Desaprendre a l’estiu: riscos i programes que funcionen

És sabut que les vacances d’estiu deturen el ritme d’aprenentatge d’infants i adolescents, i en molts casos el fan retrocedir; és el que es coneix amb el nom de summer loss. Més encara, la recerca internacional ha demostrat que aquesta pèrdua en els aprenentatges no afecta a tots els alumnes per igual, sinó que principalment es produeix entre els grups socialment més vulnerables. Aquest efecte diferencial provoca un eixamplament cíclic, acumulat estiu rere estiu, de les desigualtats educatives entre els fills de famílies socioeconòmicament i culturalment afavorides i els fills de famílies desafavorides. D’acord amb l’estudi de Cooper et al. (2010) referit als Estats Units (vegeu figura 1), aquest eixamplament podria arribar a traduir-se en tres anys de diferència entre el nivell d’aprenentatge d’alumnes pobres i rics al final de l’educació primària. 

En un context com el nostre, on les opcions de passar de curs d’un bon nombre d’alumnes (principalment de secundària) es juguen al setembre, és clar que l’efecte de la summer loss representa un risc de primer ordre per a la igualtat d’oportunitats en educació. Cal indicar que a Catalunya la taxa d’alumnat repetidor és del 21% d’acord amb les dades del PISA 2015, per sota de la mitjana espanyola (31%), però clarament superior a la de l’OCDE (12%). Recordem també que ens trobem davant d’una mesura, la de la repetició de curs, que, a banda de ser econòmicament costosa per al sistema, no té impactes significatius (o quan en té, solen ser negatius) ni sobre les actituds, ni sobre el progrés educatius dels alumnes repetidors. De fet, sobretot quan té lloc a l’etapa secundària, repetir curs acostuma a ser un predictor d’abandonament educatiu prematur. I coneixem bé les xifres de l’abandonament dels estudis a casa nostra, unes xifres que, si bé han experimentat un descens molt important durant els darrers anys, el 2017 continuen en nivells molt elevats (17,1% a Catalunya; 10,6% mitjana de la UE). 

Tot plegat, fa que les vacances d’estiu prefigurin un terreny molt propici per a la lluita contra les desigualtats socials en educació. La bona notícia és que la recerca indica que les intervencions i els programes educatius d’estiu poden tenir un impacte positiu en el progrés i els aprenentatges dels seus participats i contribuir així a corregir els efectes negatius de la summer loss. La probabilitat que això passi, però, depèn del fet que aquests programes reuneixin diferents requisits, com ara prioritzar el component acadèmic, comptar amb tutories individualitzades, activitats impartides en grups reduïts, una durada i una intensitat relativament elevades (típicament no inferior a 80 hores) i quan incentiven la implicació de les famílies en el programa (Alegre, 2016).

Disposem a casa nostra d’un molt bon exemple de programa d’estiu amb evidències prometedores d’impacte sobre els resultats educatius dels alumnes que hi participen. Ens referim al programa Èxit Estiu, impulsat pel Consorci d’Educació de Barcelona des del curs 2012-2013. Aquest programa ofereix reforç i acompanyament escolar a alumnes d’ESO en risc de repetir curs, i es caracteritza per ser conduït per estudiants universitaris, treballar en grups reduïts (10 alumnes per estudiant-tutor) i tenir una durada relativament curta (30 hores, distribuïdes en dues hores diàries durant tres setmanes de juliol). La participació en el programa és voluntària i gratuïta, i es prioritza l’accés d’alumnes amb entre 2 i 5 assignatures pendents de recuperar al setembre. Aquest estiu 2018, Èxit Estiu es desplega a 48 instituts públics i 13 centres concertats de la ciutat de Barcelona, amb un total de prop de 2.000 alumnes participants.

Allò que aquí volem destacar, però, és que el programa funciona, que té impactes positius en els resultats que els seus alumnes obtenen en les avaluacions extraordinàries de setembre. Aquesta és la conclusió d’una avaluació d'impacte recentment conduïda per analistes de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua). Més concretament, d’acord amb aquest estudi, participar en aquest programa comporta un increment en la probabilitat de recuperar totes les assignatures pendents, de promocionar de curs i d’obtenir el Graduat en el cas de l’alumnat de 4t d’ESO. 

En resum, un programa d’activitats d’estiu conduïdes i regulades en clau d’acompanyament i reforç educatiu, fins i tot en un esquema de curta durada i poc professionalitzat pot ser clarament beneficiós per als alumnes que necessiten aquest suport. La derivada és clara: convindria fer una aposta clara per estendre la implementació de programes d’aquestes característiques arreu del territori. 

Aquesta aposta no hauria d’anar en detriment d’altres iniciatives que, des d’entitats públiques i privades, puguin impulsar-se, per exemple, amb el propòsit d’orientar pares i mares al voltant de possibles activitats educatives a realitzar conjuntament amb els seus fills durant les vacances d’estiu. Aquest seria el cas del foment i guia d’activitats familiars de lectura compartida o dialògica (1). 

Tanmateix, no podem oblidar que la capacitat de compensar l’absència d’escola a l’estiu amb contextos i propostes d’aprenentatge alternatius en l’àmbit domèstic o comunitari és molt desigual. L’alternativa és proveir recursos i activitats regulades, de qualitat i a l’abast de tothom, susceptibles de proporcionar aprenentatges i experiències estimulants, i orientades a enriquir els aprenentatges formals i no formals, cognitius i socioemocionals, dels seus participants. I hem vist que és una alternativa que funciona.

(1) De fet, d’acord amb l’article de Jaume Blasco “Què funciona en els programes per fomentar la implicació parental en l’educació dels fills?”, de la sèrie Què funciona en educació (núm. 11, encara inèdit), els programes d’incentivació de la lectura compartida en l’àmbit domèstic es troben entre les intervencions d’acompanyament familiar amb més impacte sobre el procés d’aprenentatge dels infants.