La Fundació Bofill engega una crida de país per reclamar un pla de xoc contra l’abandonament escolar

Notícies
  • Després de dues dècades de davallada, l’abandonament escolar prematur a Catalunya ha quedat estancat amb uns nivells que no podem normalitzar.
  • L’any passat més de 97.000 joves catalans d’entre 18 i 24 anys no tenien cap titulació més enllà de l’ESO ni estaven estudiant. Això equival a la capacitat del Camp Nou, o a 3.200 aules plenes.
  • Catalunya continua al capdavant de l’abandonament escolar prematur (16,9%), tant en relació a Espanya (13,9 %) com a la mitjana europea (9,7 % el 2021).
  • L’abandonament escolar prematur (AEP) s’acarnissa especialment amb els col·lectius més vulnerables: la taxa és el doble entre els joves d’origen migrat o de famílies amb baix nivell d’estudis respecte a la resta d’estudiants.
  • Les noves xifres d’AEP han de suposar un punt d’inflexió: si no s’impulsen actuacions concretes i molt intencionals, l'abandonament no baixarà i correm el risc que torni a augmentar en períodes de recuperació econòmica.
  • És el moment de desplegar polítiques decidides per reduir-lo. Assolir l’objectiu europeu del 10% d’abandonament escolar prematur en quatre anys és possible si el Departament d’Educació lidera - juntament amb municipis, escoles, instituts - un esforç de país, tal com ja han fet altres països.
  • Cal que entomem la causa de l’abandonament escolar com un projecte col·lectiu de primera urgència amb un pla de xoc amb mesures dirigides a l’alumnat en situació de vulnerabilitat: Identificar l’alumnat amb major risc d’abandonament; Cobrir amb ajuts i beques les necessitats d’aquests joves i dels seus centres educatius; Orientar al llarg de tota l’escolarització secundària; Donar suports addicionals de mentoria; Planificar i augmentar l’oferta d’educació post-obligatòria.
  • Per això, la Fundació Bofill impulsa una campanya amb un manifest i una plataforma participativa per reclamar que, d’una vegada per totes, abordem l’abandonament escolar com el gran repte educatiu i social que tenim a Catalunya.
  • A través de la Plataforma de reptes i solucions Zero Abandonament, la Fundació Bofill engega una crida oberta als municipis i a tota la comunitat educativa per posar en marxa un moviment que vehiculi tota la força que tenim com a país per accelerar el procés cap a la pràctica eradicació de l’abandonament.

Barcelona, 6 de març de 2023

Després de dècades de reducció considerable de les xifres d’abandonament escolar prematur a Catalunya, les darreres dades publicades (Enquesta de Població Activa, gener 2023) mostren un estancament d’aquest descens. Es calcula que, només l’any 2022, més de 97.000 joves havien deixat el sistema educatiu sense haver arribat a finalitzar estudis postobligatoris.

Aquesta dada situa l'abandonament escolar com un dels principals reptes del sistema educatiu i hauria de suposar un toc d’atenció i un punt d’inflexió, ja que mostra que si no s’impulsen actuacions concretes i molt intencionals, l'abandonament no baixarà i correm el risc que torni a augmentar a causa d’una millora en l’economia i el mercat de treball.

Cal actuar ja per acabar amb l'abandonament escolar. Signa el manifest!   

Les crisis econòmiques i les polítiques educatives dels darrers any han ajudat a reduir-ho. Però són mesures insuficients per eradicar de manera dràstica el problema, que torna a augmentar en períodes de recuperació econòmica. Aquesta tendència s’explica per la contractació en sectors de baixa qualificació com la construcció i el turisme, i es pot veure per exemple en la notable davallada en les xifres d’abandonament escolar prematur (AEP) durant el període de crisi financera que es va produir a partir del 2008. Veiem, doncs, que el futur de milers de joves depèn d’un mercat de treball que en funció de la conjuntura econòmica expulsa més o menys joves del sistema educatiu, amb les conseqüències que això implica.

L’AEP no és neutre en termes socials, ja que no afecta tots els grups socials de la mateixa manera: hi ha una relació estreta entre exclusió social i exclusió educativa, i en l’àmbit de l’AEP aquesta relació es fa manifesta. Així, en les xifres d’AEP es troben sobrerepresentats els homes, d’estatus socioeconòmic i cultural baix, d’origen migrat i provinents de minories ètniques.

El nostre sistema educatiu no té les eines necessàries per fer front a aquesta problemàtica que cada any llastra els futurs de milers de nois i noies. Les conseqüències d’abandonar el sistema educatiu prematurament són molt negatives. Els nois i noies que no graduen ESO o que no continuen els estudis quan acaben l’educació obligatòria:

  • Pateixen pràcticament el doble d’atur (14,4%) que els que han continuat en el sistema educatiu (8,6%).
  • Tenen gairebé fins a 4 vegades més possibilitats d’acabar fent una feina manual no qualificada (29,9% vs 6,2%) que els que no han abandonat els estudis.
  • Més d’un 25% dels i les joves amb trajectòries d’AEP se situen al quartil més baix de salaris (fins a 9.027,3 €).
  • Gairebé 1 de cada 3 dels que han abandonat prematurament els estudis tenen dificultats per pagar l’habitatge, el doble dels joves que han seguit en el sistema educatiu.
  • Abandonar els estudis prematurament té efectes negatius fins i tot en la salut: més del 50% dels joves que han continuat els estudis afirmen tenir una salut bona o excel·lent, xifra que només arriba al 32% entre els que tenen trajectòries d’abandonament.
  • A més, es calcula que pot suposar un cost de fins a l’1% del PIB a causa del menor desenvolupament econòmic i l’augment de la pobresa i l’exclusió social.

Relacionat: Descarrega la publicació Una agenda de xoc contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya

Evitar la ruptura de les trajectòries educatives d’aquests joves ha d’esdevenir una política d’equitat i d’igualtat de primer ordre. L’objectiu és que en un termini de 4 anys es redueixi a la meitat l’abandonament entre joves immigrants o procedents de famílies amb baix nivell d’estudis (d’un 30 % a un 15 %). Es tracta de començar a intervenir en els col·lectius en un risc elevat d’abandonament per anar, posteriorment, ampliant la cobertura de les mesures.

L'ampli consens sobre la necessitat d'actuar per acabar amb l'abandonament escolar és una oportunitat per entomar conjuntament aquest projecte compartit de país.

La reducció de l’abandonament escolar prematur és un dels reptes educatius i socials més urgents que tenim a Catalunya. Però, alhora, la necessitat d’afrontar-lo genera un ampli consens entre els agents socials, el sector educatiu i les forces polítiques i parlamentàries. Prova d’això és que, en les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2020, tots els partits a excepció del PP i VOX, recollien als seus programes electorals la problemàtica i la necessitat d’impulsar mesures per reduir l’abandonament escolar.

Aquest ampli consens entre les formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya és una gran notícia i una oportunitat per entomar conjuntament aquest projecte compartit de país que ens permeti fer un salt en la reducció del nombre de nois i noies que cada any es veuen empesos a deixar d’estudiar.

Un pla de xoc per reduir dràsticament l'abandonament escolar prematur en 4 anys

La Fundació Bofill reclama culminar aquest ampli consens polític i social amb l’impuls d’un pla de xoc contra l’Abandonament Escolar que permeti en el termini d’una legislatura situar Catalunya per sota de l’objectiu europeu del 10% d’abandonament escolar.

Per això, la Fundació ha engegat una campanya social i un manifest per reclamar que, d’una vegada per totes, abordem l’abandonament escolar com el gran repte educatiu i social que tenim a Catalunya que afecta cada any milers de joves.

La campanya vol conscienciar del volum de nois i noies que cada any abandonen els estudis: 11 joves cada hora. 226 cada dia. 8.089 cada mes. I fa una crida a actuar ja per acabar amb l’abandonament escolar que vol interpel·lar al conjunt de la societat amb un manifest obert a signatures d’entitats i persones a títol individual, i ha treballat durant els darrers mesos un moviment ampli a través d’una plataforma de reptes i solucions que ja compta amb la involucració de més de 250 persones d’entitats, ajuntaments i organitzacions de tot el país en la lluita contra l’abandonament escolar.

Administracions, centres educatius i entitats tenen un paper clau en la lluita contra l’abandonament. L’agenda de xoc contra l’abandonament escolar prematur a Catalunya, publicada per la Fundació Bofill, articula un conjunt de recursos i mesures per prevenir, intervenir i compensar la ruptura amb els estudis, que impliquen especialment el Departament d’Educació, el món local, escoles i instituts.

Un conjunt de mesures concretes, quantificades i realistes que, segons indica la recerca nacional i internacional, permeten reduir el risc d’abandonament dels estudis i garanteixen la permanència i la continuïtat de l’alumnat en el sistema educatiu almenys fins a l’assoliment d’estudis postobligatoris.

Relacionat: Descarrega la publicació Una agenda de xoc contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya

Això vol dir tenir identificats els nois i noies amb major risc de deixar d’estudiar abans d’hora, la cobertura de necessitats per evitar que la falta de recursos econòmics sigui un impediment per a la continuïtat educativa, suport d’orientació i acompanyament i una oferta postobligatòria suficient i planificada per no deixar-hi ningú fora.

Vols saber-ne més?

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar