Parlen els joves d'El Prat de Llobregat: “No em faran cas”

En el marc de la Setmana Zero Abandonament Escolar, joves de l’Associació SaóPrat del Prat de Llobregat adrecen cartes als parlamentaris on expliquen les seves necessitats per continuar estudiant.

“Jo no sé què escriure a la carta. A més, no em faran cas”, diu l’Alberto, un jove de catorze anys, en una aula del projecte Bassa de l’Associació SaóPrat, una iniciativa que ofereix acompanyament i reforç acadèmic a joves per prevenir l’abandonament escolar. “Pensa que és una oportunitat per queixar-te lliurement, per dir tot això que sempre has volgut dir, o almenys per intentar-ho”, li respon l’Ivan, que actualment fa pràctiques en el projecte.

Aquesta tarda de dimecres, una vintena d’estudiants d’ESO i de postobligatòria escriuen cartes als diputats i diputades del Parlament de Catalunya, relatant les seves necessitats i motivacions per continuar els estudis. L’activitat es desenvolupa en el marc de la Setmana Zero Abandonament Escolar, impulsada per la Fundació Bofill.

La majoria de joves de Bassa asseguren que volen continuar estudiant, però quan la conversa deriva cap a les cartes, es respira l’expectació i l’escepticisme propis de qui no acostuma a ser interpel·lat.

Una de les joves que participa en el projecte Bassa és la Denis, de setze anys. “Aquí puc preguntar els dubtes que tinc; m’ajuden amb les coses que em costen”, explica. La Denis no anava gaire bé a l’escola, però no només en el sentit acadèmic: també li costava relacionar-se. “Jo sempre he estat una nena molt tímida, i a classe em feia vergonya preguntar. Aquí també vinc per obrir-me una mica més amb els companys. Des que vinc, he millorat en els estudis i, a més, he conegut molta gent”, assegura la noia, abans d’afegir que vol “fer un cicle de grau mitjà d’auxiliar d’infermeria i continuar estudiant per ser farmacèutica. És el que he volgut fer des de sisè de primària”.

A la carta per als parlamentaris, però, la Denis encara no sap què escriure: “No ho he pensat, no sé si la faré”. Així i tot, improvisant, creu que els infants que tenen dificultats amb algunes assignatures haurien d’anar a més aules de reforç, “com es fa amb les persones que venen d’altres països amb el català, que trobo que està molt bé”. 

Com la Denis, la majoria de joves de Bassa asseguren que volen continuar estudiant, però quan la conversa deriva cap a les cartes, es fa un silenci còmplice. En l’ambient es respira l’expectació i l’escepticisme propis de qui no acostuma a ser interpel·lat. A poc a poc, però, amb la intervenció dels educadors i voluntaris del projecte, els joves comencen a obrir-se col·lectivament i a deixar anar les seves demandes en cartes que, temporalment, formaran part d’un mural abans de ser enviades al Parlament de Catalunya.

Alguns encara són massa petits per haver-hi reflexionat o se senten aclaparats davant les instruccions de l’activitat, però d’altres ho tenen molt clar: “A la carta he preguntat per què als cicles formatius hi ha coses tan cares. Per exemple, jo vull fer un cicle d’esports, i costa com mil euros”, diu en David, que fa 3r d’ESO i assisteix a Bassa des de fa només tres setmanes per recomanació de l’institut. “També he demanat que els professors siguin més amables”, afegeix.

"Moltes vegades els estudians no connecten i, sovint, el sistema tampoc fa res per mantenir-los, per connectar amb ells i les seves realitats"

Hi ha demandes que es repeteixen, com la necessitat “d’entrar una hora més tard, perquè a les vuit estem massa cansats”, un reclam que surt fins a tres vegades. Altres joves demanen “que els professors prestin més atenció als alumnes”, “poder preguntar més a classe” o “canviar el mobiliari dels instituts, que és massa antic”. En Juan, de quinze anys, reclama “que no valorin els estudiants només per les típiques assignatures com matemàtiques o anglès, sinó també per la creativitat i coses així”, mentre que un company que escriu al seu costat, en José, que actualment fa un cicle de grau mitjà de mecànica, vol “que hi hagi més part de tallers a les classes; sis hores seguides de classe són moltes”.

La majoria de joves de Bassa provenen de situacions de vulnerabilitat que influeixen en el rendiment acadèmic i incrementen el risc d’absentisme, factors que poden derivar en l’abandonament escolar. Així ho explica Fabiana Pons, tècnica de joventut de SaóPrat: “Hi ha situacions de càrregues familiars, de no identificació del context familiar amb el sistema educatiu i de desafecció de l’alumne. Moltes vegades els estudiants no connecten, i sovint, com sabem perquè ells mateixos ho verbalitzen, el sistema tampoc fa res per mantenir-los, tampoc connecta amb ells i amb les seves realitats”.

En aquest sentit, Pons destaca que sovint s’oblida que la desafecció “no és una mirada exclusiva dels alumnes cap al sistema”, especialment a l’etapa de l’ESO, que és particularment delicada. “Hem tingut joves que tenien una situació super delicada, i ha arribat el moment de l’avaluació i aquesta persona ha quedat fora perquè no s’ha tingut en compte el context”, apunta.

"La desafecció no és una mirada exclusiva dels alumnes cap al sistema"

Des de l’any 2012, el projecte Bassa de SaóPrat acompanya els joves incidint a diversos nivells: el reforç escolar, l’acompanyament psicoemocional, i l’orientació per descobrir què volen fer i com hi poden arribar. El projecte, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, combina sessions de repàs acadèmic amb tutories personalitzades i activitats grupals i comunitàries, i ho fa amb joves d’ESO, joves que han estat expulsats de l’institut i joves en etapa d’educació postobligatòria. Sempre amb l’objectiu final que no es despengegin del sistema i trobin la manera d’imaginar un camí cap a un futur desitjable.