La Fundació Bofill i la Plataforma de Infancia proposen 10 polítiques educatives per reduir la pobresa infantil
07/06/2024
La Fundació Bofill ha presentat aquest divendres “La educación que vence a la pobreza”, editada en col·laboració amb la Plataforma de Infancia, una xarxa de més de 70 organitzacions d’infància d’àmbit estatal. L’agenda desplega 10 polítiques educatives per fer front a la desigualtat i l’exclusió social des de la infància, a partir de mesures contra les desigualtats en els aprenentatges i per les oportunitats educatives. Analitza la dimensió de cadascun dels 10 reptes, planteja com solucionar-los i en destaca un objectiu bandera per al 2030. A partir d’aquí, concreta una proposta per assolir-los.
"La pobresa infantil és evitable"
“La pobresa infantil és evitable. Hi ha sistemes educatius que l’incrementen i n’hi ha que la redueixen", ha explicat el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín. "La falta d’oportunitats educatives comporta més atur de llarga durada o problemes de salut i fa que cada vegada sigui més difícil convertir-se en un ciutadà independent amb participació democràtica", ha afegit. Mentre que el director de la Plataforma de Infancia, Ricardo Ibarra, ha afegit que “incrementar 20 punts els resultats de competències de l’alumnat més desafavorit permetria arribar als nivells d’abandonament escolar fixats per la UE”, en un acte en què també ha intervingut el secretari d’Estat d’Educació i Formación Profesional, José Manuel Bar.
“La educación que vence a la pobreza” s’ha presentat aquest divendres al matí al Círculo de Bellas Artes de Madrid, en un acte que ha permès aprofundir en el repte de lluitar contra la pobresa des de l’educació. S’han exposat les experiències de diverses organitzacions de l’àmbit educatiu, com Fundació Secretariado Gitano, Save the Children, Educo i Ayuda en Acción, així com responsables del món local de Santa Coloma de Gramenet, Vitòria-Gasteiz i Martorell.
Polítiques amb efecte multiplicador “per trencar el cercle de pobresa”
Amb un 34,5% de menors de 16 anys en risc de pobresa i exclusió social l’any 2023, Espanya és el segon país d’Europa amb més pobresa infantil. “Sortir de la pobresa no és fàcil, hi ha un cicle de reproducció en base al capital educatiu de les famílies, segons el qual menys grau de formació en una llar comporta més risc de pobresa i exclusió social dels menors que hi viuen que, alhora, comporta més pobresa i exclusió”, explica Miquel Àngel, coautor de l’agenda juntament amb Laura Morató.
Per contribuir a trencar aquest cercle, “La educación que vence a la pobreza”, proposa 10 polítiques educatives, complementàries entre elles, per a l’equitat, que apelen a la corresponsabilitat entre administracions i amb l’enfocament que garanteix més impacte i èxits a llarg termini en base a l’evidència i l'avaluació internacional.
- Educar en la primera infància
L’educació d’1 a 3 anys millora el desenvolupament cognitiu i socioemocional dels infants. Espanya està molt per sobre la mitjana europea d’escolarització als 2 anys (56%), però només un 30% de les famílies amb menys renda escolaritzen els fills en aquesta etapa i hi ha grans diferències entre comunitats autònomes. L’agenda proposa arribar al 75% d’escolarització de la població infantil pobre o en risc de pobresa al 2030.
- Beques i ajudes per la continuïtat educativa
La capacitat de sufragar els costos d’escolarització de les famílies determina la probabilitat d’abandonar els estudis, però a Espanya la política de beques està molt poc desenvolupada i la cobertura per ensenyaments no universitaris (23%) està lluny de les xifres de pobresa i/o exclusió. L’agenda preveu un sistema de beques per fer front a la barrera econòmica, amb orientació i un accés àgil, per a l’alumnat amb més risc d’abandonament.
- Orientació i mentoria per acompanyar les trajectòries de l’alumnat desafavorit
L’orientació i la mentoria són clau per prevenir l’Abandonament Escolar Prematur, però a Espanya el sistema d’orientació és incomplet i desigual i la mentoria encara més precària. L’agenda planteja que tot l’alumnat de secundària obligatòria i postobligatòria en risc de pobresa o exclusió disposi d’un mínim de 40 hores addicionals d’orientació. També un pla de suport a les polítiques autonòmiques i locals per als centres i alumnes més vulnerables, amb plans individualitzats i una finestreta única local amb els serveis existents.
- Igualar aprenentatges per l’equitat educativa
Els resultats de PISA evidencien que les notes tenen a veure amb el nivell socioeconòmic: a les tres darreres edicions hi ha diferències de puntuació superiors als 80 punts de matemàtiques entre l’alumnat més pobre i el més ric. A partir d’estratègies eficaces per neutralitzar aquestes desigualtats, com els programes de suport educatiu més enllà de l’horari lectiu, l’agenda planteja l’objectiu d’incrementar 20 punts la puntuació a PISA de l’alumnat de menor estatus socioeconòmic, amb la promoció d’estratègies locals de suport educatiu gratuït, adequat a les necessitats detectades prèviament , i de qualitat.
- Polítiques de segona oportunitat per reenganxar-se a l’estudi
A Espanya un 13,5% de joves d’entre 18 i 24 anys ni estudien ni treballen. Els programes de segona oportunitat han demostrat bons resultats educatius i laborals i l’agenda proposa crear 26.000 noves places a centres, escoles i programes de segona oportunitat (l’equivalent al 20% de joves que s’haurien de reincorporar a l’educació per assolir el nivell màxims d’AEP establert per la UE). També mapes locals de recursos de noves oportunitats, ajustats al número i perfil de joves Ni-Ni. En aquest marc, cada jove ha de disposar d’un itinerari formatiu personalitzat amb suport psicosocial, orientació i incentius econòmics.
- Una xarxa escolar no segregada
També la situació socioeconòmica dels companys d’escola condiciona el progrés educatiu. Superar “l’efecte company”, que pot arribar a determinar fins a un 20% de les diferències acadèmiques, implica combatre la segregació escolar. L’agenda proposa una política estatal contra la segregació, amb l’objectiu de reduir-la i aconseguir el màxim equilibri d’alumnat vulnerable entre escoles públiques i concertades.
- Menjador escolar i espai de migdia com a dret a l’educació
El menjador escolar té un impacte positiu en el progrés educatiu. Actualment, però, menys de la meitat de l’alumnat de primària l’utilitza i només un 13% disposa d’una ajuda. L’agenda estableix l’objectiu d’1.300.000 noves beques completes al 2030, per cobrir gratuïtament el menjador escolar als alumnes en risc de pobresa i exclusió social. Es duria a terme amb un pla estatal, recursos per a les comunitats, la identificació d’alumnat i centres vulnerables i fixant el llindar que dona dret a la gratuïtat en funció del nivell de renda.
- Educació extraescolar a l’abast de tothom
La participació regular a extraescolars de qualitat millora els resultats educatius, la salut i la convivència, però és molt desigual: en famílies amb més ingressos és del 60%, el doble que en famílies amb pocs recursos. L’agenda marca com a objectiu que com a mínim un 75% d’alumnat en risc de pobresa i exclusió participi setmanalment d’extraescolars i proposa un Pla nacional amb un catàleg local equilibrat en contingut i distribució territorial i que garanteixi dues tardes a la setmana a tots els infants i adolescents d’entre 5 i 16 anys.
- Un estiu d’oportunitats
Amb pràcticament 13 setmanes de vacances, Espanya és dels estats d’Europa que té més risc de pèrdua d’aprenentatges a l’estiu. La participació als programes d’estiu, amb efectes molt positius, depèn de la capacitat de les famílies. Per tal que com a mínim un 60% d’infants i adolescents en risc de pobresa i exclusió participi d’almenys dues setmanes d’activitats gratuïtes i de qualitat durant les vacances, preveu un Pla nacional 100% bonificat per l’alumnat amb necessitats econòmiques i tarifació social per la resta.
- Suport a la funció educativa de les famílies
La implicació parental a l’educació i l’escolarització influeix positivament en el rendiment acadèmic, però les famílies amb menys recursos tenen també menys opcions d’oferir un entorn d’estimulació adequat. Per tal que com a mínim un 80% dels municipis de més de 10.000 habitants disposin de plans i programes de suport a la funció educadora de les famílies, es proposa un Pla nacional amb programes locals i autonòmics d’atenció domiciliària i acompanyament socioeducatiu, visites domiciliàries de professionals de la salut o el treball social i programes de foment de la lectura compartida.