar en conseqüència, marcar l’objectiu d’ajustar l’oferta de places al nombre d’alumnes esperats a la preinscripció i establir les mesures necessàries per aconseguir-lo durant la programació del curs 22/23. La reducció de ràtios o el tancament de grups a centres finançats amb fons públics s’ha d’aplicar a tots els municipis que ho necessitin per evitar l’acumulació de vacants als centres segregats amb infrademanda.
5. La Inspecció educativa ha d’assegurar un acolliment efectiu dels alumnes en tots els centres educatius, independentment de les seves característiques socioeconòmiques, i preveure mecanismes per detectar i sancionar pràctiques discriminatòries amb el pagament de les quotes. Actualment hi ha una bretxa preocupant en la coresponsabilitat entre xarxes de titularitat: la major part de l’alumnat vulnerable es concentra en un grup reduït de centres públics. Per garantir l’accés efectiu de tot l’alumnat a qualsevol centre finançat amb fons públics han d’existir uns mecanismes de control de l’acollida i de sanció pels centres negligents. La Inspecció educativa és qui ha de liderar aquestes actuacions necessàries per assegurar una bona acollida a tot l’alumnat i amonestar els centres no compleixin els seus deures com a centres finançats per fons públics.

Si vols saber-ne més:

• Descarrega el dossier La protecció dels centres educatius segregats a Catalunya – 2021
• Recupera la presentació de l'informe
• Llegeix l'article de María Segurola De les paraules als fets: un curs decisiu per la segregació escolar
• Consulta el monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen?