De les paraules als fets: un curs decisiu per la segregació escolar

Els nivells de segregació escolar a Catalunya fa anys que són molt elevats i no milloren. Aquesta llosa té uns costos molt elevats i els paguen principalment els infants i joves més vulnerables.

Un alumne en situació desafavorida que va a una escola segregada té l’equivalent a 2,5 anys menys d’escolarització que la resta dels seus companys, i aquest greuge té conseqüències irreconciliables per a la seva trajectòria vital.

NOTÍCIA: L’Administració agreuja la segregació escolar amb l’assignació d’alumnes vulnerables al llarg del curs al 83% dels centres que ja estan segregats

Fa 10 anys que Catalunya treballa per millorar les seves condicions i instruments administratius per lluitar contra la segregació escolar. El 2006 es va signar Pacte Nacional per l’Educació i el 2018 el Pacte contra la Segregació Escolar. Aquest acord va significar un enorme pas endavant pel consens enfront del perill dels desequilibris escolars. També es van impulsar importants avenços en el terreny normatiu: l’aprovació de la LEC el 2009, el decret d’educació inclusiva (2017) i, recentment, el decret d’admissió.

Relacionat: Llegeix el dossier La protecció dels centres educatius segregats a Catalunya – 2021

No obstant això, l’ampliació del consens institucional i la dotació d’un marc normatiu possibilitador no s’ha vist traduït en l’activació de mesures tangibles contra la segregació escolar ni en un major equilibri en la composició de les escoles. Per què passa això? Perquè Catalunya té els instruments legals, però no s’han concretat en mesures efectives a escala de país. I això provoca que la composició de centenars d’escoles segueixi allunyant-se, any darrere any, de la del seu barri.

L’immobilisme polític suposarà el desaprofitament d’una oportunitat d’or per equilibrar les escoles i un fracàs com a país.

No n’hi ha prou, per tant, amb els acords assolits i les condicions legals. Ha arribat l’hora del lideratge i la valentia política per desplegar mesures més enllà del paper. L’immobilisme polític en aquest punt crucial suposarà el desaprofitament d’una oportunitat d’or per equilibrar les escoles i un fracàs com a país.

Un desplegament tímid o tardà de les actuacions necessàries perjudicarà generacions senceres d’alumnes. Si el curs 21/22 no s’emeten i s’apliquen instruccions per protegir les escoles complexes de matrícula viva, la majoria d'alumnes seran assignats a centres segregats al llarg del curs. Una nova preinscripció sense mecanismes de detecció d’alumnat NESCD deixarà milers de nens i nenes vulnerables de P3 sense identificar i sense poder gaudir d’una plaça reservada en un centre divers. Catalunya no es pot permetre més endarreriments en la protecció de les oportunitats educatives de tants milers d’infants i joves.

En aquest marc de cruïlla, cal recordar que la segregació escolar, tot i que complexa, és un problema resoluble i que disposem des de fa anys les eines per fer-hi front. Les decisions que ara es prenguin definiran l’educació dels pròxims anys, i cal que Departament d’Educació i les administracions locals facin front amb decisió i valentia els següents reptes inexcusables que es presenten el curs 21/22:

• Ajustar l’oferta de places escolars de cara a la propera preinscripció. La intensificació de la davallada demogràfica requereix l’activació general de reduccions de ràtio i el tancament estratègic de grups, especialment de la xarxa concertada, que fins ara no estava inclosa en la planificació global. El curs 20/21 van quedar un 13% de vacants a P3 als municipis de més de 10.000 habitants. És a dir, 8.000 places vacants que es van concentrar principalment a l’escola concertada i als centres públics més complexos. Aquestes vacants de l’escoles desafavorides s’aniran omplint al llarg dels anys amb alumnat vulnerable de matrícula viva i incrementaran la seva concentració.
• Obrir oficines municipals d’escolarització a tots els municipis de més de 10.000 habitants. Les OME són eines fonamentals per assessorar les famílies més enllà dels estereotips, dissenyar estratègies d’informació de cara a la preinscripció, recollir i analitzar dades, detectar vulnerabilitat i implicar l’Ajuntament en els processos d’escolarització. Actualment, 54 dels 123 municipis més grans de Catalunya no compten amb aquest dispositiu imprescindible. La memòria econòmica del nou decret d’admissió contempla el cofinançament de les OME, però perquè la mesura sigui efectiva caldrà activar-lo i establir clarament les seves funcions i objectius.
• Garantir la gratuïtat efectiva de tot l’alumnat vulnerable i una bona acollida a qualsevol centre educatiu. La distribució equilibrada de l’alumnat només serà possible si no hi ha barreres econòmiques d’accés i si es garanteix una bona acollida de l’alumnat a tots els centres públics i concertats de Catalunya. Una de les barreres és l’infrafinançament, i el decret d’admissió hi proposa algunes solucions per avançar en aquest terreny. La memòria econòmica quantifica els ajuts que els centres educatius han de rebre per fer efectiva aquesta gratuïtat i és fonamental que el Departament d’Educació faci les reserves pressupostàries pertinents i estableixi els circuits administratius fer-lo efectiu des del curs 2021-2022. Les dificultats d’accés van però més enllà del pla econòmic. La realitat és que actualment hi ha una bretxa preocupant en la corresponsabilitat entre xarxes de titularitat, tot i que ja existeixen unes partides econòmiques pels centres concertats corresponsables. La Inspecció educativa ha de liderar les actuacions necessàries per assignar alumnat NESCD als centres concertats, assegurar-los una bona acollida, supervisar si hi ha irregularitats per part dels centres i amonestar-los en cas que no compleixin els seus deures com a centres finançats per fons públics.
• Detectar tot l’alumnat socioeconòmicament vulnerable abans de la preinscripció. La distribució d’alumnat vulnerable és un dels mecanismes fonamentals per aconseguir que tots els centres educatius reprodueixin l’heterogeneïtat del municipi. Per posar en pràctica aquest mecanisme existeix la figura “alumne amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment desafavorides”, amb dret a ocupar unes places escolars reservades per a ells i elles perquè així siguin escolaritzats de manera equilibrada. No obstant això, el nivell de detecció prèvia d’aquest tipus d’alumnat és molt baix i a la majoria de municipis no els detecten prèviament a la matriculació, el que provoca que no s’ocupin les places a les quals tenen dret i una distribució molt desigual de la vulnerabilitat. El nou decret d’admissió estipula la creació de les “unitat de detecció”, però amb donar cobertura a la seva creació no n’hi haurà prou. Alguns municipis com Manlleu, Mataró, Banyoles, Manresa o Terrassa ja disposaven de comissions i circuits de detecció des de fa anys amb el marc legal previ, però també n’hi ha molts que encara no tenen cap NESCD detectat a P3. Tot i que la norma anterior promovia la detecció prèvia, només el 4,4% dels alumnes NESE B estaven detectats a P3 el curs 2018-2019, una taxa molt llunyana al 21,3% d’infants en risc de pobresa. Per revertir el problema, caldrà que el Departament activi urgentment les unitats de detecció a tots els municipis de més de 10.000 habitants, formi als responsables, indiqui clarament els circuits, criteris i pautes de detecció, redefineixi el rol de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i monitoritzi els resultats de les actuacions, especialment als municipis que mai han activat aquesta mesura, per evitar que s’intensifiqui les diferències ’identificació de vulnerabilitat que hi ha al territori.
• Evitar l’assignació de matrícula viva als centres complexos. L’alumnat de matrícula viva és freqüentment vulnerable, ja que no coneix la llengua, ha viscut periples migratoris o ha patit l’expulsió econòmica del seu lloc de residència. No obstant això, tot i que aquest alumnat hauria d’escolaritzar-se en centres diversos per gaudir de més oportunitats educatives, s’assigna principalment a centres complexos. S’agreuja així una espiral de complexificació de les escoles i instituts amb alta concentració i s’augmenta fortament la segregació escolar. Per posar fre a aquesta tendència, caldrà canviar la lògica a les Comissions de Garanties, abandonar la inèrcia de l’assignació a centres amb vacants i adoptar una política d’assignació de matrícula viva amb finalitat redistributiva de la complexitat.
• Monitoritzar amb dades actualitzades i fiables l’evolució de la segregació escolar per així prendre decisions informades. És impossible activar les polítiques necessàries sense conèixer amb precisió quin és el context i a on es concentra la vulnerabilitat. La LEC i el decret d’admissió estableixen que s’ha de distribuir l’alumnat de manera equilibrada entre tots els centres, però aquesta tasca no es pot dur a terme sense saber quines escoles no són corresponsables i quines requereixen una protecció especial. Les Comissions de Garanties, els òrgans que piloten l’escolarització a escala local i on participen Ajuntament i Inspecció, han de disposar de prou informació sobre vacants, alumnat NESE, altes de matrícula viva, etc. per poder decidir i aplicar les mesures necessàries. Aquesta cultura del lead with data s’haurà d’implementar a la majoria de municipis que encara no han recopilat mai prou informació per detectar NESCD o que assignen matrícula viva sense tenir en compte factors de vulnerabilitat objectius. Treballar estretament amb les dades també serà un repte pel Departament, que haurà de monitoritzar els efectes del desplegament del decret i l’evolució de la segregació al país.

Relacionat: Descarrega la publicació Orientacions per reduir la segregació escolar

El 21/22 pot ser i ha de ser un curs decisiu. Tots els factors estan alineats per fer un pas contundent i sense retorn contra la segregació escolar, però caldrà lideratge i determinació, és a dir, valentia política. L’aprovació del nou decret d’admissió el passat mes de febrer ha traslladat les propostes del Pacte contra la segregació a un full de ruta tangible de país. El decret i la seva memòria econòmica van deixar enrere les vaguetats i assenyalen clarament quines són les mesures imprescindibles per posar fre a la segregació de les escoles.

Cada any que deixem passar és tota una generació d’infants i joves la que perd oportunitats educatives per culpa de la segregació escolar.

Sense aquestes actuacions concretes, l’aposta per reduir la segregació escolar no seran més que paraules. De res serveix tenir les eines si no les fem servir quan cal. Cada any que deixem passar és tota una generació d’infants i joves la que perd oportunitats educatives per culpa de la segregació escolar.

Per saber-ne més:

• Consulta el monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen?
• Recupera la presentació de l'informe 'La protecció dels centres educatius segregats a Catalunya – 2021'
• Mira el vídeo de la roda de premsa de presentació de l'informe.