La Fundació Bofill urgeix a revisar l’actual regulació dels concerts educatius perquè accentua les desigualtats

Notícies
  • Catalunya es troba entre els 7 sistemes educatius de l’OCDE amb un major pes d’educació concertada. Actualment, aquesta representa el 31,5% del total de la matrícula, percentatge que s’eleva al 54,4% a Barcelona ciutat.
  • La recerca internacional demostra que els models de provisió mixta (pública i privada subvencionada) com el català tendeixen a augmentar la segregació escolar i les desigualtats educatives. Una regulació pública eficaç és un primer pas necessari per reduir-les o compensar-les, com ja han fet altres països com Bèlgica, Xile o els Països Baixos.
  • A Catalunya, el decret que avui regula el sector concertat (de l’any 1993) és molt anterior a la Llei d’Educació de Catalunya (2009). La LEC apostava per una major integració, corresponsabilitat i equivalència de la xarxa pública i concertada, però aquests mínims per garantir un servei educatiu equitatiu i corresponsable no s’han assolit, ja que no han anat acompanyats del desplegament normatiu necessari.
  • A l’educació infantil de 2n cicle i primària, el sector públic matricula 2,1 vegades més alumnat estranger, 1,6 vegades més alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu i 4,2 vegades més alumnat de baix nivell socioeconòmic.
  • La quota mitjana d’escolarització dels centres concertats a Catalunya és molt superior a la de la resta de comunitats autònomes. Algunes escoles concertades cobren quotes a les famílies d’entre els 500 i els 930 euros, xifres que no es corresponen en cap cas amb el potencial infrafinançament del sector concertat.
  • L’actual decret de concerts impedeix la planificació conjunta de l’oferta educativa, generant situacions de sobreoferta i segregació escolar. En l’actual context de davallada demogràfica i en què caldrà tancar grups, la corresponsabilitat en la distribució equilibrada de l’alumnat ha de ser un criteri prevalent en la presa de decisions.
  • Els convenis internacionals reconeixen l'obligació per part dels estats de garantir la llibertat d'educació, però aquest dret no comporta necessàriament l'obligació per part de l'Estat de finançar l'educació privada. Els concerts no són una subvenció a una activitat educativa sinó un contracte entre l’administració educativa i les escoles concertades per la provisió d’un servei públic. La regulació actual a Catalunya converteix els concerts en una subvenció sense definir-ne clarament els deures. L’autorització i renovació de concerts han d’estar supeditades a uns objectius d’equitat i de corresponsabilitat en l’escolarització de l’alumnat socialment desafavorit.
  • No és possible avançar cap als objectius d’equitat i qualitat del sistema educatiu sense una regulació adequada del sector concertat. Una regulació efectiva ha de garantir:
    • Que es condiciona el finançament públic dels centres concertats a la seva corresponsabilitat en la lluita contra la segregació escolar i a la progressiva eliminació de quotes i contribucions familiars.
    • Un sistema més transparent de rendició de comptes financers. No poden destinar-se més recursos a l’escola concertada sense instruments de control i concertació veritable.
    • Una planificació conjunta de l’oferta de places del sector concertat i públic per avançar cap a majors nivells d’equivalència en la provisió educativa, reduir la segregació escolar i evitar situacions de sobreoferta.
    • Un model d’autorització, renovació i extinció dels concerts supeditat a les necessitats d’escolarització de cada zona i al compliment dels criteris de corresponsabilitat i gratuïtat per part dels centres.
    • Un mecanisme centralitzat de priorització de sol·licitud i assignació de places escolars per eliminar les pràctiques informals de selecció dels alumnes per part dels centres, i garantir-ne una distribució equilibrada.
    • Una millora significativa dels sistemes de recollida de dades i monitoratge de la població escolar dels centres educatius, actualment molt deficitaris i insuficients per governar efectivament la xarxa del Servei d’Educació de Catalunya.

Dijous 19 de maig de 2022

Més d’una dècada després de la instauració del Servei d’Educació de Catalunya, continuem amb un sistema educatiu clarament dualitzat entre la xarxa pública i la concertada. Aquesta dualització és especialment evident i rellevant en l’àmbit de les desigualtats educatives i la segregació escolar.

En comparació amb el sector públic, el sector concertat escolaritza, de mitjana, un percentatge molt inferior d’alumnat desafavorit des del punt de vista educatiu o social, com ara l’alumnat beneficiari de beques menjador, l’alumnat d’origen immigrant o l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Diversos estudis han mostrat com els sistemes educatius en què la provisió privada subvencionada té un pes important tendeixen a obtenir pitjors resultats en termes d’equitat, especialment pel que fa a la segregació escolar. Aquesta relació entre la provisió privada subvencionada i les desigualtats educatives ha generat tensions i processos de reforma importants a molts països amb sistemes educatius de provisió mixta.

A Catalunya, el Pacte contra la segregació escolar de l’any 2018 i el context de debat que s’ha generat al seu voltant representen una oportunitat per repensar la presència i el rol de l’escola concertada en el sistema educatiu català. Tot i que el fenomen de la segregació escolar és complex i és el resultat de múltiples factors, diversos treballs han posat de relleu que el model de provisió mixta que caracteritza el sistema educatiu català afecta de manera important la distribució de l’alumnat entre els diferents centres educatius.

L’informe La concertada a debat, elaborat per Clara Fontdevila, Antoni Verger i Adrián Zancajo, analitza la regulació del model català de concerts educatius i el compara amb altres sistemes educatius en els quals el sector privat subvencionat té un pes rellevant sobre el conjunt de la provisió educativa a primària i/o secundària. Aquesta comparativa permet identificar aquelles dimensions de la regulació educativa en què el sistema català de concerts té marge de millora, especialment en clau d’equitat.

Si vols saber-ne més:

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar