L’equitat educativa als programes electorals: què proposen els partits?

08/02/2021

Quin pes té l'equitat educativa en els programes electorals dels partits que tenen representació al Parlament de Catalunya? Proposen mesures per fer front als principals reptes que el sistema educatiu té sobre la taula? Abans de decidir el teu vot, informa't!

Les eleccions al Parlament del 14-F són una data clau per a l'educació, perquè el sistema educatiu del país es decideix, també, a les urnes. La crisi de la Covid-19 ha fet més evident que mai quines són les mancances del nostre sistema i ha posat de manifest les desigualtats existents en el sistema educatiu del nostre país. I, què cal per fer-hi front? Dues coses: voluntat política i apostes estratègiques clares per donar resposta als principals reptes educatius.

Des de la Fundació Bofill ens hem reunit amb representants de tots els partits amb presència parlamentària per presentar-los el document Com transformar el sistema educatiu, una breu publicació que concreta els 6 reptes principals del sistema educatiu i les 15 mesures prioritàries per guanyar en equitat i qualitat en el sistema educatiu a Catalunya.

Reptes com reduir la segregació escolar, la necessitat d'actualitzar el nostre sistema educatiu i acabar amb l'absentisme i l'abandonament escolar. O fronts també prioritaris com garantir un suport educatiu per no deixar ningú enrere, caminar cap a una educació de 0-3 universal i de qualitat, i eliminar les desigualtats educatives també fora de l’escola.

L’equitat educativa als programes electorals

L’educació és un pilar fonamental de la societat actual i l’equitat educativa ha de ser central en qualsevol projecte polític. Per això, hem llegit els programes electorals dels partits amb representació parlamentària per conèixer millor quines propostes de política educativa contemplen i a quins reptes educatius no fan referència o bé no els concreten.

Són molts els reptes pendents i les millores possibles, però en l'agenda Com transformar el sistema educatiu hem apostat per aquelles que serveixen de palanca per a l’equitat educativa i que, a més, tenen potencial de generar un consens ampli entre les forces polítiques parlamentàries.

A continuació desenvolupem els 6 reptes d’equitat i quines propostes recullen els programes electorals en cada un dels àmbits.

Fem possible un país sense escoles segregades

Ciutadans: mencionen la segregació, però contemplen mesures que poden agreujar els nivells de segregació escolar a molts municipis:

Impulsarem un Pacte Català per a l’Educació que planti cara als atropellaments de la LOMLOE sobre l’espanyol i l’educació concertada i especial. Blindarem la llibertat de les famílies per escollir si volen escolaritzar els seus fills en un centre públic o concertat i, en el cas dels alumnes amb necessitats educatives especials, en un centre ordinari amb suports o en un d'educació especial. Exigirem al Govern central que impulsi un Pacte d’Estat per a l’Educació que derogui la LOMLOE i estableixi les bases per a un ampli consens polític i social per aprovar una nova Llei educativa de consens.

Farem efectiu el dret de les famílies a escollir l’educació dels seus fills, renovarem els concerts vigents i garantirem la gratuïtat de l’educació concertada. Defensarem l’aplicació del criteri de demanda social a l’hora de decidir la renovació dels concerts i treballarem a fi que el finançament que reben les escoles concertades cobreixi les inversions necessàries. En paral·lel, vetllarem per a la gratuïtat de l’educació concertada, tot establint mecanismes de control per evitar el cobrament per part dels centres concertats de quotes sense suport legal que puguin excloure les famílies amb menys recursos.

Cobrirem el cent per cent del cost del transport escolar i establirem nous serveis per contrarestar la segregació educativa. Cap família no haurà de pagar res pel servei de transport a cap centre educatiu mantingut amb fons públics. Establirem noves línies de transport escolar entre zones diferents per fer efectiu el dret de totes les famílies a escollir el centre educatiu dels seus fills, fet que evitarà la segregació per zona de residència que perjudica els alumnes amb major desavantatge per l’entorn socioeducatiu.
Avançarem cap a la gratuïtat del servei de menjador escolar a tots els centres educatius mantinguts amb fons públics de Catalunya. Promourem la implantació del servei de menjador a més centres educatius com a recurs per a la igualtat d’oportunitats i la conciliació. Es prepararan menús de qualitat amb aliments de proximitat del nostre camp, nutritius i segurs per a la salut i s’educarà els nens en hàbits saludables.

Junts: recull al programa la necessitat de combatre la segregació escolar: “Combatrem la segregació escolar apostant per una distribució equilibrada de l’alumnat, amb la corresponsabilització de tots els centres educatius, dotant-los dels recursos i les eines necessàries, especialment els de major complexitat.” I concreten mesures per lluitar contra la segregació escolar:

Desenvoluparem instruments de governança local que facilitin la corresponsabilització dels centres en el marc de les zones educatives.

Detectarem l’alumnat que tingui necessitats específiques de suport educatiu i garantirem els recursos educatius i comunitaris per donar-hi resposta.

Prioritzarem les actualitzacions en centres d’alta complexitat, establint mesures d’equivalència entre els centres d’una mateixa zona educativa.

Reforçarem i potenciarem projectes educatius singulars i referents en centres d’alta complexitat.

Garantirem la sostenibilitat econòmica de tots els centres partint de l’estudi sobre el cost de la plaça escolar.

Dotarem de recursos addicionals tant els centres com els alumnes que ho necessitin més, en funció de la seva complexitat i la seva realitat socioeconòmica.

Esquerra: contemplen al programa la necessitat de reduir la segregació escolar i proposen “Desenvolupar el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, que haurà de ser el full de ruta per reduir la segregació escolar territorial i entre centres educatius, amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat.” Com a mesures concretes, inclouen:

Garantir l’accés equitatiu a les activitats complementàries, les colònies i les sortides escolars, la gratuïtat del material escolar i l’ampliació de l’alumnat beneficiari de la gratuïtat del servei de menjador escolar.

Crear una Oficina del Govern, dependent del Departament d’Educació, per a la millor coordinació interdepartamental i interadministrativa (serveis socials, salut, entre d’altres) per tal de millorar procediments com, per exemple, la identificació de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

Millorar el finançament dels centres del Servei Educatiu de Catalunya, aplicant fórmules més equitatives de finançament, també tenint en compte els nivells de complexitat.

Promoure un finançament asimètric adaptat a les necessitats reals dels centres i al seu context social, per oferir l’atenció educativa adequada a tot l’alumnat.

PSC: recull al seu programa el “màxim compromís amb l’equitat i la lluita contra la segregació” i concreten mesures com “recuperar els contractes programa per aprofundir en la corresponsabilitat dels centres educatius, independentment de la seva titularitat; treballar per la no renovació dels concerts als centres educatius que segreguen per sexe; recuperar la 6a hora als centres públics per compensar les desigualtats educatives i fomentar reforços o activitats educatives complementàries als centres educatius; reforçar el Servei Públic d’Educació tal com marca la LEC i avançar en la gratuïtat real de l’educació.”

En Comú Podem: aborda el repte de la segregació escolar i recullen propostes com impulsar “un pacte social per l’Educació: consensuar amb el conjunt de la comunitat educativa, i en el marc del pacte contra la segregació, la planificació i les mesures per afrontar el pròxim curs escolar i la situació d’emergència educativa en un context de creixents desigualtats”.

Revisar el pacte contra la segregació escolar i les seves mesures de desenvolupament i el disseny d’una política pública educativa municipal per a fer-hi front.

Desenvolupar una planificació escolar basada en la zonificació escolar per establir zones i escoles heterogènies, que eviti les concentracions d’alumnat en risc educatiu i que moderi les opcions d’elecció de centre per tal de limitar els seus efectes segregadors.

Implementar una reducció de ràtios generalitzada, especialment en contextos de davallada demogràfica.

Revisar el contingut del decret d’escola inclusiva, de cara a la seva utilització com a instrument en el disseny dels models de detecció, i la millora del decret d’admissió de centres.

Garantir la gratuïtat dels ensenyaments universals en totes les etapes.

Garantir l’accés a una alimentació suficient, equilibrada i de qualitat i de proximitat a tots els centres educatius, de forma universal i gratuïta.

CUP: fa referència explícita a la necessitat d’acabar amb la segregació. Assenyala mesures concretes per desmassificar les aules i els centres on es concentren alumnes amb NEE per diferents motius i promoure la diversitat dins de l’aula ordinària, assegurant els recursos necessaris per fer-hi front.

Impulsar la diversitat a l’aula ordinària amb mesures que evitin una alta concentració d’alumnat amb NEE (Necessitat Educatives Especials: famílies vulnerables, en risc d’exclusió social, nouvingudes, etcètera) en un mateix centre, establint un sistema de quotes que garanteixi un repartiment equitatiu, just i igualitari de l’alumnat amb NEE en els diferents centres.

Garantir l’accés universal i gratuït a l’educació a tot l’alumnat del territori legislant per trencar lligams i contractes públics amb entitats educatives privades. L’existència d’escoles privades i concertades afavoreix la segregació escolar perquè ofereix a les famílies l’oportunitat de la lliure elecció de centre per motius discriminatoris. A més, són una eina que perpetua la jerarquització social en detriment de les classes populars.

PP: no contempla el repte de la segregació i inclouen al programa mesures que augmentarien els nivells de segregació escolar. Sí que proposen garantir a les famílies vulnerables la gratuïtat dels llibres de text, el material escolar i les sortides incloses al currículum.

Millorarem els concerts educatius amb l’objectiu d’igualar el finançament amb la mitjana de l’escola pública.

PDECAT: recullen al programa electoral el repte de combatre la segregació escolar, amb referències a mantenir “la llibertat d’elecció de projecte educatiu per part de les famílies. Són un tresor a preservar.” Proposen:

Promoure una escolarització equilibrada, que reflecteixi en cada escola del Servei d’Educació de Catalunya la realitat sociocultural de l’entorn. Preveure els mecanismes econòmics per fer possible aquesta aposta per la igualtat d’oportunitats. Tenir en compte la demanda social en la programació educativa.

Aplicar el Pacte contra la Segregació escolar, promogut pel Síndic de greuges i signat per la major part dels agents de la comunitat educativa, implementant les mesures econòmiques i logístiques necessàries per a fer-ho possible.

Garantir que el nou decret de Programació de l’oferta educativa i d’admissions i el de Concerts siguin respectuosos amb la realitat de l’escola concertada.

Avançar cap a la gratuïtat efectiva en tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya.

La plena gratuïtat del servei educatiu, a tots els centres que reben fons públics. En l‘infrafinançament del Servei d’Educació de Catalunya rau un dels principals reptes a resoldre, en la lluita a favor de la plena equitat.

Llegeix les mesures que proposem la Fundació Bofill per combatre la segregació escolar.

Suport educatiu per no deixar cap alumne enrere

Ciutadans: contemplen el repte de reforçar el suport educatiu en aquells centres desafavorits i inclouen propostes, posant el focus en centres d’educació especial:

Incrementarem els recursos destinats a centres d’educació especial després d’anys de desatenció. Garantirem que aquests centres disposin de tots els recursos necessaris, com per exemple, intèrprets de llengua de signes, per seguir donant una atenció de qualitat a tots els Alumnes amb Necessitats Educatives Especials (ACNEES), sobretot aquells que necessiten una atenció molt especialitzada i individualitzada. Defensarem l’existència d’aquests centres dins un sistema mixt en el qual les famílies puguin escollir entre l’escolarització en centres d’educació especial, en centres ordinaris amb suport o en centres amb aules específiques de suport.
Posarem en marxa un programa per augmentar el nombre de professors de suport i atenció a la diversitat, especialment en els centres amb major nombre d’alumnes d’entorns socioeconòmics desfavorits.

Junts: contemplen el repte de garantir suports educatius pels alumnes amb més dificultats. Recullen mesures com: “Reforçarem l’orientació escolar i professional i també de la funció de la tutoria” i “Impulsarem projectes educatius de centre que posin al servei dels alumnes el conjunt de mesures i suports destinats a afavorir el seu desenvolupament personal i social”.

Planificarem estratègicament els recursos conjugant la detecció de necessitats i el desenvolupament de noves cultures, polítiques i pràctiques inclusives a través del dimensionament, la reorganització i la transformació dels suports i els recursos.
Publicarem un mapa de recursos (com són SIEI, AIS, CEEPSIR, etc.) per poder conèixer els recursos existents i planificar-ne una distribució equitativa, eficient i ajustada a les necessitats de tot l’alumnat al llarg de tot el procés educatiu.

Esquerra: apunta el repte de garantir un suport educatiu per als alumnes que més ho necessiten i “oferir l’atenció educativa adequada a tot l’alumnat”. Inclouen propostes concretes com:

Aplicar un model d’horari saludable que permeti garantir a l’alumnat una bona alimentació, un bon descans i les condicions adequades per al seu propi aprenentatge i desenvolupament. Incloure com a temps educatiu tot el que passa dins del centre educatiu, des de les 8 fins a les 18 h.
Garantir la figura de l’orientador/a en cada escola, centre de FP, CFA i EOI (i als instituts que no en tinguin).
Fomentar i millorar els vincles entre les famílies i l’escola per generar un espai de corresponsabilitat que enriqueixi el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat.
Establir un pla d’acompanyament per als centres amb complexitat educativa i la millora de les condicions professionals i laborals de les direccions i del professorat d’aquests centres, amb la finalitat de consolidar equips altament compromesos a desenvolupar projectes educatius motivadors que redueixin l’abandonament escolar.

PSC: assenyala directament la necessitat de treballar per una escola inclusiva i proposa diverses mesures dirigides a reforçar l’atenció amb personal docent i no docent per acompanyar aquest alumnat al llarg de la jornada. Fa referència a també a mesures per pal·liar desigualtats socioeconòmiques, com el desplegament d’un model propi de beques i ajudes a l'estudi.

Abaixar les ràtios per millorar la qualitat de l’atenció educativa i incorporar al sistema educatiu nous perfils professionals qualificats, de manera que els i les docents puguin abordar conjuntament l’atenció a l’alumnat amb situacions més complexes.

Una escola veritablement inclusiva i reforçar l’atenció a l’alumnat amb NEE (necessitats educatives especials): reforçar la dotació de personal docent i no docent per reforçar l’atenció educativa de l’alumnat amb NEE a les escoles i els instituts, tant en horari lectiu com no lectiu (sortides i colònies, espai de menjador, extraescolars, etc.), ampliar la formació permanent dels i les docents per afrontar les noves necessitats presents de manera creixent a les aules, publicar un mapa de recursos de l’escola inclusiva perquè aquests es desplacin allà on està l’alumnat i no al revés, i impulsar una campanya adreçada a les famílies i els i les professionals sobre el dret dels infants a una escolarització inclusiva.

Promoure un model propi de beques i ajudes a l’estudi en el marc d'un pla ambiciós d’equitat educativa, aprofitant el proper traspàs de les beques del Ministeri d’Educació i complementant-les amb modalitats i recursos propis. Creació de l’Observatori de l’Equitat Educativa per dotar-nos d’indicadors sistemàtics de seguiment, suport i disseny d’actuacions de millora de l’equitat.

En Comú Podem: no fan referència explícita al repte de garantir suports educatius, però apunten propostes encaminades a assegurar una escola inclusiva en tots els aspectes:

Elaborar una llei de finançament de l’educació per garantir-ne el dret a l’educació al llarg de la vida. Cal que aquesta llei introdueixi criteris per adaptar la inversió a les necessitats dels centres educatius, cobrint el cost real de la plaça escolar, determinant la corresponsabilitat del sistema amb l’equitat a través de la gestió coordinada de polítiques redistributives i de sosteniment de les condicions d’educabilitat.
Elaborar plans específics per millorar la inversió als centres d’alta complexitat.
Intensificar i coordinar l’orientació acadèmica i professional als centres educatius.

CUP: no contempla explícitament el repte de garantir un suport educatiu per a aquells alumnes amb més dificultats, però sí que fa referència a eliminar barreres d’accés i a incorporar nous perfils professionals per acompanyar els alumnes:

Establir protocols específics que garanteixin l’accés en igualtat de condicions a l’escola pública de tot l’alumnat amb NEE en les diverses activitats educatives (material educatiu -llibres, Chromebook-, sortides i transport escolar), sobretot en aquelles escoles fora dels nuclis urbans on els serveis accessoris (transport, acollida i menjador).
Incorporant noves figures professionals que duguin a terme una orientació personal efectiva des d’edats primerenques.

PP: no contemplen el repte ni incorporen cap mesura per fer-hi front.

PDECAT: fa referència a la necessitat d’un suport educatiu per no deixar cap alumne enrere i proposen mesures per garantir-lo:

Els centres educatius han de ser espais d’oportunitats i de creixement personal, per a fer possible l’èxit educatiu de tots. El treball coordinat de mestres i professors, i sobretot les polítiques públiques que s’implementin, han de garantir els suports generals i específics necessaris per no deixar ningú enrere.

Recolzar els centres de màxima complexitat, destinant-hi els recursos necessaris, tant humans com materials, per fer possible l’èxit educatiu de tots els alumnes amb una educació personalitzada.

Intensificar l’orientació educativa al llarg de l’escolaritat, la qual ha de ser un dels pilars fonamentals en l’acompanyament de l’alumne al llarg de tota la seva vida acadèmica. Una orientació personalitzada, duta a terme per algú considerat referent per a l’alumne dins de l’àmbit escolar.

Llegeix les mesures que proposem la Fundació Bofill per garantir un suport educatiu per no deixar cap alumne enrere.

Posem al dia el sistema educatiu

Ciutadans: no fan referència al repte d’actualitzar el sistema educatiu però inclouen algunes mesures per millorar la formació docent i reforçar el lideratge dels centres educatius:

Implementarem un “MIR docent” amb l'objectiu d’atreure els millors a la professió docent i que aquests puguin desenvolupar al màxim tot el seu potencial.

Potenciarem l’autonomia dels centres i dels seus òrgans de direcció per tal de millorar els seus resultats educatius.

Apostarem per la formació continuada del professorat i desenvoluparem la carrera horitzontal a la funció pública docent.

Junts: fan referència a la necessitat d’actualitzar el sistema educatiu amb propostes com:

Replantejarem l’accés a la universitat a través de les PAU i apostarem per un nou model més competencial i flexible, com a conseqüència del canvi curricular al batxillerat, menys memorístic i més pràctic

Impulsarem un nou pla de formació contínua docent orientat a capacitar els docents en actiu per conduir de manera efectiva l’actualització educativa.

Reformarem competencialment l’educació secundària obligatòria i post-obligatòria i, com a conseqüència, la prova d’accés a la universitat.

Garantirem que tots els alumnes disposin dels dispositius electrònics i la connectivitat necessària

Crearem centres de referència educativa, un mecanisme previst a la LEC, per reconèixer els centres amb pràctiques educatives de qualitat i, al mateix temps, perquè serveixin de centres de formació inicial de docents.

Prioritzarem els centres desafavorits amb programes i recursos addicionals per accelerar-ne el canvi i afavorir la dessegregació.

Facilitarem el treball en xarxa dins les zones educatives per compartir les millors experiències pedagògiques i de gestió.

Potenciarem la recerca dins dels centres educatius amb un sistema integrat de R+I+D conjuntament amb les universitats, per tal de millorar les pràctiques educatives i les seves polítiques.

Esquerra: contempla el repte d’apostar per un sistema educatiu transformador adaptat a les necessitats del segle XXI” i apunta mesures concretes per implementar-ho, com per exemple:

Garantir la competència digital de l’alumnat a través dels aprenentatges i l’experiència, per tal de fer front a les necessitats digitals del dia a dia

Facilitar els recursos materials per fer front a la bretxa digital de l’alumnat, per garantir la igualtat d’oportunitats.

Proporcionar acompanyament a les famílies en l’educació digital en l’entorn familiar i personal.

Incorporar la recerca educativa i la recollida d’evidències per a la presa de decisions.

Transformar els temps i els espais per afavorir els aprenentatges competencials.

Avançar cap a la creació dels centres de referència educativa

Generar un nou model de formació del professorat i definir les noves competències docents en el marc del segle XXI.

Continuar impulsant un model educatiu basat en l’aprenentatge de competències i en la formació integral de l’alumnat, un model personalitzat que garanteixi l’èxit educatiu de tots i cadascun dels alumnes.

Continuar apostat per l’autonomia dels centres que, a partir del projecte educatiu de centre, donin resposta a les singularitats de cada comunitat educativa.

Reformar de manera integral la formació inicial del professorat i la formació permanent.

PSC: fa referència explícita al repte i enumera mesures per fer-hi front, com: promoure reformes metodològiques, apostar per la coeducació, incorporar l’educació afectivo-sexual entre els continguts educatius, etc.

Treballar per la renovació pedagògica i l’actualització del sistema educatiu en la línia que apunta la UNESCO per la pròxima dècada. Promoure reformes metodològiques en els diferents nivells educatius que facilitin recursos als docents per tal de poder centralitzar la seva tasca en cadascun dels i les seves alumnes i aconseguir, per a tots i totes, les competències necessàries per exercir una ciutadania plena en la societat actual i futura.

Apostar per la coeducació: prioritzar la implantació als centres educatius del principi de la coeducació en totes les etapes educatives, incorporant l’educació sexual i afectiva entre els continguts educatius, i no renovant els concerts als centres que segreguen per sexe.

En Comú Podem: contempla el repte d’actualitzar i posar el sistema educatiu al dia, i recull alguna mesura per digitalitzar els centres educatius i revisar el currículum:

Afavorir amb mitjans i formació la millora educativa i la renovació pedagògica a partir de l’experiència i l’intercanvi de l’activitat a l’aula.

Fomentar la cooperació entre els centres educatius i evitar la competitivitat entre ells.

Impulsar plans d’apoderament digital dels centres educatius en conjunció amb les plataformes ciutadanes que treballen segons els valors de sobirania tecnològica i digitalització democràtica.

Impulsar una línia de finançament de recerca per revisar els currículums escolars, orientant-los cap a una capacitació crítica i constructora del coneixement, emancipadora i potenciadora dels valors propis del model social humanístic, compatible amb un abordatge més holístic i integral de l’aprenentatge.

Dissenyar programes de suport per al professorat novell durant els primers anys d’exercici professional basats en la tutela, la formació i l’assessorament, garantint, com a mínim, un any de docència tutoritzada.

Augmentar la inversió i la diversificació de la formació permanent. Aquesta ha de vincular-se a processos simultanis d’innovació i de recerca educativa, competència científica i acadèmica, i ha de dur-se en estreta col·laboració amb el centre escolar i la universitat".

CUP: l’actualització del sistema educatiu no és un repte contemplat al programa. Únicament apunta la necessitat de digitalitzar els centres educatius:

Digitalització democràtica de tots els centres educatius. Per defensar els drets i la seguretat de tota la comunitat educativa, cal crear un pla de digitalització que promogui l’ús de diferents eines digitals de proximitat i auditables (programari lliure), que siguin ètiques i respectuoses amb el reglament de protecció de dades i amb els drets humans. Cal substituir l’ensenyament presencial pel digital només en casos d’emergència.
L’avaluació com a eina per a millorar centres, duta a terme pels professionals que hi treballen, de caràcter intern, amb mecanismes de mentoria, acompanyament i formació entre iguals. Avaluació per reconèixer la feina de l’alumnat i avançar en la seva formació. Orientada a la millora de l’alumnat, la funció educativa, els centres i el sistema educatiu en totes les etapes. En cap cas es pot utilitzar com a instrument de propaganda o de pressió política, social o laboral. Cal combinar formes de coavaluació i autoavaluació, procurant que sigui una activitat transparent i democràtica."

PP: no contemplen el repte ni cap mesura per fer-hi front.

PDECAT: contemplen el repte i aporten mesures concretes per actualitzar i transformar el sistema educatiu a Catalunya. Les més destacades són:

Actualitzar els currículums de la formació inicial per exercir la docència, d’acord amb les universitats, per adaptar-los a les exigències d’educar avui en contextos que canvien vertiginosament.

Crear un sistema d’acompanyament en l’accés a la funció docent, d’acord amb les universitats i posant en valor el professorat dels centres amb una sòlida experiència, per a què puguin actuar de mentors.

Impulsar la formació permanent del professorat, i la seva vinculació als processos d’innovació i millora de la qualitat pedagògica, tot facilitant els permisos i l’adequació d’horaris dels participants en un règim de gratuïtat.

Millorar els incentius econòmics i de promoció professional, destinats als docents que excel·leixin en la seva tasca.

Enfortir l’apoderament dels equips directius, amb l’impuls d’un lideratge pedagògic i organitzatiu, per a una gestió eficient i integradora dels professionals de cada centre.

Reforçar la dimensió competencial dels currículums i el caràcter formatiu de l’avaluació, amb metodologies apropiades. Tenir en compte la importància dels continguts conceptuals en l’estructuració del coneixement. Desplegar les competències digitals.

Dissenyar unes proves de Selectivitat de caràcter competencial.

Potenciar les xarxes de centres educatius, nacionals i internacionals, per compartir experiències innovadores de caire pedagògic i de gestió.

Reforçar l’autonomia dels centres, com una estratègia clau de millora de la qualitat, i la capacitat dels equips directius de definir perfils docents singulars en funció del projecte educatiu del centre.

Actualitzar l’organització i el funcionament de la inspecció educativa, per tal de donar resposta a les noves realitats existents i garantir uns estàndards de qualitat comuns a tots els centres

Llegeix les mesures que proposem la Fundació Bofill per posar al dia el sistema educatiu.

Acabem amb l’absentisme i l’abandonament escolar

Ciutadans: fa referència explícita a la necessitat d’acabar amb l’abandonament escolar i proposa un programa per augmentar el personal docent de suport, dur a terme avaluacions de diagnosi per detectar prematurament el risc i potenciar la informació entre famílies i docents.

Reduirem les taxes d'abandonament escolar prematur i de repetició de curs per sota de l’objectiu europeu del 10%. La taxa d’abandonament escolar de Catalunya va situar-se en un 19%, per damunt de la mitjana d’Espanya. Posarem en marxa un programa per augmentar el nombre de professors de suport i atenció a la diversitat, especialment en els centres amb major nombre d’alumnes d’entorns socioeconòmics desfavorits. Augmentarem la informació als pares i professors amb la introducció d’avaluacions de diagnosi que detectin de forma prematura els alumnes en risc d’abandonament escolar i que permetin identificar les millors pràctiques per ajudar-los.

Potenciarem la Formació Professional (FP) i incrementarem el nombre de places a totes les modalitats.

Apostarem per una gestió integrada de la FP per tal d’aprofitar al màxim les sinergies formatives i les oportunitats de col·laboració amb les empreses i la indústria catalanes.

Dignificarem la FP com a itinerari complementari i d’igual valor a l'educació universitària.

Junts: recullen en el programa electoral la necessitat de combatre l’absentisme i l’abandonament escolar, i concreten mesures com:

Apostem per un abordatge comunitari que faciliti el treball en xarxa entre administracions.

Potenciarem els plans educatius d’entorn i les zones educatives, dotant de més recursos als centres d’alta complexitat i impulsant la presència de nous perfils dins el sistema educatiu com els educadors/-es socials.

Reforçarem i avançarem la detecció precoç en les etapes educatives per tal de fer plans individualitzats.

Reforçarem l’orientació escolar i professional i també de la funció de la tutoria per garantir una bona transició cap a l’etapa postobligatòria.

Reforçarem els centres de noves oportunitats educatives i el reconeixement del paper de les entitats socioeducatives per atraure i capacitar els joves que abandonen prematurament els estudis.

Implantarem un sistema de beques salari per als joves d’entre 16 i 18 anys de llars desafavorides.
Consolidarem la formació professional per situar-la com un itinerari formatiu principal dins els ensenyaments postobligatoris.

Esquerra: contemplen el repte de lluitar contra l’absentisme i l’abandonament amb mesures com:

Impulsar un pla de xoc contra l’abandonament escolar prematur i l’absentisme escolar, amb una inversió específica als centres d’alta complexitat social i amb actuacions d’educació inclusiva i que potenciïn el retorn educatiu i la inserció socioprofessional.

Establir un pla d’acompanyament per als centres amb complexitat educativa i la millora de les condicions professionals i laborals de les direccions i del professorat d’aquests centres, amb la finalitat de consolidar equips altament compromesos a desenvolupar projectes educatius motivadors que redueixin l’abandonament escolar.

Potenciar la formació professional (FP) dual i en alternança: catalogar les especialitats demanades al mercat laboral i potenciar-les, orientant la demanda real de les empreses, així com detectar les especialitats emergents del futur.

Cal garantir l’educació universal arreu i que ningú en quedi exclòs per motius econòmics, blindant per llei la rebaixa del 30% de les taxes universitàries i augmentant les dotacions de beques, especialment les beques salari.

Acompanyar l’alumnat cap al món laboral amb un sistema de beques salari per a tots els estudis superiors.

PSC: fa referència directa a l’objectiu d’acabar amb l’abandonament escolar impulsant mesures com els plans educatius d’entorn i posant especial atenció en els col·lectius de major risc.

Elaborar un Pla contra l’abandonament escolar prematur: reduir de manera prioritària les taxes d’abandonament escolar prematur i de fracàs escolar, potenciant els plans educatius d’entorn i impulsant un pla i mesures innovadores de suport a la continuïtat educativa dels col·lectius en risc. Millorar la flexibilitat en l’etapa d’educació secundària, habilitant itineraris i trajectòries que es converteixin en segones o noves oportunitats per a l’alumnat.

En Comú Podem: fa referència a la necessitat d’acabar amb l’abandonament i l’absentisme escolar i apunten algunes mesures:

Pla específic d’instruments i accions per evitar i/o compensar l’impacte de la crisi de la Covid-19 sobre la segregació escolar i l’abandonament educatiu, ampliant les beques i els ajuts.

Intensificar i coordinar l’orientació acadèmica i professional als centres educatius.

Garantir mecanismes de retorn al sistema educatiu per a l’alumnat que ha acabat l’escolarització obligatòria sense acreditar, diversificant les ofertes formatives específiques perquè siguin més permeables i permetin la construcció d’itineraris personalitzats, amb valor acadèmic i educatiu entre les diferents etapes del sistema.

Revisar la implementació del sistema d’FP dual per assegurar que serveix per reduir l’absentisme i fracàs escolar i no per reduir costos de la formació regular.

Universalitzar l’oferta educativa de 0-18, que ha d’incloure la petita infància, l’educació en el lleure i la formació de les persones adultes.

Garantir una xarxa pública adequada i suficient d’escoles de noves oportunitats.

CUP: fan referència a la problemàtica i contemplen mesures:

Observem unes elevades taxes de fracàs i abandonament escolar, que caldria abordar amb una perspectiva àmplia del fet educatiu incorporant noves figures professionals que duguin a terme una orientació personal efectiva des d’edats primerenques.

Contemplen mesures com la creació de beques-salari “per assegurar l’accés a la universitat de les estudiants sigui quina sigui la seva situació econòmica personal i familiar.

Implantar mesures de discriminació positiva a l’àmbit educatiu per promoure i garantir l’accés de les comunitats que estan racialitzades a totes les disciplines i nivells acadèmics.

PP: no contemplen el repte ni cap mesura per fer-hi front.

PDECAT: recullen la problemàtica com “un desafiament ineludible, que ateny la igualtat d’oportunitats i posa a prova el conjunt de la societat.” Apunten mesures i accions concretes per fer-hi front:

Regular i concertar els centres de noves oportunitats, com un instrument qualificat per oferir alternatives formatives davant de l’abandonament escolar.

Millorar els mecanisme de detecció primerenca de les dificultats en l’aprenentatge, per donar-hi una resposta eficient i eliminar el fracàs escolar.

Incrementar els recursos destinats a tot el cicle formatiu dels joves, des de l’educació obligatòria, la formació professional, la formació contínua, l’emprenedoria i la formació universitària, a la vegada que adoptar les mesures necessàries per millorar la seva qualitat i reorientar-la cap a les necessitats del mercat laboral i de la societat, així com al canvi tecnològic i dels modes de producció.

Universalitzar l’ensenyament fins als 18 anys, oferint una diversitat d’itineraris formatius en la secundària que responguin als interessos i a les necessitats educatives de cadascú, per reduir significativament el fracàs escolar.

Potenciar la Formació Professional. Ampliar l’oferta de places arreu del territori, reconvertir les especialitats amb menor inserció laboral i prestigiar socialment aquests estudis.

Crear Centres de referència de Formació Professional, que integrin els cicles formatius, la formació professional contínua i la formació ocupacional d’una especialitat, i es vinculin en xarxa amb tots els centres que l’imparteixen i amb les empreses capdavanteres del sector.

Incrementar la Formació Professional dual, adaptant-la a la diversitat d’empreses existents a Catalunya.

Posar al dia el catàleg de qualificacions professionals.

Preservar la figura i les condicions laborals del professor tècnic de Formació Professional, que és cabdal per a una formació especialitzada de qualitat.

Llegeix les mesures que proposem la Fundació Bofill per acabar amb l’absentisme i l’abandonament escolar.

Eliminem les desigualtats educatives també fora de l’escola

Ciutadans: no esmenta directament el repte però recull la necessitat d’assegurar la participació d’infants amb NEE en activitats extraescolars per fer front a la desigualtat en l’accés existent.

Garantirem la plena inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives específiques a les activitats extraescolars i de lleure educatiu. Atorgarem beques a les famílies amb fills que, per les seves característiques específiques, no poden gaudir d’activitats estiuenques com ara els campaments o les colònies.

Junts: contemplen el repte i la necessitat de garantir “un model d’escola amb visió comunitària d’educació 360º, connectant espais i temps lectius i no lectius per ampliar els entorns educatius i d’aprenentatge, vinculant l’activitat dels centres amb els recursos educatius de l’entorn i facilitant-ne l’accés a tothom”. Apunten mesures com:

Desenvoluparem en el marc les zones educatives i els projectes educatius de ciutat una major integració de les activitats educatives que es desenvolupen dins i fora dels centres educatius ordinaris.

Connectarem els interessos i motivacions dels infants i els joves amb els recursos educatius del territori per facilitar aprenentatges i itineraris formatius personalitzats.

Garantirem l’accés i la participació dels infants i els joves en activitats i iniciatives d’alt valor educatiu, reforçant l’abast i el finançament dels plans educatius d’entorn.

Esquerra: inclou la necessitat de desenvolupar polítiques en clau 360 “en què l’alumnat es connecta amb la societat, les necessitats i les oportunitats del territori.” Proposen:

Garantir l’accés equitatiu a les activitats complementàries, les colònies i les sortides escolars

Implementar mesures de suport i acompanyament a les famílies.

Reforçar i ampliar els plans educatius d’entorn, com a estratègia per avançar en el model d’educació a temps complet.

Promoure l’accés i la participació dels diversos sectors de la comunitat educativa en les propostes i les activitats culturals amb l’objectiu de potenciar la inclusió, la igualtat d’oportunitats de l’alumnat i la construcció d’una ciutadania republicana culta, oberta i integradora.

Fomentar i millorar els vincles entre les famílies i l’escola per generar un espai de corresponsabilitat que enriqueixi el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat.

Impulsar un projecte educatiu en corresponsabilitat amb les famílies, els ajuntaments i la societat, que reforci la participació activa de les famílies, que promogui la corresponsabilitat dels ajuntaments com a administració educativa i la interconnexió amb l’entorn. Un projecte educatiu de país capaç de donar una resposta comunitària als reptes educatius i socials.

Reforçar i ampliar els plans educatius d’entorn, com a estratègia per avançar en el model d’educació a temps complet.

PSC: contempla la necessitat i aporten mesures per caminar cap a una educació 360:

Abordar la reforma horària en el marc d’una societat educadora, prioritzant la millora de la salut dels infants i joves, el seu benestar i l’eficàcia educativa, la contribució a l’equitat, reforçant els ajuts i programes per afavorir l’accés a les activitats educatives no lectives; i incrementar així les hores de convivència familiar i el descans necessari d’infants i joves.

Potenciant els plans educatius d’entorn.

En Comú Podem: presenten propostes dirigides a fomentar l’educació comunitària tot reforçant el paper dels agents no lectius de l’entorn dels infants i promovent activitats que enriqueixin el desenvolupament acadèmic i social de l’alumnat: “establir una connexió entre totes les oportunitats d’aprenentatge disponibles entre el temps lectiu i no lectiu.”

Universalitzar l’oferta educativa de 0-18, que ha d’incloure la petita infància, l’educació en el lleure i la formació de les persones adultes.

Reconèixer el paper educador de les ciutats mitjançant els plans educatius locals i els plans educatius d’entorn, promovent xarxes de corresponsabilitat socioeducativa per abordar de forma més eficient els reptes educatius i socials.

Potenciar la diversitat i la qualitat de les oportunitats socioeducatives locals i de proximitat i garantint-ne l’accés.

Recuperar el finançament de la Generalitat (reduït dràsticament els darrers anys) per a les entitats de lleure, les AFA i els ajuntaments per organitzar activitats extraescolars, culturals i de lleure, amb ajuts perquè els obstacles econòmics i culturals o la falta d’oferta no impedeixin l’accés a aquestes activitats.

Impulsar i acompanyar l’acció educativa i la creació d’entorns d’aprenentatge més enllà de l’horari lectiu dins dels centres escolars com a equipaments educatius de barri o de municipi, amb estratègies territorials de col·laboració entre centres, entitats, equipaments, serveis i administracions.

CUP: contemplen el repte d’impulsar polítiques educatives en clau 360 per reduir les desigualtats que es generen en l’accés a activitats educatives fora del centre, i incorporen com a mesura “facilitar l’accés universal de tot l’alumnat al lleure educatiu. Si fos necessari, aportant-hi un pressupost específic.”

Les activitats extraescolars han de ser també una opció per a tot l’alumnat, i per tant, gratuïtes per a totes aquelles famílies en risc d’exclusió.

PP: no contemplen el repte ni cap mesura per fer-hi front.

PDECAT: contemplen el repte i apunten mesures per garantir experiències educatives més enllà de l’escola:

La pandèmia ha castigat durament a totes les entitats sense afany de lucre que treballen amb infants i adolescents en l’àmbit del lleure, l’educació i la cultura. En conseqüència, cal articular un pla de suport que permeti assegurar el manteniment d’aquest teixit associatiu.

Impulsar programes educatius extra-curriculars, gratuïts i de qualitat, en coordinació amb els ajuntament i les entitats socials, per tal de lluitar contra la segregació en els espais no lectius.

Promoure els ensenyaments artístics, curriculars i extra-curriculars. Desvetllar la creativitat a través de l’educació artística, en connexió estreta amb el patrimoni cultural més rellevant de tot el territori.

