L’abandonament escolar prematur a Catalunya baixa fins al 14%, però segueix encara lluny de l’objectiu europeu del 9%
29/01/2024
- Catalunya (14%) i Espanya (13,6%) continuen estant molt per sobre de les xifres d’abandonament escolar de la Unió Europea (9,6 % l’any 2022).
- L’abandonament és un dels problemes que més condiciona les oportunitats dels joves, i cal que sigui una prioritat política ineludible. Per això, és necessari que el Govern no demori més l’impuls efectiu del Pla de Xoc contra l’Abandonament Escolar anunciat pel Departament d’Educació i reclamat per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya.
- L’abandonament escolar es manté sotmès a les dinàmiques del mercat de treball i a la contractació en sectors de baixa qualificació com la construcció i el turisme. És a dir, el futur de milers de joves depèn d’un mercat de treball que en funció de la conjuntura econòmica expulsa més o menys joves del sistema educatiu, i pot tornar a augmentar en períodes de recuperació econòmica.
- L’abandonament s’acarnissa especialment amb els col·lectius més vulnerables: la taxa és més del doble pels joves d’origen migrat o de famílies amb baix nivell d’estudis respecte a la resta d’estudiants.
- La recerca mostra que com més s’allarguen les trajectòries educatives més s’incrementen les perspectives d’ocupació en el curt termini, més alts són els ingressos i menys afecta l’atur en temps de crisi.
Barcelona, 29 de gener de 2024
L’any 2023, el 14% dels joves catalans d’entre 18 i 24 anys no tenien cap titulació més enllà de l’ESO ni estaven estudiant.
Catalunya continua entre els països amb més joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris, tot i haver reduït notablement les xifres d’abandonament escolar prematur en les darreres dècades des d’un 32,9% l’any 2008 a un 14% l’any 2023.
A pesar d’aquesta reducció, Catalunya (14%) i Espanya (13,6%) continuen estant molt per sobre de les xifres d’abandonament escolar de la Unió Europea (9,6 % l’any 2022).
Mentre altres països com Portugal, Grècia o Irlanda han aconseguit reduir molt l’AEP en els darrers 10 anys i assoleixen amb escreix els objectius europeus, Catalunya no ha aconseguit en cap moment complir l’objectiu europeu d’estar per sota el 10% el 2020 i es troba lluny d’arribar la fita del 9% marcada per al 2030.
A Espanya, només 4 comunitats autònomes compleixen l’objectiu europeu del 9% d’AEP i Catalunya es manté lleugerament per sobre de la mitjana espanyola.
L’abandonament escolar prematur s’acarnissa especialment amb els col·lectius més vulnerables: la taxa és més del doble pels joves d’origen migrat o de famílies amb baix nivell d’estudis respecte a la resta d’estudiants.
El nombre d’alumnes que deixen prematurament els estudis encara és molt alt entre els joves procedents de col·lectius vulnerables –joves d’origen migrat, de famílies amb baix nivell d’estudis o de renda– entre els quals les taxes d’abandonament superaven el 30% l’any 2022.
Segons les darreres dades, el problema segueix essent especialment greu entre els nois, amb una taxa d’abandonament del 15,8%, xifra superior a la de les noies (12,0%).
L’abandonament escolar prematur genera precarietat, vulnerabilitat social i redueix la qualitat de vida
L’abandonament escolar té conseqüències socials, ja que els nois i noies sense estudis postobligatoris pateixen el doble d’atur, tenen salaris més baixos, més dificultat per pagar l’habitatge i pitjor salut, entre d’altres conseqüències que impliquen una pèrdua d’oportunitats socials i vitals. I, econòmicament, aquest cost social pot arribar a sumar l’1% del PIB a causa del menor desenvolupament econòmic i l’augment de la pobresa i l’exclusió social.
Els nois i noies sense estudis postobligatoris pateixen el doble d’atur, tenen salaris més baixos, més dificultat per pagar l’habitatge i pitjor salut
L’informe de l’OCDE Education at a Glance 2023, amb focus en l’estat de l’educació professionalitzadora als diferents països, referma la urgència de lluitar contra l’abandonament educatiu prematur en aquells països on aquest és un fenomen preocupant, com és el cas de Catalunya i Espanya. L’estudi demostra que la població sense estudis postobligatoris pateix majors taxes d’atur i viu al llarg de la vida amb major precarietat i salaris baixos.
Com més s’allarguen les trajectòries educatives més s’incrementen les perspectives d’ocupació en el curt termini, més alts són els ingressos i menys afecta l’atur en temps de crisi. Per exemple, a Catalunya, el 2023 les persones sense estudis postobligatoris representaven el 45,3% dels aturats.
Les crisis econòmiques i les polítiques educatives dels darrers anys han ajudat temporalment a retenir alumnat en el sistema educatiu, però no n’hi ha prou per reduir de manera dràstica aquest problema, que podria tornar a augmentar en períodes de recuperació econòmica.
Les crisis econòmiques i les polítiques educatives dels darrers anys han ajudat a reduir l’abandonament escolar. Però mantenir aquesta dinàmica és insuficient per erradicar de manera dràstica el problema, que es manté sotmès a les dinàmiques del mercat de treball i pot tornar a augmentar en períodes de recuperació econòmica.
