Els bons resultats de Catalunya en l’informe ICILS van acompanyats d’un important repte en desigualtats

Segons l’informe ICILS de competències digitals, Catalunya obté uns resultats per sobre la mitjana espanyola, però alhora és el territori amb més bretxa digital. La Fundació Bofill alerta que el país corre el risc d’eixamplar les desigualtats digitals i demana mesures perquè els bons resultats arribin a tothom.

• Catalunya lidera les desigualtats socioeconòmiques a l'Estat: l’alumnat vulnerable obté 77 punts ICILS menys que la resta. També existeix una forta desigualtat per raó d’origen, amb una diferència de 43 punts.

• Malgrat els bons resultats de Catalunya en competències digitals, el 34% de l’alumnat no passa del nivell bàsic, lluny de l’objectiu europeu del 15%.

• Als nivells alts de competències digitals hi ha marge de millora: 3 de cada 4 alumnes no saben destriar bé la informació i fer-ne una valoració crítica. Un risc en clau d’aprenentatge, de benestar i de desenvolupament vital i per la plena participació en societat.

• A diferència d’altres àmbits, Catalunya ha aconseguit liderar internacionalment els resultats en competència digital però els alts nivells de desigualtats fan que sigui un avantatge molt dèbil. La Fundació proposa mesures per consolidar els bons resultats, que passen sobretot per prioritzar els centres i entorns més vulnerables.

Aquest dimarts s’han fet públics els resultats de l’informe internacional ICILS que avalua els nivells de competència digital de l’alumnat de 2n d’ESO i que per primera vegada disposa de resultats per a Catalunya i Espanya. L’informe situa Catalunya com el millor territori de l’estat espanyol en competències digitals però posa de manifest les profundes desigualtats.

Amb 518 punts, Catalunya obté uns resultats molt per sobre la mitjana europea i espanyola, que estan en 493 i 495 punts respectivament. Alhora, l’informe ICILS representa també un important toc d’atenció per l’elevada desigualtat que hi ha rere aquests resultats: Catalunya és el territori de l’Estat amb més desigualtats digitals entre alumnat vulnerable i no vulnerable.

“El país s’encamina cap a més desigualtats digitals”

Pel director d’Equitat Digital de la Fundació Bofill, Héctor Gardó, aquests resultats permeten reconèixer l’esforç de la comunitat docent “en un temps rècord” però també confirmen que “el país s’encamina cap a més desigualtats digitals”. Per això, afegeix, “és important garantir que les condicions que han permès bons resultats en termes globals s’adaptin als contextos de vulnerabilitat perquè puguin ser útils per a tothom”.

Catalunya és el territori de l’Estat on és més gran és la bretxa entre l’alumnat vulnerable i el que no ho és

L’alumnat vulnerable obté 77 punts ICILS menys que l’alumnat que no ho és, sent Catalunya el territori de l’Estat amb més diferències per raó de vulnerabilitat. L’alumnat d’origen estranger obté 43 punts menys que el que no ho és. Els nois també obtenen pitjors resultats que les noies, tot i que la diferència és menor, de 25 punts. Aquestes dades assenyalen que la pobresa en competències digitals no es pateix per igual entre tot l’alumnat.

La pobresa en competències digitals es tradueix en aspectes concrets, especialment a l’hora de desenvolupar tasques que ICILS considera intermitges o avançades, com per exemple assolir de manera autònoma tasques de recollida i gestió de la informació, analitzar críticament la informació trobada o crear i generar informació i materials propis.

També està relacionada amb pitjors trajectòries personals i professionals, la qual cosa assenyala les importants implicacions de present i de futur dels resultats. Nombroses recerques internacionals relacionen pitjors nivells de competències digitals amb menys oportunitats d’ocupació en el mercat laboral i amb pitjors salaris.

3 de cada 4 alumnes no saben destriar bé la informació i fer-ne una valoració crítica

L’informe ICILS assenyala que encara hi ha reptes pendents per al conjunt del sistema educatiu, més enllà de les importants desigualtats detectades. Aquestes dades evidencien que una part rellevant de l’alumnat escolaritzat no té determinades capacitats que són fonamentals per a l’actual context digital, social i democràtic.

• El 74,4% de l’alumnat (3 de cada 4) no arriba al nivell intermedi-avançat en competències. Aquest alumnat té dificultats per destriar bé la informació i fer-ne una valoració crítica, una competència fonamental en la societat actual, en clau d’aprenentatge, de benestar i de desenvolupament vital i per la plena participació en societat.

• Malgrat el 71,1% de nois i noies de 2n d’ESO fan un ús diari personal de dispositius digitals, el 34% del total d’alumnes obté només un nivell bàsic de competència digital o ni tan sols hi arriba, fet que els impedeix fer un ús responsable, autoregulat i segur dels dispositius, o per fer-ne un ús amb objectius educatius, personals o professionals.

• El 10,6% de l’alumnat no assoleix ni tan sols el nivell bàsic de competència digital, amb mancances molt notables, com no saber identificar qui està en còpia en un correu electrònic o el risc de deixar obert un compte d’usuari en un ordinador públic.

Catalunya ha aconseguit liderar internacionalment els resultats en competència digital però els alts nivells de desigualtats fan que sigui un avantatge molt dèbil que cal consolidar

Els resultats de l’informe ICILS situen Catalunya en una posició capdavantera en competència digital. Tot i això, assolir i mantenir aquest lideratge requereix compromís i acció constants. El director d’Equitat Digital de la Fundació Bofill alerta que “aquest avenç no es pot donar per garantit: cal mantenir els esforços per reduir les importants desigualtats i millorar els resultats en capacitats clau com les referents a saber destriar i valorar la informació o fer un ús segur dels dispositius digitals”.

Gardó conclou que “es tracta d’una oportunitat única per situar el país al capdavant de competències clau per al present i futur de l’alumnat i del conjunt de la societat”, tant a nivell social com democràtic i econòmic.

Propostes de millora de la política d’educació digital

En base als resultats del propi estudi ICILS i a la recerca internacional i nacional, assenyalem 8 propostes claus per reduir les desigualtats i seguir millorant els resultats globals en competència digital.

Per als centres més vulnerables;

1. El Departament d’Educació ha de dirigir més hores de mentories digitals per acompanyar els centres més vulnerables -allà on hi ha més desigualtats i pitjors resultats- per valorar les principals necessitats i impulsar millores.
2. Garantir una oferta d’activitats extraescolars de l’àmbit digital accessible i diversa en els entorns de major vulnerabilitat. Aquesta oferta s’hauria de poder articular aprofitant els recursos de PROA+ i en col·laboració amb els Ajuntaments. Una part rellevant de l’alumnat aprèn determinades capacitats digitals com la navegació segura d’internet, fora de l’escola. Si no existeixen extraescolars per a tothom, l’alumnat més vulnerable n’és perjudicat.
3. Habilitar, entorn dels centres vulnerables, espais que promoguin el benestar digital, amb hàbits, usos i capacitats clau de la competència digital. Aquests espais haurien d’acompanyar i promoure especialment hàbits saludables i responsables de les TIC, l’autonomia i l’autoregulació en l’ús de dispositius o el benestar digital. Aquests espais s’haurien de poder habilitar en els centres educatius o en altres recursos propers en col·laboració amb els ajuntaments (biblioteques, centres cívics o espais comunitaris).
4. Garantir la presència de serveis i recursos ja existents que treballen l’acompanyament digital familiar i la capacitació parental en els entorns més vulnerables, en coordinació amb altres Departaments de la Generalitat i el món local.

Per al conjunt de centres:

1. Potenciar l’alfabetització mediàtica com a un component essencial. És un dels aspectes amb més marge de millora, cal impulsar activitats que les treballin de manera explícita. Per fer-ho possible cal que els centres tinguin a disposició materials per a que els equips docents puguin reflexionar sobre les principals necessitats de centre i com poden millorar-les, exemples d’activitats per treballar aquestes competències, i formació pràctica., especialment en els centres educatius que atenen alumnat en situació de vulnerabilitat, atès que les notícies falses i la manca de competències per destriar informació fiable afecten més aquests col·lectius.
2. Orientacions clares per garantir l’ús de qualitat dels dispositius que contribueixin a una millora dels aprenentatges. L’ICILS assenyala que l’ús diari de dispositius per a activitats d’aprenentatge està relacionat amb una millora de la competència digital. Als centres educatius de Catalunya el 60,7% de l’alumnat fa un ús diari de dispositius per objectius educatius i el 35,7% per a no educatius (la mitjana europea és del 35,4%). Pot ajudar a reduir-los una política d’usos clara per a cada centre educatiu, tenint en compte que s’han de poder ajustar al context i projecte de cada centre, amb pautes clares sobre:
1. Quins usos de dispositius generen clarament interferències en els aprenentatges, per minimitzar-los a l’aula.
2. Quins usos són clarament beneficiosos per als aprenentatges, per promoure’ls.
3. Quins espais i temps de desconnexió caldria preservar, tenint en compte que aquests espais són especialment beneficiosos per a activitats reflexives, lectura o per determinades habilitats socials o emocionals.
3. Garantir que tots els centres tenen accés a materials pràctics que facilitin l’aplicació de les competències digitals en totes les matèries i àrees. L’ICILS assenyala que els millors resultats en competències digitals estan relacionats amb l’existència d’activitats que les treballin en les diferents matèries i també que els docents disposin de materials que els permetin dur a la pràctica aquestes experiències d’aprenentatge. Tot i que ja se n’han elaborat molts, oferir materials que facilitin l’aplicació d’aquestes competències facilitaria que les pràctiques arribin a tots els centres i tot l’alumnat. Aquests materials haurien de cobrir la programació anual, les activitats concretes d’aula, i les eines d’avaluació de l’alumnat (rúbriques o d’altres).
4. El Departament d’Educació ha de reorientar les mentories digitals (o mentories 4.0) a l’acompanyament als docents per dur a la pràctica activitats d’aula, reforçar les programacions anuals i promoure espais col·laboratius entre docents. L’ICILS i diverses recerques internacionals identifiquen les dinàmiques de centre que millor promouen bons resultats: temps pels docents per experimentar i consolidar capacitats; espais de col·laboració i intercanvi entre docents; l’acompanyament a la pràctica; accés a materials pràctics i ajustats a les diferents matèries. Les mentories digitals, doncs, haurien de poder reduir la dedicació a qüestions més burocràtiques i focalitzar-se en aquestes funcions.

• ACTE RELACIONAT: La competència digital davant del mirall: