Presentació: La concertada a debat

Més d’una dècada després de la instauració del Servei d’Educació de Catalunya, continuem amb un sistema educatiu clarament dualitzat entre la xarxa pública i la concertada. Aquesta dualització és especialment evident i rellevant en l’àmbit de les desigualtats educatives i la segregació escolar.

Notícia: La Fundació Bofill urgeix a revisar l’actual regulació dels concerts educatius perquè accentua les desigualtats

En comparació amb el sector públic, el sector concertat escolaritza, de mitjana, un percentatge molt inferior d’alumnat desafavorit des del punt de vista educatiu o social, com ara l’alumnat beneficiari de beques menjador, l’alumnat d’origen immigrant o l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Diversos estudis han mostrat com els sistemes educatius en què la provisió privada subvencionada té un pes important tendeixen a obtenir pitjors resultats en termes d’equitat, especialment pel que fa a la segregació escolar. Aquesta relació entre la provisió privada subvencionada i les desigualtats educatives ha generat tensions i processos de reforma importants a molts països amb sistemes educatius de provisió mixta.

A Catalunya, el Pacte contra la segregació escolar de l’any 2018 i el context de debat que s’ha generat al seu voltant representen una oportunitat per repensar la presència i el rol de l’escola concertada en el sistema educatiu català. Tot i que el fenomen de la segregació escolar és complex i és el resultat de múltiples factors, diversos treballs han posat de relleu que el model de provisió mixta que caracteritza el sistema educatiu català afecta de manera important la distribució de l’alumnat entre els diferents centres educatius.

L’informe La concertada a debat, elaborat per Clara Fontdevila, Antoni Verger i Adrián Zancajo, analitza la regulació del model català de concerts educatius i el compara amb altres sistemes educatius en els quals el sector privat subvencionat té un pes rellevant sobre el conjunt de la provisió educativa a primària i/o secundària. Aquesta comparativa permet identificar aquelles dimensions de la regulació educativa en què el sistema català de concerts té marge de millora, especialment en clau d’equitat.