Aquesta tendència s’explica per la contractació en sectors de baixa qualificació com la construcció i el turisme, i es pot veure per exemple en la notable davallada en les xifres d’abandonament escolar prematur (AEP) durant el període de crisi financera que es va produir a partir del 2008 o en el període de confinament per la pandèmia de la Covid-19. Després del col·lapse generat el 2020, el primer sector econòmic a reactivar-se va ser el de serveis, que ocupa majoritàriament treballadors amb baixa qualificació, i que explica l’augment en les xifres d’abandonament del 2022. El 2023 hi ha una correcció de la taxa d’AEP a causa d'una normalització del mercat de treball.
El futur de milers de joves depèn d’un mercat de treball que en funció de la conjuntura econòmica expulsa més o menys joves del sistema educatiu
Veiem, doncs, que el futur de milers de joves depèn d’un mercat de treball que en funció de la conjuntura econòmica expulsa més o menys joves del sistema educatiu, amb les conseqüències que això implica. Si no s’impulsen actuacions concretes i molt intencionals, l'abandonament continuarà depenent de l’evolució del mercat de treball.
Cal un Pla de Xoc per donar continuïtat a la tendència a la baixa i reduir de manera efectiva l’abandonament escolar prematur
La legislatura catalana s’encamina cap a la seva fi i en l’abandonament escolar, un dels principals reptes educatius, no s’han pres mesures substancials. És un dels problemes que més condiciona les oportunitats dels joves, i cal que sigui una prioritat ineludible del Govern.
La preocupant pèrdua en els nivells d’aprenentatge des de la pandèmia de la Covid-19 recollida a través de les proves de competències bàsiques, PIRLS i PISA indiquen que les dificultats en l'adquisició de competències no s’identifiquen prou a temps i que no es destinen els recursos suficients per evitar que acabi derivant en abandonament prematur.
Les dificultats en l'adquisició de competències no s’identifiquen prou a temps i que no es destinen els recursos suficients per evitar que acabi derivant en abandonament prematur
En aquest mateix sentit, l’increment de vulnerabilitat i de la pobresa infantil en aquests darrers 4 anys poden comportar nous increments d'abandonament si no es posen en marxa les mesures necessàries per assegurar i acompanyar trajectòries educatives d’èxit.
El nostre sistema educatiu no té les eines necessàries per fer front a aquesta problemàtica que cada any llastra els futurs de milers de nois i noies. Per reduir de manera permanent les altes taxes d’abandonament cal actuar sobre les mancances que encara té el sistema educatiu català.
Davant la urgència del repte, és necessari que el Govern no demori més l’impuls efectiu del Pla de Xoc contra l’Abandonament Escolar anunciat pel departament d’Educació i reclamat per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya, a fi de reduir progressivament l’abandonament escolar per sota del 9%, tal com disposa la Unió Europea per a l’any 2030.
El Pla de Xoc haurà de contenir un conjunt de noves mesures prioritzades, rellevants, específiques, ben definides, dotades pressupostàriament, implementables en el curt termini i amb un impacte avaluable. El Pla ha de contenir mesures per:
- Identificar i prioritzar recursos cap als centres que concentren major vulnerabilitat social i alts nivells d’abandonament escolar des dels darrers cursos de l’educació secundària postobligatòria, amb dotació de recursos i de personal addicionals, dispositius específics d’acompanyament en la transició cap a l’educació postobligatòria i dotació addicional de personal d’atenció educativa no docent.
- Ampliar la cobertura d’ajuts i beques a l’alumnat per evitar que la falta de recursos sigui una barrera per la continuïtat dels estudis. Arribar a les 11.000 “beques salari” anuals per a joves d’entre 16 i 18 anys de llars desafavorides perquè es mantinguin en el sistema educatiu.
- Aprovar el nou decret d’orientació que inclogui la implementació de Plans Individualitzats d’Orientació Educativa i Acompanyament a la transició educativa en tots els centres de secundària des del primer cicle de secundària fins al segon curs de la postobligatòria.
- Reduir la segregació i la concentració de l’alumnat que abandona a 4t d’ESO. Hi ha una elevada concentració de joves que no continua cap a l'educació postobligatòria en una quarta part de centres educatius. És imperatiu focalitzar les polítiques contra l'abandonament escolar en aquesta realitat. Lluitar contra l'abandonament escolar passa, també, per lluitar contra la segregació.
- Planificar i ampliar l’oferta d’educació postobligatòria perquè tots els joves puguin continuar els estudis i assegurar que cap jove es quedi sense estudiar per manca de places adequades.
- Donar suport pressupostàriament als ajuntaments en les seves accions de lluita contra l’Abandonament Escolar Prematur: plans d’absentisme, recursos d’orientació i segona oportunitat.
L’evolució dels darrers anys mostra que sense un Pla de Xoc no es reduirà de manera substancial l’abandonament escolar. El Departament d’Educació ha d’afrontar amb ambició l'objectiu de reduir a la meitat l'abandonament escolar en els anys vinents. Hi ha en joc la millora de les oportunitats vitals i laborals de milers de nois i noies.