Les 5 alertes de l'OCDE sobre abandonament escolar, i com s'apliquen a Catalunya

L’OCDE, cada any, publica l’informe Panorama de l’educació (Education at a Glance), una radiografia dels principals indicadors educatius amb la comparativa entre els països de l’OCDE i l’evolució dels darrers anys.

El darrer informe, fet públic a mitjans setembre 2023, està centrat en l’educació professional i alerta especialment sobre els efectes de l’abandonament escolar prematur en el desenvolupament laboral i vital dels joves.

Aquest és un fenomen que, a Catalunya, ens impacta especialment. Aquest són les 5 alertes de l’OCDE que no hem de perdre de vista si volem millorar el futur de les noves generacions.

Relacionat: L’OCDE alerta que l’elevat abandonament escolar genera precarietat i vulnerabilitat social al llarg de la vida

1. Tenim massa joves amb molt baix nivell d’estudis

Els estudis bàsics ja no són suficients per assegurar un futur amb millors oportunitats laborals i majors ingressos. A Catalunya, tenim més del doble de joves amb estudis bàsics que a l'OCDE i la Unió Europea.

2. Tot i la reducció important dels darrers 20 anys, encara molts joves abandonen els estudis sense un títol de secundària postobligatòria (formació professional o batxillerat).

A Catalunya 1 de cada 6 joves de 18 a 24 anys ha abandonat els estudis sense un títol de postobligatòria, mentre que a la Unió Europea és 1 de cada 10.

3. Com més s'estudia, més es treballa i menys es pateix atur, especialment en moments de crisi econòmica.

Com més alt és el nivell d’estudis, més es treballa: amb educació superior la taxa d’ocupació és del 95,1 %, a gairebé 12 punts de l’ocupació amb estudis obligatoris (83,8 %). Els estudis postobligatoris professionals són el segon col·lectiu amb la taxa d’ocupació més alta, fregant el 90 %.

En moments de crisi econòmica, les persones menys formades són les que pateixen més atur: 1 de cada 3 estava aturada en el moment més dur de la crisi de 2008, al 2013.

4. La formació professional és clau per a la continuïtat dels estudis i per les possibilitats laborals que ofereix.

El mercat laboral català pateix una manca de professionals de nivell mig que fa que aproximadament el 20 % dels llocs de treball s’ocupin amb persones amb una formació més baixa o més alta.

5. Malgrat l’increment de la despesa en educació arran de la pandèmia, a Catalunya l’educació segueix tenint un nivell de finançament baix.

L’any 2021 el percentatge de despesa en educació sobre el PIB a Catalunya va ser del 4,26 % i del 4,92 % a Espanya, lluny de Bèlgica, Dinamarca o Suècia, amb percentatges superiors al 6 %.

A Catalunya, el 66,5 % d’aquesta despesa en educació (8.973 milions €) es destina a educació no universitària (concretament, 5.963 milions d'€).

Què s’hi pot fer?

D’una banda, cal incrementar el pressupost en educació fins al 6 % del PIB, tal i com marca la Llei d’Educació de Catalunya-LEC de 2009. De l’altra, millorar els principals indicadors educatius passa per fer polítiques focalitzades en millorar l’equitat del sistema i que ajustin la distribució dels recursos en funció de les necessitats dels alumnes, els centres educatius i els seus entorns.

Apuntem aquí algunes propostes bandera per lluitar contra la desigualtat educativa i per allargar les trajectòries educatives de tot l’alumnat:

• Cal que el Departament impulsi el Pla de Xoc contra l’abandonament escolar anunciat per Educació i reclamat per unanimitat al Parlament de Catalunya, contemplant les següents mesures.
• Dotar de recursos i estratègia els plans locals de prevenció i lluita contra l’absentisme escolar. És clau que aquests plans comptin amb procediments àgils i consolidats d’identificació de joves en situació d’absentisme, que tinguin circuits ajustats a les seves necessitats i que comptin amb la participació dels actors involucrats.
• Enfortir o generar serveis locals d’orientació per donar suport i eines d’acompanyament als centres educatius, als joves i les seves famílies.
  Aquests serveis haurien d’operar com oficina de finestreta única del conjunt dels recursos d’orientació de cada territori. Han d’oferir acompanyament de diferents durades i intensitats, amb un focus específic en la finalització de cada etapa educativa.
• Desenvolupar programes locals de suport educatiu, adaptats a les necessitats d’aprenentatge dels infants i adolescents del municipi.
• Impulsar programes de mentoria per a joves de 12 a 18 anys, identificats o en risc de ser absentistes.
• Generar xarxes locals de formació al llarg de la vida.
• Ampliar l’oferta de formació professionalitzadora i de segones oportunitats. Concretament, caldria comptar amb 25.000 noves matriculacions en opcions estratègiques de formació de grau mitjà, 7.500 noves places en programes de formació i inserció i 7.500 noves places en programes de noves oportunitats.

Per saber-ne més: 

• L’OCDE alerta que l’elevat abandonament escolar genera precarietat i vulnerabilitat social al llarg de la vida
• L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria
• Infografia: 5 claus per entendre l'abandonament escolar a 4t de l'ESO a Catalunya
• "El sistema educatiu té un dèficit estructural a l’hora de garantir la continuïtat educativa de l'alumnat vulnerable"