Garantir la viabilitat dels ensenyaments artístics no reglats, per mitjà de l’articulació de convenis amb els titulars dels centres i d’acord amb la programació de l’oferta específica. Crear un sistema d’ajuts per a facilitar l’accés de tothom a les activitats artístiques en el temps de lleure.

Respostes integrals a problemes com ara la pobresa infantil, la segregació en les activitats extra-escolars, l’escletxa digital o el fenomen dels ni-ni.

Llegeix les mesures que proposem la Fundació Bofill per eliminar les desigualtats educatives també fora de l’escola.

Una educació 0-3 de qualitat per a tothom

Ciutadans: fan referència al repte d’invertir en l’educació 0-3:

Invertirem en l’Educació Infantil apuntalant la seva naturalesa educativa. Incrementarem el nombre de places d’educació infantil amb l’objectiu d’avançar vers la seva universalitat i la gratuïtat d'aquesta etapa.

Junts: contempla “la universalització de l’etapa 0-3 com una estratègia per reduir les desigualtats socials i educatives” i proposa:

Garantirem una oferta suficient i de qualitat integrant la iniciativa pública i la social, estenent la cobertura pública en els entorns i municipis amb una manca de places disponibles.

Desenvoluparem una política d’ajuts que permeti que tots els infants en situacions de pobresa o vulnerabilitat hi accedeixin prioritàriament.

Esquerra: el programa contempla “garantir escoles bressol dels 0 als 3 anys per a les famílies que ho sol·licitin” i “impulsar ajuts en el primer cicle de l’educació infantil (0-3 anys)”.

Impulsar beques de transport i menjador i ajuts en el primer cicle de l’educació infantil (0-3 anys) i en els ensenyaments postobligatoris per a totes les famílies que ho necessitin.

PSC: assumeix el repte d’universalitzar l’accés a l’educació 0-3 incloent mesures de caràcter econòmic per afavorir la co financiació per part de les diferents administracions públiques i ampliant les places ofertades.

“Fer de l’etapa educativa 0-3 anys un servei públic prioritari i universal, clau per al desenvolupament dels infants, en la lluita per l’equitat i també per afavorir la conciliació: recuperar la co responsabilitat del Govern de la Generalitat en el finançament de les escoles bressol i llars d’infants, ampliar-ne les places públiques tendint a la universalització i promoure al màxim les oportunitats educatives dels infants i les possibilitats de treball o formació de les seves famílies”.

En Comú Podem: defensa la necessitat d’articular una xarxa d’escolarització pública de 0-6 que garanteixi la gratuïtat i universalitat del servei. També proposa fomentar la coordinació entre escoles bressol i escoles de primària per garantir la continuïtat i coherència entre etapes.

Articular una xarxa pública 0-6, multidisciplinària d’atenció i suport a la primera infància que garanteixi l’accés i la gratuïtat a una escola bressol de qualitat a totes les famílies, garantint-ne la rebaixa de les ràtios dels dos cicles, ajustant-los a les recomanacions europees, i la coordinació, la continuïtat i la coherència entre els dos cicles de l’etapa 0-6.

Prioritzar i potenciar l’escola bressol pública com a eix i vector de l’oferta de l’etapa educativa, ampliant i consolidant una xarxa pública adequada i suficient.

Universalitzar l’oferta educativa de 0-18, que ha d’incloure la petita infància, l’educació en el lleure i la formació de les persones adultes.

CUP: mencionen la necessitat de millorar “en l’accés i en l’abast dels serveis públics de cura que actualment són insuficients, com les escoles bressol”, però sense concretar accions per fer-ho possible.

PP: contemplen la necessitat de garantir l’educació 0-3 i proposen “augmentar l’oferta de places de guarderia públiques i concertades, avançant cap a la gratuïtat i la universalitat de l’etapa 0-3 anys”.

PDECAT: assumeix el repte d’ ”apostar pel primer cicle d’educació infantil amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament global de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida, a l’inici del procés d’aprenentatge.” No fan referència, però, a la universalització i gratuïtat de l’educació 0-3. Inclouen:

Elaborar un mapa actualitzat de les places de llars d’infants existents, per detectar on hi ha mancances i donar-hi resposta.

Mantenir el finançament de les places d’escoles bressol de titularitat pública gestionades pels ajuntaments.

Establir un ajut econòmic a les llars d’infants d’iniciativa social, d’uns 500 euros a l’any per plaça ocupada, per recolzar-les en un context de crisi.

Llegeix les mesures que proposem la Fundació Bofill per garantir una educació 0-3 de qualitat per a tothom.

Depèn de tots i totes que aquestes siguin les eleccions de l’educació, i que la propera sigui la legislatura de l’educació. Volem que els reptes educatius siguin presents en el debat polític i mediàtic dels propers mesos. Et convidem a compartir aquest recull de les propostes electorals dels partits polítics amb tothom qui creguis que li pot interessar.

Vols consultar els programes electorals?

Ciutadans

Junts (pàg. 72)

Esquerra Republicana (pàg. 79)

PSC (pàg. 68)

En Comú Podem (pàg. 9)

CUP (pàg. 50)

PDECAT (pàg. 38)

Vols saber-ne més? Hem publicat el document Com transformar el sistema educatiu amb els 6 principals reptes del sistema educatiu i 15 mesures de política pública per fer-hi front.

Vota Educació: Aquest article forma part de la sèrie de continguts que la Fundació Bofill publiquem en motiu de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de contribuir a generar un debat públic informat i posicionar els principals reptes educatius. Pots consultar-los tots a votaeducació.cat i, si vols rebre les novetats al teu correu, subscriu-te al butlletí de la Fundació.