La Fundació Bofill reclama més recursos, reconeixement i lideratge polític per al sector de la formació de persones adultes

• La població adulta que demanda formació ha augmentat els darrers anys. És el moment que s’hi aposti políticament i es reforci com una eina molt potent per lluitar contra les desigualtats. Per això, la Fundació Bofill demana al Departament d’Educació que lideri un pla de país que integri les xarxes de centres de formació de persones adultes i les iniciatives comunitàries i les articuli al voltant d’una veritable política de formació al llarg de la vida.
• A Catalunya, el 13% de la població adulta s’està formant; estem encara a 90.000 persones de l’objectiu fixat en l’Estratègia Europea per al 2020. La població amb estudis superiors participa tres cops més en formacions d’adults (15%) que la població amb estudis bàsics (4,5%). La formació de persones adultes no arriba prou a la població que més se’n podria beneficiar.
• El 36.2% de la població catalana d’entre 25 i 65 anys té estudis baixos i continuem tenint una elevada taxa d’abandonament escolar prematura del 14,8%, per sobre de la mitjana de l’estat (13,3%) i de la UE (9,9%). En alguns col·lectius aquest percentatge s’incrementa fins al 30%.
• La formació de persones adultes està fragmentada i no existeix un organisme coordinador entre totes les administracions, agents, serveis i recursos que hi intervenen, la qual cosa impedeix una planificació ajustada de les necessitats.
• Els centres oficials de formació de persones adultes han ampliat la seva oferta en els darrers 20 anys per cobrir noves necessitats. Sense deixar d’oferir els aprenentatges bàsics i instrumentals han guanyat pes les formacions secundàries, amb un important pes de les proves d’accés als estudis post-obligatoris i superiors. Tot i així, l’oferta és força homogènia arreu del territori, rígida en els calendaris i processos d’inscripció, i li cal una major adaptació a les necessitats laborals i de conciliació de les persones adultes.
• Actualment, no hi ha una formació universitària específica per a ser docent de persones adultes, com si hi és en altres nivells educatius. La capacitació d’aquests professionals per treballar amb la població adulta ha estat principalment autoformativa. El 43% dels docents en el sector públic de FPA tenen la titulació de mestre i el 56% tenen titulacions superiors.
• Les entitats comunitàries, que sovint atenen a població més vulnerable o que no accedeix als ensenyaments reglats, es financen principalment a través de subvencions, situació que les deixa en una situació d’inestabilitat i en fa difícil la planificació. Tampoc estan autoritzades a acreditar les competències adquirides per les persones que s’hi formen.
• No hi ha prou dades sobre proveïdors de formació ni del nombre d’alumnes que estan en formació. La inexistència d’un sistema comú, sistemàtic i periòdic de recopilació i anàlisi de dades sobre la formació de persones adultes impedeix detectar les necessitats formatives i introduir millores en la planificació de l’oferta.

La població amb més estudis participa més en formacions d'adults que la població amb estudis bàsics: la formació de persones adultes no arriba prou a la població que més se’n podria beneficiar.

Malgrat la seva articulació com a política pública des dels anys 80, la Formació de persones adultes a Catalunya ha estat durant molt de temps en la perifèria de les polítiques educatives, i requereix ser reforçada amb recursos, reconeixement i planificació per poder respondre bé a les necessitats actuals d’aprenentatge al llarg de la vida.

El context demogràfic, social i educatiu que va donar lloc a la creació de polítiques públiques de formació de persones adultes ha canviat radicalment. En un primer moment, la creació d’escoles d’adults va contribuir molt positivament a pal·liar diferències formatives de molta població adulta que no s’havia escolaritzat o que ho havia fet precàriament. Però, actualment, les necessitats formatives han canviat i aquestes polítiques necessiten ser revisades d’acord amb les necessitats educatives actuals de la població adulta.

Catalunya necessita un pla estratègic que integri i doni estabilitat a les xarxes de centres de formació de persones adultes i les iniciatives comunitàries.

Avui Catalunya està encara massa lluny d’assolir els nivells de formació en l’etapa adulta que el país requereix i, encara menys, de tenir una veritable aposta de polítiques públiques per a l’aprenentatge al llarg de la vida.

La formació durant l’etapa adulta necessita evolucionar cap a un model d’aprenentatge al llarg de la vida, integrat i reconegut, amb una inversió suficient per oferir resposta a les necessitats formatives de la població i fornir-la de competències per per al seu desenvolupament personal, professional i ciutadà.

Reportatge: “Estem perdent talents i trencant recorreguts vitals quan no garantim una transició entre etapes educatives”

Per desplegar aquesta política és necessari reforçar-la amb recursos, reconeixement i planificació, tal i com el mateix sector reclama. Cal potenciar i coordinar al màxim els recursos existents –formals i no formals-, amb l’objectiu d’enfortir i ampliar la capacitat del sector per arribar i formar a tothom qui ho necessita i millorar el nivell educatiu del país.

Del treball fet amb els principals actors en destaquen propostes com la creació de la Comissió catalana de Formació al Llarg de la Vida.

Catalunya necessita un pla estratègic que integri i doni estabilitat a les xarxes de centres de formació de persones adultes i les iniciatives comunitàries i les articuli al voltant d’una veritable política de formació al llarg de la vida perquè serveixi a la millora dels nivells formatius de la població. Del treball fet amb els principals actors en destaquen les següents propostes:

• Integrar els agents formals i les entitats del territori vinculades a la formació de persones adultes en els òrgans de participació i presa de decisions, tant en l’àmbit nacional com municipal.
• Majors recursos i autonomia als centres de formació de persones adultes per adaptar l’oferta formativa a les característiques de l’entorn i les necessitats de la població amb demandes formatives. Estabilitat i suport econòmic als projectes i iniciatives desplegades pel tercer sector i en l’àmbit comunitari.
• Creació de la Comissió catalana de Formació al Llarg de la Vida impulsada pel Departament d’Educació i formada per persones representants de les administracions i les institucions, amb l’objectiu principal d’aportar visió i estratègia a la Formació al Llarg de la Vida. Pel seu aterratge en cada territori, creació de Comissions territorials de Formació al Llarg de la Vida, constituïda per les entitats i agents vinculats a la FLV i liderada per l’administració local.
• Posada en marxa de pilotatges de xarxes territorials de Formació al Llarg de la Vida— espais comunitaris, liderats per l’administració local, per desenvolupar accions conjuntes amb els agents i recursos de cada territori.
• Elaboració d’un catàleg amb el sistema competencial del nou model de formació al llarg de la vida i posada en marxa d’un Sistema de validació de competències similar al que s’ha fet en l’àmbit de l’FP.
• Creació d’un sistema d’indicadors compartit arreu del territori, coordinat per la inspecció educativa, i orientat a l’avaluació de les competències clau i de seguiment de les trajectòries.
• Major flexibilitat organitzativa i metodològica en els centres de formació de persones adultes: flexibilitat de les inscripcions al llarg del curs; validació modular de les formacions més llargues; major oferta i diversitat de continguts per adaptar-se a les necessitats de les persones.
• Creació d’un servei d’orientació i acompanyament per a la formació al llarg de la vida, desplegat localment, que garanteixi que tot estudiant disposa d’un acompanyament durant totes les fases de formació.

La Formació de Persones Adultes necessita d’un Pla estratègic liderat per l’Administració pública, amb la participació i implicació de totes les entitats d’educació formal, no-formal i informal. Ara bé, la posada en marxa de reformes no necessita esperar a l’aprovació d’un Pla.

El fort consens dins la comunitat educativa de persones adultes dels canvis necessaris, així com els nombrosos exemples ja existents a nivell de centres i de territoris, permeten avançar propostes específiques a curt i mig termini que poden activar-se en paral·lel a l’elaboració del pla estratègic i de definició del nou model.

L’informe Mai no és tard per aprendre, elaborat per Mariona Estrada, Aleix Caussa i Milena Verrié, recull una diagnosi feta conjuntament amb el sector, en què s’han analitzat els reptes principals de la formació durant l’etapa adulta i s’identifiquen les estratègies i actuacions necessàries per fer-hi front.

Les propostes que es presenten són fruit d’un treball compartit amb els actors educatius implicats en la formació de persones adultes (administracions, experts, entitats proveïdores...). Existeixen avui a Catalunya exemples molt reeixits d’innovacions que superen algunes de les limitacions i problemes existents. Sobre aquestes experiències i experteses al territori poden extreure-se’n exemples i lliçons sobre les polítiques que cal desplegar.

Descarrega l'informe Mai no és tard per aprendre

La població amb estudis superiors participa tres cops més en formacions d’adults (15%) que la població amb estudis bàsics (4,5%).

La població amb estudis superiors tendeix a participar més en la formació al llarg de la vida que la població amb estudis secundaris o inferiors: mentre que l’any 2019 el 15,1 % de la població de 25 a 54 anys amb estudis superiors hi participa, aquesta proporció decreix fins al 4,5% entre la població que té estudis bàsics o inferiors. Això significa que la població amb estudis superiors tendeix a participar més de tres vegades més (3,35 l’any 2019) en la formació que la població amb estudis secundaris o inferiors.

La recerca mostra que les persones amb més mancances formatives es troben en situació de major precarietat social i econòmica.

• La taxa d’atur de la població amb estudis bàsics se situa en el 19,6%, la de la població amb nivell d’instrucció superior és del 6,8% (2020). En l’àmbit europeu, Catalunya és el vuitè territori amb una polarització més gran dels nivells d’atur segons nivells formatius, és a dir, on la diferència en la taxa d’atur entre les persones amb estudis bàsics i amb estudis superiors és major
• La recerca internacional posa de manifest que l’educació és un protector per a la salut i que les persones amb baix nivell d’estudis acostumen a tenir pitjor salut i una reducció de l’esperança de vida de 10 anys de mitjana. Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 36% dels homes i el 48% de les dones amb estudis primaris o sense estudis reporten tenir una salut regular o dolenta, front el 6% dels homes i el 13% de les dones amb estudis superiors.

Per tant, veiem clarament que millorar el nivell formatiu de la població redunda en una millora dels indicadors econòmics i de benestar.

Si vols saber-ne més:

• Consulta el dossier de premsa de l'informe
  
• Descarrega l'informe 'Mai no és tard per aprendre'